Unes 150.000 persones de cinc municipis de les comarques del Garraf i el Baix Penedès han estat confinades més de set hores aquest dissabte per culpa d'un incendi que ha calcinat una empresa de productes químics per a piscines. Les flames han provocat una fumerada de grans dimensions amb partícules d'àcid clorhídric, cosa que ha obligat a limitar la circulació a Vilanova i la Geltrú, el nucli de les Roquetes de Sant Pere de Ribes, Cubelles, Cunit i Calafell des de quarts de sis del matí fins a la una del migdia. Mentre els cossos d'emergències treballaven per apagar el foc, els veïns no han pogut sortir de casa i han hagut de tancar portes i finestres per evitar el núvol tòxic. No s'han obert comerços i tota activitat programada ha quedat anul·lada. Quan s'ha constatat que no hi havia cap risc per a la ciutadania, el Govern ha aixecat la restricció. Els controls de l'aire indiquen que ja no hi ha restes de clor en suspensió a la zona i els Bombers de la Generalitat preveuen extingir l'incendi en les pròximes hores.

El 1914, el cel de Sant Sebastià s'emboirava cada vegada que les grans xemeneies de Lagarto escopien fum. N'hi havia quatre i coronaven un estol de naus industrials acabades d'estrenar. Al darrere hi havia dues famílies basques, els Lizariturry i els Rezola, que havien fet fortuna produint bugies. Tenien bon olfacte per als negocis: havien sabut anticipar-se a la Primera Guerra Mundial, que va frenar en sec les vendes del seu sector. El 1910, havien sentit a parlar de Peter Krebitz. Era un inventor alemany obsessionat per trobar una substància que permetés millorar la higiene de la societat europea de l'època: des de rentar roba fins a netejar petites ferides. El van contractar i van deixar que muntés un laboratori a la ciutat donostiarra. L'objectiu: aconseguir fer el millor sabó del món.

El Nobel de química ha premiat aquest 2023 tres científics veterans que, de forma complementària i independent, han trobat la manera de dissenyar i produir a escala industrial els anomenats punts quàntics, partícules tan petites que les seves propietats no depenen del nombre d’àtoms que les formen sinó de la seva grandària. Amb el control de les propietats s’aconsegueix tenir també el de les aplicacions previstes, de manera que els efectes quàntics que es produeixen passen a ser manejables. Els premiats són Moungi G. Bawendi, de la Universitat de Chicago i professor del MIT; Louis E. Brus, de la Universitat de Colúmbia, i Aleksei I. Ekimov, de l’Institut de Física Teòrica de Sant Petersburg, a Rússia, i antic directiu de la companyia Nanocrystals Technology, amb seu a Nova York.

Des que existeix, la indústria química ha buscat la manera que la reacció que es produeix entre dos elements o més es faci de la manera més ràpida possible. D’aquí en surt la catàlisi, que no és sinó afegir un altre compost, el catalitzador, per accelerar la reacció. A la natura podríem dir que no li cal inventar res perquè aquest tercer element ja existeix. Són els enzims, unes molècules que fan possible que totes les reaccions essencials es produeixin en una escala de temps i en unes condicions compatibles amb la vida. Per a la indústria és més complicat. Per produir un compost o un producte determinat, cal trobar la molècula que acceleri el procés sense generar gaires residus i de la qual se'n pugui obtenir tanta quantitat com calgui.

Les Illes Balears varen ser la quarta comunitat amb la taxa més elevada d'agressions sexuals per submissió química el 2021, segons la memòria Hallazgos toxicológios en agresiones sexuales con sospecha de sumisión química de l'Institut Nacional de Toxicologia i Ciències Forenses (INTCF), del Ministeri de Justícia. Concretament, l'Arxipèlag va tenir una taxa de 2,9 agressions sota submissió química per cada 100.000 habitants, una xifra que varen superar la Comunitat de Madrid (2,98), les Illes Canàries (3,54) i la Rioja (5,32).

La Policia Nacional va arrestar divendres una dona espanyola, de 20 anys, com a presumpta autora d'un delicte de robatori amb violència i obstrucció a la justícia per uns fets ocorreguts el novembre a la zona de la plaça de Toros de Palma. La víctima formava part d'un grup de joves que consumien alcohol al carrer durant el vespre.

La natura ens ha ensenyat que sap fer molècules complexes que són essencials per a processos biològics o bioquímics. En definitiva, per a la vida. Des del naixement de la química, els científics han mirat de reproduir aquests mateixos processos amb la intenció d’obtenir fàrmacs, cosmètics, carburants o altres compostos d’interès. Però l’èxit no sempre els ha acompanyat. Massa reaccions intermèdies, massa energia emprada i massa residus generats. Entorn dels anys 2000 tres científics treballant de forma independent van idear mecanismes per simplificar les reaccions químiques necessàries per construir una molècula. Les noves fórmules van resultar més eficients, ràpides i econòmiques que les precedents. Ara Barry Sharpless, investigador al laboratori Scripps de la Jolla a Califòrnia; Morten Meldal, de la Universitat de Copenhaguen, i Carolyn Bertozzi, professora a la Universitat de Stanford, han rebut el Nobel de química per haver desenvolupat el que en podríem dir "la química en un clic".

