M’agradaria pensar que hi va haver un temps en què el Parlament servia per a alguna cosa més que per aplaudir els propis i escridassar els altres. Un lloc on el Govern retia comptes i l’oposició fiscalitzava. Si aquest temps va existir, fa estona que s’ha acabat. Avui el debat parlamentari és, sobretot, un intercanvi de discursos pensats per a la graderia.

El Congrés ha donat llum verda a tramitar la llei per blindar el plurilingüisme a l’Estat impulsada per ERC, Comuns, Bildu, el PNB, el BNG, MÉS per Mallorca i Compromís. Malgrat no haver-la proposat, tant el PSOE com Junts també han votat a favor de la iniciativa.

Llegim que vint diputats del Parlament s’han apuntat al servei "voluntari d’assessorament lingüístic per a millorar el català". En alguns diaris se’ns fa saber que el servei, que va ser idea del president del Parlament, Josep Rull, hi ha tres partits que no l'han volgut: Vox, el PP i Aliança Catalana. Per partits, hi ha vuit diputats de Junts, cinc del PSC, els quatre de la CUP, dos d’ERC i un de Comuns.

Què fan els diputats balears al Congrés? Encara que no és una cambra específicament territorial, la tria dels diputats per circumscripció indica la voluntat que cada província hi tingui un pes específic. Quin és el de les Illes, representades per vuit diputats d’un total de 350? De totes les preguntes parlamentàries registrades pels representants escollits pels ciutadans balears, només el 24% eren sobre les Illes. Els diputats del PP –José Vicente Marí Bosó, Sandra Fernández i Joan Mesquida– són els que menys iniciatives –preguntes, sol·licituds d’informes i intervencions– sobre les Balears han presentat: 24, 18 i 24 respectivament, tal com consta al registre del Congrés. A l’altre cantó, Vicenç Vidal (Sumar MÉS) n’acumula 253 d’ençà que començà la legislatura.

El Parlament farà classes individuals de català als diputats que les demanin, a partir dels seus propis discursos i errors. És una bona idea per raons òbvies, encara que té alguns límits que tots hem experimentat estudiant el català: és relativament fàcil corregir barbarismes i no dir-los més quan es tracta de canviar una paraula incorrecta per la correcta. I tot i així, hi ha paraules que se'ns entravessen i a l'hora de la veritat repetim l'error (parlo per experiència: al llistat de faltes que jo rebia regularment a Catalunya Ràdio hi havia paraules i construccions que no aconseguia treure’m de sobre). 

La direcció estatal de Vox ha expressat el seu suport al president del Parlament, Gabriel Le Senne, i la cap del partit a les Illes, Patricia de las Heras, que el grup parlamentari a les Balears ha expulsat aquest dilluns, segons ha informat Europa Press. De fet, ha anunciat que proposarà l'expulsió del partit dels cinc diputats díscols. Així ho ha manifestat el secretari general de Vox, Ignacio Garriga, després de ser demanat per la crisi del partit d'extrema dreta a les Balears. Segons ha explicat Garriga, els dos dirigents apartats tenen tot el suport de la direcció estatal de Vox. A més, el secretari general ha carregat contra els cinc diputats del grup per "actuar de manera unilateral" i "moguts per una ambició personal".

Francina Armengol cobrarà 15.317, 49 euros bruts mensuals com a presidenta del Congrés dels Diputats, de manera que anualment percebrà 214.444,86 en 14 pagues. Cal recordar que, fins ara, com a presidenta del Govern de les Illes Balears, n'hi pertocaven 73.311. El desglossament de la retribució és el següent: 3.421,04 euros mensuals per ser membre de la Mesa; 3.714,99 per a despeses de representació; 3,045,96 per a despeses de lliure disposició. A tots aquests imports s'hi ha de sumar l'assignació com a diputada, que ascendeix als 3.126,89 euros, i 2.008,61 en concepte d'indemnització per ser d'una circumscripció diferent a Madrid.

Tres mesos després de la proclamació de la Segona República, el llavors president del govern encara provisional de la Segona República, Niceto Alcalá Zamora, era l’encarregat d’oficialitzar l’obertura de les primeres Corts republicanes del segle XX. El precedent històric més immediat de l’actual Congrés que va acabar de manera prematura i abrupta arran del cop d’estat feixista del 1936. Qui eren els diputats que van formar part d’aquelles institucions? D’on venien? Quantes dones hi va haver? Què va passar amb tots ells després del 18 de juliol del 1936? L’historiador Octavio Ruiz-Manjón ha recollit totes aquestes dades al llibre Los diputados de la Segunda República (Congrés de Diputats, Colección Monografías). 

Jorge Campos (Vox), Maxo Benalal (diputat no adscrit), Josep Ferrà (MÉS per Mallorca) i Joan Mas 'Collet (MÉS per Mallorca) són els quatre diputats que, fins al migdia d'aquest dimarts, han sol·licitat la indemnització de transició del Parlament, una retribució de 10.355 euros que només poden cobrar en acabar la legislatura els diputats que han tingut dedicació exclusiva i que queden sense ingressos. Així consta en el registre d'entrada del Parlament de les Illes Balears, on les quatre peticions han entrat aquest dimarts matí. Segons consta a la pàgina web de la Cambra, aquesta indemnització es percep mitjançant un pagament únic i la seva funció és ajudar als diputats a tornar a la vida laboral, per això no la poden cobrar els que tenen dedicació parcial.

