Totes les escoles de les Balears són mixtes avui dia i escolaritzen nins i nines per igual. De fet, la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB) fa referència a la coeducació –reconeixement de les potencialitats i individualitats de tot l’alumnat, independentment del seu sexe– en vuit ocasions. “Un dels pilars del sistema educatiu ha de ser la coeducació. Les polítiques públiques educatives, partint de la coeducació com a eina indispensable, han de dirigir els esforços a treballar en la prevenció de les violències. En el marc de les escoles coeducatives s’ha de promoure l’ús no sexista del llenguatge i la reproducció d’una imatge plural, diversa i no estereotipada de les dones i els homes. Així mateix, s’ha de tenir en especial consideració el principi de transversalitat i d’interseccionalitat en el marc de les polítiques públiques educatives”, estableix la norma. Aquesta feina l’han d’impulsar, entre d'altres, els mestres. Com es tracta la igualtat entre nins i nines a les carreres de Magisteri de la Facultat d'Educació de la UIB?

Ja és hora d'escoltar els infants i acabar amb tots els eixos d'opressió que ens travessen per millorar el seu benestar. Ho diuen les mateixes nenes i nens a través de l’Agenda dels Infants, que ha donat veu –i ha fet d’altaveu– a moltes criatures de Barcelona, que han fet una radiografia clara de l’actualitat de la ciutat i del sistema educatiu. Amb els seus exemples i les seves demandes, ens parlen de les violències que pateixen, les quals es deriven dels sistemes que ens oprimeixen com a societat: el masclisme (les nenes estan menys satisfetes que els nens), el racisme (els infants d’origen estranger se senten menys satisfets que els altres), el capacitisme (els nens i nenes que tenen algun tipus de discapacitat estan menys satisfets) i el classisme (els infants que viuen en barris empobrits estan menys satisfets).

“Cada curs té un dia fix a la setmana per jugar amb la pilota a la pista, i en principi, jugar a futbol, que tant agrada”, explica Alícia Picado, mestra de primer de primària de l’Escola Parc de la Ciutadella a Barcelona. En aquesta escola pública de Ciutat Vella, els dilluns hi juguen els alumnes de primer i segon, els dimarts els de tercer, els dimecres els de cinquè, els dijous els de quart i així successivament. Així s’organitza aquesta escola, com moltes a Catalunya que han impulsat normes referents a l’ús de pilotes a l’hora del pati. “L'esport s'ha fet cada vegada més important a la nostra societat i fins ara ha sigut interpretat com una activitat bàsicament masculina”, explica Marina Subirats, catedràtica emèrita de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

La Conselleria d'Educació deixa fora els centres que segreguen per sexe dels nous concerts educatius, que entraran en vigor el curs 2023-2024. El Consell de Govern ha aprovat aquest dimarts el Decret de concerts, que s'acull a la LOMLOE i estableix que les escoles no han de separar l'alumnat per sexe si volen accedir a qualsevol concert amb l'Administració. Ara com ara, l'escola privada Aixa-Llaüt, gestionada per l'Opus Dei i ubicada al Parc Bit, és l'únic centre que segrega per sexe amb concert, des d'Educació Infantil fins a Batxillerat.

Al llarg de la història de l'últim segle, centenars de dones científiques han caigut al pou de l’oblit i el silenci, tot i les importants aportacions al món de la recerca, la ciència i la tecnologia que han impulsat. La medalla del reconeixement social i el prestigi ha recaigut, majoritàriament, en els homes. Els estereotips de gènere i la falta de referents femenins en professions tècniques frenen l’accés, encara avui en dia, de les noies als estudis anomenats STEM (de les seves sigles en anglès: ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques). La societat i l’educació tenen, per tant, un gran repte a les seves mans per revertir la situació. La conclusió principal de tots els experts consultats coincideix: les vocacions científiques s’han de despertar des de ben petites, especialment al voltant dels 10 anys, quan l'autoconstrucció personal i la visió del món ja són sòlides. 

Pepes i maquillatge per a elles; jocs d’acció i superherois per a ells. Les prestatgeries de les botigues de juguetes són una evidència de com el sexisme impera, encara avui dia, en el joc infantil. Ocorre tot l’any, però per Nadal encara es fa més evident, amb la publicació de catàlegs que rarament fugen dels estereotips de gènere. Segons el darrer estudi de l’Institut de la Dona, publicat el 2020, el 40% dels anuncis per a nines “mostren arquetips femenins de bellesa o de cuidadora o mare”, mentre que el 50%dels anuncis dirigits a nins es relacionen amb professions com militar, policia i pilot.

Coincidint amb aquest 25-N, Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència envers les Dones, des de Sida Studi, entitat que treballa l’educació sexual feminista amb adolescents i joves i que forma professionals de l’educació, es fixen en la realitat de les violències masclistes entre les persones joves. Com les viuen? Com les interpreten i les perceben? Quanta violència reben i com l’afronten? Com la reprodueixen? En aquest sentit, han recollit dades sobre violències masclistes en l’adolescència i volen posar sobre la taula algunes qüestions.

