L'artista catalana Laia Rius, que lidera el projecte musical Nastallat, ha presentat aquest dimecres a Palma la seva proposta Cada casa, cada vida, un treball que fusiona la música electrònica amb el ball de bot amb l'objectiu de traslladar la tradició a nous espais escènics i públics. La iniciativa aposta per una reinterpretació contemporània de la música d'arrel, concebuda especialment per al directe i orientada a generar una experiència col·lectiva al voltant del ball, ha informat l'artista a la presentació.

La idea original de Pork Mort va néixer d’una conversa entre Jaume Mayans i Sergi Seri Amat. Jaume volia fer un còmic històric amb pinzellades de fantasia –una mena de Joc de Trons ambientat a les Balears–, però Seri li va proposar donar-hi una volta i convertir aquella historieta il·lustrada en un joc de rol. El projecte va fer un gir de 180 graus i es va transformar en un univers fosc i apocalíptic que beu directament del folklore balear, on la fantasia i la història de les rondalles s’entrellacen. Juntament amb Mer Prats i Daniela Kropeit, han donat vida a un món decadent i grotesc on la sobrassada està prohibida i la realitat s’esfondra sota el pes dels seus propis mites. Parlam amb ells sobre el procés creatiu, el rerefons folklòric i el futur del projecte.

El cant de la Sibil·la, els castellers, el misteri d’Elx, les falles de València, la Patum de Berga i altres manifestacions culturals de les terres de parla catalana són Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. En aquesta llista el gran absent és el cant pitiús. De moment, les institucions insulars no han fet la passa per demanar-ne la protecció. El sociolingüista eivissenc Bernat Joan en té l’explicació: “Aquí, el ball tradicional és BIC (Bé d’Interès Cultural). Sempre se li ha donat més visibilitat perquè és una manifestació molt més innòcua. El cant, en canvi, està relacionat amb la llengua i, per tant, és un símbol identitari d’una comunitat catalanòfona que sovint es vol qüestionar”.

La cantautora mallorquina Júlia Colom (Valldemosa, 1997) presenta Paradís, el seu segon àlbum que veurà la llum el pròxim 31 d’octubre. El nou treball aposta per una sonoritat lliure d’etiquetes, on el pop, l’electrònica i el folk conviuen amb "una força poètica i emocional que marca un pas endavant en la seva trajectòria". Després de l’impacte de Miramar, el seu debut discogràfic, amb Paradís, Colom obre les portes al seu "univers més íntim" i reflexiona sobre "la identitat, el futur i el dubte com a motor creatiu". El concepte de paradís adquireix un doble significat: "com a ideal que perseguim i com a paisatge emocional que sentim com a llar", han explicat fonts de la discogràfica.

Si hi ha una beguda espirituosa a Mallorca que no ha vist reduïda de manera dràstica la seva presència al mercat són les herbes mallorquines. Tampoc no ha desaparegut del tot de les cases. I és que, a més que a la majoria dels supermercats podem trobar marques que ofereixen les seves herbes, dolces o seques, elaborades industrialment, en els darrers anys s'ha recuperat la tradició d'elaborar-les de manera casolana. Igual que ha passat amb altres costums de les Illes Balears, com les matances, l'evolució i adaptació a la societat actual han convertit el procés d'elaboració de les herbes en un fet social. Així, el producte final no sempre és el més important, sinó que l'experiència col·lectiva ha guanyat un pes que anys enrere no tenia, almanco no en el mateix grau.

Vinculada a la Setmana Santa, la panada és un dels plats tradicionals mallorquins que s'ha desestacionalitzat i es pot trobar fàcilment en tot moment. Tot i ser essencial a la gastronomia de les Balears –especialment a Mallorca i Menorca– aquest plat no és originari de l'Arxipèlag —també es pot trobar a Sardenya—, sinó que el seu origen es remunta a fa més de 4.000 anys a Babilònia (Mesopotàmia) on es menjava l'avantpassat de la nostra panada. La preparació era diferent, però la forma que coneixem—rodona i de pasta farcida per conservar durant dies els ingredients de l'interior— ja formava part de la dieta mesopotàmica i d'altre indrets de la Mediterrània. "Probablement els faraons tenien panades a taula a Egipte", apunta l'antropòloga i experta en panades Veronica Matta.

El jovent creix en una societat on “la globalització i la publicitat comercial apunten cap a una cultura de masses allunyada de tot el que entenem com a cultura popular”, exposa l’expert en etnopoètica, Miquel Sbert. Per fets com aquests, s’ha desenvolupat un pensament que qüestiona la supervivència i el manteniment de la cultura popular de les Illes en quedar en mans de les noves generacions. La gran diversitat d’influències culturals i l’accés instantani a informació internacional, entre altres coses amb les quals conviuen diàriament els joves, han fet créixer la desconfiança cap a l’interès per les tradicions que els vinculen amb els seus avantpassats. Els joves agafaran el relleu generacional en la cultura popular o la deixaran perdre? O simplement l’adaptaran a la societat actual i en canviarà la identitat?

