Els seus informes són fonamentals per a les operacions immobiliàries que garanteixen l’accés a l’habitatge a uns i generen beneficis milionaris a altres, però els seus salaris no arriben als 15 euros l’hora. “Hem perdut un 60% de poder adquisitiu, perquè fa anys que no se’ns apuja el preu per hora, tot i assumir una responsabilitat enorme a l’hora d’acreditar el valor d’una propietat immobiliària”, explica el taxador mallorquí Miquel Àngel Busquets.

Només una vintena dels 139 pisos de Menorca que es publiciten a través del portal Idealista són de lloguer residencial. El preu més baix és de 960 euros mensuals. Una quantitat que no està a l’abast de totes les butxaques, cosa que fa que molts separats hagin tornat a casa a viure amb els seus pares i els més joves tardin a emancipar-se.

Palma tramita tres Projectes Residencials Estratègics (PRE) amb més de 6.000 pisos que s'han acollit a la llei que permet accelerar aquestes iniciatives –la Llei de mesures urgents per a l'obtenció de sòl–, segons ha confirmat a l'ARA Balears l'associació de promotors immobiliaris Proinba. Es tracta d'actuacions que aprofiten que en un sol procediment es duen a terme tots els tràmits que abans es resolien seqüencialment –planejament urbanístic, reparcel·lació i urbanització– reduint els terminis de fins a deu anys a entre 18 i 24 mesos. "Així i tot, aquests terminis ja no es podran escurçar més, i no podem esperar a molt curt termini. En qualsevol cas, aquestes edificacions estaran en marxa molt abans que si les haguéssim tramitat per la via convencional", explica el president de Proinba, Óscar Carreras.

L'Ajuntament de Palma no podrà fer 20.000 pisos nous al municipi tot i haver-los anunciat en diferents ocasions com a referents de les reformes normatives que s'han fet per incrementar l'habitatge. El Decret llei d'obtenció de sòl a Palma –ara es tramita com a projecte de llei– hi afegeix una xifra molt menor: 3.656 pisos, els quals se sumen als 8.602 del Pla general. És a dir, el màxim real són 12.168 pisos, la majoria dels quals estaven previstos en el plantejament urbanístic municipal, segons els càlculs d'arquitectes i urbanistes consultats per l'ARA Balears.

La Conselleria d’Educació ha posat en marxa una estratègia amb l’objectiu de facilitar que els docents desplaçats a altres illes puguin trobar una casa. Les dificultats per poder llogar un habitatge a preu assequible són un dels principals maldecaps que han denunciat els professionals, que a vegades s’han vist obligats a viure en hotels, hostals, i fins i tot el cotxe. La iniciativa de la Conselleria, que s'ha presentat aquest dilluns a la Mesa Sectorial de l'Ensenyament públic, pretén combatre aquesta realitat. Per això, la Direcció Territorial d’Eivissa i Formentera i la de Menorca faran d’enllaç entre els propietaris i els docents interessats. Faran una base de dades de llogadors. Ara bé, els preus seran els que fixi la llei de l’oferta i la demanda.

1.700 nous habitatges a preu limitat, principalment pisos. Aquest és el resultat concret del decret llei de mesures urgents en matèria d'habitatge que va aprovar el Govern l'octubre de 2023 i que ara, un any i mig després, aporta les primeres xifres. Tot i que durant el debat polític es va parlar de milers i milers de propietats que apareixerien gràcies a les mesures aprovades, com la reconversió de locals i l'increment d'alçades, de moment no s'ha arribat ni a les 2.000 noves propietats.

El Col·legi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears (COAIB) va visar l'any passat 2.067 pisos nous a les Balears, un 18% més que el 2023. Ara bé, tant el president de la demarcació de Mallorca del COAIB, Joan Cerdà, com el degà, bernat Nadal, consideren que aquest augment és "totalment insuficient" per absorbir el creixement de població. En total, el 2024 es va arribar a les 5.823 obres, amb tota mena d'actuacions.

Un 24% més de famílies i manca d'estoc d'habitatge i de noves construccions. Aquest és el panorama al qual s'enfronten les Balears, que juntament amb Màlaga i València són els territoris de l'Estat on es preveu un augment més gran de llars i de població i on faran falta més habitatges. Segons un informe de finals de 2024 elaborat per la consultora Colliers, les Illes hauran de menester fins a 58.000 pisos nous per atendre aquesta allau fins al 2040. "El focus s'ha de posar als mercats amb un increment notori del nombre de llars i que no disposen d'estoc romanent ni de la capacitat suficient per compensar aquest augment de demanda, ja que acumularan un dèficit d'habitatge cada vegada més complicat d'esmenar", explica la consultora especialitzada.

La realitat de les Balears mostra que l’accés a l’habitatge dista molt de ser un dret materialitzable i efectiu en especial per a les persones joves. El darrer anuari de la joventut de la UIB (2023) recull que l’edat mitjana d’emancipació ha superat els 30 anys (30,3 anys) per primera vegada des que es registren les dades. I la taxa d’emancipació juvenil és del 16%, la meitat que la mitjana de la Unió Europea, fixada en un 32%. Així mateix, en la majoria dels casos, una persona jove hauria de destinar més del total del seu salari mensual a un lloguer en solitari de mitjana a les Balears. En aquest segment, les Illes es veuen superades per la majoria de les comunitats autònomes. Segons les darreres dades del Consell de la Joventut d’Espanya (CJE), el 70% dels joves del país s’emancipen mitjançant el lloguer i el 87% d’ells viuen a habitacions a pisos compartits. A més, un terç dels joves necessita ajuda econòmica de la seva família per assolir el preu del lloguer. L’Observatori d’Emancipació del CJE situa la taxa d’emancipació actual com la més baixa des que es fan registres.

