A Mallorca, durant la Guerra Civil, un dels principals objectius dels insurrectes fou la classe benestant que donà suport a la Segona República. El símbol d’aquella repressió seria el batle de Palma, Emili Darder, metge de formació, que el 1934 havia ajudat a fundar Esquerra Republicana Balear (ERB) per fer de contrapoder al caciquisme. El 24 de febrer del 1937, després d’un consell de guerra fantasmagòric, Darder va ser afusellat. En aquell fatal destí l’acompanyaren dos companys de partit, l’empresari alcudienc Antoni Maria Ques i l’exbatle d’Inca Antoni Mateu, i el socialista palmesà Alexandre Jaume. D’ERB hi hagué vuit batles més assassinats: Joan Mas Verd Collet (Montuïri), Climent Garau Juan (Porreres), Pere Llull Fullana (Algaida), Pere Josep Cànaves Sales (Pollença), Pau Crespí Villalonga (Mancor de la Vall), Pere Vallespir Amengual (Costitx), Joan Alemany Villalonga (Búger) i Joan Guasch Juan (Santa Eulària del Riu).

El galerista Ferran Cano Darder, de 83 anys, ens rep al seu domicili de Palmanova (Calvià). Envoltat de pintures i llibres de memòria històrica, fa repàs d’una vida marcada per l’allargada ombra del padrí matern, Emili Darder, el darrer batle republicà de Palma. “Som –diu– el segon de sis germans: cinc homes i una dona. Vaig néixer a Caracas el 1940, tres anys després que hi arribassin els meus pares, Emília Darder i Emilio Cano, amb la meva padrina, Miquela Rovira”. El 2022, Núria Cano, reneta de Rovira, retratà aquell periple en el documental Miquela (la Perifèrica Produccions).

L'Ajuntament de Palma (PP) no participarà en el Dia del record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, segons ha denunciat la Plataforma per la Memòria Democràtica. En declaracions als mitjans de comunicació, la presidenta d'aquesta associació, Maria Antònia Oliver, ha qualificat aquest fet com una "ofensa gravíssima". També ha informat que l'Ajuntament d'Alcúdia (PP) tampoc participarà en els homenatges. Per la seva banda, l'Ajuntament d'Inca (PSIB-MÉS) sí que organitzarà actes per a dia 24.

El senador autonòmic, Vicenç Vidal, ha publicat aquest dimarts una enquesta a Twitter en què demana què fer amb l'esmena del PSOE que es limita a demanar que continuï el diàleg entre el Ministeri de Defensa i Cort per recuperar la casa del darrer batle republicà de Palma, Emili Darder.

El coordinador de MÉS-Estimam Palma, Miquel Àngel Contreras, i el regidor d'Educació, Política Lingüística i Memòria Històrica de l'Ajuntament de Palma, Llorenç Carrió, han denunciat aquest dilluns a la Fiscalia de les Illes Balears els "atacs feixistes" a les escultures d'Emili Darder i Aurora Picornell. La formació ecosobiranista ha denunciat els fets per diversos delictes.

El rostre d'Emili Darder ja és a l'espai públic de Palma. Familiars de qui va ser el darrer batle republicà de la ciutat, afusellat pels feixistes dia 24 de febrer de 1937, han inaugurat el bust commemoratiu que a partir d'aquets dilluns és a la plaça de la Porta Pintada de Palma. L'escultura és obra d'Eduard Servera i fou donada a la ciutat per l'Associació Amics i Amigues de Son Sardina i sa Garriga.

Palma retrà homenatge al batle Emili Darder i les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme dilluns que ve, dia 24 de febrer, coincidint amb el Dia de record de les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme, que se celebra des de l'any 2018, segons ha informat l'Ajuntament de Palma en un comunicat.

El senador autonòmic de MÉS per Mallorca, Vicenç Vidal, i el coordinador de la formació ecosobiranista, Antoni Noguera, han anunciat que MÉS presentarà al Senat una moció perquè l'Estat retorni la casa d'Emili Darder a Palma. Ambdós han comparegut aquest dimecres davant del que va ser el domicili de Darder, darrer batle republicà de Ciutat, assassinat per les tropes franquistes el 24 de febrer de 1937. L'habitatge de Darder va ser requisat i expropiat per les autoritats franquistes.

El batle de Palma, Antoni Noguera, i el president del Consell de Mallorca, Miquel Ensenyat, han assistit aquest dimarts a l'acte de col·locació de l'Stolperstein en record del batle Emili Darder. L'acte ha tingut lloc a la plaça de Cort de Palma i hi han estat presents també els regidors de l'Ajuntament de Palma, la presidenta de l'Associació de Memòria Històrica, Maria Antònia Oliver, la portaveu d'ARCA, Àngels Fermoselle i familiars d'Emili Darder, entre ells els seus nets, Ferran Cano Darder i Emili Cano Darder. D'aquesta manera s'ha volgut homenatjar el batle republicà assassinat per les tropes franquistes l'any 1936.

"Em telefona en Bernat Clar de ses Salines, de l'empresa Cultural-ment, i em diu que li agradaria fer un espectacle homenatge a Emili Darder i que voldria que l'escrivís i que hi actuàs jo", comenta l'actor i dramaturg Salvador Oliva. Arran d'aquesta telefonada, comença un procés d'investigació i de documentació tant sobre la biografia del que fou batle de Palma durant la República com sobre les conseqüències humanes i socials de la Guerra Civil i de la dictadura franquista.