L’Ajuntament d’Algaida vol crear la primera colla gegantera del municipi. Amb aquest objectiu, posarà en marxa un procés participatiu del qual han de sortir els personatges que representaran les figures dels gegants.

Manacor Encantat arriba enguany a la quarta edició, que es farà del 27 d'abril al 30 de juny i omplirà el municipi amb vuit figures gegants inspirades en personatges de l'univers de les rondalles recollides per Antoni M. Alcover. Es tracta de les figures, fetes per Toni Galmés i Sebastià Riera Pocoví, del Rei, que s’ha restaurat i que s'instal·larà a la plaça de Sant Jaume; el Drac, que es col·locarà al carrer de Joan Lliteres; en Joanet, fill del rei de la rondalla de La flor romanial, que lluirà a la plaça de la Bassa; el Cavall de la rondalla de L’amor de les tres taronges, al passeig de Na Camel·la; en Joanet de sa Gerra, al carrer del Mercadal; el Dimoni, a la plaça del Rector Rubí; la Bruixa Joana, a la plaça del Cós; i el Gegant de la Roca del Castellet, que s’instal·larà a la rambla del Rei En Jaume.

La Federació d'Associacions de Veïns de Palma ha presentat aquest dimarts el programa del Diumenge de l'Àngel, que tindrà lloc aquest diumenge, 7 d'abril, al castell de Bellver, entre les 10.30 i les 17 h. Enguany destaca la recuperació de la diada castellera i, com a novetat, una actuació de K-pop. Segons ha recollit Europa Press, la presidenta de la Federació, Maribel Alcázar, ha remarcat el caràcter "popular i no mercantilista" de la festa, així com el fet que dona pas a un "moviment participatiu i creatiu".

La carta de presentació de Júlia Colom (Valldemossa, 1997) com a artista es podria resumir (moltíssim) així: amb formació de jazz, combina el seu amor per la música d'origen popular mallorquí amb els sons urbans actuals. La seva producció camina entre passatges ancestrals i la música contemporània. I no només no es perd, sinó que agafa qui l'escolta de la mà amb fermesa i evocació. Aquest divendres, la mallorquina toca per primera vegada a l'illa el seu àlbum Miramar (La Castanya, 2023) a les 21 h al teatre Principal d'Inca. A més, acaba de publicar Miramar Live. Hem aprofitat l'ocasió per tenir una xerrada amb ella.

De Crist en pèl a ser un cap de fava amb orelles. D'expressions mallorquines completament genuïnes n'hi ha moltes. Aquestes dues mencionades continuen molt presents en l'imaginari col·lectiu. Però n'hi ha d'altres que estan més amagades i que potser no coneixes, no recordes o pràcticament han desaparegut. L'ARA Balears ha parlat amb Rafel Perelló, un enamorat del llenguatge propi de Mallorca, per anar un poc més enllà i descobrir (o redescobrir) un bon grapat d'expressions genuïnes per criticar, mantenir a ratlla qualcú o per mostrar disgust. Es poden fer servir en qualsevol situació: en un sopar amb els amics, per escandalitzar la padrina, en l'entorn laboral, amb la parella o amb el veí.

Ara potser ja no es fa tant o ha passat de moda, però en els anys del boom turístic nasqueren molts de grups folklòrics que actuaven a hotels o participaven en activitats al voltant dels turistes. "Això no només va afectar la manera de viure dels individus, que obtenien uns ingressos extra, sinó que va modificar moltes expressions folklòriques. Els pagesos varen passar de cantar al camp, damunt l'era o espolsant ametlles, a fer-ho damunt els escenaris, en contextos folklòrics d'espectacle", afirma el musicòleg i professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Francesc Vicens. El docent participa en un grup de treball amb experts de la Universitat de Barcelona sobre l'impacte del turisme en el folklore des d'una perspectiva històrica.

Les Beneïdes, recordatori del camp que a poc a poc deixa de ser, han estat aquest dimecres migdia l'excusa perfecta perquè els qui ahir van anar a dormir d'hora sortissin mudats de ca seva per omplir el recorregut que gira entorn de la plaça de Ramon Llull. Una tradició que serveix, en el dia de Sant Antoni, perquè els animals de pèl i ploma, puguin rebre l'aigua beneïda que els guardi de qualsevol mal durant tot un any.

Aquest 16 de gener ha esdevingut històric per partida doble a dues de les grans festes que se celebren a Mallorca en aquest dia de Sant Honorat, que és també el dissabte de Sant Antoni. Elionor Serra i Magdalena Pérez han ballat per primera vegada vestides de dimoni a Algaida i Manacor, respectivament, en una fita que no fa tant per a molts semblava impossible d’assolir. I, tanmateix, la festa ha estat la mateixa que cada any. 

Manacor ja ha encès els foguerons. Ho ha fet, torxa en mà i com no podia ser d’una altra manera, el Dimoni Gros del Patronat enmig d’una rotlada desitjant i cantaire que ja una hora abans anava guardant els llocs més privilegiats per veure-hi. Així, a les vuit en punt, les dues desenes de fogueres repartides pel poble han pogut cremar, en una postal a mig camí entre el somni de la nit i la realitat del que torna a començar.