El Govern no té previst incrementar l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), més conegut com l'ecotaxa, en els pressupostos autonòmics del 2023. Així ho ha assegurat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern extraordinari, que ha donat llum verda al sostre de despesa més gran de la història de les Balears: 5.947,5 milions d'euros. Cal recordar que l'increment de l'ecotaxa va ser una de les reclamacions que van fer els socis minoritaris del Pacte aquest dimecres en el Debat de Política General. "L'ITS està calculat com pensam que quedarà al final de l'elaboració dels pressupostos, que és en les mateixes circumstàncies que ara", ha subratllat la consellera.

Palma serà la seu de la reunió de ministres de Turisme de la Unió Europea el 30 i el 31 d'octubre del 2023, segons ha anunciat aquest divendres el ministre d'Afers Estrangers, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares.

El ple del Parlament Europeu ha aprovat aquest dimarts, per una àmplia majoria, el desenvolupament d'una estratègia per a les illes que es troben en territori comunitari. El document, que s'ha tirat endavant amb 577 vots a favor, 38 en contra i 10 abstencions, demana el desplegament de l'article 174 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (UE), que estableix que les illes requereixen una atenció especial, així com el llançament d'un "Pacte de les illes i una agenda insular europea".

El Govern, a través de la Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors, ha iniciat el procés per a l'elaboració dels pressupostos generals de la Comunitat Autònoma per a l'any 2023. Segons ha informat Hisenda i Relacions Exteriors aquest dissabte en nota de premsa, la consellera Rosario Sánchez ha signat l'ordre, publicada aquest dissabte en el BOIB, per la qual es dicten les normes per a l'elaboració dels pròxims comptes autonòmics, enfocats a "continuar amb la recuperació econòmica i social, el reforç dels serveis públics i les actuacions estratègiques de millora, transformació i diversificació del model productiu de la Comunitat".

El govern de l'Estat abonarà 69,2 milions d'euros a les Balears. Es tracta d'una liquidació pendent de l'IVA d'una mensualitat del 2017. Segons han explicat des de la Conselleria d'Hisenda, això és a causa d'un canvi de normativa que es va fer en l'època del Partit Popular.

El Govern balear ha reclamat, davant el buró polític de la Conferència de Regions Perifèriques i Marítimes (CRPM), reunit aquest divendres a Barcelona, "una millor consideració" de la dimensió insular en l'àmbit de la Unió Europea (UE). La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha manifestat que aquesta "continua essent la principal prioritat política" de la Comissió de les Illes de la CRPM que encapçala la presidenta del Govern, Francina Armengol, amb l'objectiu d'avançar en l'estratègia europea per als territoris insulars.

La població flotant o l'increment de població permanent de les Balears, que en els darrers 20 anys ha estat del doble que la resta de les comunitats, són les principals qüestions que el Govern vol que el Ministeri d'Hisenda tingui en compte per posar la primera pedra del futur model de finançament autonòmic. Així ho ha explicat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, després de reunir-se amb els agents polítics, socials i econòmics de les Illes per valorar l'informe de població ajustada –la passa tècnica per encetar el debat polític– presentat pel Ministeri aquest dimarts.

Les Balears podrien sortir beneficiades si la primera proposta de finançament autonòmic llançada pel Ministeri d'Hisenda tiràs endavant. Segons la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea), les Balears obtindrien un 2% més en la mitjana del sistema de finançament que amb el model actual.

La consellera d'Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha explicat aquest dimecres que el Consell de Govern ha aprovat un sostre de despesa de 5.176,64 milions d'euros per als pressupostos del 2022. Aquest límit implicarà un augment d'un 9,5% respecte dels pressupostos del 2021, una suma de 450 milions d'euros més. Per primera vegada s'inclouran 183 milions d'euros del factor d'insularitat del Règim Especial de les Balears (REB) en els comptes del Govern per a l'any que ve.

El Govern ha moderat la previsió de la caiguda d'ingressos de 500 milions d'euros que va anunciar el passat mes de maig a causa de la crisi econòmica provocada per la pandèmia del covid-19. El nou sostre amb què treballa la Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors és de 430 milions d'euros, encara que la forquilla també contempla una caiguda d'ingressos mínima de 360 milions d'euros. "Malgrat el grau d'incertesa que marca totes les estimacions, amb la informació disponible i contrastant amb altres organismes, treballam amb la hipòtesi de caiguda d'ingressos que abasta una forquilla que ens situaria en un descens d’entre 360 i 430 milions respecte dels pressuposts inicials", ha detallat aquest dimarts la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, qui ha comparegut davant del ple del Parlament per explicar com finançarà l'Executiu el pla de reactivació econòmica de les Balears.

El Govern de les Illes Balears ha reclamat davant el Ministeri d’Hisenda un tracte “específic” per a les Balears en el repartiment del fons extraordinari que va anunciar el govern espanyol per a les comunitats autònomes. Segons ha explicat en un comunicat, el repartiment s'ha de fer tenint en compte l'impacte que tindrà la crisi econòmica en els territoris amb una economia lligada al sector dels serveis i el turisme.

El Govern retallarà per primera vegada en 5 anys el sostre de despesa. El límit fixat per als pressupostos del 2020 és de 4.383,83 milions d'euros, 50 milions menys que el 2019, quan el sostre va ser de 4.434,06 milions d'euros.

El conseller d'Educació, Universitat i Investigació, Martí March, que repeteix en el càrrec, s'ha fixat aquest dimecres com a "reptes" de la nova legislatura aprovar una llei d'educació "de consens", així com millorar els resultats i les infraestructures educatives.