El passat no sempre fou millor. De fet, acostuma a passar el contrari. Comparin les fotos de fa només vint anys amb les actuals i si s’aturen un moment a pensar veuran que a hores d’ara tenim un salari mínim molt més alt, hi ha una consciència cada cop més estesa que qui no pot pagar el lloguer no ha de veure’s obligat a dormir al carrer, tenim una intercomunicació immediata amb la resta del món, ningú ha d’amagar la seva sexualitat, la violència contra la dona es persegueix i fins i tot les persones amb menys habilitats socials troben espais d’interacció social a les xarxes que fan que no es trobin tan sols com antany, quan havien de freqüentar discoteques que odiaven. Podria continuar l’enumeració, però no cal.

El ple del Senat ha aprovat aquest dimarts la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Balears per eliminar els aforaments dels diputats autonòmics i dels membres del Govern balear, perquè així puguin ser jutjats per tribunals ordinaris.

La diputada de Podem al Congrés Antònia Jover és la nova coordinadora de Podem Balears després d'aconseguir el 81,6% dels vots favorables a les primàries, ha informat el partit morat aquest dimecres mitjançant un comunicat.

Al Parlament hi ha 59 diputats, però només nou han presentat més de 1.000 iniciatives aquesta legislatura, segons les dades de la Cambra: Salomé Cabrera (PP, 1.070); Juan Manuel Gómez (Cs, 1.090); Idoia Ribas (Vox, 1.393); José Luis Camps (PP, 1.446); Asunción Pons (PP, 1.904); Sergio Rodríguez (Vox, 1.932); Jorge Campos (Vox, 2.364); Tània Marí (PP, 3.121) i Núria Riera (PP, 4.413). Tots ells han assolit aquests nombres gràcies, sobretot, a les sol·licituds de documentació i informació, i a les preguntes amb resposta escrita que han fet al Govern. I és que no es tracta només de fer feina, sinó que també ho sembli.

Els que no van percebre les indemnitzacions per desplaçament i viatges la passada legislatura van ser els diputats que estaven presos o exiliats durant l’exercici del seu mandat. Tampoc ho fa ara Lluís Puig, exconseller a l’exili, que és parlamentari de JxCat. Així ho va determinar la mesa després d’un informe dels lletrats del juliol del 2018 arran d’una petició de Junts perquè tots els parlamentaris cobressin les indemnitzacions. La nota jurídica -una mena d’informe però més informal- constata que l’assignació no està subjecta a autorització o justificació de les despeses dels diputats i que es basa en la “presumpció i la constatació pràctica” que els membres de la cambra es desplacen a la “seu del Parlament des de la seva residència”. Ara bé, afegeix que el fet que no hi hagi un procediment específic per justificar allò que es percep pels viatges i desplaçaments no significa “que es pugui fer cas omís de l’àmbit d’aplicació” de les indemnitzacions. Una manera de dir que si hi ha la prova palpable que hi ha diputats que no poden venir al Parlament -ja sigui per l’exili o la presó- no poden cobrar aquesta quantitat.

El serial protagonitzat per Ciutadans a les Balears les darreres setmanes comença a veure la llum al final del túnel. Si el secretari estatal d'Organització, Borja González, va comunicar dimarts a Maxo Benalal la seva expulsió del partit, aquest dimecres ha estat la portaveu del grup parlamentari, Patricia Guasp, qui li ha reclamat que torni l'acta de diputat. Cal recordar que, a més de conspirar contra Guasp, Benalal està pendent de regularitzar uns 15.000 euros pel cobrament irregular de dietes del Parlament. "Ahir se li va comunicar que ja no forma part de Cs, ni té càrrecs orgànics ni la condició de representant institucional. Esper que el diputat entregui la seva acta i que sigui conseqüent amb el que varen votar els ciutadans", ha remarcat Guasp després de la reunió de la Junta de portaveus parlamentaris.

Fa uns dies, i formant part de les celebracions del Dia de les Dones, vaig veure totes les diputades del Parlament de Catalunya somrient enmig de l’hemicicle. Era una bonica imatge commemorativa. La seva expressió facial era sincera, i amb raó: si comparem les fotos de les primeres legislatures amb les de les actuals, és evident que hi ha hagut un canvi positiu –tot i que encara insuficient– en relació a la representativitat de més de la meitat de la població (els homes passem avall més aviat –la naturalesa és sàvia– i això descompensa la piràmide poblacional). La representativitat homes/dones no és, en definitiva, perfecta, però no hi ha dubte que ha experimentat una transformació espectacular en només una generació.

¿Com ho hem de fer, presidenta, per neutralitzar aquests diputats que només van al Congrés a fer veure que s'ofenen i a exhibir l'últim numeret que els han preparat els seus assessors en sobreactuació histèrica? Que si m'aixeco i me'n vaig, que si em giro d'esquena, que si faig veure que llegeixo un llibre, que si ensenyo cartellets mentre poso cares d'assetjadora de pati d'escola. El repertori, certament, és grotesc.

Els diputats i senadors per les Balears, elegits pels ciutadans en les eleccions generals del 10-N, han recollit aquest dimecres les seves credencials a l'oficina de la Junta Electoral, situada a l'Audiència Provincial de Palma, segons ha informat l'agència Efe.

El president del Parlament, Vicenç Thomàs, ha donat inici a la X legislatura aquest dijous apel·lant a la "llibertat ideològica i d'expressió". Durant el discurs, Thomàs ha assegurat que una de les missions de la Cambra és l'enfortiment d'un model polític regit pel "respecte al diferent".