El Govern ha intentat aquest dilluns rebaixar la tensió oberta al voltant del Trenc després de la multitudinària cadena humana de la setmana passada. El conseller d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, Joan Simonet, s'ha reunit amb el GOB i ha assegurat a l'entitat ecologista que "no es desprotegirà ni un sol metre quadrat" del Parc Natural del Trenc-Salobrar de Campos.

MÉS per Palma denuncia que el govern del Partit Popular a Cort ha decidit obrir la porta al fet que empreses i fons d'inversió puguin comprar habitatges a preu taxat. Aquesta decisió converteix, a parer seu, l'habitatge protegit en "un nou negoci per als grans especuladors i perjudica directament la ciutadania de Palma". Segons han detallat en roda de premsa, fins ara, aquests habitatges a preu taxat estaven reservats a famílies que necessitaven una casa per viure.

MÉS per Palma ha carregat aquest dilluns contra la reforma impulsada pel Govern del PP i Vox a través de la Llei òmnibus, que preveu reduir fins al 80% les sancions imposades per lloguer turístic il·legal si els propietaris incorporen els habitatges a determinats programes públics de lloguer.

10.000 persones, segons el recompte fet per les entitats organitzadores, s'han concentrat aquest diumenge a la platja del Trenc per demanar que se’n mantingui la protecció i que el Govern de les Illes Balears s'abstingui de fer qualsevol modificació a la baixa del Parc Natural, com sospita la societat civil, després d'un canvi normatiu que permet intervenir en aquest espai protegit sense passar pel Parlament.

La mobilització ciutadana en defensa del Trenc és més que una protesta per un espai natural emblemàtic. És la imatge d’una societat que està en guàrdia. El lema que aquests dies torna a ressonar, ‘Ni abans, ni ara, ni mai. El Trenc no es toca’, és també una advertència preventiva davant qualsevol indici que pugui posar en risc un patrimoni col·lectiu que els mallorquins han hagut de defensar una vegada i una altra al llarg de les darreres dècades.

Fins a 74.000 metres quadrats de la zona protegida del Parc Natural Maritimoterrestre del Trenc-Salobrar de Campos, en concret tot l’entorn de les Covetes (vegeu mapa adjunt), es troben en el punt de mira i corren el perill de quedar desprotegits. Es tracta d’una franja de protecció que el Pacte va establir el 2023, cinc anys després d’aprovar el Parc Natural. Els propietaris acudiren als tribunals, que encara no han resolt el cas, i han pressionat el Govern perquè es desfaci la mesura. Algunes fonts consultades per l’ARA Balears confirmen que aquesta zona és el motiu principal pel qual l’Executiu de Marga Prohens ha decidit simplificar el camí per retocar el Parc Natural, sense haver de passar pel Parlament.

La Llei òmnibus també rebaixa els requisits per construir instal·lacions en sòl rústic. La norma, que modifica més de 50 lleis principalment ambientals i de gestió del territori, exclou del procediment d'avaluació ambiental simplificada les activitats complementàries del sector primari de transformació i venda directa dels productes de les mateixes explotacions agràries.

El vicepresident primer i portaveu del Govern, Antoni Costa, ha negat aquest divendres al Consell de Govern que la Llei òmnibus hagi desregulat el Parc Natural del Trenc, com han denunciat MÉS per Mallorca i el GOB. La modificació legislativa permetrà modificar mitjançant un decret llei qualsevol de les normes que regeixen el funcionament de l'espai natural. "Diuen mentides", ha denunciat Costa, insistint que s'ha adaptat el funcionament del Parc al de la resta de territoris protegits.

La Llei òmnibus havia de ser un instrument per regular els projectes empresarials estratègics i passarà a la història com una de les normes més desreguladores en matèria territorial i ambiental. Entre les seves disposicions, n'hi ha una que elimina les restriccions que havia impulsat el Govern (l'exconseller del PP Gabriel Company) per limitar la implantació d'establiments de restauració en el domini públic maritimoterrestre.

El GOB i l'Aliança per l'Aigua han criticat els canvis introduïts per la Llei òmnibus en matèria urbanística i de gestió de l'aigua, en considerar que debiliten els mecanismes de control ambiental sobre el creixement urbà en un moment especialment delicat per als recursos hídrics de les Balears.

El portaveu de MÉS per Mallorca, Lluís Apesteguia, ha tret pit dels seus coneixements de llatí en el ple d'aquest dimarts. Enmig del caos de l'aprovació de la Llei òmnibus del Govern, l'ecosobiranista, que és llicenciat en filologia clàssica, ha estat un dels pocs parlamentaris que ha enumerat les esmenes, disposades en aquesta llengua sobre el guió de la votació, sense problemes de pronunciació. Una habilitat que ha impressionat el president del Parlament, Gabriel Le Senne (Vox), que ha admès que li costava seguir la rapidesa amb què enumerava cada punt. "Senyor Apesteguia, jo no tenc tants coneixements de llatí", li ha dit en una ocasió, demanant-li que anàs més lent. "Quin accent de Roma!", li ha concedit finalment, quan Apesteguia demanat votació separada dels punts "novovicies" (29) i "tertricies" (33).

