Francina Armengol comença a mostrar senyals de dubte. “Fa un any expressava que volia ser candidata a les Illes en les converses de passadís”, assegura una font que la tracta habitualment: “Darrerament, no està tan clar”. Aquesta sensació d’inseguretat també ha impregnat els quadres del partit, que ja comencen a demanar-se com s’ho faran si, finalment, la socialista opta per no presentar-se. Davant això, el PSIB ha activat el càsting de possibles successors. Falta poc més d’un any per a les eleccions i s’han de moure. Fonts de l’aparell confirmen que la secretària d’Estat de Turisme, Rosario Sánchez, guanya pes a les travesses. També ho fa la líder de la formació a Mallorca, Amanda Fernández, encara que la previsió inicial és foguejar-la, abans de res, com a candidata al Consell de Mallorca.

La segona secretària general del PSIB-PSOE, Rosario Sánchez, ha reivindicat aquest diumenge, en la seva intervenció durant la clausura del 18è Congrés de les Joventuts Socialistes de les Balears (JSIB), que "corrupció i socialisme no és compatible" i que "la lluita contra la corrupció és a l'ADN del Partit Socialista, ara i sempre".

El batle de Palma, Jaime Martínez, s'ha reunit aquest dilluns amb la secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, en una trobada en què han abordat l'interès de la ciutat per rehabilitar zones turístiques madures, la coordinació de mesures efectives contra el lloguer turístic il·legal i la millora del finançament dels municipis turístics, especialment grans capitals. Segons ha recollit Europa Press, pel que fa a la reconversió de destinacions turístiques madures, que en el cas de Palma afecten Platja de Palma, Cala Major i passeig Marítim, Martínez ha reiterat l'oferiment perquè la ciutat pugui ser la seu d'un futur Comissionat i ha posat a disposició de Sánchez totes les fórmules de col·laboració possible per pal·liar el "dèficit històric" d'inversions que pateixen aquestes zones.

La secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, ha assenyalat que a les Balears hi ha un consens social "suficient" per "impulsar amb força" una regulació turística que "millori la qualitat de vida dels ciutadans". Així ho ha exposat la secretària d'Estat aquest divendres en declaracions als mitjans abans de participar en la II edició de la jornada del Congrés Internacional 'La necessària harmonització entre turistes i residents' que té lloc a Ca n'Oleo.

Jornada maratoniana de compareixences pel cas Koldo al Parlament. L'exconsellera d'Hisenda Rosario Sánchez, la primera a comparèixer aquest dilluns, ha afirmat que a l'expedient de l'empresa Soluciones de Gestión que se li ha aportat en el marc de la investigació parlamentària del cas Koldo (o cas Mascaretes) hi "falten papers". A més, ha dit que s'ha hagut d'estudiar aquest expedient perquè, en el moment dels fets que s'investiguen, no es va tenir cap contacte amb el document. Segons recull Europa Press, Sánchez, que ha estat anomenada fa poc temps secretària d'Estat de Turisme, ha declarat en el marc de la seva compareixença a la comissió d'investigació parlamentària d'aquest cas. Segons la seva "opinió professional", en aquest expedient hi "falta moltíssima documentació que és important per dilucidar el que intenten investigar en aquesta comissió". Entre ells, ha enumerat alguns documents, com l'informe de la intervenció de la Comunitat, els documents per verificar la certificació dels fons Feder, les declaracions d'absència de conflictes d'interessos o els expedients de tots els informes de control financer que es van fer d'aquest expedient.

La nova secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, ha destacat que és un "honor" prendre possessió d'aquest càrrec, després de la cerimònia duita a terme aquest dilluns. A l'acte, Sánchez ha afirmat que treballarà "intensament" i "comptant amb el sector" perquè Espanya "també sigui líder en turisme sostenible".

La portaveu socialista a l'Ajuntament de Palma, Rosario Sánchez, ha renunciat aquest dilluns a l'acta de regidora perquè demà serà nomenada secretària d'Estat de Turisme. El Consell de Ministres ratificarà el nomenament en substitució de Rosana Morillo, que abandona l'Executiu per emprendre nous reptes professionals.

La líder de l'oposició a l'Ajuntament de Palma, Rosario Sánchez, ha presidit aquest dijous la seva darrera comissió del ple de Comptes, Economia i Recursos Humans, una trobada "molt tensa" després que el Consistori anunciàs ahir mitjançant una nota de premsa que destituïa les presidentes de tres de les comissions –Rosario Sánchez (PSOE), Neus Truyol (MÉS) i Lucía Muñoz (Unides Podem)– "per falta de lleialtat institucional i per pèrdua de confiança en la seva labor".

A una setmana que es constitueixi el nou Parlament, i en plenes negociacions entre el PP i Vox per investir Marga Prohens al capdavant del Govern, la consellera d'Hisenda en funcions, Rosario Sánchez, ha oferit una roda de premsa amb aroma de comiat per presumir de la gestió d'aquests vuit anys, i per "fer un exercici de responsabilitat necessari, donar un missatge de confiança a la solidesa de l'economia". "La situació de les finances públiques és sòlida, i esperam que es mantingui la manera de gestionar", ha afirmat. "Quan vam arribar a la Conselleria –el 2019–, l'anterior equip –el de Catalina Cladera– deia que si no passava res, tindríem una situació estable, i mesos després va venir la pandèmia. Avui, els comptes públics són prou sòlids per assumir reptes i xocs", ha afegit.