L’estudi Gender stereotypes about intellectual ability emerge early and influence children’s interests, elaborat per investigadors de les universitats de Nova York, Illinois i Princeton (EUA), i publicat fa tres anys a la revista Science, revelava que amb només 6 anys una nena ja es considera menys brillant que el seu company de classe i que aquest estereotip de gènere, establert quan els infants són molt petits, és capaç d’esbiaixar les seves expectatives professionals. Tot i que nenes i nens tenen les mateixes habilitats i capacitats en l’ús i aprenentatge de les àrees STEAM (sigles angleses de ciències, tecnologia, enginyeria, arts –que inclou arquitectura, urbanisme i edificació– i matemàtiques), les noies infravaloren les seves competències i no consideren aquesta opció com una possibilitat de futur professional. 

L'Asociación Raíces i Delaguila.pro impulsen durant els mesos de maig i juny #entulugar, un projecte per promoure la inclusió social i la diversitat, prevenir la violència de gènere, sensibilitzar sobre un bon ús de les xarxes socials i evitar la sextorsió entre els i les joves de 12 a 18 anys.

El feminisme comença a canviar la mirada de bona part de la societat... i també dels centres educatius. Cada any, més escoles i instituts de les Illes Balears se sumen als actes commemoratius del dia de la dona, organitzen campanyes de sensibilització per l’eliminació de les violències masclistes i ensenyen dones referents a les classes. Però encara queda un camí llarg perquè la coeducació entri de ple en el sistema educatiu. Això vol dir, incorporar la perspectiva de gènere per erradicar biaixos sexistes i fomentar la igualtat real.

T’escric a tu, que fas 6è de primària, o potser ja ets a l’ESO. Has arribat a classe amb un jersei que s’arrapa al cos, i que mai no portes perquè aquest hivern tan fred t’has acostumat a les dessuadores amples, que són tan suaus que és com si t’abracessin. Però avui t’has posat el jersei estret, que té un color que t’afavoreix. I t’agrades. Quan surts de classe, has sentit la paraula que t’ha paralitzat. T’han dit "grassa". Bé, diguem-ho tal com ha passat, t’han dit “gorda”, perquè la paraula grassa només la diu bé la professora de català.

The parenting index, el primer estudi que analitza com se senten i com perceben els pares i les mares la criança dels seus fills a nivell mundial, revela que Suècia és el país on ser pares és més fàcil en contraposició amb la Xina, on les famílies es troben amb més dificultats. És el que opinen els més de 8.000 enquestats, amb nadons de 0 a 12 mesos i de 16 estats de tot el món ─entre els quals Espanya─, que han participat en l'estudi. Per primera vegada, aquest índex mostra les facilitats i les dificultats amb què es troben els progenitors en aquesta etapa.

“Hem fet una dinàmica de quatre propòsits d’any nou amb 6è i TOTES les nenes en un hi han posat aprimar-se. Nenes d’onze anys. Sisplau, necessito idees de tallers, dinàmiques, el que sigui per potenciar i millorar la seva autoestima”. Qui signava aquest tuit era Sara Martínez Crisol, mestra del Col·legi Mare de Déu de la Serra de Montblanc (Conca de Barberà), tot just tornant de les vacances de Nadal.

L’ARA reuneix dos professors que acaben de publicar llibres sobre l’ofici de ser docent. Parlen de les dificultats d’una feina que consideren un art i dels reptes a l’hora d’educar una generació plena d’incerteses.

La presentació del primer pla de coeducació de les Illes Balears 2019-2022, al qual es destinaran 8,6 milions durant quatre anys, ha tingut lloc aquest dijous al Consolat de Mar. Un dels objectius del pla, que ha estat destacat com a "molt important" per la directora de Convivèxit, Marta Escoda, és "incorporar l'educació afectivosexual a les escoles" a totes les etapes educatives.

Alumnes de l'IES Antoni Maura són els protagonistes d'un vídeo viral contra el masclisme, en el qual es recorden totes les violències que pateixen les dones pel fet de ser dones, dins i fora dels centres educatius. El vídeo, que dimarts migdia acumulava 11.000 visualitzacions i més de 300 comparticions, deixa veure la feina d'aquest centre que fa anys que treballa en coeducació.

L'exconsellera d'Educació durant l'època al conseller d'Educació, Martí March, qui li ha reret si li estava fent "un examen". March, a la compareixença al Parlament a petició pròpia, ha donat compte de les línies polítiques que duran a terme al llarg d'aquesta legislatura i ha fet una defensa ferma de la llengua pròpia. "Si no el defensam nosaltres, el català es perdrà", ha dit, i ha remarcat que "sense l'escola, el català hauria desaparegut"

"O les institucions, les escoles i la ciutadania ens hi posam o tenim un problema", assegura Catalina Gayà, directora de l'estudi pilot 'La percepció de la igualtat i les violències masclistes entre l'alumnat de 14 a 18 anys', impulsat i presentat per l'Institut Balear de la Dona.