El Govern ha tornat a allargar la mà a Vox per tirar endavant les iniciatives aquest nou any polític, que afronta amb "absoluta tranquil·litat", malgrat haver prorrogat els pressupostos. "No seran el Govern ni el PP que posin obstacles a les negociacions amb Vox", ha subratllat el portaveu de l'Executiu, Toni Costa, en la roda de premsa posterior al Consell de Govern, segons ha difós Europa Press. El també conseller d'Economia, Hisenda i Innovació ha recordat que Vox és el soci natural del PP i que, en conseqüència, continuarà negociant amb aquest grup. Costa també ha defensat que la pròrroga pressupostària no implica cap bloqueig parlamentari i ha mostrat la seva confiança per aprovar les properes iniciatives a la Cambra "amb bastant consens".

Joachim-Friedrich Martin Josef Merz –nom complet de Friedrich Merz– ha passat de ser el rival polític d'Angela Merkel dins del partit conservador a convertir-se en el nou canceller d'Alemanya. Merz, de 69 anys, governarà la principal economia d'Europa els pròxims quatre anys en coalició amb els socialdemòcrates, després que el seu partit guanyés les eleccions federals el febrer passat. I després que hagi aconseguit prou suport al Bundestag per ser elegit cap de govern, tot i l'ensurt de la primera votació, en la qual no ha obtingut prou vots: un avís que probablement no li espera una legislatura plàcida.

“L’extrema dreta representa la reacció contra una esquerra woke que potser ha anat massa lluny”. Aquest lloc comú normalment no s’utilitza per introduir un debat sobre l’esquerra i els reptes que afronta, com ara el de reconciliar la defensa de les identitats individuals i la universalitat, o com el debat al voltant de la importació acrítica de conceptes provinents d’un postmodernisme anglosaxó que no sempre copsen la complexitat de la nostra societat. Ans al contrari, quan un sent aquesta reflexió, el que vindrà després és una caricatura feta pel broc gros de l’esquerra contemporània que consolida una potent idea instrumental en l’ascens de l’extrema dreta: l’existència d’una suposada hegemonia cultural (el que l’extrema dreta en diu marxisme cultural) d’una esquerra condescendent i autoritària que imposa al ciutadà mitjà una nova moralitat antinatura a través del sedàs de la correcció política. Més enllà dels youtubers i influencers, hi ha una sèrie d’opinadors als mitjans tradicionals, disfressats d’enfants terribles encara que sovint passin de la seixantena i tinguin les vides resoltes des de fa anys, que es queixen que la llibertat és amenaçada pel wokisme. És habitual que els mateixos que fan escarni dels “ofendiditos woke” vegin una ofensa insofrible en el fet que una feminista els esmeni la plana o que algú els suggereixi alguna fórmula de “neollengua inclusiva”, pretenent convertir, sovint en pro d’un narcisisme exasperant, les seves petiteses quotidianes en la prova definitiva que hi ha raons legítimes per rebel·lar-se contra un suposat jou woke i bonista que atempta contra la seva llibertat.

La programació de l'Ajuntament de Palma per al 8-M ha encès la polèmica després que la regidora d'Igualtat hagi anunciat que se centrarà en les mares, sota el lema 'Maternitats'. Un cicle de cinema, un trivial feminista i contacontes seran les principals activitats –n'hi ha 14– per posar en relleu la importància de la maternitat per al govern del PP a Palma, que compta amb el suport extern de l'extrema dreta de Vox. "L'Ajuntament vol visibilitzar i reivindicar una realitat fonamental, com ara que la maternitat ha de ser lliure i no ser vista com un obstacle, sinó com una experiència que s'ha de viure sense discriminacions", ha argumentat Lourdes Roca, a més de manifestar que es tracta d'un missatge "en positiu" i que se centra en "la llibertat per decidir sobre vides personals i professionals de les dones".

Una de les figures més venerades pels intel·lectuals d’esquerres és Antonio Gramsci, un autor difícil de llegir però que va aportar una sèrie d’idees que van revolucionar el simplisme que havia caracteritzat (i que segueix caracteritzant) el marxisme militant. Una de les seves idees centrals és que el domini social s’exerceix sobretot a través de la persuasió, de manera que l’objectiu més important de les classes dominants és que les dominades facin seves una sèrie d’idees que justifiquen el domini de què són objecte. La tasca dels intel·lectuals, doncs, és crucial. Per part dels uns, per imposar aquestes idees; per part dels altres, per desacreditar-les i imposar-ne unes altres en què el domini aparegui com una imposició antinatural. La pugna intel·lectual –sempre seguint Gramsci– es lliura en una sèrie de “batalles de posició” en cadascuna de les quals del que es tracta és que una idea concreta passi a ser considerada de sentit comú, o, per contra, que deixi de ser-ho. Per exemple, que els directius han de guanyar molt perquè la seva feina és crucial per a la supervivència de milers de llocs de treball, o que les feines de cures són de poca productivitat i que per tant només poden ser retribuïdes modestament.

Alain Badiou (Rabat, 1937) és filòsof, escriptor i dramaturg francès. Alumne, entre altres, de Sartre, Lacan i Althusser. Ha estat i continua sent un activista polític actiu: va protestar contra la guerra d'Algèria, va cofundar el Grup per a la Creació de la Unió dels Comunistes Marxistes-Leninistes de França el 1969 i l'Organització Política el 1985.

Hi ha un corrent de fons mediàtic i d'opinió que sens dubte va afectar la presa de decisions del govern valencià el dia dels aiguats, sigui conscientment o inconscientment. Un caldo de cultiu que en els últims anys, sobretot des del temporal Filomena, que va deixar una gran nevada a Madrid, ha anat forjant una idea contrària al cos de meteoròlegs de l'estat: l'Agència Estatal de Meteorologia. La denúncia per homicidi que Manos Limpias ha presentat recentment contra l'Aemet és només l'últim capítol d'una campanya llarga i sostinguda. Aquest és un article en clau totalment espanyola, vagi això per davant.

Només la tecnologia ens farà lliures. La idea no és nova a Silicon Valley. Fa alguns anys, aquesta frase evocava unes xarxes socials que estendrien la democràcia i eliminarien fronteres. Però hi ha hagut una revolució ideològica de dretes a Silicon Valley que ha interpretat la relació entre tecnologia i política de manera ben diferent. Els seus escenaris de futur són un tecnooptimisme llibertari o una visió apocalíptica cristiana. Si no deixem que la tecnologia es desenvolupi sense límits, alerten, l’alternativa és la decadència dels Estats Units, la tirania de les masses ressentides i l’extensió del totalitarisme globalista.

El Govern encara no ha derogat la Llei de memòria, però ja l’ha deixat esllanguir. Com també, malgrat que assegura que la vol mantenir, la Llei de fosses. Encara que els projectes adjudicats durant l’anterior legislatura han continuat endavant, l’Executiu no ha nomenat els tècnics de la comissió de Fosses, un òrgan bàsic per dur el control de les actuacions d’acord amb la norma. Mentre les entitats memorialistes denuncien falta d’informació i comunicació, diversos professionals consultats admeten que sovint treballen al marge del Govern, que va suprimir la Direcció General de Memòria i ja ha canviat dues vegades de responsable del departament. La difusió de la memòria democràtica, el control i el diàleg amb la societat civil sobre les polítiques que duen a terme i l’atenció psicològica de les víctimes són les àrees en les quals nombroses fonts consultades han criticat haver-se trobat amb més problemes d’ençà del canvi de color polític del Govern.