Entre les dècades dels anys cinquanta i els setanta, en plena dictadura de Franco, milers d'estrangers anaven a Espanya a passar les vacances d'estiu, enlluernats pel turisme de sol i platja. Turistes de les democràcies europees que, aliens als estralls de la repressió franquista, trobaven a la costa espanyola un destí econòmic i amb bon temps, ideal per esbargir-se de la feina. D'aquesta convivència problemàtica entre turisme i franquisme neix l'exposició Vacances amb Franco, que es pot visitar al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona fins al 6 d'octubre i al Museu de l'Empordà de Figueres fins al 22 de setembre.

Més de 200 personalitats (entre les quals hi ha el jutge José Castro i la presidenta del Congrés, Francina Armengol) de diferents àmbits s'han sumat a l'exigència de la Plataforma per a la Memòria Democràtica de no derogació de la Llei de memòria a les Balears. Segons el llistat ofert aquest divendres per la plataforma, entre les persones adherides destaquen actors com Juan Diego Botto i Carlos Bardem; juristes com José Castro i Ana Messuti; artistes com Maria de la Mar Bonet i Pau Debon; activistes com Margalida Ramis i Antoni Llabrés, i polítics com Francina Armengol, Irene Montero, Vicenç Vidal i Íñigo Errejón.

La dreta ultranacionalista espanyola, és a dir, PP i Vox, i tot el seu constructiu entorn mediàtic, duen dies alterats a causa de l'informe de l'ONU que critica les denominades “lleis de concòrdia” impulsades per diferents governs autonòmics comandats per aquests dos partits. Més que criticar-les, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de les Nacions Unides el que fa és descriure la vertadera intenció al darrere d'aquestes lleis, que no és altra que desactivar els treballs de memòria històrica i deixar sense efecte la vigent llei de memòria democràtica. D'acord amb el seu informe, allò que cerquen les lleis de PP i Vox és “invisibilitzar les greus violacions dels drets humans comeses pel règim dictatorial franquista, que ometen anomenar o condemnar”. Com a conseqüència, posen també en risc que l'estat espanyol compleixi la legislació internacional en matèria de preservació de la memòria històrica, especialment en aquells països on s'han comès les mencionades greus violacions dels drets humans.

Memòria de Mallorca ha presentat aquest dimecres una demanda a la Conselleria de Presidència i Administracions Públiques per a la suspensió de la derogació de Llei de memòria i reconeixements democràtics. Aquest és un pas previ a la presentació de recursos administratius i judicials, si escau. Segons han anunciat, davant la possible derogació d'aquesta llei, han començat a "escalfar motors" per posar en marxa possibles procediments i actuacions per "defensar els drets de les víctimes i de la ciutadania en general".

La llei de memòria democràtica aprovada de forma definitiva l'octubre del 2022 incorporava molts compromisos que, més d'un any després, encara no s'han complert, per exemple en matèria de símbols franquistes o restitució de béns. Davant d'aquesta paràlisi de l'executiu, el Congrés ha aprovat aquest dimarts una moció d'ERC transaccionada amb el PSOE que demana accelerar l'aplicació de la llei en diferents àmbits. Així, per exemple, s'insta el govern espanyol a informar abans del juliol de l'auditoria de l'espoli franquista a ateneus i cooperatives previst a la norma. Hi han votat a favor tots els grups excepte PP i Vox.

Avui és 18 de juliol, aniversari del cop d'estat que va iniciar una guerra. Una guerra entre germans resultat de la sang calenta dels espanyols; un enfrontament fratricida resultat d'una personalitat nacional encesa; el duel a garrotades de Goya com a metàfora visual del caràcter espanyol; una societat polaritzada i crispada que caminava cap al desastre; La vaquilla morta de Berlanga; el pasdoble dels Soldats de Salamina de Javier Cercas; libertad, libertad, sin ira libertad; la Transició que va tancar les ferides del passat; milions d'espanyols corrent davant dels grisos; Almodóvar ballant Gran Ganga amb McNamara; el pare i la mare llegint El País i tu llegint El Pequeño País mentre esperaves els Jocs Olímpics de Barcelona i l'Expo de Sevilla... Perdonin la sorna, però aquesta successió d'imatges que els proposo són retalls del relat memorialístic sobre la història recent d'Espanya. I no és un relat qualsevol. Podríem dir que és el relat hegemònic.

