Enmig del carregós debat sobre el nom i la unitat de la nostra llengua (no s’acabarà mai?) és habitual que, quan algú diu allò de ‘menorquí sí, català no’, algú altre demani per què no es diu això mateix del castellà. A Extremadura, a la Pampa o als carrers de Ciutat de Mèxic, se sol dir, tothom té clar que parla la mateixa llengua, sense perjudici de les formes pròpies en el vocabulari, la fonètica, l’entonació i la sintaxi. Per què, llavors, no s’aplica el mateix criteri al català? Idò resulta que sí, que entre els parlants del castellà també hi ha hagut intents de secessionisme lingüístic que són la mar d’entretinguts.

El català continua perdent força en els establiments de restauració de les Illes Balears i cada vegada són més els bars i restaurants que o no tenen la carta en català o la tenen plena de faltes d'ortografia.

Murense, Ferriolense, Poblense, Margaritense, Serverense... fins i tot RCD Mallorca i Atlético Baleares. Hi ha infinitat d'equips de futbol de les Illes Balears que tenen el nom en castellà i que no s'han normalitzat. Aquesta herència del franquisme continua viva actualment i la possibilitat de trencar amb els records de la dictadura (durant la qual el català estava totalment prohibit) per recuperar l'essència dels equips de municipis de parla i història catalana és pràcticament inexistent.

Varen rebre entre 30.000 i 80.000 euros públics de diferents institucions de les Balears per a les edicions del 2024 i, així i tot, la presència del català a les seves xarxes socials, pàgines web i mitjans de comunicació oficials va ser o bé anecdòtica o bé inexistent. Parlam de festivals com l’Evolution Mallorca International Film Festival, que el pròxim mes d’octubre celebrarà la catorzena edició a Palma, la fira CAN Ibiza Art Fair i el Festival Paco de Lucía Mallorca, tots beneficiaris d’ajudes com les que ofereix l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) per a l’organització d’aquests esdeveniments. L’idioma predominant en els canals de comunicació de tots ells, però, va ser el castellà, seguit de l’anglès.

La meva relació amb el català no ha estat constant ni, molt manco, monògama o exclusiva. En moltes ocasions, l’he traït i, fins i tot, l’he tractat de segon plat. No puc dir que sempre n’hagi estat conscient, la qual cosa també implica un cert grau de responsabilitat. La meva llengua materna –i l’única que he emprat per socialitzar durant molts anys– ha estat el castellà. Això es podria atribuir al fet que venc d’una família semiforastera (per dir-ho d’alguna manera), si la nostra realitat lingüística fos una altra i no ens haguéssim d’exigir unes excuses un poc més contundents. Amb uns patriarques mallorquins –de Portocristo, un, i de Palma, l’altre–, i unes matriarques peninsulars –extremenya, una, i gallega, l’altra–, tant la família de ma mare com la de mon pare varen teixir la major part del seu univers en castellà.

Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dijous diverses irregularitats pel que fa a l'ús del català en l'organització i la comunicació del Mallorca Live Festival 2025, un dels principals esdeveniments musicals de les Illes Balears. Coincidint amb la inauguració de l'esdeveniment, l'entitat ha recordat que tot i que el festival preveu una versió web en català, "no es garanteix un tracte digne ni normalitzat per a la llengua pròpia de Mallorca". En aquest sentit, han assenyalat que en diverses pestanyes i apartats, la versió catalana presenta errades lingüístiques i parts que encara apareixen exclusivament en castellà, "cosa que posa de manifest una implementació superficial i incompleta de la llengua", han lamentat.

Reacció del Consell de Mallorca a la denúncia de Plataforma per la Llengua sobre els cartells de trànsit que estaven escrits en castellà. Després d'una anàlisi elaborada per la institució insular han descobert que la majoria dels cartells que no estan escrits en llengua catalana són gestionats per la Direcció General de Trànsit i han enviat una carta a la DGT sol·licitant que els escriguin tots en català.

Encara no sabem què va passar durant les cinc hores del 29 d'octubre passat que el president valencià, Carlos Mazón, va passar al restaurant El Ventorro, desconnectat de tot i de tothom, mentre la DANA arrasava el país i la gent moria. Se sap, això sí, que hi eren Mazón i una periodista, Maribel Vilaplana, a qui el president hauria ofert la direcció d'À Punt, el canal televisiu autonòmic, una oferta que ella hauria declinat. Vilaplana no ho ha confirmat ni desmentit, i ha fet per mantenir-se tant en segon pla com ha pogut, però sí que va declarar dues coses. Una, que tot el temps que ella i Mazón van estar junts (Vilaplana no va dir on), ell es va mostrar del tot tranquil i no va donar senyals que succeís res urgent ni anormal. I dues, que ella li va suggerir que fes servir més el valencià en les seves aparicions públiques. Mazón parla el valencià a la perfecció, però, com és públic i notori, en un 94,74% de les seves compareixences s'estima més utilitzar la llengua en què cantava al grup musical Marengo.

