La Direcció General de Memòria Democràtica del Govern ha incorporat aquest dimarts 66 documents nous entre informes d'exhumacions i identificacions fets a les fosses de les Balears. Els documents aporten nova informació sobre la identificació de les víctimes del franquisme localitzades i estudis de viabilitat per exhumar altres fosses, com ara les de Bunyola i Manacor. A més, els mapes de fosses de les Illes s'han desglossat en més d'una trentena de documents per facilitar-ne la consulta, un per a cada municipi, segons ha informat l'Executiu en un comunicat.

La vuitena edició de la Caminada per la Memòria es durà a terme aquest divendres 23 d'agost a Calvià, i serà la primera després de l'obertura de la fossa del cementeri calvianer, on es varen trobar per primera vegada a les Balears les restes d'una dona assassinada pels franquistes, Joana Vañó Morales.

El Teatre Sa Societat ha acollit aquest dijous una conferència per detallar tot el procés d'exhumació de la fossa de Calvià, on es va desenterrar la primera dona a les Balears represaliada pel franquisme. L'historiador local Manel Suárez, qui va estudiar i documentar el cas, i la directora de l'excavació, l'antropòloga forense Almudena García-Rubio, han fet un recorregut històric i tècnic.

Les tasques d'exhumació de la fossa de Calvià, que varen començar dimarts 9 d'octubre, han donat els seus fruits. La militant de la UGT Joana Vaño Morales, assassinada el 2 d'octubre de 1936 al coll dels Cucons, ha estat trobada. Es tracta de la primera dona desenterrada d'una fossa de la Guerra Civil de les Balears.

Les tasques d’exhumació de la fossa de Calvià, que varen començar aquest dimarts, creen incertesa entre els arqueòlegs que hi treballen, atès que fins ara només s’hi han trobat sis cossos d’enterraments ordinaris. L’historiador local i encarregat de documentar aquesta fossa, Manel Suárez, comenta que “a la zona on hi hauria d’haver el pare i padrí de tres familiars que esperen trobar-lo, no n’hi ha absolutament cap rastre”. De fet, un dels problemes que ell preveia pareix que es compleix, ja que “hi ha evidència que varen endur-se’n els xiprers, arrels incloses, i tot el que hi havia al seu voltant”, conclou Suárez.

Les tasques d'exhumació de la fossa de Calvià, que varen començar aquest dimarts passat, creen incertesa entre els arqueòlegs que hi treballen, atès que fins ara només s'hi han trobat sis cossos d'enterraments ordinaris. Almudena García-Rubio Ruiz, directora de l'excavació, explica a l'ARA Balears que "tot això ens desconcerta una mica perquè el testimoni directe apuntava cap a aquesta zona del cementeri, encara que tenim una mica de marge abans d'excavar l'altre passadís".