<![CDATA[Ara Balears - Sortida d'emergència]]> 10 <![CDATA[Carabasses i cançons]]> Els resultats de les proves PISA han estat un descomunal gerro d’aigua gelada que tothom, naturalment, està més que disposat a oblidar tan aviat com sigui possible. La realitat, però, és que les Balears hi apareixen enfonsades a baix de tot: si l’estat espanyol té uns resultats en Lectura i Matemàtiques per davall de la mitjana de l’OCDE i de la Unió Europea, les Balears són la comunitat amb els pitjors resultats de l’estat espanyol. És a dir, a la coa de la coa. Per explicar-ho amb exemples concrets, els resultats obtinguts per les Balears a PISA impliquen que molts alumnes no tenen les competències mínimes per –citem l’informe– “interpretar i reconèixer, sense instruccions directes, com es pot representar matemàticament una situació senzilla; per exemple, comparar la distància total entre dues rutes alternatives o convertir preus a una altra moneda”. Pel que fa a la Lectura, tampoc estan en condicions –tornem a citar l’informe– “d’identificar la idea principal d’un text d’extensió moderada, trobar informació a partir de criteris explícits, encara que de vegades complexos, o reflexionar sobre la finalitat dels textos quan se’ls indica explícitament que ho facin”. Per a qualsevol país, una situació com aquesta és simplement devastadora. Una societat basada en uns nivells educatius tan baixos està destinada a patir abusos i enganys de xarlatans, explotadors, desaprensius, demagogs i autoritaris.

]]> <![CDATA[Manifestar-se amb neonazis]]> Un exemple gràfic de què significa l'expressió ‘vergonya aliena’ és veure els teus propis representants institucionals recorrent els carrers al costat de grups d'extrema dreta i neonazis, en una manifestació en què es profereixen crits racistes i d'odi, i en què el càntic preferit inclou l'expressió ‘fill de puta’, en aquest cas adreçada al president del govern d'Espanya, Pedro Sánchez. La presidenta del Govern de les Balears, Marga Prohens, va participar en una manifestació d'aquestes característiques, i tot seguit en va fer una piulada divertida, perquè explicava una altra manifestació que no havia succeït. En versió original, piulava així la presidenta Prohens: “Ceuta no està tota sola. [Pausa dramàtica]. Milers de persones hem sortit al carrer per traslladar tot el nostre suport al poble ceutí i dir alt i clar que Ceuta no es negocia i que la sobirania i la integritat territorial d'Espanya no estan a la venda. [Pausa dramàtica]. Ceuta som tots”. 

]]> <![CDATA[“Una massa hostil”]]>

La Policia Nacional ha tornat de les vacances d’agost amb els deures de setembre fets: un bonic informe intern (però immediatament remès als jutjats) sobre la manifestació del passat 26 de juliol en què els manifestants apareixen com els culpables de les càrregues policials, i set persones en concret hi són assenyalades com les instigadores del xoc. El delegat del govern, Alfonso Rodríguez, va ser comminat a dimitir com a responsable polític directe d’aquell episodi de brutalitat policial. Hi havia motius més que sobrats per demanar-la, aquesta dimissió, tot i que, per altra banda, era ben previsible que Rodríguez no dimitiria, i no ho va fer. Al contrari, va obtenir el suport de Pedro Sánchez en persona després de la seva visita a Felip VI “per despatxar” a Marivent: el president i el cap de l’estat espanyol són sens dubte dos conspicus coneixedors de la realitat social de les Balears, que saben millor que ningú allò que necessitam els ciutadans d’aquestes afortunades illes. Per la seva banda, a l’endemà de la manifestació. Rodríguez no tan sols no va dimitir, sinó que va encarregar aquest informe policial que ara arriba carregat de culpes per a tothom menys per a la Policia. Efectivament, una sorpresa mai vista.

