Menorca, coneguda com l’illa del vent, no ha tret durant el darrer any gens de profit del seu potencial eòlic. Per primera vegada en un quart de segle, la producció d’aquest tipus d’energia renovable ha estat pràcticament nul·la, mentre creix la implantació de parcs solars sobre el territori.

Unió de Pagesos ha recordat al conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural que "el sòl rústic s'ha de dedicar a la producció d'aliments i tot allò que no sigui així, en serà un ús impropi". El sindicat agrícola ha reaccionat així després que Simonet asseguràs a una entrevista de l'ARA Balears que no creu "en la prohibició sistemàtica de plaques solars i xalets".

La tramitació d’una quarantena de projectes de macroparcs solars que afecten 1.200 hectàrees de sòl rústic tirarà endavant malgrat la prohibició unànime del Parlament d’eliminar la via ràpida reservada per als projectes industrials estratègics. La mesura atén una esmena de MÉS, amb la qual demanava frenar l’allau de projectes de grans dimensions que havien aprofitat la consideració d’estratègics per aconseguir la benedicció del Consell de Govern sense posar-hi filtres ni criteris territorials a la seva implantació.

Associacions empresarials i professionals del sector de les energies renovables han reclamat la retirada de les limitacions per instal·lar plantes fotovoltaiques que s'inclouen en la modificació quarta del Pla Territorial Insular de Mallorca (PTIM) per manca de rigor tècnic. Així ho ha explicat aquest dijous el portaveu dels empresaris, Jordi Quer, després de registrar en el Consell de Mallorca al·legacions al text, que està en període d'exposició pública. El PTIM preveu reduir en gairebé 10.000 hectàrees l'àrea de l'illa habilitada per instal·lar parcs solars de petites dimensions –menys de quatre hectàrees–, que passa de 26.360 a 16.638 hectàrees.

És possible que les pròximes setmanes el Congrés dels Estats Units consolidi el lideratge de la Xina en la cursa per l'energia neta. Ho farà aprovant el projecte de llei gran i bonica (Big Beautiful Bill) del Partit Republicà que, entre altres coses, busca eliminar els incentius impositius per a aquestes tecnologies. Això provocarà la retirada nord-americana de fonts renovables com la solar, l'eòlica i l'hidrogen, així com dels vehicles elèctrics, i assestarà un cop mortal a qualsevol intent nord-americà de desafiar el domini xinès en les indústries verdes.

Ens demanen un futur sostenible, ens animen a adquirir vehicles elèctrics, a instal·lar plaques solars i sistemes d’aerotèrmia o geotèrmia o allò que sigui que produeix energia sense emetre CO₂ perquè el planeta se’n va en orris. Perquè ens rasquem la butxaca, ens sedueixen amb ajudes públiques que, en teoria, fan rendibles unes inversions que, d’una altra manera, no ho serien. Però rere aquestes promeses s’amaga una teranyina burocràtica que converteix l’ajuda en engany i la il·lusió en frustració.

La Plataforma 'Renovables sí, però així no!' exigeix la retirada immediata de la proposta de planificació territorial de parcs fotovoltaics que el Consell de Mallorca ha inclòs en la modificació del Pla Territorial que es va aprovar inicialment i es troba en un procés d'exposició pública. La Plataforma qualifica la iniciativa de la institució insular d'"ineficaç" i de "poc rigorosa" i l'acusa d'incomplir la Llei de canvi climàtic. Per això, reclamen al Consell que retiri la proposta i iniciï un nou procés de planificació que garanteixi "un abast real de la normativa que ha d'acompanyar el procés de transició energètica".

La plataforma Renovables sí, però així no! ha reclamat paralitzar els projectes fotovoltaics a la Marina de Llucmajor perquè no es converteixi en un "polígon energètic industrial". Aquesta és una de les reivindicacions que ha llançat l'entitat ecologista en un comunicat en el qual ha assegurat que "no permetrà que el sòl rústic i la biodiversitat es converteixin en moneda de canvi d'un model energètic basat en l'especulació energètica i la invisibilització".

Les Balears seran la primera comunitat de l'Estat que definirà al detall el potencial del sòl urbà per produir energia solar. Una empresa de la Península ja ha començat a mapejar i calcular amb precisió la capacitat de cada metre quadrat de les teulades i estructures. Així ho ha explicat a l'ARA Balears el director gerent de l'Institut Balear de l'Energia (IBE), Hernando Rayo. "Amb aquest atles qualsevol ciutadà podrà saber què pot produir ca seva, i l'Administració també disposarà d'informació sobre el potencial de cada edifici, tant públic com privat", ha dit. "Es tracta d'una radiografia edifici per edifici, una informació imprescindible que ara no tenim, i que pràcticament ningú no té a Espanya", ha afegit.