Estem a punt d’entrar a l’any 2025, en què farà 50 anys que va morir el dictador, i la premsa espanyola es continua complaent en fabricar per als seus lectors les varietats modernes del “habla en cristiano” de la postguerra. Són els ariets del castellà a l’atac que s’expressen amb el complex de superioritat que ve del decret de Nova Planta. En el capítol de la setmana passada, un sanitari anuncia que se’n torna a Andalusia a causa del seu baix nivell de català amb un dramàtic “no tinc forces per seguir”.

Sorpresa i indignació entre els veïns de Can Picafort pel nou rètol que reserva places d'aparcament per als treballadors de les oficines municipals del nucli urbà. L'Ajuntament de Santa Margalida ha pintat línies grogues al carrer davant l'edifici municipal i quan ha indicat per a qui és aquesta reserva ho ha fet en castellà: Ayuntamiento.

Entre les novetats dels pressuposts de Cultura del Consell de Mallorca per al 2025 hi ha l’increment de la partida destinada als premis Mallorca de Creació Literària. L’augment, però, no serà per incloure-hi noves modalitats, com per exemple el còmic, o per augmentar les dotacions d’uns guardons convocats amb l’objectiu “d’impulsar la creació literària en llengua catalana” tal com recull la convocatòria de l’edició d’enguany, publicada el passat mes de juny al BOIB. “D’acord amb la Llei de normalització lingüística, els poders públics de les Illes Balears han d’adoptar les mesures necessàries per fer efectius la promoció, el coneixement i l’ús normal de la llengua catalana”, s’hi pot llegir com a recordatori del motiu que originalment impulsà la creació d’aquests premis l’any 2005, si bé la història d’aquests guardons constata que no sempre s’ha respectat. Fa poc més d’una dècada, amb Maria Salom al capdavant de la institució, l’objectiu era reduir-los a la mínima expressió, mentre que actualment sembla més bé desvirtuar el motiu de la seva existència.

Plataforma per la Llengua ha denunciat aquest dijous que el RCD Mallorca hagi decidit aquesta temporada emetre el carnet digital dels socis exclusivament en castellà. Segons l'entitat, aquesta situació suposa un retrocés respecte d'altres temporades, quan el carnet, en format físic, es lliurava íntegrament en català.

Prop del 80% de les famílies de les Balears han triat el català com a llengua vehicular a l'escola. La Conselleria d'Educació ha publicat aquest diumenge els percentatges de tria de llengua a l'escola després que el Govern aprovàs el Pla de segregació lingüística. Per contra, un 16% s'ha decantat pel castellà per al primer ensenyament.

El sindicat STEI ha advertit aquest divendres que el Govern ha publicat un contracte de licitació de la Conselleria d'Habitatge en el qual s'exigeix la documentació únicament en castellà. En un comunicat, el sindicat ha criticat que la Conselleria dirigida per Marta Vidal ha publicat un contracte en el qual es demana que la memòria descriptiva i el resum executiu es presentin únicament en castellà.

Només un de cada quatre joves parla català habitualment i el 28% de catalanoparlants l’abandonen sovint en la vida quotidiana. En el dossier d'aquest cap de setmana en parlem. I sortim al carrer per parlar-ne amb la generació Z.

La Conselleria d'Educació de les Illes Balears ha canviat la normativa i a partir d'enguany (2024) oferirà els exàmens de Selectivitat en castellà i català a tots els alumnes. Així es va publicar aquest dimarts al Butlletí Oficial de les Illes Balears. Cal recordar que fins al moment tots els exàmens s'entregaven en català i només aquells alumnes que volien fer-lo en castellà ho havien de sol·licitar explícitament.

La Mesa del Parlament ha corregit l'acord per a l'aplicació del bilingüisme a la Cambra i ha rebaixat algunes consideracions en relació, entre altres qüestions, amb l'ús del castellà a les comunicacions externes i a les publicacions a les xarxes socials. El nou acord s'ha produït a instàncies d'un escrit de MÉS per Mallorca i Més per Menorca, que exposaren algunes contradiccions de l'acord inicial amb la Llei de normalització lingüística i l'Estatut d'Autonomia, segons ha explicat en roda de premsa el portaveu sobiranista, Lluís Apesteguia.

L'encara president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, ha registrat un text al Parlament per "impulsar el bilingüisme" i fer totes les comunicacions també en castellà. D'aquesta manera, s'eliminaria la normativa que obligava a fer totes les comunicacions orals i escrites en català i ara es podran fer tant en castellà com en català. També les publicacions al Butlletí Oficial del Parlament (BOP), que segons fonts de la Cambra fa 30 anys que només es redacten en català, des del 1992.