]]> <![CDATA[Bullirà el mar com la cassola al forn]]> Els lectors d'Ausiàs March coneixeran el vers que li he manllevat per donar títol a aquest article. Pertany al poema XLVI de l'obra del poeta de Gandia, un dels autors fonamentals de la història de la literatura catalana i un dels més grans de tot Europa en el trànsit entre l'edat mitjana i el renaixement. Ausiàs March, igualment, aquest estiu està d'actualitat a la nostra manera malaurada: la seva cripta familiar, situada al monestir de Sant Jeroni de Cotalba (que per si mateix és una joia arquitectònica, d'immens valor històric i patrimonial), a la comarca valenciana de la Safor, està a punt de ser convertit en un balneari d'aigües termals. En efecte, l'empresa Castilla Termal i l'Ajuntament d'Alfauir es proposen convertir la cripta d'Ausiàs March en un jacuzzi. És difícil imaginar una demostració més crua de com perdem les nostres arrels com a poble i com a cultura per la grolleria i l'avarícia desbocades de quatre arreplegats que es fan dir empresaris i polítics —no ho són. El grup de poetes i activistes Saforíssims ha penjat a la seva web, ‘saforissims.org’, les instruccions per presentar al·legacions al projecte: feis-ho. Allò que passi amb el nostre patrimoni literari i cultural ens afecta a tots de ple, tant si passa a les Balears com al País Valencià com allà on sigui.

]]> <![CDATA[Dimecres a la Llesca, un deu]]> Ja va començar l’estiu passat amb èxit, però enguany n’ha augmentat la repercussió i molts s’han adonat que és una proposta carregada de raó i de raons. Em referesc als Dimecres a la Llesca, la iniciativa del Col·lectiu Brunzit que cada dimecres de juliol i agost convoca i organitza en un indret diferent de Ciutat, places i espais públics ben emblemàtics del centre. Quan escric això, el darrer s’havia fet als peus de la Seu. La mecànica és simple: la gent de Brunzit convoca lloc i hora, proveeix alguns elements bàsics (oli, sal i torcaboques) i els comensals hi acuden i cadascú hi aporta els aliments que li ve de gust menjar i –sobretot– compartir, perquè d’això es tracta. De compartir, de conversar, de fer un pa amb oli plegats quan la calorada afluixa i arriba el capvespre (que és un altre regal que ens fa el cel cada dia, tan bell de veure com el més rar dels eclipsis). Es tracta de sopar i estar una estona a la fresca, un dels gestos quotidians d’una certa manera de viure que ha estat arraconada per la turistificació i la massificació. És ben trobat aquest títol dels Sopars o els Dimecres a la Llesca, que reuneix en un sintagma la idea de sopar a la fresca i la unitat mínima de menjar que convé posar damunt la taula, i que, efectivament, és una llesca de pa.

]]> <![CDATA[Com cauen els governs]]>

En democràcia, els governs comencen a caure el dia que se'ls acut enviar la policia a pegar als ciutadans. No cauen aquell mateix dia, ni l'endemà, però quan cometen aquest error colossal, aquest error inacceptable, tenen mala ferida. Pegar als ciutadans quan es manifesten pacíficament i legítimament és una mostra d'autoritarisme, però també de feblesa. De no saber governar. Són unes pèssimes credencials per presentar-se després a unes urnes.

]]> <![CDATA[Fer maletes, donar menjar]]> Pel que hem pogut veure les darreres setmanes, els nostres governants (els electes i els que no ho són) tenen por de les mobilitzacions ciutadanes. L'episodi vergonyós de la detenció –amb grillons i calabós i tot– de les activistes de Santa Maria, l'advertiment –l'amenaça?– de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional anunciant que perseguiran els “delictes contra el turisme” (hem d'entendre que es deuen referir a les ofertes turístiques fraudulentes, perquè si no, no sabem de qui deuen parlar), els intents des de les tribunes dòcils al Govern de desqualificar, o directament criminalitzar, la cadena humana del passat dia 5 contra la desprotecció del Parc Natural del Trenc – Salobrar de Campos, la contradicció de la presidenta de la CAEB Carmen Planas aplaudint la detenció de les joves de Santa Maria i demanant “fugir dels extremismes” (l'extremisme és engrillonar i detenir ciutadanes innocents, senyores i senyors)... Tot això no fa més que demostrar el nerviosisme del Govern (balear), de la delegació del govern (d'Espanya), dels cossos i forces de seguretat i de certs empresaris turístics (que manen damunt la resta). Com totes les pors, la d'aquests governants i poders públics és emotiva. Això vol dir que els ofusca i els impedeix fer una anàlisi correcta de la realitat. I també demostra una escassa consistència democràtica per part seva.

