10 La Junta Electoral –o les juntes electorals, perquè són diferents organismes amb una estructura jeràrquica– s’està començant a passar de voltes amb la llibertat d’expressió i el dret a la informació. Decisions com la de prohibir qualsevol mena de llaç a les institucions públiques, la d’intentar impedir les consultes populars sobre la monarquia o la república, i la de vetar l’ús dels termes ‘presos polítics’ i ‘exili’ a TV3 són tics autoritaris sorprenents i anacrònics. Aquesta mena de tribunals que haurien de vetllar pel desenvolupament adequat dels processos electorals jutgen el contingut dels símbols i les paraules vulnerant la llibertat d’expressió i el dret a la informació.

]]> Per canviar les coses cal poder fer-se preguntes. Qui es nega a admetre el dubte només ho fa per una raó:la por del canvi. Perquè sense espai per al debat és impossible replantejar-se res. Només queda seguir l’autoritat, la mentalitat conservadora del ‘sempre ho hem fet així’. La prohibició del referèndum de l’1 d’octubre a Catalunya és un cas extrem d’aquesta mentalitat conservadora i autoritària fonamentada en la por. La prohibició de les consultes a Valldemossa i a Artà sobre la possibilitat de canviar la monarquia per una república n’és un altre exemple. Un exemple més, i van sumant.

]]> totes les ciutats s’assemblen en alguns aspectes. Però cada vegada més –en les més turístiques– hi ha moments en què costa saber quina concreta es trepitja. Com en un flashback lisèrgic, veus les mateixes paradetes de gelats, els souvenirs gairebé calcats, les botigues que no venen res que no puguis comprar a ca teva, les cadenes de roba omnipresents, sents l’olor imprecisa de suor mesclada amb crema solar i els sons de desenes de llengües que en fan una de sola d’indesxifrable.

]]> El vídeo electoral del candidat del PP de Palma, Mateu Isern, en què conversa amb si mateix, sembla fet per un partit de la competència. Volent sortir dels típics anuncis de campanya o precampanya, el PP ha mostrat un candidat –i exbatle!– que s’escolta i es parla a si mateix, riu de les seves pròpies bromes i es dona la raó. Algú així no sembla la figura ideal per escoltar els ciutadans i representar-los.

]]> Teniu a les mans un dels darrers exemplars de l’ARABalears tal com l’havíeu vist fins ara. Ho explicam aquí: ens transformam. I ho feim amb la vocació de ser encara més significatius per a vosaltres, els lectors, i per a la societat illenca en general. Treballam cada dia per oferir-vos informació, opinió i anàlisi amb rigor i honestedat, i amb el canvi ho continuarem fent amb més empenta que mai.

]]> després d’un temps en què es va arribar a intentar fer creure que la igualtat real entre homes i dones s’havia assolit del tot, o poc hi faltava, els últims anys el feminisme ha reviscolat amb una empenta imparable. L’èxit del 8 de març és tan sols un dels molts símptomes que indiquen la força que està agafant un moviment que reclama llibertat, igualtat i fraternitat, però per a tothom, no només per als homes.

]]> El feminisme és ara la primera línia de defensa davant l’extrema dreta. Mentre cada vegada creix més la conscienciació de la feinada que ens falta fer perquè les dones i els homes tinguem una igualtat d’oportunitats real, la caverna reacciona. I ho fa negant, fins i tot, la violència masclista en nom d’una falsa discriminació dels homes en la justícia. Tan sols cal llegir els testimonis que publicam avui mateix al dossier d’aquest diari per tenir clar que el problema del masclisme és real i estructural, que ens afecta des que naixem i que no es redueix a un assumpte de violència intrafamiliar. Però no hi ha pitjor cec que qui no hi vol veure.

]]> La majoria esperava que la més gran de les vies d’aigua del 'Titanic' que és ara el PP balear, l’expresident José Ramón Bauzá, anàs a parar a Vox. El seu nacionalisme radical –farcit d’al·lèrgia a tot allò que soni a català i de declaracions passades de voltes– hi encaixava perfectament. Però resulta que ja feia temps que flirtejava amb Ciutadans, un partit que s’està especialitzant a aixoplugar polítics més ambiciosos que capaços i que han acabat en atzucacs en altres formacions.

