La polèmica sobre l’ús de cotxes públics per part del vicepresident segon del Consell de Mallorca, Pedro Bestard (Vox), ha fet aflorar veus que alerten que la pràctica no és anecdòtica entre els treballadors. El mateix Bestard va admetre dijous passat que mai no deixava registre ni de quin cotxe s’enduia duia ni del trajecte que feia. “No sabia que s’havia de fer”, va justificar: “El mateix personal no ho fa”. Segons el testimoni de quatre treballadors de la institució insular [que demanen l’anonimat], “és conegut” que alguns empleats públics aprofiten una falta de control exhaustiu dels vehicles per utilitzar-los en la seva vida privada. Ho concreten en dues àrees: Medi Ambient (liderada per Bestard) i Carreteres (depèn de Territori). “N’hi ha que ni tan sols no tenen cotxe propi, empren el de la feina”, exposa un d’ells.

L’empresari Salvador Llinàs ha acceptat aquest dimecres una condemna de quatre anys i deu mesos de presó per l’estafa vinculada a Autoclik, un cas que ha provocat un perjudici econòmic estimat de prop de 20 milions d’euros.

Els embossos a la via de cintura de Palma, al túnel de Gènova i les coes a les principals carreteres de Mallorca s’han convertit en una imatge habitual, especialment durant la temporada alta. “Desembossar Mallorca” va ser una de les grans promeses electorals del president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés. A l’equador del mandat, Galmés va proclamar que el seu govern havia complert “més d’un 80% del seu full de ruta”. Però la gran promesa electoral encara no s’ha complert, i el compte enrere per a les pròximes eleccions ha començat.

La demanda energètica és un termòmetre clau del consum de recursos i, en el cas de les Balears, no atura de pujar a un ritme que els experts consideren insostenible. L’octubre de 2025 es varen assolir els 413.700 MWh, un 7,9% més que l’any anterior, i l’acumulat gener-novembre puja un 3,9%. Aquesta tendència sostinguda mostra que les Balears no són capaces de canviar una inèrcia basada en polvoritzar registres de consum de recursos, ni amb la ingent incorporació de sistemes solars d’autoconsum. Les Illes afronten el 2026 amb la necessitat urgent de revisar el model productiu i territorial, perquè si no, els objectius climàtics de 2030 i 2050 difícilment s’assoliran.

Al president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, se li acaba el temps. Només queda un any i mig de legislatura i una temporada alta abans de les eleccions, la del 2026. És en aquest moment en què la seva proposta estrella, la limitació de l'entrada de vehicles a Mallorca, podria ser més visible si s'aplica. Però aquesta possibilitat se li està complicant pel veto de Vox, amb qui, malgrat el trencament al Parlament, continua governant a la institució insular. Fonts de la institució insisteixen que continuen negociant amb els grups per elevar la seva proposta al Parlament, però aquesta via sembla alentir-se. Però, així i tot, el PP tampoc s'obre, per ara, a acceptar l'oferta del PSIB d'aprovar junts la proposició de llei amb el mateix objectiu que els socialistes han registrat al Parlament.

Caminar per Palma, i també per molts de municipis de les Balears, s'ha convertit en una cursa d'obstacles. Els cotxes envaeixen les voreres fins a impedir-hi el pas dels ciutadans. Vianants Mallorca ha publicat fa uns dies un vídeo a Instagram que mostra les dificultats amb les quals es troba una mare amb un cotxet per passejar el seu fill pel seu barri, ubicat entorn del carrer d'Isidre Llaurador. Amb aquestes imatges, l'entitat denuncia que aquesta problemàtica "vergonyosa" es repeteix a altres barris i municipis i reclama que "sobren cotxes i falta planificació".

Jaume Henrik Bergas Rydenfors va néixer a Santa Ponça el 1980. És fill d’una família fruit de l’amor sorgit d’aquell primer boom turístic. Per un costat, lligada a l’hostaleria i, per altre, a la pagesia, a la vida de poble. Ara, Jaume fa més de vint anys que viu a Sineu, on ha impulsat –juntament amb altres veïns– el projecte 'Sineu amb bici i a peu', una iniciativa que vol promoure una mobilitat més segura, saludable i sostenible, sobretot entre els més petits. Bergas estudià la Llicenciatura de Geografia i va continuar cursant estudis d’Enginyeria Tècnica d’Agronomia. Ara, però, s’ha bolcat en cos i ànima a millorar la mobilitat de Sineu, primer, i qui sap si de la resta de Mallorca. És per això que cursa un màster en Mobilitat Sostenible. Així la iniciativa sorgida per facilitar l’accés a l’escola dels seus fills l’ha duit a fer altres camins.

No va ser a Madrid, on sembla que sempre passa tot –encara avui, si ens guiam pels informatius de les grans cadenes. Ni a Barcelona, o a Bilbao, aleshores aparentment molt més connectades amb els avanços tècnics i amb l’àmbit europeu. El primer automòbil matriculat a tot l’Estat va ser el PM-1, a Mallorca. Allò fou l’octubre del 1900, ara fa 125 anys.

Els vehicles de Porreres que tinguin més de 25 anys, uns 1.700 segons les estimacions, però no tinguin la condició de vehicle històric, per part de la DGT, començaran a pagar per l’impost de circulació a partir del 2026, una càrrega de la qual estaven absents fins ara.