El batle de Palma, José Hila, ha presentat aquest diumenge com a número dos de la seva llista electoral l'actual consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors del Govern, Rosario Sánchez. En paraules d'Hila, aquest fitxatge "suposarà una forta incorporació que reforçarà i accelerarà la transformació que viu actualment la ciutat".

La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, i el portaveu parlamentari de Més per Menorca, Josep Castells, han anunciat aquest divendres que els ecosobiranistes donaran suport als pressupostos autonòmics del 2023, que es votaran la setmana que ve al Parlament. En total, el paquet d'esmenes pactat entre el Govern i la formació menorquina sumen 12 milions d'euros, i els dos diputats del partit votaran amb el Pacte les esmenes de l'oposició.

Un total de 809 milions d'euros del pressupost autonòmic del 2023 seran per a accions alineades amb el Pla d'Inversions Estratègiques Illes Balears 2030, segons ha explicat la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, en la roda de premsa posterior al Pacte de Reactivació d'aquest dijous. Els comptes del 2023 inclouen projectes que suposen un compromís de mobilitzar més de 1.680 milions d'euros, un 36,2% dels 4.640 milions d'euros previstos inicialment a l'Estratègia Balears 2030 en un horitzó de deu anys. Els 809 milions d'euros en les anualitats per al 2023 suposen un augment del 95%, prop de 400 milions més, respecte dels pressupostos del 2022.

Les línies de crèdits ISBA del Govern marcaran gran part de la política pressupostària de la consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors l'any vinent. ISBA, l'entitat financera sense ànim de lucre que avala propostes de les empreses davant els principals bancs, per permetre'n el finançament, obrirà una nova partida d'uns 50 milions d'euros per bonificar "inversions transformadores". Aquestes han d'anar enfocades a la recerca, el cicle de l'aigua o el foment de l'emprenedoria de la dona, entre d'altres. A més, s'amplia una altra línia actual, amb 50 milions més, per donar suport als sectors més afectats per la pujada de preus, principalment l'agrícola i l'industrial.

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, RosarioSánchez (Palma, 1976), afronta la recta final de la tramitació dels darrers pressupostos de la legislatura inalterable a les crítiques pel desvirtuament de l’ecotaxa, el volum de despesa, el deute i per la negativa a abaixar impostos. I, mentre les Balears tenen un règim especial –diferent del que es va plantejar inicialment, però un règim especial–, s’arribarà a les eleccions sense més autonomia fiscal.

L'impacte de la part fiscal del règim especial de les Illes Balears (REIB) a Menorca és de 28 milions d'euros anuals, segons ha anunciat aquest dimecres la consellera d'Hisenda del Govern balear, Rosario Sánchez. A aquest impacte cal sumar-hi que beneficiarà un total de 4.344 empreses a l'illa i 35.943 treballadors, entre assalariats i autònoms.

El Parlament balear ha donat llum verda aquest dimarts al sostre de despesa de la Comunitat per a l'any 2023, el més alt de la història de les Illes. Com ja va anticipar la presidenta del Govern, Francina Armengol, dimecres passat en el Debat de Política General, seran 5.947,5 milions d'euros, uns 770 milions més que aquest any. L'aprovació del sostre de despesa per la Cambra és la primera passa abans d'iniciar la tramitació dels pressupostos generals autonòmics.

El Govern no té previst incrementar l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), més conegut com l'ecotaxa, en els pressupostos autonòmics del 2023. Així ho ha assegurat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern extraordinari, que ha donat llum verda al sostre de despesa més gran de la història de les Balears: 5.947,5 milions d'euros. Cal recordar que l'increment de l'ecotaxa va ser una de les reclamacions que van fer els socis minoritaris del Pacte aquest dimecres en el Debat de Política General. "L'ITS està calculat com pensam que quedarà al final de l'elaboració dels pressupostos, que és en les mateixes circumstàncies que ara", ha subratllat la consellera.

Amb el desbloqueig del règim fiscal anunciat aquest dilluns pel cap de l'executiu espanyol, Pedro Sánchez, el govern ha completat les quatre potes del Règim Especial de les Balears (REB). La consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, ha explicat que els avantatges fiscals per a les empreses illenques tindran un impacte de 349 milions d'euros anuals en inversions i un estalvi de 208 milions anuals en impostos per a 47.000 empreses i 71.000 autònoms de les Illes, que es redirigirà a reinversions en les mateixes empreses. L'objectiu és "fer més atractives les Illes" per atreure el sector empresarial.

La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha acusat aquest dimecres el PP d'aprofitar "un fet que no s'ha produït", en relació amb la integració dels auditors de la CAIB al cos d'interventors i auditors i interventors, per "difamar-la". Sánchez ha comparegut aquest dimecres a la Comissió d'Afers Institucionals i Generals del Parlament, a petició del PP, en relació amb la seva participació en la proposta d'integració del cos d'auditors de la Sindicatura de Comptes al cos d'intervenció i auditors de la CAIB.

Un any després de la fotografia a Raixa, l’execució del factor d’insularitat està a punt de convertir-se en una realitat. El 23 de setembre del 2021, aquesta finca de Bunyola fou l’escenari on el Govern i el Ministeri d’Hisenda varen escenificar l’acord per establir una quantia anual per a les Balears, inclosa als Pressupostos Generals de l’Estat (PGE), a conseqüència d’aquest factor d’insularitat, com es preveia en el decret del Règim Especial de les Illes Balears (REB) aprovat el 2019. En total, 110 milions d’euros anuals en cinc anys, més una injecció de 73 milions enguany pel retard de dos anys des que el REB va tirar endavant.