Som a l’Escola Virolai, de Barcelona. Els alumnes de primer de batxillerat fan classe de química, dividits entre dues aules: la pràctica i la teòrica. Després de visitar el laboratori i escoltar les explicacions dels dos professors, Anna Grima i Josep Mestres, passem a l’altra aula, on Quique Vergara, el mestre, inicia la classe: “Connectem el projector. La sessió d’avui la dedicarem a saber si una substància és pura”. El Quique, ferm defensor que la seva assignatura ha d’estar en permanent contacte amb la realitat i l’actualitat, no deixa de llançar preguntes a l’alumnat: “Què és això de la Filomena, Gerard? Te’n recordes?” Un cop acabada la lliçó d’avui, el Gerard Sayós ens diu que “la gràcia d’aquesta manera d’explicar-nos la química és que hi empatitzes. M’agrada que els exemples del Quique estiguin tan a prop de la nostra vida”.

La setmana del 14 de març del 2017 van passar moltes coses al país, com gairebé totes les setmanes, però una d’elles va ser que els diaris van informar de la mort d’en Pere Mir, algú de qui la majoria de lectors no havia sentit mai a parlar. El primer que va transcendir és que els darrers 15 anys de la seva vida havia fet donacions a la ciència per valor de 120 milions d’euros, sempre a través de la seva fundació, anomenada Cellex. Un bon motiu, aquesta dada, per interessar-se per aquest senyor de cabells blancs i posat elegant.

Se'm fa un nus a la gola a l'assabentar-me de la mort del premi Nobel de química de 1995, el mexicà Mario Molina. Recordo l'emoció d'entrevistar-lo pocs dies després que hagués rebut el Nobel. Hi havia eufòria als mitjans, no només per l'enorme transcendència dels seus descobriments, que van canviar per sempre la manera d'entendre la nostra interacció amb el planeta, sinó perquè per fi un mexicà aconseguia aquest reconeixement en el camp de la ciència. El meu pare, enginyer químic graduat a la mateixa facultat que Molina, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, es va passar tota la nit amb mi, ajudant-me a preparar l'entrevista perquè jo entengués què carai eren els clorofluorocarbonis i no fes el ridícul. Era tan sorprenent el que Molina, juntament amb Paul Crutzen i Frank Sherwood, havien descobert que amb prou feines aconseguíem assimilar-ho: certs gasos industrials estaven provocant el forat de la capa d'ozó i aquests gasos estaven en el nostre entorn i fins i tot eren dins de casa, als aerosols, als refrigeradors o a les escumes plàstiques.

Cada any la revista Science, una de les més prestigioses en el món científic, fa un llistat dels deu descobriments més importants dels últims dotze mesos. El 2013 el primer era la immunoteràpia contra el càncer, que prometia una revolució en el tractament d’aquesta malaltia, però encara no ha arribat tan lluny com s’esperava. Al segon lloc de la llista hi havia unes sigles que només coneixia la gent del ram, però que tothom coincidia a dir que canviarien moltes coses. Era una nova tècnica d’edició genètica, proposada per Emmanuelle Charpentier i Jennifer A. Doudna, basada en un obscur descobriment que un microbiòleg alacantí, Francis Mojica, havia fet als anys 90, el CRISPR-Cas9.

Hi ha qui en diu “tisores moleculars” o també “editor de gens”. I, en efecte, la tècnica anomenada CRISPR/Cas9 s’ha fet un forat importantíssim en el desenvolupament recent de les ciències de la vida -i de la genètica en particular- per la possibilitat que dona de partir molècules amb una extraordinària precisió i, si convé, d’enganxar-ne un altre bocí. Com un editor de text, que retalla i enganxa paraules, o unes tisores, que tallen per un punt concret. Aquesta tècnica, publicada l’any 2011 per Emmanuelle Charpentier i Jennifer Doudna ha estat guardonada amb el premi Nobel de química que atorga cada any l’Acadèmia Sueca de Ciències. El seu impacte, tot i haver-se incorporat recentment a les tècniques biològiques, es considera revolucionari.

El grup d'investigació en Química de Materials de la Universitat de les Illes Balears (UIB) ha creat un material que s'adhereix als microplàstics i als colorants i fa més fàcil treure'ls de l'aigua. De moment es pot fer servir per treure els contaminants de petites mostres d'aigua contaminada, analitzar-los, i estudiar com netejar l'aigua de zones concretes. Cal recordar que, només entre Mallorca i Menorca, es calcula que hi suren uns 752 milions de partícules de plàstic, 3,7 tones en total. La gran majoria, entre un 95% i un 97% segons un estudi de l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats, són microplàstics de menys de cinc mil·límetres.

Els químics del món estan de celebració: l'Organització de les Nacions Unides ha declarat el 2019 l'Any Internacional de la Taula Periòdica dels Elements Químics per commemorar la creació d'aquest sistema d'ordenació que va transformar la ciència del segle XIX. Catalunya, el 'hub' químic més important del sud d’Europa, també ha preparat un homenatge a aquesta icona científica, proposada ara fa 150 anys pel químic rus Dmitri Mendeléiev. L’Institut d’Estudis Catalans, a través de la Societat Catalana de Química, ha sigut l’encarregat d’impulsar un calendari ple d’activitats i espectacles entorn de la química.

El sector químic espanyol continuarà creixent els anys 2018 i 2019, però preveu un alentiment de la millora l'any que ve. Són les previsions del sector que ha explicat aquest dimarts a Madrid el català Carles Navarro, elegit nou president de la Federació Empresarial de la Indústria Química Espanyola (Feique), la patronal del sector. Navarro és director general de Basf a Espanya.

Els nord-americans Frances H. Arnold i George Smith i el britànic Gregory P. Winter han estat guardonats aquest dimecres amb el Nobel de química pels seus descobriments en l'àrea de genètica per "desenvolupar proteïnes que resolen els problemes químics de la humanitat", segons ha informat la Reial Acadèmia Sueca de les Ciències.