Quim Torra va ser el primer president de la Generalitat en actiu a ser obligat a abandonar el càrrec per la justícia. La seva negativa a retirar a temps la pancarta en solidaritat amb els presos polítics i els exiliats li va costar la presidència la tardor del 2020, i la mateixa pancarta, però ara per un segon judici, el porta a sumar quinze mesos més d'inhabilitació i una multa de 24.000 euros. Torra, que tot just acabava de complir la primera condemna, té ara deu dies per recórrer a l'Audiència de Barcelona la decisió judicial, i els seus advocats ja han avançat que ho farà ara i successivament fins a arribar a la justícia europea. "És una sentència induïda per l'afany de venjança dels jutges, que actuen com a braç polític de l'estat espanyol a Catalunya", ha reaccionat l'expresident.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha condemnat a 6 mesos d'inhabilitació i 1.080 euros de multa per un delicte de desobediència el secretari tercer de la mesa del Parlament i exregidor de la CUP a Lleida, Pau Juvillà, per no haver despenjat uns llaços grocs del seu despatx municipal per les eleccions locals del 2019. Una situació que s'assimila a la que ja es va viure al Parlament la legislatura passada quan el TSJC també va inhabilitar el president, Quim Torra, per no haver despenjat el llaç groc del Palau de la Generalitat i, després d'un recurs del PP i Cs a la Junta Electoral Central, el president del Parlament, Roger Torrent, va acabar retirant-li l'escó malgrat que encara no hi havia una sentència ferma.

Sembla un cas d’inversió de la realitat. Al llarg de les darreres dues setmanes, i arran del debat i l’aprovació de la Ley Orgánica de Modificación de la Ley Orgánica de Educación (Lomloe), més coneguda com a llei Celaá, la triple dreta política espanyola (PP, Cs i Vox) i la triple dreta mediàtica madrilenya (El Mundo, La Razón i Abc), amb les seves plataformes amigues, s’han llançat a fer exactament allò mateix de què abominaven quan, des de la tardor del 2017, ho feia l’independentisme català: convertir un llaç de color (taronja, en aquest cas) en símbol de protesta política, lluir-lo a les solapes, als cotxes, als balcons, fer-ne l’emblema de les manifestacions del diumenge 22 de novembre contra la reforma educativa, mobilitzar criatures per tal que omplissin de llaços taronges les façanes de col·legis privats o concertats... Fins i tot han anat més enllà instrumentalitzant infants amb discapacitat i assegurant que la llei Celaá els deixaria sense centres d’educació especial. Això ho han fet aquells que sumen una dècada llarga retraient al nacionalisme català el –desafortunat– eslògan Espanya ens roba per demagògic i fals.

Si hi ha una cosa que ha aconseguit la nova llei d'educació, l'anomenada llei Celaá, a banda d'enervar la dreta espanyola, és que el PP es reconciliï amb els llaços. Els grocs encara no, els seus són els taronges. En els últims dies, diverses associacions de centres concertats i privats han llançat una ofensiva, que han acabat aglutinant en la plataforma Més Plurals, que va en contra de la nova llei educativa que aquesta setmana ha d'aprovar el Congrés. La iniciativa té un símbol: el llaç taronja. I la campanya consisteix, precisament, en enganxar llaços de color taronja a façanes de centres educatius i també d'exhibir-los a la roba o en els perfils de les xarxes socials. Diversos centres concertats i privats ja han omplert de taronja les seves façanes i també s'han manifestat davant del Congrés de Diputats.

La polèmica pel llaç groc que MÉS per Mallorca ha tornat a penjar al balcó que té a les oficines del Parlament no s'atura. Després que PP, Cs i Vox n'exigissin la retirada, la Mesa del Parlament ha acordat per majoria que la Cambra faci la seva 'llei de símbols' per regular els usos de la façana de l'edifici i saber com actuar en ocasions futures.

Tres minuts. És el que ha durat la compareixença com a investigat del president, Quim Torra, davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que l’investiga per desobediència en una segona causa penal per no haver retirat el llaç groc del Palau de la Generalitat. El cap de l’executiu ha decidit acollir-se aquest dimecres al seu dret a no declarar com a investigat, ja que qüestiona la legitimitat de la causa i del tribunal. Després de la compareixença al TSJC, s'ha desplaçat a la Generalitat per fer una declaració institucional i explicar les raons que l'han portat a prendre aquesta decisió.

