La plataforma Prou Eivissa ha considerat que urbanitzar el sòl rústic fins ara protegit "suposa el major atemptat històric" contra l'illa. En un comunicat, el col·lectiu ha lamentat que l'arribada de turistes i persones que compren cases de vacances a l'illa ha propiciat l'"aberració" d'haver d'urbanitzar sòl rústic. A més, asseguren que ha provocat un increment del consum d'aigua i infraestructures, entre altres coses.

Mig segle després del naixement del turisme a la costa, encara hi ha entitats privades que s’ocupen de donar els serveis més elementals als nuclis que promogueren als anys 70 i 80. Els residents paguen l’aigua, la llum o la neteja dels carrers a la promotora que els va construir. Una situació anòmala que cada vegada més els ajuntaments intenten revertir, tot i que encara hi ha urbanitzacions que continuen en mans privades. A Menorca se’n compten prop d’una desena.

La plataforma SOS Salvem sa Pedruscada ha demanat la revisió del projecte de construcció de 60 habitatges a la Pedruscada, a Capdepera i, per això, han convocat una acció aquest divendres, 23 d'agost, a les 12.00 h davant del terreny que es pretén urbanitzar. La convocatòria té com a objectiu dir "no a la destrucció del territori" i assenyala que si es construeix aquesta urbanització, la Pedruscada i Cala Rajada "no tornaran a ser les mateixes". "Diem basta a la destrucció contínua del nostre territori", han subratllat en un missatge a les xarxes socials.

L'antic poblat de pescadors de Binibèquer Vell, un dels majors reclams turístics de Menorca, ja només es podrà visitar a partir del proper dimecres 1 de maig entre les 11 i les 20 hores.

Qui tingui una casa il·legal en sòl rústic tindrà resolt en breu el seu problema. D’aquí a poc menys de dues setmanes, la podrà legalitzar. El Govern de Marga Prohens aprovarà el mes de maig el decret llei de simplificació administrativa, que, entre molts altres aspectes, amnistiarà les construccions irregulars en sòl rústic que s’aixecaren sense permís i que avui, tot i que la xifra canvia segons la font, són més de 50.000.

La notícia va arribar a final de desembre amb la notificació de la Comissió Europea a l’Estat:el màxim organisme executiu de la Unió Europea ha presentat la primera denúncia contra Espanya davant del Tribunal de Justícia de la UE per no haver resolt el problema de la manca de clavegueram en algunes urbanitzacions (29) i de tractament deficient de les aigües residuals a altres (259). Aquest procediment judicial és només una petita part de l’embolic d’expedients que hi ha a Europa sobre les greus deficiències de l’urbanisme dels darrers 25 anys a Espanya, i les Balears no en són cap excepció. La Comissió té expedients d’incompliments de la normativa en matèria de tractament d’aigües a les Illes, però de vegades no s’ha aconseguit ni tan sols obrir el procediment sancionador. 

Construir en sòl rústic a Mallorca assoleix un nou nivell: l’agregació de parcel·les. Un exemple clar i real és el que il·lustra aquesta pàgina. Es pot veure com 25 terrenys es converteixen en 11 parcel·les per construir-hi habitatges. Originalment, només quatre tenien més de 14.000 metres, el mínim necessari per poder construir en sòl rústic comú a Mallorca, les set restants s’han format per agrupació d’altres de menors. “En total, i de cop, es construeixen 247.000 metres quadrats en sòl rústic, una autèntica barbaritat”. Qui diu això és un arquitecte –de qui protegim la identitat– que no es podia creure que fos legal aquest projecte promogut per una empresa alemanya a Mallorca. “I és completament legal. Varen anar presentant cada nova unitat a l’Ajuntament i ja tenen les llicències. És un negoci rodó, perquè redueixen costos en fer-ho tot de cop, però l’impacte és brutal i els beneficis, per als estrangers”.

La reactivació de les obres per construir una promoció d'habitatges a Bunyola (coneguda com Petit Bunyola) ha encès les alarmes del GOB. Asseguren que es tracta d'una parcel·la que no reuneix les condicions de solar, ja que no disposa ni d'aigua, ni de connexió al clavegueram ni, sobretot, d'accés rodat, un fet que ja denunciaren el 2019 i que obligà l'Ajuntament a paralitzar les obres. "Les qüestions que donaven peu a considerar la llicència lesiva per a l'interès públic no s'han resolt", assegura l'entitat ecologista.

Centenars de persones es concentraren aquest diumenge a Portocolom per manifestar-se contra la futura urbanització que preveu el nou Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU) just devora el barri antic del port, coneguda com a Sa Capella. Les entitats Som Portocolom, Salvem Portocolom i Terraferida apunten que aquesta urbanització afectaria 4.000 metres quadrats de terreny agrícola, amb nous carrers i habitatges que podrien acabar sent de luxe i a les quals, "tanmateix, ningú del municipi podria optar", asseguren en una nota.

