L’Ajuntament de Petra ha precintat aquesta setmana la construcció d’un habitatge fet amb dues cabines de tràiler i ubicat en sòl rústic. L'infrahabitatge està situat a l’entrada del municipi des de la carretera de Felanitx i consta de dos remolcs de camió de gran tara connectats interiorment, una façana amb porta i dues finestres i una coberta feta amb resina.

Un incendi declarat aquest dimecres migdia en un assentament de barraques situat entre Son Gotleu i la via de cintura de Palma, a l'altura del poliesportiu dels Germans Escales, ha generat alarma entre els residents de la zona i importants retencions de trànsit. El foc, que ja s'ha extingit, s'ha iniciat poc abans de les 15.30 hores i ha afectat quatre o cinc infrahabitatges, tot i que no s'han registrat víctimes mortals ni ferits.

Seguint el camí del Molí d'en Beió des de l'Escola de Mallorquí, a pocs metres d'arribar a l'hipòdrom de Manacor a mà esquerra, s'obre un passatge estret i pedregós que duu a les cases de possessió de Son Rector: diverses construccions abandonades, mig derruïdes i que, a jutjar per la furgoneta abandonada i els dos matalassos que es veuen des de fora, sembla que estan habitades.

La Policia Nacional ha detectat 11 infrahabitatges xabolistes a Manacor. Segons han pogut descobrir, el propietari del terreny on s'havien construït aquestes xaboles cobrava grans quantitats de doblers en concepte de lloguer a les persones que hi residien. Agents de la Policia Nacional a Manacor han realitzat una inspecció conjunta, juntament amb el servei d'Inspecció d'habitatge del Govern de les Illes Balears, de la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat.

L'Ajuntament de Santa Eulària ha confirmat que el cap del dispositiu del desallotjament de Can Rova 2 ha decretat a les 14.24 hores la paralització del dispositiu sobre la base de l'acte judicial del Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Palma.

Un nou model de lloguer turístic il·legal ha arribat a Eivissa. Un home ha estat multat amb sancions que poden arribar als 90.750 euros per llogar tendes de campanya en l'assentament de Can Raspalls, a Sant Josep de sa Talaia (Eivissa). Agents de la Policia Local del municipi van veure una parella que sortia de l'assentament, en un solar completament abandonat i ple d'herba, i quan van demanar-los què feien allà els van explicar que hi havien passat la nit a una tenda de campanya que havien llogat en una coneguda plataforma de reserves turístiques.

La Policia Local ha identificat una nova estafa d'infrahabitatges a Palma en un local comercial que s'havia convertit il·legalment en 20 habitacions que no disposaven ni tal sols de cuina ni bany. El propietari cobrava als llogaters 630 euros al mes per viure en aquestes condicions i algunes de les habitacions ja estaven llogades quan van arribar els agents.

L'Ajuntament de Palma ha anunciat que suspendrà durant dos anys i quatre mesos de sou i de feina el policia local acusat de llogar infrahabitatges. Així ho ha decidit aquest dimecres la Junta de Portaveus de Cort després de desestimar les al·legacions de l'agent, d'uns 50 anys.

L'infrahabitatge augmenta a les Illes al mateix temps que els negocis immobiliaris es dupliquen. D'una banda, un 9,3% de les cases de les Illes tenen manca d'espai (al conjunt de l'Estat, un 6,6%), mentre que un 1,7% són de menys de 30 metres quadrats (a l'Estat, un 0,9%) i en un 10% pateixen amuntegament (un 7,4%, a l'Estat). D'altra banda, en canvi, el negoci de les immobiliàries s'han duplicat: han passat de 3.775 el 2008, a l'inici de la Gran Recessió, a 7.732 el 2022. Aquestes són algunes de les xifres i conclusions que desprenen de la publicació Habitatge i exclusió residencial a les Illes Balears, elaborada per l'Observatori Social de les Illes Balears i presentada aquest dimecres.

El problema de l’infrahabitatge a les Illes es torna a agreujar amb la recuperació turística, després de dos anys a mig gas a causa de la pandèmia. Fonts de la Direcció General d’Habitatge del Govern afirmen que “la situació actual és equivalent a l’inici de la temporada de 2019” amb relació als casos que han detectat. A més, la imminent temporada està fent activar les alarmes pel que podria passar aquest estiu amb l’arribada de treballadors turístics, que es poden veure especialment afectats per aquesta problemàtica a causa del preu disparat dels habitatges.

Quan el nivell arquitectònic d’un lloc és exquisit, no calen etiquetes: ni super, ni eco, ni bio, ni post, ni acrònims. Els grans llocs es diuen pel seu nom perquè no hi ha imitacions possibles. És el cas de la Plaça Major de Pollença, que a l’estiu es cobreix de banderoles blanques que fan soroll de pluja de paper quan hi ha una mica de brisa. Li van dir Plaça Major per oposició a la Plaça Vella, insistint en un tipus d’espai que s’estén per tota la Mediterrània, des de la Piazza Maggiore de Siena fins a les places porxades de Vic o Banyoles, idònies per als mercats. És major, la plaça de Pollença? Ho és en el sentit que és la millor plaça que es podia fer en un àmbit marcat pels desnivells i amb una església descentrada respecte a l’eix de la plaça. En llenguatge del segle XXI, podria ser una superplaça.

No se sap ben bé quanta gent vivia a l'edifici ocupat que aquest dilluns es va consumir entre les flames al barri eivissenc del Viver en un incendi que va deixar una morta i deu ferits, dos dels quals encara estan en estat crític. Els veïns parlen de 80 habitants, la Policia Local deia dilluns que eren mig centenar, i el director insular de l'Administració de l'Estat a les Pitiüses, Enrique Sánchez, assegura que hi vivien unes 60 persones. Però sí que se sap que tenien un perfil heterogeni i que, tot i que l'edifici estava ocupat, els que hi vivien pagaven lloguer. Un veí del barri, originari del Marroc, explica entre llàgrimes que fa una temporada s'hi varen traslladar algunes famílies d'origen magrebí: "Només volien dur una vida normal, dins les circumstàncies, i treballaven però no podien permetre's pagar res [un lloc on viure] a l'illa".