El poliesportiu Germans Escales s'ha omplert de gom a gom per acollir la celebració del prec amb motiu de la fi del dejuni del Ramadà, una de les cites més significatives per a la comunitat musulmana.

Les Balears celebren aquest dissabte, 1 de març, el dia de les Illes, tot i que la programació d'activitats que es duran a terme amb motiu d'aquesta celebració comença aquest dijous, 27 de març, i s'estendrà fins al 9 de març. Les activitats incloses en el programa inclouen música, dansa i visites guiades a edificis emblemàtics, entre d'altres. Enguany, a més, es fa tangible la desigualtat en la programació i repartiment d'activitats per illes. En aquest sentit, la majoria d'activitats (200) es concentren a Mallorca, concretament a Palma, mentre que a la resta de les Illes, el nombre d'activitats és significativament menor. A Menorca es duran a terme 41 activitats, a Eivissa 19 i a Formentera, només tres.

Com cada 31 de desembre –data en la qual les tropes de Jaume I arribaren a Mallorca el 1229– Palma ha celebrat la festa de l'Estendard (una de les festivitats més antigues d'Europa), a la plaça de Cort entre crits reivindicatius que enaltien la llengua pròpia de les Illes: "A Mallorca, en català!". Un altre crit que també han etzibat els espectadors –alguns dels quals mostraven la bandera de les Balears que aguantaven amb les mans– que estaven rere les barreres que limitaven l'accés a la plaça i al qual responia tot el públic restant ha estat una lloança a la terra: "Visca Mallorca!".

La plaça de Cort i la plaça de la Reina acolliran la celebració de Cap d'Any amb música en directe i les tradicionals campanades per donar la benvinguda al 2025. Enguany, els actes es duran a terme simultàniament a les dues places.

Ja ha arribat Nadal. Una efemèride que, lluny de les imatges idíl·liques que ensenya la societat, es mostra tan diversa com famílies hi ha al món. Per a alguns és sinònim de celebració i ornaments que donen més caliu a la llar. Altres en gaudeixen com a esdeveniment, però no pas per creença. També hi ha famílies que, arrelades a la seva tradició, la reprodueixen també aquí, fins i tot amb l’arribada del Pare Noel, i n’hi ha que viuen Nadal amb la veritat per davant sense que això resti màgia ni alegria als infants. Cadascú a la seva manera, d’acord amb la seva idiosincràsia, naturalesa i identitat. I on tot és plausible. Parlem amb quatre famílies perquè ens expliquin com viuen les festes nadalenques.

Les instal·lacions de Destil·leries Antonio Nadal han acollit aquest dimecres la presentació del 125è aniversari de la fàbrica licorera. Segons han explicat en una nota de premsa, des de dimarts, dia 17, i fins edijous, dia 19, es duran a terme tots els horabaixes visites guiades per les destil·leries per fer un recorregut per la seva història, que va començar el 1868, i que culmina en l'actualitat amb la presentació de les herbes Túnel 0,0.

La celebració del Firó de Sóller, una de les festes més multitudinàries de Mallorca i que reuneix prop de deu mil persones cada any, perilla. El fet és que, en compliment de la darrera modificació del Reglament d'armes, Delegació del govern ha notificat als col·lectius noves mesures restrictives quant a l'ús de les escopetes i espingardes. En concret, la llei obliga els que utilitzen les armes a fer-ho dins un perímetre; a banyar el trespol i a disposar d'extintors prop del lloc on es produeixin els trets, segons han explicat fonts de l'Ajuntament de Sóller.

“Avui no penso anar amb pijama a l’escola! No m’agraden les ordres del rei Carnestoltes i no m’agraden els Reis. La pitjor setmana de l’any!” “Opinió popular entre mares i pares: pxxx Carnaval! Algú ho havia de dir”. “Targeta vermella a la feina de més (i la son de menys) de les maleïdes consignes del rei Carnestoltes. PROU. El Carnaval serà lliure o no serà.” “Et penses que Carnestoltes és un dia i un problema fins que reps consignes de la llar d'infants sota el títol La setmana boja. Cagun l'os pedrer”.