]]> un aspecte de la censura institucional que sembla que últimament s’ha posat de moda en el sistema judicial és el de la perversió dels delictes d’odi per utilitzar-los per perseguir qualsevol ideologia. Tot i que es varen planejar per protegir els col·lectius susceptibles a la discriminació, els més vulnerables, ara es pot fer servir l’epígraf de delicte d’odi per castigar o agreujar les acusacions contra qui insulti un policia, per exemple. Una figura d’autoritat, armada i amb placa rep el blindatge judicial que s’havia plantejat, d’entrada, per als col·lectius blanc de la xenofòbia, el masclisme, l’aporofòbia i l’homofòbia, entre d’altres plagues d’intolerància.

]]> se’m fa difícil parlar des de Mallorca del judici al Suprem contra els presos polítics. Des d’aquí tot sembla un punt més llunyà, les injustícies arriben amb sordina, encara que es retransmetin en directe a la televisió. Però jo hi era, el 20 de setembre de 2017, a la Rambla de Catalunya de Barcelona. I davant meu un manifestant va intentar obrir la porta d’un cotxe de la Guàrdia Civil. Se’n va sortir, perquè no estava tancat amb clau, però la va tornar a tancar tot seguit. Després vàrem saber que dins d’aquells cotxes hi havien deixat armes de foc. Els vehicles eren oberts i ningú no les va tocar. Sí, hi va haver molta gent que s’hi va enfilar, els va pintar o hi va aferrar adhesius. Però ja està, allà no hi va haver violència.

]]> L’altre dia un activista format i informat em defensava que ‘foraster’ és un terme integrador, perquè s’aplica només a qui no parla català, i qui vol aprendre’l ho té fàcil. Deixem de banda el debat sobre el terme ‘integrar’, massa extens per a aquesta columna, i la discussió sobre si aprendre català és fàcil o hi ha recursos suficients (que d’incentius no n’hi ha prou és indiscutible). Però afirmar que una paraula com ‘foraster’ és integradora és gairebé insultant. I no s’aplica només a qui no parla català.

]]> els que defensen les mateixes idees que el dictador Francisco Franco han trigat un poc més de quatre dècades, des que va morir, a sortir de l’armari de la política. Fins ara alguns dissimulaven, aixoplugats en partits com PP, i d’altres es recreaven en la nostàlgia en grupuscles marginals. Però això s’ha acabat. Renovant alguns eslògans i maneres de fer, fent-se els demòcrates, s’han desfet de la vergonya que els frenava i ara defensen públicament les mateixes idees autoritàries, centralistes, d’extrema dreta, xenòfobes i masclistes. Que això estigui passant demostra que la mal anomenada transició va ser un fracàs:hauria calgut condemnar el règim criminal del militar colpista –fallit, però aquest sí que ho era– i jutjar els que hi van col·laborar.

]]> MÉS què és? Un estudi de la Fundació Gadeso indica que és la formació política que els ciutadans situen més propera al centre ideològic. Segons l’entitat, de mitjana, els enquestats li donen un 4,7 en una escala en què el 10 és la posició més a la dreta possible. Més a l’esquerra hi deixen el PSIB, amb un 4, i Podem, amb un 3. De totes les formacions polítiques, MÉS és la que s’acosta més al 5, que representa el centre ideològic absolut. És sorprenent, perquè històricament els dirigents ecosobiranistes –sobretot els d’Iniciativa– han intentat situar-se més a l’esquerra que el PSOE. L’estudi indica que, si és el que encara pretenen, sembla que no se’n surten, i que els ciutadans els situen en l’eix esquerra-dreta com a competència directa dels socialistes i d’El Pi, també a la vora del centre amb un 5,5.

]]> no té sentit que, en ple segle XXI, hi hagi un poblat barraquista per a gitanos lluny de Ciutat, envoltat per una tanca i aïllat al costat de l’aeroport de Palma. Això té un nom: segregació. I, senzillament, s’ha d’esbucar. No hi ha cap altra opció digna. Cal acabar la feina que va començar l’extinent de batle Eberhard Grosske. Es pot criticar si el desallotjament s’està fent o no de la millor manera possible, però és indiscutible que és necessari. Els arguments que defensen el poblat de Son Banya com un intent d’integrar els gitanos a Palma no només són indefensables –l’aïllament de la barriada els desmenteix per si sol–, sinó també paternalistes, caducs i discriminadors.