]]> <![CDATA[Merda travessant la mar]]> El Partit Popular continua convençut –i així ho manifesta sovint en les declaracions dels seus líders– que les polítiques mediambientals són un fre per a l'economia. En matèria d'emergència climàtica, en contra de totes les evidències que ja patim, continuen en el punt en què ho va deixar el comentarista esportiu M. Rajoy quan ens parlava del seu cosí negacionista. Passa que això té conseqüències directes damunt els ciutadans i els llocs on vivim. Les retallades i els descuits en matèria de seguretat mediambiental, per exemple, han causat morts i desapareguts a la dana del País Valencià i, recentment, als incendis d'Almeria. El canvi climàtic i les seves conseqüències és o hauria de ser una de les màximes prioritats dels governs, siguin estatals, autonòmics o municipals. La nostra dreta s'estima més relativitzar-ho, i sovint, en relació amb les polítiques de medi ambient, surten amb frivolitats i gracietes.

]]> <![CDATA[Tenir estil (o no tenir-ne)]]> La presidenta Prohens va desautoritzar el comportament de la batlessa de Campos, Francisca Porquer (que va destorbar la cadena humana del passat diumenge 5 de juliol en defensa del Trenc amb una intervenció esperpèntica), dient que no era el seu estil. “El meu estil és el respecte”, va repetir un parell de vegades. Eren unes declaracions amb un to com a molt presidencial, que podrien quedar bé en un altre context. No en el que han creat Prohens, el seu Govern i els seus socis feixistes de Vox.

]]> <![CDATA[Manifestacions, accions, mobilitzacions]]> La gran cadena humana del dia 5 de juliol significa (o haurà significat, depenent de quan llegiu aquestes línies) un parell de coses. És la renovació —generacional, també, i això és important— del compromís de la ciutadania mallorquina amb la defensa d'un dels seus espais naturals més emblemàtics, el Parc Natural del Trenc i el Salobrar de Campos. Això vol dir també un posicionament ciutadà enfront del caciquisme, una antiga xacra de la societat mallorquina que lamentablement també s'ha transmès de generació en generació i que avui dia personifiquen governants com el conseller Joan Simonet, la presidenta Marga Prohens, el conseller Antoni Costa i en Peixet (perdó: el portaveu parlamentari Sebastià Sagreras). Persones que realment continuen pensant que guanyar unes eleccions i governar equival a tenir una espècie de carta blanca per utilitzar les institucions públiques en favor d'interessos de grups molt concrets o, fins i tot, de persones o de famílies concretes. Comandar pels nostres, com se n'ha dit sempre.

]]> <![CDATA[Destruir el Trenc (i tota la resta)]]> Aquell vell refrany que diu ‘feta la llei, feta la trampa’ ha adquirit una nova dimensió amb la Llei òmnibus del Govern de Marga Prohens, que ha estat una trampa de bon començament. Al principi es va dir Llei d’acceleració de projectes estratègics i s’anunciava com una reducció de traves administratives per a inversors estrangers, una idea que pot resultar raonable si per “inversors estrangers” entenem empreses mínimament presentables, i no fons voltor i màfies centreeuropees i sud-americanes.

