Pràcticament un any després de la victòria del laborisme a les eleccions generals al Regne Unit, la popularitat del primer ministre, Keir Starmer, està per terra. I la del populista i xenòfob Nigel Farage, líder del Partit Reformista –el mateix polític que no va descansar fins a provocar el divorci amb la Unió Europea ara fa nou anys– està pels núvols. Tant és així que, en els darrers dies, diferents enquestes li donen moltes possibilitats d'esdevenir premier. O, almenys, de guanyar els comicis si se celebressin demà mateix i no l'estiu del 2029, quan està prevista la convocatòria.

Que les xifres produeixen una sensació d’exactitud, de coneixement rigorós, és un fet tan conegut com discutit. Però sense portar-ho al punt més filosòfic de si mesurar és conèixer o no, sí que cal dir que a les xifres que es donen sobretot en relació a qüestions socials sempre caldria aplicar-hi un sentit crític per evitar falses il·lusions. I com que ara estem més sensibles que mai a les falses notícies, convé advertir que també és amb xifres que és particularment fàcil enganyar, sigui o no intencionadament. Per això, sense voluntat d’exhaustivitat en tan poc espai, mostraré cinc equívocs en què sol caure la informació quan recolza en dades, i quines confusions d’anàlisi i percepció poden crear.

Imagineu que sou en un bar jugant a dards i l’objectiu és que tots vagin al centre. Amb alguna copa de més, comenceu a disparar a la babalà. La diana acaba plena de forats, distribuïts sense cap patró. Un altre dia, ja sobris, claveu tots els dards en una casella lluny del centre. Heu fallat i ho heu fet de forma sistemàtica.

Hi ha dos grans temes que em desconcerten d'aquestes eleccions. El primer és: per què les enquestes estan tan immòbils? A mitjans de juny, la contesa entre el president Biden i Donald Trump anava igual que ara.

El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) manté el PSOE com a guanyador de les europees, però amb un PP a menys distància. Segons l'última enquesta del CIS abans dels comicis del 9-J, els socialistes obtindrien entre el 33,2% i el 31,6% dels vots i els populars entre el 30,5% i el 28,3%. Aquesta estimació redueix l'avantatge dels socialistes en relació amb l'anterior baròmetre de cinc a tres punts. La previsió del CIS es desmarca de la resta de sondejos de campanya, que apunten a una victòria del Partit Popular, amb el PSOE ben a prop com a segona força política. Els dels últims dies, però, apunten que la distància de tots dos partits podria ser més baixa que la que pronosticaven les enquestes de la precampanya i els primers dies de campanya, sempre amb el partit d’Alberto Núñez Feijóo al davant.

Una nova preocupació plana sobre el Partit Demòcrata: si les eleccions presidencials fossin avui, no seria cap sorpresa que les guanyés Donald Trump. Les enquestes fa un temps que avisen de la seva creixent popularitat, i ja es troba dos punts per sobre de Joe Biden (46% a 44%), segons l'última enquesta de The New York Times. Les dades, quan falta menys d'un any per als comicis, s'expliquen tant per la tendència a l'alça de Trump, que està aprofitant les seves quatre històriques imputacions per rellançar la seva campanya, com per la caiguda de Biden, cada vegada més qüestionat dins i fora del seu partit.

La primera pregunta que han fet aquesta nit els moderadors del tercer debat de primàries republicanes, a Miami (Florida), ha estat dirigida al segon candidat segons les enquestes, el governador de l'estat amfitrió, Ron DeSantis: "Per què els republicans l'haurien d'escollir a vostè i no a Donald Trump per enfrontar-se a Joe Biden d'aquí un any?" La mateixa pregunta han respost els altres quatre contrincants presents: Nikki Haley, Vivek Ramaswamy, Chris Christie i Tim Scott.

Un dels grans titulars de la nit electoral del 23-J és l'errada gairebé generalitzada de les enquestes que es van fer per predir els resultats. La major part dels sondejos auguraven una àmplia victòria del PP, per sobre dels 140 escons, amb un PSOE en descens, i la suma del PP i Vox per sobre dels 176 escons. En sentit oposat, la del CIS era l'única que pronosticava que el PSOE i Sumar aconseguien l'anhelada majoria absoluta. La realitat és que la foto final del Congrés queda molt lluny d'aquestes previsions, tot i que la majoria va encertar l'ordre en què van quedar els partits. Però, com s'explica que les enquestes fallessin tant?

Els cronistes madrilenys expliquen que Miguel Ángel Rodríguez és qui va aconsellar Alberto Núñez Feijóo que en el cara a cara amb Pedro Sánchez no havia d’estar a la defensiva sinó que havia de sortir a l’atac, a trencar-li les cames. L’estratègia no els podia haver sortit millor perquè Sánchez va quedar tan descol·locat que encara no s’ha recuperat. És cert que els estrategs del PSOE creuen que el frame “Feijóo mentider” els pot ajudar a minimitzar l’impacte de la derrota, però fins i tot els més optimismes admeten que el principal mal és que el cara a cara s’ha carregat el relat de la remuntada.

