El grup socialista en el Consell de Mallorca ha demanat conèixer el cost exacte del viatge d'una delegació de la institució insular a Califòrnia, amb motiu de la commemoració de la canonització de Juníper Serra. "Els viatges i les fotos del president insular, Llorenç Galmés, de tota la legislatura costen un ull de la cara amb doblers dels mallorquins", ha criticat la portaveu del PSIB en el Consell, Catalina Cladera.

El Capitoli de Washington és la seu del Congrés dels Estats Units. Des del 1931 el frare petrer Juníper Serra (Miquel Josep de nom de fonts) és l’únic personatge no nord-americà que hi té una estàtua. Forma part d’una col·lecció dedicada al centenar de pares de la pàtria. Juntament amb el polític Ronald Reagan, el mallorquí representa l’estat de Califòrnia. Hi arribà el 1769, a 56 anys, després de dues dècades evangelitzant a Mèxic al servei del rei Carles III. Es trobà amb un territori gairebé inexplorat, on acabaria fundant nou missions. N’hi hagué que foren l’embrió de ciutats com Los Angeles, San Francisco, San Diego i Sacramento.

Sant, sí, i sens dubte home de capacitats excepcionals en molts d’aspectes. Però Juníper Serra fou, també, molt caparrut. No es mossegava la llengua en veure’s contrariat, fins al punt de fer caure un alt comandament militar. Va ser delator de persones davant el Sant Ofici, i inquisidor ell mateix. Les seves predicacions deixarien astorats els catòlics dels nostres dies. Els ‘indis’ (nadius americans) de les seves missions foren tractats com a infants i sovint sotmesos a un zel excessiu. I va ser, en definitiva, amb la coartada de la cristianització, un instrument de la colonització espanyola. Repassam alguns d’aquests aspectes seus, potser no tan positius, quan està a punt de celebrar-se la seva festivitat, el 28 d’agost, dia del seu traspàs. Ho feim seguint sobretot l’exhaustiva biografia que li va dedicar el també franciscà Maynard G. Geiger.

Molt abans que Clint Eastwood –el dur policia de San Francisco Harry Callahan– fos batle de Carmel, la ciutat dels Estats Units on és enterrat el nostre Juníper Serra (1713-1784), l’Espanya de Carles III s’inquietava per l’avanç dels russos per la costa del Pacífic des d’Alaska. Per aquesta raó, es decidí l’ocupació efectiva de l’Alta Califòrnia, fent servir el franciscà de Petra –amb acompanyament militar– com a eina. Encara un altre mallorquí, Joan Pérez, aportaria a l’avanç hispànic una base, Nutka (Canadà), als límits entre els dos imperis. No seria fins als nostres temps quan un tercer illenc, el diplomàtic Jorge Dezcallar, signaria la pau amb Rússia –un país ara tristament d’actualitat– per un d’aquells enfrontaments entre tots dos estats.

Monàrquics i republicans han rebut la família reial aquest dilluns a Petra amb dues manifestacions convocades a només uns carrers de distància. Felip VI, Letícia i les seves filles han visitat la Casa Museu de Juníper Serra acompanyats per la ministra d'Educació, Isabel Celaá, i la presidenta del Govern, Francina Armengol. Cap d'ells ha fet declaracions durant la seva visita, malgrat el nombrós grup de periodistes que s'ha desplaçat a Petra per seguir la visita. I malgrat que li han demanat per la fugida d'Espanya de Joan Carles I, Felip VI ha optat pel mutisme com a resposta.

El Parlament balear ha aprovat aquest dimecres una proposició no de llei (PNL) proposada pel PSOE-PSIB, MÉS per Mallorca i Unides Podem per condemnar els atacs racistes als Estats Units. A més, els grups parlamentaris han acceptat, amb només el vot en contra de MÉS per Menorca, una esmena presentada pel Partit Popular per condemnar també els atacs vandàlics contra les estàtues de Juníper Serra a Petra i Palma.

El bisbe de Mallorca, Sebastià Taltavull, i la regidora de Justícia Social de l'Ajuntament de Palma, Sonia Vivas, s'han reunit aquest dilluns per apropar posicions i "rebaixar la crispació", després de la polèmica creada entorn de l'estàtua de Juníper Serra a Palma. En concret, s'han trobat dues vegades i el Bisbat ha qualificat les converses com a "llargues i fructíferes", segons ha informat Efe a través d'un comunicat de la institució eclesiàstica.

