El Consell destinarà 1,2 milions d'euros en instal·lar 250 càmeres arreu de Mallorca (125 de lectura de matrícula i 125 de vigilància) amb l'objectiu d'obtenir més dades sobre la procedència i la tipologia dels cotxes abans de limitar el nombre de vehicles de Mallorca. Tot això ho fa després d'haver pagat un estudi de càrrega que es va presentar l'octubre del 2024 i que determina que el 2023 varen entrar a Mallorca gairebé 400.000 vehicles. El conseller insular de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, ha justificat que les dades que s'extreguin permetran "fer un estudi de càrrega molt més detallat, amb dades i tranquil·litzarà el sector dels rent a car que ho ha demanat i és lògic que vulguin tenir dades més concretes".

Les quatre assemblees de treballadors del TIB han donat suport majoritàriament a l'acord assolit entre sindicat i patronal per a les millores laborals, de manera que ha quedat desconvocada definitivament la vaga.

Sense acord després de més de sis hores de reunió entre el sindicat SATI, representant dels treballadors del TIB i la patronal que gestiona l'empresa de transports. La reunió que s'havia convocat en el TAMIB per intentar arribar a un acord i així suspendre la vaga, no ha donat els seus fruits.

Els treballadors del TIB han començat aquest divendres la vaga indefinida després de no haver arribat a un acord amb les empreses concessionàries per resoldre el conflicte. La jornada ha arrencat amb una concentració reivindicativa a l’estació Intermodal de Palma. Durant la protesta, els treballadors han representat una paròdia dels empresaris amb un taüt on es podia llegir la frase “DEP conveni col·lectiu”.

El nou conveni d’hostaleria ha aixecat polseguera entre els sindicats. Una setmana després de l’acord entre UGT i la patronal, CCOO no tira la tovallola pel que fa a les seves reivindicacions. "La pujada del 13,5% no justifica el retrocés en determinats drets", diu el secretari general de CCOO Balears, José Luis García. El sindicat considera "inadmissible" que hagi empitjorat la cobertura de les baixes i que s’hagi "venut" el sisè dia de treball. I més encara en un context en què CCOO pretenia una pujada del 15%.

CCOO ha presentat aquest dimecres a les Balears una campanya contra "l’ús inapropiat" del terme absentisme laboral per part de les patronals, que –segons el sindicat– l’utilitzen "de manera deliberada" amb l’objectiu de "demonitzar drets" com ara les baixes mèdiques, la reducció de jornada per tenir cura dels fills, les hores de vaga, les vacances i els permisos retribuïts, siguin establerts per llei o per conveni. Segons el sindicat, aquests supòsits “no són absències injustificades –ni absentisme–, sinó drets protegits pel sistema”.

Les negociacions entre UGT i CCOO i la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM) per acordar un nou conveni d'hostaleria continuen sense avançar després de la tercera reunió entre els sindicats i la patronal, que s'acusen mútuament d'impedir els avançaments que podrien fer possible un acord. Aquest dimarts s'ha fet una nova trobada, que ha finalitzat sense canvis en les posicions dels representants empresarials i els dels treballadors.

La reducció de la jornada laboral comença el seu camí per ser aprovada al Congrés. O no. La manca de consens social, que s’ha vist reflectida en els mesos de negociacions entre el ministeri de Treball i el d’Economia, tornarà a fer-se palesa. Els sindicats ja fa setmanes que van donar llum verda a la proposta. Les patronals, en canvi, es posen les mans al cap; de fet, la resposta de la CEOE a la proposta de reducció de jornada va ser que ens caldria treballar 41,2 hores a la setmana per compensar la baixa productivitat respecte a la mitjana europea. 

La ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha acusat el PSOE d’incomplir l’acord per reduir la jornada laboral a 37,5 hores, és a dir; mitja hora menys a la setmana. Díaz s’ha queixat que el partit de govern d’Espanya “defensa el mateix que la patronal”.

La patronal de lloguer de vehicles amb conductor i sense, Baleval, ha defensat aquest dilluns en un comunicat que "la solució a la mobilitat a les Illes no implica restringir els vehicles de lloguer". "Si bé en punts molt específics d'atracció turística hi pot haver un nombre de vehicles de rent a car més gran, el fet és que representen el 10% del parc mòbil total a les Illes, segons les xifres de l'informe que va elaborar el Govern abans de la pandèmia", diu la nota de premsa, on també s'indica que Baleval treballa en un informe per conèixer l'impacte efectiu que té el sector a les Balears, també quant a trànsit. Segons la patronal, aquest document també reflectirà "l'important paper que juga el rent a car en la dinamització de l'economia, la distribució territorial de la riquesa i la creació de l'ocupació de qualitat".