Amb la intenció de dinamitzar i de fomentar l’activitat industrial de les Balears, el 2019 –un moment en el qual, segons dades del Govern, el sector industrial representava el 7,5% del PIB de les Illes– el Govern del Pacte d’esquerres va impulsar la Llei de projectes industrials estratègics. La norma es va modificar el 2020 mitjançant l’aprovació d’una llei de mesures urgents per impulsar l’activitat econòmica i per pal·liar la crisi causada per la Covid-19, i aquesta modificació ha acabat essent la porta d’entrada dels projectes que omplen de plaques el sòl rústic, un fet que ha generat molta polèmica.

Passejar pel camp de les Illes Balears era fins fa poc un bany de natura i món rural, amb l’activitat agrària i ramadera com a protagonistes omnipresents. Avui, entre l’increment del nombre de xalets i els parcs solars, l’experiència seria agredolça, almenys per als amants del paisatge. La transformació no ha acabat. Segons les dades recaptades per l’ARA Balears, Govern i Consell tramiten entorn de 1.600 hectàrees de nous parcs. Només a Mallorca. Per tant, el procés d’urbanització del camp amb el pretext de l’energia neta preveu desfer un territori equivalent a 1.600 camps de futbol.

Els arqueòlegs han expressat la seva "sorpresa i alarma" per la llum verda a l'estudi d'impacte ambiental del parc fotovoltaic de Binissetí Vell, a Inca, tot i l'informe desfavorable del Servei de Patrimoni Històric del Consell de Mallorca.

La demanda elèctrica a les Balears el 2024 va tornar a pujar un 0,5%, a causa de l'increment a Mallorca (0,8%) i a Eivissa (0,7%), i encara que Formentera i Menorca varen aconseguir reduir-la un 1,2% i un 0,7%, respectivament. En total, la demanda d'aquest any passat va arribar als 5.970.284 MWh, mentre que l'any anterior va ser de 5.937.661 MWh.

La plataforma 'Renovables sí, però així no!' ha demanat al Govern i als partits amb representació al Parlament la derogació de l'article de la Llei de projectes industrials estratègics que permet la construcció de centrals fotovoltaiques en sòl rústic. L'organització ha criticat que aquest punt de la normativa en permet la tramitació de manera "ràpida i sense cap planificació energètica ni territorial".

No conec ningú que estigui en contra dels molins de vent i les plaques solars. Però alhora conec poquíssima gent que treballi activament perquè se n’instal·lin al seu poble. Ens hem instal·lat en el "sí però no". És a dir: hi ha la consciència general que no podem dependre del petroli, el gas i les nuclears, però ningú vol "embrutar" el seu territori amb parcs energètics verds. L’estima pel paisatge ha crescut i està passant per sobre de la lluita contra el canvi climàtic.

La plataforma 'Renovables sí, però així no' ha presentat aquest dijous una al·legació a una nova central industrial fotovoltaica que es pretén instal·lar a sòl rústic al terme municipal de Marratxí. La central, sota el nom 'Els Tarongers', s'instal·larà a les parcel·les 142 i 554 del polígon 6 de Marratxí, amb una superfície total de 383.623 metres quadrats. En un comunicat, la plataforma ha recordat que el 9 de setembre ja va presentar una al·legació contra la central industrial fotovoltaica anomenada 'Hibridació de Son Orlandis', aquesta s'ubicaria a les parcel·les 301 i 302 del polígon 4, amb una superfície total de 2,8 hectàrees. Tot aquest conjunt de parcel·les està classificat com a sòl rústic comú.

A Austràlia hi ha més de tres milions de sistemes de plaques solars als terrats de cases o edificis no residencials, cosa que –segons dades que el govern del país va difondre al març– indica que n'hi ha a més d'un de cada quatre immobles. Es tracta d'una circumstància a priori positiva en termes d'energia renovable, però en els últims dies ha encès les alarmes del país, segons recull ABC News (Australian Broadcasting Corp).

Més de 1.000 hectàrees.Aquesta és la quantitat aproximada de sòl rústic que es podria perdre a Mallorca si culmina la tramitació de 139 projectes de centrals fotovoltaiques que hi ha en tramitació en rústic, segons les xifres de la Conselleria d’Empresa, Ocupació i Energia. Aquests projectes arribarien a produir 1.052 megawatts d’energia elèctrica –fonts de la Direcció General d’Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic matisen que un percentatge d’aquests polígons no tiraran endavant i no es faran. Quant als que ja estan en funcionament, l’Executiu els xifra en 52, amb una potència de 212 megawatts, que equivalen aproximadament a la mateixa quantitat d’hectàrees en rústic. D’aquesta manera, les Balears podrien multiplicar per cinc tant la superfície de centrals com l’energia elèctrica que generin.

En el darrer ple municipal fet a Maria de la Salut, els dos grups de l'oposició, MÉS per Maria i el PSOE, van proposar la "suspensió de la tramitació del projecte de la planta fotovoltaica a sòl rústic". Un projecte que duu per nom 'Alten Mallorca III' i que s'ha de situar en la parcel·la núm. 171 del Polígon 5 de Maria. La proposta duita a ple va tenir el vot en contra de l'equip de govern del PP.