Introduint “Junípero Serra” a Google Maps s’hi troben més d’una vintena de llocs que rememoren el famós missioner mallorquí a l’estat de Califòrnia. Estàtues, carrers, parcs, muntanyes, instituts, temples religiosos i biblioteques immortalitzen el frare de Petra en el dia a dia dels californians. Qui escriu aquestes línies va esdevenir conscient de la dimensió del personatge en l’imaginari americà per una casualitat l’any 2018. Un viatge de vacances, una ruta amb GPS al centre comercial més proper per comprar vitualles i un Serra Center que apareix esponerós amb multitud d’’stores’ i desenes de vehicles. Just devora, el llarguíssim Junípero Serra Boulevard.

El batle del PP de la localitat madrilenya de Boadilla del Monte, Javier Úbeda, ha escrit una carta a la batlessa de San Francisco, London Breed, en què s'ofereix a acollir les estàtues del mallorquí Juníper Serra i Miguel de Cervantes que varen ser atacades el passat cap de setmana després de les protestes racials. En la missiva, a la qual ha tingut accés l'agència Efe, el batle del poble madrileny transmet a London el seu malestar i "profunda decepció pels esdeveniments succeïts" contra les estàtues, influïts per l'"indigenisme radical i la llegenda negra sobre Espanya".

Aquesta matinada de Sant Joan, l'estàtua de Juníper Serra a Petra ha aparegut amb una bossa de plàstic al cap i una botella d'alcohol a la mà esquerra. La brigada municipal ha tret la bossa i l'ampolla de l'estàtua i no hi ha detectat cap altre desperfecte. Cal recordar que la mà esquerra tocaria dur un crucifix, però l'hi varen retirar fa un any durant la festa dels Quintos i no s'ha aconseguit recuperar.

Un equip d'operaris d'Emaya ha eliminat aquest dimarts dematí la polèmica pintada feta a l'estàtua de Juníper Serra. El batle de l'Ajuntament de Palma, José Hila, ha assenyalat que en cap cas s'havia plantejat fer dimitir la regidora Sonia Vivas, qui al seu perfil de Twitter havia parlat de la possibilitat de tombar el monument del sant. "Si haguéssim de destituir les persones per les seves piulades, no quedaria cap polític", ha dit.

L'expresident de les Balears José Ramón Bauzá ha enviat una carta als membres del Senat estatal de Califòrnia per explicar que homes com el missioner mallorquí Juníper Serra varen fer que Espanya dugués als Estats Units "la civilització occidental, el cristianisme, la il·lustració i els drets humans". Però aquest argument en defensa del controvertit missioner, declarat sant per l'Església, no només no ha aturat els atacs a diferents símbols de la colonització del continent americà, sinó que tampoc no ha impedit que també arribassin a Palma mateix.

Els partits d'extrema dreta i centredreta Vox i Ciutadans, respectivament, han reivindicat, en la roda de premsa dels grups parlamentaris de dilluns, la figura del fra Juníper Serra. Vox, per la seva banda, ha presentat al Parlament una declaració institucional en defensa del sant i Ciutadans ha recordat que ha presentat diferents propostes al govern per difondre l'obra de Juníper Serra i de Ramon Llull. Per la seva banda, el portaveu de MÉS per Mallorca, Miquel Ensenyat, convida a obrir un debat al voltant del sant i defensa que la història cal contextualitzar-la, ja que, en cas contrari, "no quedaria cap estàtua".

La regidora de Justícia Social, Feminisme i LGTBI, Sonia Vivas, ha demanat que s'esbuqui l'estàtua de Juníper Serra que hi ha a la plaça de Sant Francesc de Palma "pacíficament". En un missatge difós per les xarxes socials, Vivas s'ha sumat a les protestes que s'estan duent els darrers dies a Califòrnia, on un grup de manifestants va tomar l'estàtua del missioner mallorquí al Golden Gate Park de San Francisco.

La de Juníper Serra és una figura que, de tant en tant, aixeca polèmica. Per uns, el missioner mallorquí és una figura rellevant de la història dels Estats Units per la seva tasca evangelitzadora al país i és considerat un dels pares de la pàtria nord-americana, motiu pel qual és l'únic espanyol present a la National Statuari Collection del Capitoli de Washington. Per altres, és un símbol de la colonització i un dels responsables de la persecució de la cultura ameríndia i de la substitució de les seves creences, costums, tradicions, modes de producció i estructures familiars per la implantació forçada del catolicisme.