La Comissió Tècnica de Memòria i Reconeixements Democràtics ha revisat un llistat de carrers inclosos en el cens de simbologia franquista de l’Ajuntament de Palma i n'ha eliminat el carrer de Cervera, el de Churruca i el de Gravina, segons ha informat aquest dijous l'Executiu balear. Això ha passat després de la polèmica que hi va haver a Palma quan Cort va decidir canviar de nom 12 carrers batejats durant el franquisme. A banda dels tres anomenats, en aquesta llista hi figuren el carrer de Brunete, el passatge del Castell de Olite, el carrer d’Alfambra, el carrer de Toledo i el carrer de Gabriel Rabassa Oliver, que continuaran formant part del cens. Des de l'Ajuntament de Palma asseguren que compliran el que digui la comissió i contextualitzaran alguns dels noms.

Aquest divendres s'ha obert el termini per a sol·licitar les ajudes destinades a promoure la memòria històrica de Palma, segons ha informat l'Ajuntament. La convocatòria –impulsada per l'Àrea d'Educació i Política Lingüística– va dirigida a projectes escrits i audiovisuals que recuperin i difonguin el passat històric. Les ajudes estan dotades amb 20.000 euros i es poden demanar fins al 26 d'agost.

El passat dia 28, TV3 va emetre un reportatge sobre la filla de Valentí Oliveras Valls, català deportat des de França als camps de concentració nazis, mort al de Gusen el 1941, que acaba de ser indemnitzada per l'estat francès per la seva implicació en la deportació del seu pare. 

El dimarts de la setmana que ve el consell de ministres té previst donar llum verda al text de la nova llei de memòria democràtica –que després s'haurà de tramitar al Congrés– i de mica en mica es comencen a conèixer els detalls sobre què podria implicar. N'hi ha dos que, per ara, sobresurten: el primer, que el nou text legal podria suposar l'anul·lació de la condemna per la qual el president de la Generalitat Lluís Companys va ser afusellat el 1940. El segon, que s'il·legalitzaria la Fundació Franciso Franco.

Després de mesos amb l'anunci damunt la taula, el govern espanyol farà un pas perquè Espanya tingui una llei de memòria democràtica. La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha avançat que el consell de ministres del 15 de setembre hi donarà llum verda. En roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, Calvo ha detallat que "no hi haurà cap fundació amb recursos públics que enalteixi idees totalitàries o figures dictatorials". La futura legislació s'emmarca en el pla normatiu que aquest dimarts ha presentat el govern espanyol i que recull les línies mestres del nou curs polític. "La memòria democràtica inaugurarà el pla", ha destacat Calvo.

Cesc Busquets va néixer a Olot l'any 1969 i es va llicenciar en arqueologia l'any 1992 i des d'aquell moment ha dedicat la seva vida a fer feina gairebé a totes les branques que es podien tocar. A més de treballar amb projectes de qualsevol època, Busquets ha fet arqueologia subaquàtica i durant els darrers anys, "gairebé per motius socials", segons l'arqueòleg, ha estat treballant amb projectes relacionats amb la memòria històrica. En aquests moments és el coordinador del segon pla de fosses del Govern de les Illes Balears, a més de ser coordinador d'ATICS.

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, que ha participat aquest dissabte en l’homenatge que s’ha fet a la ciutat francesa d’Ay-Champagne a l’últim supervivent del camp de concentració de Mauthausen, Juan Romero, ha anunciat que amb la nova llei de memòria històrica, que amplia la que ja va aprovar el govern de José Luís Rodríguez Zapatero el 2007, Espanya “saldarà el seu deute pendent amb l’exili”. Segons Calvo, el nou projecte de llei es presentarà de forma “imminent” al Congrés de Diputats.

Les tasques d'exhumació del cementeri de Son Coletes han localitzat, avui, les restes de 17 cossos de víctimes de la Guerra Civil a partir de l'excavació de tres séquies i dos agrupaments d'ossos, ubicades a la zona 2, a l'oest de la creu de l'antic cementeri.

L'Ajuntament de Maó ha retirat cinc plaques franquista de diferents ubicacions del municipi, en compliment de la Llei de memòria històrica. Es tracta d'uns elements d'exaltació instal·lats en el seu moment pel Ministeri de l'Habitatge de la dictadura franquista, en els quals es poden identificar el jou i les fletxes, senyal d'identitat de la Falange Espanyola i el govern colpista del general Francisco Franco.

L'Ajuntament de Santa Margalida, amb el vots de Convergència (5) i el PP (4), aprovarà la modificació del nomenament de Joan March Ordinas com a fill il·lustre el 1956. Això serà en el ple del proper dimarts per tal de donar compliment a la Llei de memòria històrica. March fou posat damunt l'altar que reconeix els grans margalidans pel seu suport al Movimiento Nacional. Ara l'Ajuntament conservador eliminarà aquesta al·lusió però en mantindrà el nomenament.