Les entitats Salvem Portocolom, Terraferida i la nova plataforma ciutadana Som Portocolom han convocat una manifestació per al diumenge 1 de maig. Assenyalen que el motiu és evitar una nova urbanització a Sa Capella, el nucli antic de Portocolom. Les entitats varen presentar un total de 35 al·legacions al Pla General de Felanitx demanant que s'apostàs per la rehabilitació d'habitatges i la preservació del sòl rústic per evitar futurs creixements sobre sòls no transformats.

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha condemnat el Govern balear a pagar una indemnització de 63.533.374,48 euros a l'entitat Birdie Son Vida SL per aturar la urbanització de Muleta II de Sóller. Segons el TSJIB, l'Executiu va incomplir un acord que reconeixia la qualificació del sòl urbà dels terrenys. L'Executiu balear ja ha informat que recorrerà la condemna.

L'Ajuntament de Palma reurbanitzarà el tram del carrer de Miquel Costa i Llobera entre el carrer de Gilabert de Centelles i l'avinguda d'Alexandre Rosselló, segons ha informat aquest dimarts. L'àrea d'Infraestructures i Accessibilitat serà l'encarregada d’executar aquest projecte que es preveu que estigui enllestit el darrer trimestre del 2021.

La construcció de la urbanització de Sa Teulera (UA-8) s'aturarà després de l'acord entre els seus propietaris i l'Ajuntament de Puigpunyent. L'objectiu d'aquest acord és la protecció del patrimoni i el medi ambient, i dotarà d'un gran espai públic verd el municipi.

Ordenació del sòl urbà

No es pot dir que si no s’urbanitza el camp es perjudica el patrimoni dels propietaris

Gran part dels problemes d’ordenació que pateixen el sòl urbà i el sòl no urbà de Mallorca són deguts a la incapacitat de les forces polítiques d’arribar a acords que vagin més enllà de la mirada a curt termini, posada en els rendiments electorals. L’ús que ha volgut fer del tema, i n’ha fet de manera reiterada, la dreta balear ha estat insensat, però molt profitós políticament. I així, de trifulca en trifulca, hem anat passant, sense agafar mai del tot el bou per les banyes, almenys a Mallorca. Però el camp no es pot urbanitzar, això és una qüestió òbvia, i de cap manera es pot dir que si no s’urbanitza el camp es perjudica el patrimoni dels propietaris, perquè això ens duria a resultats devastadors que ens perjudicarien, i molt, a tots.

]]>

Una nova urbanització de 523 habitatges amb capacitat per a més de 2.000 persones. Aquest és el projecte urbanístic que Santa Maria del Camí ha tramitat i que Terraferida ha qualificat d'atemptat urbanístic. En una nota de premsa, Terraferida s'ha sumat a la denúncia que va dur a terme el GOB el cap de setmana passat i ha explicat que aquesta nova urbanització aniria de Son Dolç a la Vileta, entre la carretera de Consell i el camí de Muro.

]]>

El GOB s'ha assabentat de la tramitació per part de l'Ajuntament de Puigpunyent d'un nou projecte d'urbanització. L'entitat ecologista sosté que la zona que es pretén urbanitzar és un terreny de morfologia totalment rústica, prop del sistema muntanyós del Galatzó, sense serveis i sense característiques de solar.

]]>

A la segona muntanya més alta de Menorca, l’Enclusa, que té 275 metres i és al terme de Ferreries, hi ha una antiga base militar nord-americana abandonada d’ençà dels anys noranta. Fa gairebé 30 anys que és presa de les pintades i les males herbes. Quan funcionava feia d’enllaç de comunicacions entre els Estats Units i les tropes desplegades a l’Orient. El 3 d’abril de 2007 va semblar que això canviaria: el president de la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Medi Ambient, Antonio Serrano, va visitar la base desballestada i va anunciar que l’havien comprada per 350.000 euros i que a partir de l’estiu de 2008 es convertiria en seu del Centre d’Interpretació de la Reserva de la Biosfera; n’havia de ser un dels projectes bandera. Des de llavors han passat 12 anys, però continua abandonada. No s’hi ha fet res. I tot i això, ha costat doblers. Ni tan sols la celebració, l’any passat, del 25è aniversari de la declaració de la Reserva de la Biosfera per part de la Unesco ha aconseguit canviar-ho.

]]>

El turisme de masses, o més concretament la ‘urbanalització’, està generant a les ciutats espais homogeneïtzats que transmeten una sensació de repetició crònica, atès que, s’estigui de viatge a Palma o a Roma, els carrers comercials i les experiències que s’ofereixen són molt similars. Així ho assegura Francesc Muñoz, doctor en Geografia i professor a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), a més de director de l’Observatori de la Urbanització de la facultat, que va participar divendres en la conferència Itineraris de la urBANALització: de BCN a PMI, feta al Museu Es Baluard i organitzada per l’entitat Palma XXI.

]]>