Alberto Núñez Feijóo no arribarà als 160 diputats que el PP fa córrer que necessita per no dependre de Vox, però al líder del PP se li comença a posar cara de president. Aquest dilluns és l'últim dia hàbil perquè els mitjans de comunicació publiquin enquestes i la gran majoria coincideixen en situar Feijóo, de la mà de Santiago Abascal, fregant la majoria absoluta al Congrés. La remuntada socialista dels primers dies va quedar frenada pel cara a cara de dilluns passat, tot i que, un cop passat l'efecte del debat, el PSOE torna a millorar expectatives; amb tot, no són suficients per inquietar el bloc de dretes. Almenys en el 99,9% de les enquestes. L'única que pronostica un escenari completament diferent és la del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), que veu Pedro Sánchez president. En la gran majoria, a més, es detecta una pugna al mil·límetre per la tercera posició entre Sumar i Vox.

El món de l'automoció està canviant a tota velocitat amb l'objectiu final d'aconseguir les zero emissions. Però malgrat que les institucions pressionin els fabricants per electrificar les gammes i les marques cada vegada ofereixin més opcions híbrides o elèctriques, no tots els països estan fent el canvi a la mateixa velocitat. I no cal marxar d'Europa per veure aquesta diferència, ja que fins i tot al Vell Continent es pot comprovar fàcilment que països com Noruega, Dinamarca, Suècia o Alemanya tenen una quota de mercat de vehicles elèctrics molt superior a la d'Espanya.

En el darrer mes s'han donat a conèixer cinc enquestes a través dels mitjans de comunicació referents a les eleccions del 28 de maig a les Balears. A quasi totes elles hi ha dues clares coincidències: el retrocés del bloc de l'esquerra després de vuit anys de govern amb el consegüent augment de la dreta, i que pot dependre d'un sol diputat que Francina Armengol es mantingui al Consolat de Mar o hi accedeixi Marga Prohens.

El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat de Catalunya acaba de publicar l’Enquesta sociopolítica 2022, que ha generat un cert rebombori segons com se n’hagin llegit els resultats. Així, a La Razón li ha faltat temps per agafar el rave per les fulles –un rave plantat per l’enquesta, tot s’ha de dir– i ha titulat l’edició digital del passat 11 de març: «'Procés' en declive: más de la mitad de los catalanes, orgullosos de ser españoles». Qui té gana somia pa!

Dos anys després d'unes eleccions presidencials que un terç dels americans consideren fraudulentes, els Estats Units s'enfronten dimarts a una nova gran cita electoral. Les eleccions legislatives de mig mandat acostumen a ser interpretades com un plebiscit a l'acció del president, però el context actual fa pensar que hi ha molt més en joc. Més enllà de la renovació dels 435 escons de Cambra de Representants, d'un terç del Senat i de més de la meitat dels governadors estatals, els EUA posen a prova aquest 8 de novembre la fortalesa del seu model democràtic, que trontolla enmig d'una tempesta perfecta agreujada per la violència política, la inflació, la regressió de drets humans i la guerra d'Ucraïna.

L'Empresa Municipal de Transports (EMT) de Palma ha obtingut la xifra més alta de l'última dècada que han puntuat els mateixos usuaris. El servei de transport municipal ha obtingut 8,6 punts sobre 10, fet que suposa un increment d'un 0,1% respecte dels resultats obtinguts el 2021. "És el millor resultat de la història de l'EMT d'ençà que feim enquestes", ha puntualitzat el regidor de Mobilitat Sostenible, Francesc Dalmau.

El 83% de la població balear major d'edat considera que la inversió pública en I+D+i és "insuficient", segons posa de manifest la cinquena edició de l'enquesta demoscòpica Cotec-Sigmados de Percepció Social de la Innovació a Espanya.

Es respira un aire de canvi a l'escenari polític alemany. I si l'aire tingués color, en aquest cas seria verd. En els últimes dies, diverses enquestes –entre les quals n'hi ha una de feta per la prestigiosa agència Pollytix Strategic Research– situen la formació dels Verds, encapçalada per Annalena Baerbock, com a primera força de cara a les eleccions que se celebraran el 26 de setembre i que configuraran el futur d'una Alemanya sense Angela Merkel. Per primera vegada des del juny de 2019, el grup ecologista lidera aquestes enquestes i la seva victòria a les urnes, fins ara una opció improbable, comença a ser plausible. L'any 2017, en les últimes eleccions, van quedar en cinquena posició.

Fa uns dies tots vam poder sentir com analistes i tertulians criticaven la manca d’encert de les enquestes sobre les eleccions nord-americanes, i fins i tot en qüestionaven la utilitat vistos els resultats. En aquest context, el dia 9 de novembre, al programa Planta baixa de TV3, Marina Garcés afirmava, fent-se eco d’aquest sentir generalitzat, que les enquestes són part d’un “sistema de coneixement que falla sistemàticament”, un sistema que, al “calcular i reduir a dada allò que passa […] no ens diu res que s'acosti a la realitat”. Finalment, deixava entendre que les ciències socials avui en dia són poc útils ja que “hem reduït el coneixement a allò que és predictible”. M’agradaria matisar aquestes afirmacions i explicar per què no s’ajusten del tot a la realitat.

A mesura que es van anar publicant els resultats dimarts a la nit, també hi va haver una sensació de déjà-vu. Les enquestes preelectorals havien sigut enganyoses una vegada més.