El Consell de Mallorca ha modificat el projecte del primer tram del segon cinturó de Palma amb l'objectiu de "facilitar la construcció" del futur tren que anirà de Palma a Llucmajor, segons ha informat el director general d'Infraestructures i d'Inspecció Tècnica de Vehicles, Rafel Gelabert. La institució insular farà un pas subterrani de 15 metres d'amplària que anirà per davall del túnel soterrat que permetrà accedir a Son Ferriol des de l'autopista cap a l'aeroport.

La minsa restricció a l’entrada de cotxes s’ha d’acompanyar d’un enfortiment del transport públic, que l’any passat va marcar el màxim registre a Menorca en superar per primer cop els 3 milions de passatgers. Però les noves concessions de bus que el Consell aprovarà definitivament aquest dilluns no preveuen novetats significatives en l’oferta de rutes, més enllà de la creació ja anunciada d’una línia directa que permeti arribar a l’aeroport des de Ciutadella, segons es va anunciar.

Mentre que a Mallorca sobren 122.000 cotxes, a Menorca només 2.170. L’estudi de capacitat de càrrega de les carreteres menorquines que el Consell insular ha presentat recentment tan sols proposa retallar un 1,8% el trànsit de vehicles que es va registrar l’any passat. Una mesura d’efecte gairebé nul que xoca frontalment amb l’estudi que va fer l’esquerra el 2023, poc abans de perdre el govern insular, i que xifrava el sobrant de cotxes a la xarxa viària a l’estiu en un 30%. A més, la limitació no es començarà a aplicar fins a l’estiu que ve, tot i que fa tres anys que l’article 28 de la Llei de la Reserva de la Biosfera faculta Menorca a prendre mesures en aquest sentit.

Menorca, l’illa Reserva de Biosfera i amb el model territorial i de sostenibilitat de referència per a la resta de l’Arxipèlag, comença a defallir. Arranca l’estiu amb una previsió creixent en l’arribada de turistes, però amb menys aigua i una menor descarbonització i separació de residus de l’esperada. També serà la darrera illa de les Balears a aplicar mesures per reduir l’entrada de vehicles a l’estiu, tot i que el mateix govern del PP al Consell reconeix que les carreteres ja estan molt més saturades del que pot absorbir l’actual xarxa viària insular. Alguns indicadors de l’estratègia ambiental que es comprometé a complir per a l’any 2030 fins i tot han retrocedit. Aquesta és, avui dia, la radiografia ambiental de Menorca.

Lluny de millorar, el govern del PP al Consell Insular prepara una revisió del Pla Territorial (PTI) que Més per Menorca qualifica de “devastadora” i contrària al model pel qual s’ha apostat des de fa dècades. En vol modificar de manera imminent 95 disposicions de les 140 de l’articulat, restringint-ne a més les avaluacions ambientals i la participació ciutadana. Així que els consellers de Més, Noemi García i Esteve Barceló, han demanat l’elaboració d’un informe jurídic urgent i l’aturada de tot el procediment.

Arriba l’estiu i, amb ell, els mesos de més calor de l’any. Agafar el cotxe després d’haver-lo estacionat en un lloc exposat a la llum solar pot ser un autèntic infern per als ocupants, i amb engegar el sistema de refrigeració a màxima potència no n'hi ha prou per aclimatar l’habitacle amb una certa rapidesa.

El dièsel semblava ser el combustible del futur l’any 1965. Els camions, furgonetes, tractors i altres vehicles pesants feien servir mecàniques dièsel, però el seu ús en turismes convencionals era pràcticament testimonial, ja que els motors dièsel eren considerats lents, sorollosos i poc adequats per moure un cotxe. Els motors dièsel d’aquells anys també eren força més contaminants perquè no disposaven de cap mena de filtre de partícules o catalitzadors per restar les emissions de gasos contaminants i nocius per a la salut, però aquest punt tampoc era cap preocupació important per als fabricants ni per a la societat en general d’ara fa 60 anys.

Fer el camí d'Esporles a Palma cada dia per anar a la feina va inspirar l'artista Carmen Arbós a fer un adhesiu que és una manera de dir basta a la massificació turística que pateixen les carreteres de les Balears. Ho fa amb un missatge breu i clar: "No soc guiri". Arbós explica que aquesta idea se li va acudir davant l'hostilitat i la tensió que, a causa dels embossos, notava a les vies quan agafava el cotxe per anar a Ciutat.

Dia 20 de juny, la plaça del Born de Ciutadella es buidarà per darrera vegada de cotxes i dia primer de juliol ja lluirà exclusivament per a vianants. El govern municipal, que posa fi així a un debat que es remunta al segle passat, pretén que es converteixi en “el nucli de la vida social” de la ciutat.

El nou carril entre la sortida de Son Oms i l'aeroport de Palma de l'autopista de Llucmajor s'ha obert al trànsit aquest dilluns amb l'objectiu de reduir els embossos a aquesta via. La infraestructura fa aproximadament dos quilòmetres i la reforma –que ha costat un milió d'euros– estava inclosa en el pla d'accessos a Palma.