Aquest dimarts s'han celebrat les beneïdes a Muro, en el marc de les festes de Sant Antoni, després de dos anys marcats per la pandèmia, la celebració ha pogut celebrar-se amb normalitat.

D'ironia incisiva, mala llet a voler, conviccions fermes. Antonina Canyelles ha fet 80 anys (va néixer dia 15 de setembre) i aquest dijous, a Can Balaguer (Palma), se li ha fet un homenatge popular. La poeta punk, la que "esqueixa poemes si no són perfectes" –com ha dit la seva amiga Glòria Forteza-Rey–, la que fa poesia "fins i tot quan fuma" –en paraules de Josep Mendiola–, la que combina "irreverència i virtuosisme" –segons Sebastià Perelló– ha tingut una festa d'aniversari calorosa i poètica, i plena de tendresa. "Gràcies per estimar-me" han estat les primeres paraules que li han sortit quan ha pujat a l'escenari per oferir paraules d'agraïment al centenar (llarg) de persones presents.

Les palmes que avui, Diumenge de Rams, es beneeixen en la litúrgia de la Setmana Santa són en realitat una al·legoria de la primavera. Un antic ritus pagà de benvinguda al bon temps que l’Església va fer seu i que, com tants altres, s’ha mantingut durant segles. Ho explica Joan Vaqué Sans, mestre artesà de la palma. Ell i el seu germà Xavier, també mestre artesà, són la quarta generació al capdavant de Palmes Viaplana. Tots dos i la seva mare, Maria Teresa, treballen encara les antigues tècniques dels cistellers del Baix Llobregat, tal com les va aprendre el seu rebesavi, nascut a Sant Vicenç dels Horts, Vicenç Viaplana.

"Som qui millor coneixem els nostres veïns i veïnes", ha assegurat, amb to contundent, el president de la Federació, Joan Forteza, que ha retret a les institucions i partits polítics que no els escoltin prou. "No només som gent que sap fer festes, som entitats organitzades i volem exercir la ciutadania activa", ha reclamat durant el discurs de cloenda de l'acte de celebració dels 40 anys de l'agrupació.

Ens agradi o no ens agradi, els americans van marcar la pauta del segle XX en gairebé tot, i la seva influència podrà ser substituïda al llarg del XXI per la d'altres potències, però tampoc no desapareixerà d'un dia per l'altre —o ja no desapareixerà mai, més ben dit. La Xina és la que té més força i més possibilitats de plantar cara a l'hegemonia ianqui, però paradoxalment als xinesos sembla que els preocupa més aviat poc imposar els seus patrons culturals. Els interessa dominar els mercats, però què fem o deixam de fer els occidentals decadents en el nostre temps d'oci fa l'efecte que els és més aviat indiferent, si més no de moment.

A Catalunya, i a la resta dels Països Catalans, la castanyada i Tots Sants marquen l'entrada de la tardor. Avui en dia celebrem la castanyada de manera bastant diferent de com es feia en els inicis. Temps enrere, es feien tocar les campanes fins a la matinada per honorar els morts. Una pràctica que ha desaparegut. Altres costums, però, com el fet de menjar castanyes, s'han mantingut. La castanyada i Tots Sants són dates assenyalades per a molts al calendari i coincideixen també amb altres festivitats arreu del món, com pot ser l'arxiconegut Halloween al Regne Unit o el Dia de Morts a Mèxic. Es tracta de tradicions populars molt arrelades i que entronquen amb cultures molt més antigues i ancestrals.

El regidor de l'Ajuntament de Barcelona Manuel Valls i l'hereva dels laboratoris Almirall, Susana Gallardo, han celebrat aquest dissabte a Menorca el seu enllaç matrimonial, que dura tres dies. Aquest dissabte s'està duent a terme a la finca propietat de Gallardo a Binidalí, al terme municipal de Maó, l'acte central. Les primeres hores del dia han estat intenses al voltant de la finca perquè la parella ha aprofitat per ultimar-ne els preparatius. Diverses empreses locals han contribuït a la festa de Valls i Gallardo. Així, Negré Peluqueros i la pastisseria Can Pons han estat contractats pels organitzadors de la boda, Toni Seguí, i l'empresa especialitzada en esdeveniments d'aquestes característiques La Puta Suegra.