L'artista Joan Aguiló ha acabat aquesta setmana un mural de grans dimensions al camp de futbol de la Nova Cabana, a Marratxí, on ha fet feina durant dues setmanes, segons ha informat l'Ajuntament de Marratxí. Es tracta d'un mural de 60 metres de longitud i quatre d'alçada on ha representat una obra original: un nin estirat a la gespa, amb una pilota de futbol al costat dels peus. La pintura està ubicada a la part posterior dels vestuaris del camp de futbol, que es pot veure des de la Ma-13 i que habitualment era objecte de pintades i altres actes vandàlics.

Més d'un centenar d'artistes de Mallorca han signat aquest dissabte un manifest de suport al mural del pintor José Luis Mesas, que decora la façana de l'Hotel Son Artmadams. Segons ha informat Europa Press, s'han reunit a l'establiment hoteler de Palma per reclamar a l'Ajuntament de Palma que reconsideri la decisió d'eliminar el mural de Mesas, "de manera que es respecti l'art urbà i la cultura en general, de la mateixa manera que es fa a moltes altres ciutats del món".

Veïns de la zona de Son Güells i membres de diferents associacions i entitats socials fan feina aquesta setmana en l'elaboració d'un mural participatiu al mur de l'Estadi Balear de Palma. Un equip de gent de l'artista urbà Suso 33, de Madrid, dirigeix la intervenció, anomenada micro/MacroMicro/macro. El mural exposa en una imatge pixelada que, des de la llunyania, mostra les mirades de diferents persones grans de la zona. L'artista, que aquest dimarts ha visitat el mural, explica que "en el moment de pintar, un no és conscient del que s'està fent en global”, referint-se a la impossibilitat de veure clarament la imatge des de prop.

Unes obres en un edifici de Barcelona obra de l'arquitecte José Antonio Coderch i Manuel Valls han causat "danys irreparables" en una pintura mural de l'artista Josep Guinovart situada en una paret del vestíbul, segons ha denunciat la filla del pintor i presidenta de la seva Fundació, Maria Guinovart. Contrariada i desolada, Maria Guinovart ha afirmat a Efe que l'entitat encarregada de la difusió i la conservació de l'obra del seu pare ha iniciat les gestions per "esbrinar qui ha encarregat que el mural es tapés amb pintura i per què no es va consultar la Fundació". "Tot apunta que el mural serà irrecuperable", avança.

El mes de juliol, el festival d'arts visuals Djerba Dream, a l'illa de Djerba, a Tunis, va convidar l'artista de Palma Gràcia de Juan a participar-hi realitzant pintures murals en algunes façanes del poble. Allà, tot i que l'organització era conscient de la temàtica i l'estil de la creativa i que el seu treball gira entorn de la temàtica de la dona i la simbologia del matriarcat, la seva obra va ser censurada perquè fou considerada eròtica i inapropiada.

El mural que Banksy va pintar a l'abril sobre el món de l'espionatge telefònic es retirarà entre avui i diumenge per ser subhastat. Així ho ha informat la constructora Q Scaffolding aquest divendres, l'encarregada de desmuntar-lo. El portaveu de l'empresa, John Joyce, ha explicat a la BBC que el propietari de la casa que acull el grafit ha rebut diners perquè les peces es retirin de la paret, però no ha especificat la quantitat. El grafit es posarà en venda el proper mes de juliol a Londres.

Banksy ha admès haver pintat el mural de carrer que representa l'espionatge a través de la línia de telèfon. L'obra, que decora l'entorn d'una cabina telefònica a la ciutat de Chentelham, a l'oest del Regne Unit, es va trobar a l'abril, i des del primer moment els veïns i la premsa local el van atribuir a l'artista.

25 anys després que l'artista i activista nord-americà Keith Haring pintés en ple barri del Raval barceloní l'obra 'Todos juntos podemos parar el Sida', avui s'ha destapat una reproducció d'aquest mural, restituït amb el mateix color vermell al costat del MACBA.

p { margin-bottom: 0.21cm; } Després de quatre mesos de treballs de restauració, la catedral ha recuperat el color i l'esplendor del gran mural de cent metres quadrats d'extensió que va idear Antoni Gaudí i va executar Josep Maria Jujol. El mural, que es troba a la Capella Real darrere de l'altar major, va ser dissenyat i dirigit per l'arquitecte barceloní, qui va ser convidat el 1901 pel bisbe de Mallorca, Pere Joan Campis, a treballar a la catedral després de quedar sorprès a Barcelona per la seva obra.