]]> Els partits d’esquerres –bé, bàsicament MÉS i el PSIB– afronten les eleccions amb una clara oportunitat electoral per mantenir-se –i potser fins i tot per créixer– a causa de la radicalització cada vegada més clara de la dreta. El PSIB, amb el reforç de Pedro Sánchez des del govern espanyol, té cada pic més espai al centre polític que els populars de Company abandonen alegrement seguint la deriva d’un Casado enlluernat per Vox i Ciutadans. Si MÉS assumeix una campanya clarament d’esquerres, els socialistes d’Armengol gairebé tot just s’hauran de disputar el centre amb El Pi, que també pot aprofitar la desorientació dels populars.

]]> Feminisme, laïcisme, antifeixisme i justícia social són quatre reivindicacions ben vives –i necessàries– al segle XXI. L’activista Aurora Picornell, assassinada pels feixistes a Porreres el 5 de gener de 1937, quan tan sols tenia 25 anys, ja lluitava fa gairebé un segle perquè la societat mallorquina les assolís. No l’oblidam. Ni a ella, ni a les altres quatre roges del Molinar amb qui la varen executar, homenatjades totes cinc divendres al Teatre del Mar de Palma. Picornell hauria de ser un referent en la societat mallorquina del 2019, quan els fantasmes del franquisme –que mai no han desaparegut del tot– tornen cada pic més visibles, més sòlids.

]]> “Ha de fer promeses que, encara que per als seus seguidors siguin bones, dolentes o neutres, apareguin als ulls dels crítics com una provocació. I ha de fer una provocació cada dia, i molt millor si és inconcebible i inacceptable. (...) La provocació ha de ser tal, que l’oposició no pugui acceptar-la i es vegi obligada a reaccionar amb energia”. Aquest fragment explica una estratègia de comunicació política encaminada a acaparar portades de diaris i minuts d’informatius, i que aconsegueix que qui la fa es pugui presentar com a víctima d’una persecució per part dels partits de l’oposició i dels mitjans de comunicació crítics. Sembla que parli de Vox, però no. Aquest fragment correspon a un article d’Umberto Eco publicat a la revista italiana 'MicroMega' el setembre de 2003. I parla de Silvio Berlusconi.

]]> Qualsevol xarxa social és un filtre. I sovint els algoritmes que es fan servir per potenciar o amagar publicacions són qualsevol cosa menys transparents. Us n’explico un exemple que hem viscut a l’ARA Balears. El 9 de novembre vàrem publicar la notícia ‘Les al·lotes joves també es llancen al porno’. Arran d’un estudi de Lluís Ballester, Maria Llull hi explicava que les al·lotes consumeixen pornografia pels mateixos motius que els al·lots. A la imatge es veia una mà de dona dins uns pantalons, sense ensenyar res.

]]> Qui no compra loteria de Nadal a la feina, del mercat, del club de lectura i de qualsevol espai que freqüenti és estrany. Se’l veu, en certa manera, com algú antisocial, amb manies. Com a mínim en el cas de la feina, hi cau gairebé tothom –jo inclòs–, ni que sigui pel convincent i si toca i ets l’únic que no en té? És un ritual nadalenc compartit. Definir aquest joc d’atzar com un impost voluntari per als que no saben matemàtiques és un tòpic recurrent, però que em sembla fals i estirat.Gairebé tothom que compra loteria sap que ho té molt difícil, per no dir gairebé impossible, perquè li toqui una quantitat important de doblers. Però la majoria, per poc que sigui, hi participam igualment. Ho feim sobretot per l’esperança, la il·lusió d’una vida més fàcil o amb luxes que no ens podem permetre, o per la pressió social del nostre entorn.

]]> S’ha de ser d’una pasta especial per votar sense remordiments a favor de l’aplicació de l’article 155 a Catalunya. Però que pitjar un botó a l’hemicicle per sotmetre un govern elegit democràticament sigui una de les 'feines' que fan sentir més orgullós un senador diu molt de com és. És el cas de l’expresident José Ramón Bauzá, a qui sembla que li sobra orgull però li falta fer feina, segons l’article de Maria Llull que publicam avui i el retrata com el representant de les Balears al Senat menys treballador.

]]>