El Parlament ha aprovat aquest dimarts la Llei òmnibus després d'un procés accidentat al Parlament que ha posat l'esquerra en peu de guerra i ha provocat, fins i tot, les queixes dels lletrats. La norma es va començar a tramitar com a llei de projectes estratègics però, en un gir de guió, el PP en va modificar el títol per introduir-hi una setantena d'esmenes pròpies sobre temes que no hi tenien res a veure i, de passada, donar compliment als pactes amb Vox pendents d'oficialitzar. L'oposició en bloc ha denunciat el "desgavell", però mentre MÉS per Mallorca i Més per Menorca s'han negat a participar-hi, el PSIB sí que ha pactat algunes esmenes amb el PP sobre el sector del taxi i la integració de l'Agència Tributària (ATIB). El caos legislatiu s'ha mantingut fins al darrer minut, en què els diputats no comprenien els blocs de les votacions i el president del Parlament, Gabriel Le Senne, ha hagut de fer un recés per aclarir-se i, finalment, s'ha hagut de recórrer al vot nominal.

MÉS per Mallorca i Més per Menorca han confirmat aquest dimarts que impugnaran la Llei òmnibus davant el Tribunal Constitucional (TC) a través d'un recurs d'empara perquè consideren que s'ha aprovat de manera irregular. El motiu és que la norma inclou esmenes sobre qüestions que no tenen res a veure amb l'impuls de projectes estratègics, que era l'objecte inicial de la norma, a la qual fins i tot s'ha acabat modificant el nom a través d'una esmena. Els canvis introduïts majoritàriament pel PP i Vox, encara que el PSIB també n'ha pactat diversos amb els populars, afecten una cinquantena de lleis. En paral·lel, MÉS per Mallorca també presentarà un segon recurs d'inconstitucionalitat pels punts que consideren que afecten "drets" de la ciutadania.

El PP insisteix que les esmenes a la llei òmnibus per eximir els docents del requisit de català en llocs de molt difícil cobertura no impliquen una modificació de la Llei de normalització lingüística. Els populars han defensat al llarg de la legislatura que, per més que Vox ho demani, no tocarien aquest text que regula l'ús de la llengua catalana a l'àmbit públic. Però tant el professor de Dret Públic i Constitucional de la Universitat de les Illes Balears (UIB) Sebastià Rubí, com el jurista i president de l'Obra Cultural Balear (OCB), Antoni Llabrés, consideren que la norma sí que està afectada per aquests canvis, que es voten aquest dimarts al Parlament. "És una modificació encoberta de la Llei de normalització lingüística", assegura Rubí.

El ple del Parlament debatrà i previsiblement aprovarà el dimarts vinent la llei d'acceleració de projectes estratègics, convertida en llei òmnibus perquè el PP, Vox i el PSIB hi han introduït prop de 75 esmenes que afecten una cinquantena de normes. Aquesta majoria és la que ha forçat que el debat es dugui a terme sense dilació, encara que els lletrats tot just han enviat el dictamen de la comissió, de 218 pàgines, als grups parlamentaris. MÉS per Mallorca i Més per Menorca han denunciat que s'introdueixi la norma a l'ordre del dia "amb calçador".

El conflicte entre el PP i Vox ha tornat a quedar en evidència al Parlament balear. El partit d'extrema dreta ha votat en contra de totes les esmenes presentades pel PP, unes 80, a la llei de projectes estratègics, coneguda com a llei òmnibus, durant la ponència de la Comissió d'Hisenda i Pressuposts d'aquest dimarts. El moviment deixa en suspens un paquet de mesures clau per a la legislatura i es llegeix com un clar avís dels de Vox al Govern de Marga Prohens.

Un centenar de persones s'han concentrat aquest diumenge a la plaça de Cort de Palma en una mobilització convocada pels sindicats UGT i CCOO, en el marc de les mobilitzacions organitzades a diferents ciutats de tot l'Estat, per reivindicar "els drets socials de les persones".

El món enfrontant-se a les deportacions, les delacions i els aranzels de Trump i nosaltres atrapats en la votació òmnibus del Congrés. El PSOE, el PP i Junts, com si no hi tinguessin cap responsabilitat, intenten espolsar-se del damunt allò que Sánchez ha definit com a “dolor social”. Com si no n’hi hagués prou, de dolor social. És indignant que la classe política se n’inventi més. Anava a escriure que més lamentable no pot ser, però ja veuran com sí, perquè el govern espanyol creu que ha descobert una jugada mestra de desgast de l’adversari, Sánchez no afluixa i vol fer votar un altre decret òmnibus; Feijóo ha tingut la brillant idea de sortir a recollir firmes (com ja van demostrar amb l’Estatut del 2006, és la gran especialitat popular), i Nogueras ho fia tot al fet que Sánchez acabarà cedint. Dolor social? Més aviat dolor polític.