El Govern balear espera trobar unes 70 víctimes de la repressió franquista amb el Pla de fosses 2020-2021, que aquest dilluns han presentat a Ca n'Oleo la consellera d'Administracions Públiques, Isabel Castro, el secretari general de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i la presidenta de Memòria de Mallorca i membre de la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears, Maria Antònia Oliver.

Les tasques d'excavació per localitzar una possible fossa al coll d'Artà han finalitzat aquest dijous amb resultats negatius. L'equip tècnic de l'empresa Atics, encarregada del segon Pla de fosses del Govern de les Illes Balears, no ha trobat cap indici que relacioni el lloc amb l'any 1936 i la repressió franquista. Tampoc no s'han localitzat les restes òssies de víctimes que, segons testimonis orals, havien estat abandonades en aquest indret.

La Conselleria d’Administracions Públiques i Modernització, a través de la Secretaria Autonòmica de Memòria Democràtica i Bon Govern, ha començat la recollida de mostres d'ADN per a aquelles persones que sospiten que podrien tenir algun familiar víctima de la repressió franquista enterrat a Son Coletes. De moment, es tenen localitzats els parents d’una cinquantena de víctimes que podrien haver estat enterrades a Manacor.

La Direcció General de Memòria Democràtica del Govern ha incorporat aquest dimarts 66 documents nous entre informes d'exhumacions i identificacions fets a les fosses de les Balears. Els documents aporten nova informació sobre la identificació de les víctimes del franquisme localitzades i estudis de viabilitat per exhumar altres fosses, com ara les de Bunyola i Manacor. A més, els mapes de fosses de les Illes s'han desglossat en més d'una trentena de documents per facilitar-ne la consulta, un per a cada municipi, segons ha informat l'Executiu en un comunicat.

Mai la presentació d'un llibre havia despertat tanta expectació al poble. I és que Vilafranca (1931-1945). La II República. La por i la repressió durant la Guerra Civil i la postguerra (Lleonard Muntaner), el llibre que recull deu anys d'investigació de l'historiador Jaume Sansó Caldentey, arriba al viu de la major convulsió social del segle passat. Ho fa per desenterrar anys de silencis i recuperar la memòria perduda d'una vila que l'any que ve compleix els 400 anys de la seva fundació.

Marc Herrera Oliver serà el nou director general de Memòria Democràtica del Govern balear. Herrera és fill de Maria Antònia Oliver, presidenta de Memòria de Mallorca, la principal associació memorialística de les Balears.