]]> <![CDATA[Unitat familiar ‘de destino en lo universal’]]> El grup parlamentari de Vox va presentar fa uns dies una proposició no de llei perquè “el concebut no nascut” compti com a membre de la unitat familiar. La proposició va ser rebutjada amb els vots en contra dels partits d’esquerres i l’abstenció del PP, malgrat que en un principi el Govern s’havia mostrat “obert” a estudiar la idea. En concret, la consellera de Famílies, Benestar Social i Atenció a la Dependència, Sandra Fernández, estava “disposada” a considerar aquesta mesura, ara com ara impulsada pel govern de la comunitat de Madrid, per a la seva possible implantació en aquestes afortunades Illes.

]]> <![CDATA[Si els 'Jordis Camps' de la vida duen els 'Baltis Picornells' davant la Justícia, qui serà el següent?]]>

Baltasar Picornell Lladó, més conegut com a Balti Picornell, va ser el segon president del Parlament de les Balears de la novena legislatura, després que Xelo Huertas hagués d'abandonar aquest càrrec després d'haver-hi protagonitzat un cafarnaüm de molta consideració. Tant Huertas com Picornell van ser presidents del Parlament per Podem, que en aquella legislatura (la primera amb Francina Armengol com a presidenta del Govern de les Balears) era soci de govern juntament amb el PSOE i MÉS. Podem va trobar adequat designar per a aquest càrrec persones que, segons ells, representessin el poble, en oposició als perfils més habituals de ‘la casta’ política (eren els temps que des de Podem parlaven molt sobre i contra ‘la casta’). Picornell era idoni: quan va arribar al càrrec, el febrer del 2017, encara no tenia quaranta anys, feia feina com a fuster metàl·lic i duia els cabells llargs fins per damunt l'esquena. Des del PP i els seus mitjans afins va ser rebut amb menyspreu i condescendència: el van caricaturitzar fins al cansament i li van dedicar tota casta d'epítets, amb aquell vigorós enginy insultador que sol exhibir la dreta. 

]]> <![CDATA[Foravila fora grues]]> En el seu afortunat i necessari retorn a l'activitat, Terraferida ha engegat la campanya ‘Foravila fora grues’, que proposa una resposta al fenomen de la urbanització indiscriminada del sòl rústic a Mallorca. Podeu llegir, per cert, aquí a l'ARA Balears, un excel·lent article d'opinió de Sebastià Portell sobre aquesta qüestió: 'Moltes casetes fan un infernet' es titula, amb encertada ironia. Portell ho menciona, però convé subratllar que d'uns anys cap aquí (sobretot d'ençà de la pandèmia) ja no parlam només de casetes per fer vegues o passar caps de setmana, sinó de grans xalets i cases de luxe amb piscina, extensions de gespa i fins i tot rotonda pròpia, tot construït damunt el que van ser conreus o zones forestals. Molt sovint els doblers són alemanys, o suecs, o britànics, o russos: curiosament, als que diuen que a Mallorca sobra gent, aquests no els fan gens de nosa i només se senten estrets en presència d'immigrants. Rebutgen els pobres perquè diuen que són il·legals; en canvi, als rics que construeixen cases –aquestes sí– il·legals els donen la benvinguda més entusiasta.

]]> <![CDATA[‘Malle’]]>

‘Malle’ és Mallorca. Així, amb aquesta paraula, ‘Malle’, fa al·lusió a l'illa l'eslògan d'un enorme cartell publicitari que podeu veure a la façana de l'aparcament de l'aeroport de Son Sant Joan, i que ha causat disgust per la idea que transmet sobre Mallorca, com a lloc de turisme descontrolat on tot s'hi val i no cal mirar prim en res. Podeu llegir a l'ARA Balears la crònica d'Aina Vidal sobre el cartell i la polèmica que ha generat.