Els darrers 40 anys la població balear ha augmentat en 542.000 persones i en el mateix període (1981-2023) s’han format 249.000 llars –unitats familiars. Si s’observa el greu problema d’accés a l’habitatge amb precipitació, es podria pensar que aquest creixement no s’ha acompanyat de noves cases i pisos. De fet, els sectors de la construcció i la promoció urbanística sovint fan referència a la necessitat de construir-ne molts més. Però resulta que a les Illes s’han fet més habitatges –303.060 en quatre dècades– que les famílies que s’han generat en el mateix període. Aquesta situació s’ha agreujat els darrers 25 anys.

Una de les mesures que Pedro Sánchez s'ha compromès a impulsar per combatre l'emergència habitacional, la deducció fiscal als propietaris que lloguin per davall del preu de referència que posa l'Estat, pot tenir resultats positius a les Illes. "És una bona iniciativa que, com totes, s'ha de combinar amb altres. Els incentius fiscals per als propietaris faran que alguns s'ho repensin i acabin fixant un preu inferior al topall del Ministeri", ha explicat a l'ARA Balears l'empresària i experta immobiliària Natàlia Bueno.

A les Illes Balears hi ha habitatge a la venda. Això sí, de luxe. Si un té tres milions d'euros a la butxaca, pot triar entre les 3.457 propietats que hi ha a la venda segons les dades d'una de les principals plataformes immobiliàries espanyoles, Idealista. Les Balears acumulen ni més ni menys que un terç del total de l'oferta d'ultraluxe de tot l'Estat. En concret, Idealista ha identificat 9.744 propietats de més de 3 milions d'euros, i entre les Balears i Màlaga es concentra el 65% d'aquesta oferta.

El preu de l'habitatge lliure (el que no està regulat per cap règim legal especial ni és de protecció oficial) va registrar en el segon trimestre la pujada més forta dels últims dos anys, segons dades de l'índex de preus de l'habitatge de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades aquest dijous. Amb aquest, doncs, ja s'acumulen 41 trimestres consecutius amb increments anuals dels preus de cases i pisos a l'Estat.

Viena, la capital d'Àustria, apareix sovint al capdamunt dels rànquings mundials de les ciutats amb millor qualitat de vida per als seus habitants. Una de les raons que expliquen aquesta bona qualitat de vida és la política d'habitatge de l'Ajuntament, basada en el control dels lloguers i en una elevada quantitat de pisos de protecció oficial. No obstant això, el sistema, iniciat fa aproximadament un segle, ha quedat en part desfasat, ja que en queden fora les capes més pobres de la població i afavoreix, sobretot, les classes mitjanes, segons explica el setmanari britànic The Economist.

Cada vegada que una de les principals plataformes del negoci immobiliari, com és el cas d'Idealista, posa un anunci d'un pis o una casa per llogar al municipi d'Inca, almenys 50 persones entren a competir per aconseguir-lo. És una de les xifres més elevades de tot l'estat espanyol, i la major de tots els pobles i ciutats de les Balears. Per tant, la capital del Raiguer té ara mateix la pressió més gran de tot l'Arxipèlag pel que fa a la recerca d'un lloc on viure, segons les dades que ha fet públiques aquest portal immobiliari.

El Govern prepara una nova llei d'habitatge amb la qual derogarà per complet la que va fer l'any 2018 el Pacte d'esquerres. Amb aquesta nova llei, l'Executiu de Marga Prohens vol simplificar les tramitacions per accedir a les cases i pisos protegits i perseguir l'ocupació amb més duresa.

Una vegada més, les Balears han polvoritzat el propi rècord en el preu del lloguer, amb una pujada del 22,1% en un sol any. Així, el metre quadrat a l'hora de llogar un habitatge ha passat de 15,7 euros als 19,1 de mitjana en només dotze mesos, segons les dades que ha donat a conèixer aquest dilluns la plataforma especialitzada Idealista.

L'oferta de pisos compartits a Palma s'ha incrementat en un any un 35%, xifra inferior al 43% de pujada interanual que es va registrar a l'Estat durant el primer trimestre d'enguany. Segons les dades facilitades pel portal immobiliari Idealista, i que ha recollit Efe, el major increment d'oferta s'ha produït a Albacete (un 249%), Castelló de la Plana (169%), Còrdova (132%), Alacant (123%) i Almeria (102%). Aquests indrets són els únics on l'oferta disponible s'ha més que duplicat en un any.

La crisi de l'habitatge a les Balears ofereix una dada prou significativa: a les Illes en manquen 35.000 per poder fer front a la demanda que hi ha. Així ho ha anunciat aquest dimecres l'Associació de Constructors de les Balears, que ha xifrat en un 15,43% la caiguda interanual de la inversió en construcció el 2023: el 2022 s'hi varen invertir 2.431 milions d'euros, i el 2023 la inversió ha estat de 2.055 milions. Ara bé, la patronal considera que aquesta baixada es deu bàsicament a la caiguda de la inversió pública, que ha estat d'un 42%, mentre que la privada només ha baixat un 2,1%.

L'any 2023 va acabar amb la construcció de 1.751 pisos a les Balears, una xifra que suposa una disminució d'un 9,8% respecte de l'any anterior, quan es varen construir 1.943 habitatges plurifamiliars. Pel que fa als habitatges de protecció oficial, se'n varen construir 47, un 49,4% menys que els 93 de 2022. Fins i tot ha caigut la construcció de xalets: mentre que en 2022 se'n varen fer 1.510, l'any passat se'n varen construir 1.482, un 1,8% menys.