La reforma del subsidi d'atur continua aixecant polseguera. Primer entre l'exministra d'Economia, Nadia Calviño, i la ministra de Treball, Yolanda Díaz (Sumar), quan la segona acusava la primera de defensar una retallada d'aquest subsidi. Salvat aquest escull, però, la discrepància va arribar al Congrés dels Diputats, fins al punt que aquest dimecres la reforma no va prosperar. Podem hi va votar en contra, cosa que ha encès encara més la tensió entre el partit lila i Sumar.

Els sindicats del sector del metall a les Balears –CCOO, UGT i USO– i la patronal han arribat aquest dilluns a un nou acord per als pròxims tres anys i evitar noves jornades de vaga, que s'havien de fer la setmana que ve.

Una pujada del sou del 41,25% en un termini de quatre anys. Aquesta és la principal mesura que conté el primer conveni col·lectiu de les residències i centres de dia privats de les Illes Balears que han signat aquest dimarts la patronal i els sindicats, i en el qual també ha intervingut el Govern. Aproximadament, unes 4.000 persones es podran beneficiar d'aquest document, la majoria de les quals són gericultores. Tant els sindicats, com la patronal i les conselleries de Model Econòmic i Afers Socials han destacat que aquesta millora en les condicions laborals no només revertiran positivament en els empleats, sinó també en els usuaris de les residències.

Els agents socials -sindicats majoritaris i patronals- han mostrat les seves cartes a l'hora de negociar un nou augment del salari mínim interprofessional (SMI). La patronal CEOE ha proposat al ministeri de Treball augmentar un 4% l'actual SMI, és a dir, fins als 1.040 euros bruts al mes en 14 pagues. La proposta ha estat per escrit perquè no ha assistit presencialment a la reunió, després del xoc amb el ministeri pels canvis en el control dels ERO.

“Això no pot ser un circ”. Així s’expressava el president de la patronal espanyola CEOE, Antonio Garamendi, fa una setmana en un dinar col·loqui organitzat pel selecte club madrileny Siglo XXI. Garamendi es referia a la cursa per les eleccions que en menys d’un mes es viuran a l’organització empresarial que lidera des de l’any 2018.

La Taula de Treball Empresarial Palmanova-Magaluf ha presentat les "necessitats urgents de millora" de la zona de Punta Balena al Calvià, Alfonso Rodríguez Badal; el secretari general de la Delegació del Govern a les Illes Balears, Ramón Morey, i el conseller insular de Transició, Turisme i Esports, Andreu Serra. De la patronal, han assistit a la reunió ABONE (Associació Balear d'Oci i Entreteniment), Afedeco (Federació d'Empresaris de Comerç de Balears), Restauració CAEB i l'Associació d'Hotelers de Palmanova-Magaluf.

El nul contacte dels últims dies entre sindicats i patronals per la revisió dels salaris deixava entreveure que la negociació no passava pel seu millor moment. El bloqueig s'ha tornat a constatar aquest divendres després que la CEOE hagi rebutjat en una reunió interna l'última proposta de CCOO i la UGT. La patronal aposta per augmentar un 8% els salaris en els pròxims tres anys, és a dir, repartir l'increment fins al 2024 i fer-ho segons la situació del sector i l'empresa, com ha avançat Expansión i confirmen fonts pròximes als empresaris a l'ARA.

Carmen Planas serà la presidenta de la CAEB quatre anys més. Així, en sumarà dotze al capdavant de la patronal, encara que assegura afrontar-los amb "el ferm propòsit d'enfortir l'economia d'aquestes illes i convertir-la en un referent de benestar econòmic, social i mediambiental".

Espanya fa un pas més per aconseguir que el salari mínim interprofessional (SMI) sigui el 60% del sou mitjà. El govern espanyol aprovarà un increment de l'SMI de fins als 1.000 euros al mes en 14 pagues i seria retroactiu, és a dir, que ja s'aplicaria des de l'1 de gener. Això situa l'Estat en setena posició dins la Unió Europea amb un salari mínim més alt i deixa Bulgària i Letònia com els dos únics països que no han tocat el seu SMI aquest 2022. 

Un pas més per a l'entrada en vigor de la reforma laboral. El consell de ministres d'aquest dimarts ha donat llum verda al reial decret llei del nou marc normatiu en matèria laboral, després de l'acord entre govern espanyol, sindicats i patronals i que modificarà alguns dels articles de l'actual Estatut dels Treballadors. "Es passa pàgina a la precarietat laboral", ha defensat la ministra de Treball, Yolanda Díaz, en roda de premsa posterior al consell de ministres. La norma entrarà en vigor el dia de la seva publicació al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), que tot indica que serà demà dimecres, per bé que després es traslladarà al Congrés dels Diputats on li espera el pols polític. Ara bé, no tots els canvis que recull el text entraran en funcionament de manera immediata. En alguns casos, treballadors i empreses comptaran amb un període de temps per fer la transició.