La Mesa del Parlament balear, l'òrgan de govern i gestió de la Cambra, ha acordat aquest dimecres com serà el nou reglament que regularà l'ús de símbols a l'edifici, segons han explicat a l'ARA Balears fonts de la institució. Arran de la polèmica pel llaç groc en suport dels presos polítics catalans que MÉS per Mallorca ha penjat en diverses ocasions a l'exterior de les seves oficines al Parlament, el PSIB va proposar fer una 'llei de símbols' que també regulàs els usos exteriors de la Cambra. Però segons han explicat a aquest diari fonts de la formació ecosobiranista, la pressió exercida pel partit ha fet que els socialistes desistissin i que la normativa només es limitàs als usos de l'interior de l'edifici.

El Parlament ha retirat aquest divendres el llaç groc que penjava a l'exterior de les oficines que MÉS per Mallorca té a la cambra. La retirada no ha estat exempta de polèmica, ja que des de la presidència s'ha intentat que es fes d'amagat i sense que ho poguessin enregistrar les càmeres del programa d'IB3 'Els dematins'.

La Junta Electoral Provincial ha resolt a favor de la denúncia presentada aquest dijous pel PP i ha donat un termini de 24 hores al president del Parlament i a MÉS per Mallorca perquè es retiri el llaç groc que hi ha al balcó de les oficines dels ecosobiranistes.

El PP ha denunciat davant la Junta Electoral Provincial el llaç groc que MÉS per Mallorca ha penjat a l'exterior de les seves dependències del Parlament perquè vulnera la neutralitat dels espais públics en període electoral i ha responsabilitzat de la seva permanència el president de la Cambra, Vicenç Thomàs.

MÉS no retirarà el llaç groc de la façana del Parlament balear tot i les pressions del PP, Cs i Vox. El portaveu adjunt de MÉS per Mallorca, Josep Ferrà, ha explicat a l'ARA Balears que tot i les sol·licituds dels partits de la dreta, no llevaran el llaç de la façana. "Fa cinc mesos que vàrem penjar un 'sinsajo' groc, el qual no els representa, i no diuen res, però si penges el llaç, la còlera és absoluta", ha explicat Ferrà. El portaveu de MÉS ha celebrat, irònicament, que "el PP, Vox i Ciutadans s'hagin posat d'acord per primera vegada" i ha remarcat que amb les polèmiques relacionades amb Catalunya "corren per ser els primers a reclamar".

MÉS per Mallorca ha tornat a penjar aquest dimarts el llaç groc en un dels balcons dels despatxos que ocupen els diputats en el Parlament per demanar l'alliberament dels presos polítics. Els diputats de la formació l'han penjat minuts abans de començar el nou període de sessions. Miquel Ensenyat ha assegurat que "el llaç groc és un símbol de denúncia utilitzat per la llibertat d'expressió" i ha afegit que "és una manifestació cívica i pacífica d'una idea".

Després que aquest dilluns el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) hagi fixat i fet pública la data del judici oral contra Quim Torra per mantenir els llaços grocs als edificis públics, el mateix president de la Generalitat ha acusat el tribunal de parcialitat i d'utilitzar una "celeritat interessada". "Som davant d'un assenyalament marcadament precipitat", ha expressat la Generalitat en un comunicat.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha fixat data ja al calendari per jutjar per desobediència el president de la Generalitat, Quim Torra, per mantenir els llaços grocs als edificis públics catalans durant la campanya electoral, tot i les advertències de la Junta Electoral Central (JEC): segons ha informat l'alt tribunal, el judici es farà el 25 i 26 de setembre.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat aquest dimarts el recurs d'apel·lació que el president de la Generalitat, Quim Torra, va presentar l'11 de juliol pel seu processament pel delicte de presumpta desobediència després de no haver retirat el llaç groc i la pancarta en suport als presos polítics de la façana del Palau de la Generalitat durant la campanya electoral.

L’11 de març la Junta Electoral Central donava un termini de 48 hores al president de la Generalitat per retirar dels edificis públics els “símbols partidistes” en suport dels presos polítics. Un ultimàtum que Quim Torra va desestimar mantenint la pancarta amb el llaç groc al balcó del Palau de la Generalitat i jugant després a l’equívoc amb diferents pancartes. Quatre mesos i un dia després del requeriment, ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va decidir obrir judici oral contra Torra per haver desobeït “deliberadament, conscientment i de manera reiterada” les resolucions de l’autoritat electoral. Així, el president seurà finalment al banc dels acusats per un presumpte delicte de desobediència al qual s’afegeix el de denegació d’auxili a l’autoritat competent.

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha apel·lat als drets humans al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TJSC) a l'hora de defensar la seva decisió de mantenir els llaços grocs en els edificis públics tot i l'ordre de retirar-los de la Junta Electoral Central (JEC). Torra ha contestat a cinc preguntes de la Fiscalia, que l'acusa de desobediència greu, però segons fonts judicials consultades per l'ARA, ha rebutjat respondre a l'acusació popular, exercida per Vox, per "decència democràtica".