Portada de MÉS per Mallorca a la proposta de reforma del finançament autonòmic que el govern espanyol va fer arribar aquest dimecres als governs autonòmics. El líder de la formació, Lluís Apesteguia, s'ha alineat amb l'Executiu de les Illes a l'hora de carregar contra l'Estat per no haver inclòs "cap reivindicació històrica" de les Illes en el model. "No s'aplica el criteri d'ordinalitat, no es té en compte la població flotant, l'increment poblacional, ni el diferencial del cost de vida dels balears", ha lamentat, i també ha denunciat que es rebaixi la ponderació del criteri per insularitat. Per tant, ha advertit el PSOE que per ara el diputat de MÉS al Congrés, Vicenç Vidal, està en contra de la proposta i hi votarà en conseqüència si no s'hi introdueixen canvis.

La població flotant o l'increment de població permanent de les Balears, que en els darrers 20 anys ha estat del doble que la resta de les comunitats, són les principals qüestions que el Govern vol que el Ministeri d'Hisenda tingui en compte per posar la primera pedra del futur model de finançament autonòmic. Així ho ha explicat la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, després de reunir-se amb els agents polítics, socials i econòmics de les Illes per valorar l'informe de població ajustada –la passa tècnica per encetar el debat polític– presentat pel Ministeri aquest dimarts.

El portaveu del Govern i conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, ha assegurat aquest dilluns que, encara que el 2022 arribin menys recursos del sistema de finançament estatal a les Balears, "no hi haurà retallades de serveis" a les Illes. Negueruela ha comparegut després de la reunió del Consell de Govern i ha llevat importància a les xifres que es varen publicar la setmana passada i que apunten que l'Arxipèlag rebrà quasi 210 milions d'euros menys de finançament de l'Estat. "Hem de veure com queda el plantejament final dels pressupostos generals, però hi ha total tranquil·litat", ha comentat Negueruela. "Sempre hem exigit al govern de l'Estat més recursos i tenim credibilitat", ha afegit el portaveu, a més de tornar a insistir en els 855 milions d'euros d'ajudes directes que l'Estat ha destinat a les empreses de les Illes afectades per la pandèmia de covid-19.

El factor d'insularitat del Règim Especial de les Balears (REB) continua immers en la paràlisi institucional, tot i la moció que el Senat va aprovar el 25 de març perquè se'n complís el 100%, que el mateix mes el Parlament va donar un termini de dos mesos perquè es reunissin el Govern i l'Estat. També malgrat el recurs que ha admès el Tribunal Constitucional contra els pressupostos del 2021, precisament per no incloure aquesta dotació econòmica que ha d'igualar les Illes a la resta de comunitats estatals en matèria d'inversions –en els comptes d'enguany són les terceres per la coa. La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha respost una pregunta del portaveu de Més per Menorca, Josep Castells, sobre aquest tema en el ple del Parlament d'aquest dimarts, i ha explicat que malgrat que el Govern ha sol·licitat la reunió de la comissió mixta que ha de calcular el factor d'insularitat, encara s'espera una convocatòria per part del Ministeri d'Hisenda.

“Les lleis s’han de complir. Si no, has d’anar als tribunals. Això és el que succeeix en un estat de dret com el nostre. No hi ha marge”. La presidenta del Govern, Francina Armengol, va fer aquesta declaració parlant del Decret llei del Règim Especial de les Balears (REB), el 25 de febrer de 2019, només dies després que s’aprovàs. En aquell ple del Parlament, Armengol també es va referir al factor d’insularitat i va subratllar que era un “avenç increïble” tenir garantit per llei que les Balears se situïn cada any “com a mínim” en la mitjana d’inversió estatal.

"Tenim un infrafinançament històric que no deixarem de reivindicar", ha afirmat la portaveu de l'Executiu balear, Pilar Costa, aquest dilluns al migdia a la roda de premsa posterior al Consell de Govern. Ha admès que el 2021 les Balears tornaran a quedar per sota de la mitjana del finançament estatal i ha recordat que el sistema "s'hauria d'haver revisat el 2014". Ha assegurat que en reclamen la reforma "en tots els consells de política fiscal i financera". "Des del govern continuam reclamant la necessitat de la reforma del finançament autonòmic perquè arrossegam aquest infrafinançament històric", ha insistit, que fa que les Balears siguin la segona comunitat a l'hora de fer aportacions i la novena en rebre'n.

El senador de designació autonòmica Vicenç Vidal, de MÉS per Mallorca, ha demanat a la ministra d'Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero, "quines mesures estatals es tenen previstes perquè les Illes Balears disposin del finançament just que la seva ciutadania es mereix". Vidal ha recordat que "s'estima que les Balears perdran un 30% del PIB amb la pandèmia de la covid-19 i que han estat sempre maltractades fiscalment fins a l'espoli".

