A na Santiago Aguilera té 67 anys i viu al barri de Pere Garau. “Vaig néixer –diu– al centre històric de Palma. Som una gitana mallorquina adaptada als nous temps. Els que han vingut de la Península tenen uns altres principis. Els d’aquí ens hem mesclat més amb els paios [no gitanos]. Els meus pares parlaven català. Fins i tot hi havia paraules en castellà que no sabien dir. Jo, però, no el vaig arribar a aprendre perquè vaig viure la meva joventut en temps de franquisme, en què imperava més el castellà”.

Quan aquest dilluns 8 d’abril Raquel Heredia arribi a l’institut escola del barri tarragoní de Camp Clar, té la intenció d’explicar a l’alumnat per què aquest dia es commemora el dia internacional del Poble Gitano. “Els diré que un dia com avui del 1971 es va fer una reunió a Londres en què ens vam identificar com a poble, amb una bandera i un sol himne, però no només per fer una festa sinó per reivindicar-nos –avança–. Per dir que nosaltres també hi som”. Heredia té 26 anys, és llicenciada en educació social i màster en innovació i integració social i treballa al centre del barri on es va criar. “Soc de les primeres dones gitanes a tenir estudis postobligatoris de Camp Clar”, diu.

El portaveu de Vox a l'Ajuntament de Palma, Fulgencio Coll, ha assegurat que va ser una "sorpresa" conèixer la implicació i detenció de Carlos Cortés el Charly en l'operació antidroga Escac i Mat: "Al llarg d'aquests anys, jo n'he vist una cara excel·lent. Va aconseguir un llegat indiscutible. En desconeixíem per complet l'altra cara. La seva vida i el seu comportament no ens van fer pensar en tot allò de què ara se l'acusa. Jo només he defensat la presumpció d'innocència. No m'agraden els judicis mediàtics i no condemn la gent que s'està investigant".

Als marges –igual que la pel·lícula de Juan Diego Botto, En los márgenes– és on animen a cercar solucions les jornades Altres Veus, comissionades per Yayo Herrero i organitzades per la Direcció General de Cooperació del Govern aquest dissabte a Es Baluard. Sota el lema ‘Utopies feministes per canviar el món’, el programa inclou ponents com l’advocada i activista Pastora Filigrana, que conviden a pensar altres mons possibles a través de “col·lectius i comunitats que viuen des de fa temps en situacions de col·lapse”, com ara els pobles indígenes. O en el seu cas, el gitano.

L'Ajuntament de Palma i el Consell de Mallorca han commemorat aquest divendres el Dia del poble gitano penjant la bandera d'aquest col·lectiu en els respectius edificis. Fa 32 anys que es va declarar el 8 d'abril com el Dia internacional d'aquest poble, una data que es va agafar en honor a la primera reunió internacional de representants gitanos.

"Un congrés nacional" i "un estatut cultural". Aquests han estat els dos principals reclams del president de la Federació d'Entitats de Gitanos i Gitanes de les Illes Balears (FEGIB), Carlos Cortés, en la inauguració de les I Jornades Gitanes de l'Arxipèlag, avui dijous al Teatre Xesc Forteza de Palma. Amb el lema 'La igualtat de les diferències', la programació s'allargarà fins dissabte amb conferències i taules rodones sobre temàtiques que van des de les polítiques gitanes a Espanya fins a un taller de sexualitat per a dones, passant per un recorregut històric del poble gitano i una ponència sobre el poble romaní i l'educació.

El president de l'associació gitana Gaocalo, Carlos Cortés, ha presentat aquest dilluns la Federació d'Associacions Gitanes de les Illes Balears (FAGIB), que també presideix des d'avui. L'entitat la conformen quatre associacions en total i aglutina unes 1.020 famílies, segons ha explicat Cortés. La seu es troba al carrer de Santa Florentina, número 48, a Son Gotleu, i compta amb una sala per fer tallers i magatzem per guardar el menjar que reben del Banc d'Aliments.

El president de l'Associació Gaocalo Nova Esperança, Carlos Cortés, que aspira aglutinar els més de 7.000 gitanos de les Balears, ha assegurat en el ple de l'Ajuntament de Palma que els habitants del poblat de Son Banya no estan "formats" per sortir-ne. "No estaran preparats si abans no reben una educació per poder seguir les pautes de la societat", ha explicat el president, també conegut com el Charly.

L'Ajuntament de Palma ha posat en marxa diferents mesures perquè el procés de desmantellament de Son Banya no es pugui aturar i no tingui traves. La regidora de Benestar Social, Mercè Borràs, assenyala que “el missatge ha de ser clar, el procés de desallotjament de Son Banya no té marxa enrere”.

"31 famílies han sortit de Son Banya. Són 31 casos d'èxit. No ha suposat cap problema", ha assenyalat la regidora de Benestar Social de l'Ajuntament de Palma, Mercè Borràs, qui s'ha mostrat molt satisfeta pels resultats d'aquesta primera fase de desmantellament, durant aquesta legislatura.