]]> <![CDATA[L’extinció de les sargantanes]]> La sargantana pitiüsa (un animalet que no necessita presentacions per a qualsevol que hagi trepitjat Eivissa o Formentera) es troba en procés avançat d'extinció, segons una investigació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) publicada a la revista científica Ecology. El motiu d'aquesta situació és la implantació en aquestes illes d'una espècie de serp, anomenada colobra de ferradura, que és un depredador de les sargantanes i que literalment ha arrasat amb elles a Eivissa, on ja ocupa un 90% de l'hàbitat. La colobra de ferradura és una serp que pot arribar a fer dos metres i que és capaç de nedar, de manera que es desplaça també als illots propers per continuar cruspint-se les sargantanes que hi trobi. La destrucció està tan avançada que ben aviat, potser aquest mateix estiu, la població de sargantanes pitiüsa es podrà donar per extingida. Evidentment això té un impacte ecològic que no és de cap manera menor. L'extinció d'espècies endèmiques, com ho és la sargantana a Eivissa i a Formentera, comporta una alteració i un empobriment greu de tot l'ecosistema de la zona.

]]> <![CDATA[Els donats de Gràcia]]> Llegesc a l'ARA Balears amb sorpresa —amb trista sorpresa— que el Bisbat de Mallorca ha decidit prescindir dels donats del santuari de Gràcia, Sebastià Amengual i Francisca Miralles, i per via d'una freda carta administrativa els ha concedit de termini fins a final de juny per anar-se'n d'aquest santuari llucmajorer que ha estat ca seva durant 55 anys.

]]> <![CDATA[El PP, pare i protector de la llengua catalana]]>

El Correllengua Agermanat va ser un èxit incontestable, una nova demostració de l'estima del poble de les Balears per la seva llengua i cultura, i de la defensa –enèrgica, festiva, innegociable– que en fa la societat mallorquina, especialment (i això és més que important, és decisiu) els joves. La plaça d’Espanya de Palma es va omplir de gom a gom, com fa dos anys la plaça Major, amb milers de persones que van cridar un ‘Sí a la llengua’ cívic, inclusiu, esperançat i, sobretot, massiu.

]]> <![CDATA[Els mallorquins ho hem venut tot: també la llengua]]>

S’organitza aquests dies al moll Vell de Palma (o s'ha organitzat, depèn de quan llegiu això) una fira d'embarcacions d'espai que du, com no, un títol ben pompós en anglès: International Boat Show, com correspon a un d'aquests esdeveniments –o, en el bon mallorquí dels nostres governants, eventos– pensats per complaure la nombrosa població de milionaris estrangers que viuen o fan vacances a Mallorca, i atreure'n més, si és possible. En aquesta fira, com van explicar al Téntol d'IB3 Ràdio, es podia adquirir un iot de 45 metres d'eslora pel preu de 21 milions d'euros. No és un fet excepcional, sinó una de les abundants propostes que es poden trobar a Mallorca en el mercat del gran luxe.

]]> <![CDATA[Prioritat nacional de fer via]]> És ben interessant l'entrevista que li fa Aina Vidal, aquí a l'ARA Balears, al president del Tribunal Superior de Justícia de les Balears. Perquè després es malparli dels madrilenys, el magistrat Gómez, que és nascut a la capital d'Espanya, demostra prou més sensibilitat per aquestes illes castigades que els seus mallorquiníssims governants, i potser per això ho fa de manera discreta, quan se li pregunta què pensa sobre la llei del govern Prohens que legalitza els habitatges en rústic que fins ara eren il·legals. Diu el jutge Gómez: “Quan es regularitzen situacions irregulars, urbanístiques o d'altres, sempre hi ha el risc de generar una sensació d’injustícia entre aquells que han complert la norma des del principi. És una espècie d'amnistia, però jo no puc opinar més, perquè, al cap i a la fi, depèn de la voluntat del legislador”. S'expressa amb suavitat perquè no se'l pugui acusar de perdre la imparcialitat, però s'entén bé què vol dir. No es pot evitar que el legislador legisli, però això no vol dir que ho faci bé. En el cas del Govern no és que no ho faci bé: és que legisla una amnistia urbanística —una barra lliure per construir-ho tot— que és, evidentment, injusta. Injusta, perquè sacrifica el bé col·lectiu de tots per al benefici particular d'uns pocs.

]]>