El Govern balear rebrà els pròxims dies un avançament de 325 milions d'euros, quantia que correspon al 50% de la liquidació pendent del sistema de finançament autonòmic de 2018. L'Executiu ha defensat la necessitat que el govern espanyol ampliï aquest avançament a la totalitat, uns recursos ja previstos per a 2020, i que també aporti fons extraordinaris, per dotar la comunitat autònoma de major capacitat per pal·liar les conseqüències socials i econòmiques de la crisi del coronavirus.

La reforma del sistema de finançament autonòmic serà un dels temes cabdals aquesta legislatura a Madrid i un dels objectius que consten en el document del pacte entre el PSOE i Unides Podem. “El govern espanyol s’hi ha d’aplicar al màxim, perquè el finançament és una prioritat. Si Pedro Sánchez vol tirar endavant polítiques progressistes, ha de tenir present que serem les comunitats autònomes les que executarem gran part del seu programa electoral perquè en tenim les competències”, explica la consellera d’Hisenda i del Govern, Rosario Sánchez.

El Ministeri d'Hisenda preveu pagar a les Illes Balears un total de 2.053,85 milions d'euros del fons de finançament autonòmic el 2020, segons va aprovar aquest dimarts el consell de ministres. Aquesta xifra suposa un augment del 6,83% respecte de l'any passat i fa que les Illes siguin la comunitat on més creix aquest finançament. El País Valencià rebrà un 6,77% més i Catalunya, un 5,22%.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha reiterat aquest dimarts al Parlament que la reforma del sistema de finançament autonòmic és una prioritat de l'Executiu. Armengol ha respost a una pregunta del diputat d'El Pi, Josep Melià, qui ha recordat les dades econòmiques de l'informe del Consell Econòmic i Social (CES). "La renda balear no deixa de caure i hi ha una tendència perillosa a l'empobriment", ha indicat Melià. El diputat regionalista ha considerat que una de les causes d'aquest fet és el mal finançament que pateixen les Illes Balears.

La vicepresidenta del govern espanyol, Carmen Calvo, ha assegurat aquest diumenge a Calvià que les Balears rebran els 100 milions que li deu l'Estat abans que acabi l'any. Així ho ha explicat en declaracions a la premsa abans de participar en un míting dels socialistes. "Estam a setmanes de solucionar la situació", ha precisat Calvo, però ha afegit que els recursos arribaran prest "perquè els hem tramitat per decret llei urgent".

La presidenta del Govern, Francina Armengol, compareixerà dimarts al Parlament per abordar la necessitat de finançament de la Comunitat Autònoma. En el ple, que començarà a les 9 hores, també es debatran dues proposicions no de llei (PNL), informa Efe.

El senador autonòmic de MÉS, Vicenç Vidal, ha explicat aquest dijous que ha donat suport a la proposta del PP per la compareixença de la ministra d'Hisenda en funcions, María Jesús Montoro, a causa de "l'impacte econòmic" que té "la paràlisi de l'Estat", sobre "l'economia i els serveis públics" de les Illes Balears. "Som igual d'exigents amb Montero que amb Montoro", ha afirmat.

La diputada al Congrés del PP balear Marga Prohens ha carregat aquest dijous contra la presidenta del Govern balear, Francina Armengol, per no exigir a l'executiu en funcions de Pedro Sánchez els 177 milions d'euros de la liquidació del sistema de finançament que corresponen a les Illes Balears. "Armengol ha de decidir si és la presidenta dels ciutadans balears o una baronessa de Pedro Sánchez", ha dit Prohens, qui ha destacat que la presidenta de l'Executiu "no és capaç de fer front comú ni amb els seus socis de govern".

El govern català ha acordat aquest dimarts en la reunió del consell executiu iniciar les accions legals contra l'Estat per reclamar els impagaments del finançament autonòmic. Com ja va anunciar la setmana passada al Parlament el vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, el seu equip exigirà a la Hisenda espanyola 1.317 milions d'euros, corresponents a l'actualització de les bestretes per al 2019 i una part de la liquidació de l'IVA del 2017.

El govern estatal ha assignat a les autonomies, fins al tercer trimestre de l'any, un total de 4.332 milions d'euros, 11,36 milions dels quals corresponen a les Balears a través del Fons de Facilitat Financera. La comunitat balear és la que menys rep a través d'aquest instrument de finançament, ja que té la possibilitat d'acudir als mercats per fer front a l'endeutament previst. D'aquesta manera, la comunitat ja no té la dependència de l'Estat per obtenir part del seu finançament que s'ha patit durant l'època de crisi.