Les glosades i els combats de picat continuen sent una mostra viva de la tradició oral i festiva de les Balears. Les glosades, improvisacions poètiques que es canten sovint en format duel, mantenen viu l'esperit crític i satíric del poble, mentre que els combats de picat —una mena de jocs verbals i musicals entre glosadors— permeten mesurar l'habilitat i l'enginy enfront dels rivals.

Els partits polítics de sa Pobla han publicat les seves característiques gloses. Estan plenes de bromes, pulles i retrets entre partits, i reivindicacions de la festa de Sant Antoni. Les formacions que han publicat les rimes jocoses són PP, PSIB, Més i Independents per sa Pobla.

De fa 12 anys enrere, Jaume Cabrer recopila les gloses que s'entonen a Artà el dia de Sant Antoni. En sentir-ne una que no té apuntada la memoritza, la grava o bé, en haver passat el 17 de gener, cerca l'autor i la hi fa repetir. Recentment, ha publicat el seu segon llibre Sant Antoni: Cançoner que en recull 500 i assegura que n'ha hagut de fer una selecció perquè en té més de 3000.

Expectació mediàtica, curiositat i més d’una rialla mig amagada en l’inici dels foguerons de Sant Antoni a Llucmajor. Tot era per veure el paper que faria en Banya Foc. El polèmic dimoni llucmajorer que els montuïrers han considerat una còpia malgarbada de Banya Verda. Al final, llendera en mà, la figura va passar indiferent entre la majoria dels vilatans que qui esperaven eren els dimonis de Sant Antoni de Llucmajor, els que ballen com la resta de dimonis de Sant Antoni i que no corren com pretenia fer Banya Foc.

Nova mobilització contra l'arribada massiva de turistes i estrangers a les Illes Balears amb l'objectiu de demostrar a les immobiliàries que "Mallorca no es ven". L'anunci d'una empresa a Artà amb el lema "Vols vendre casa teva als americans?" ha fet que els veïns d'Artà s'agrupin i es mobilitzin per exigir a la immobiliària que cerqui "un altre arxipèlag per comprar".

Aquesta setmana, desenes d'alumnes de l'institut escola de Folgueroles (Osona), des d'educació infantil fins a secundària, s'han trobat per fer rimes, inventar rodolins i cantar melodies improvisades, en un concurs de corrandes multitudinari i amistós adreçat a la comunitat educativa. Aquesta trobada és una de les múltiples activitats que organitza Eduglosa, la plataforma pedagògica que ofereix materials i recursos per aplicar la glosa, que consisteix en improvisar versos sobre una mateixa melodia. A més, la cada any la plataforma organitza una escola d'estiu oberta a tot el públic, per on els últims deu anys han passat més de 150 professors de primària i secundària. Aquesta escola té com a objectiu formar docents perquè aprenguin aquesta forma antiquíssima de cançó oral i després puguin traslladar-la als continguts de l'aula. Aquest any el curs, acreditat pel departament d'Educació, se celebrarà del 16 al 19 de juliol en una casa de colònies de Juneda (Garrigues), amb les cançons de pandero, típiques de Ponent, com a itinerari didàctic.

La glosa és una forma de cançó oral antiquíssima que consisteix a improvisar estrofes enginyoses al voltant d'una mateixa tonada, respectant una estructura fixa de rima i mètrica. Avui dia, a Catalunya, aquesta vella tradició, lluny de perdre's amb el pas dels anys, està de moda i desperta cada vegada més afició. Sobretot entre les noves generacions, que viuen el glosat no com un costum caduc i obsolet només propi dels avis, sinó com una activitat lúdica, atractiva i alegre, que diverteix i crea comunitat. Arreu del país, per exemple, nombrosos grups de joves es troben regularment per improvisar rimes en bars, centres cívics o ateneus, mentre que a moltes comarques s'organitzen anualment trobades, mostres o combats de cantadors que arriben a convocar audiències multitudinàries. Tot plegat ha contribuït a revifar la música i els versos de gèneres populars catalans com les corrandes de la Garrotxa, els garrotins de Lleida, les nyacres de l'Empordà, les jotes de Terres de l'Ebre, o les perdiuetes dels Pirineus, que havien quedat silenciades durant el franquisme.

El pròxim 2 d'abril, diumenge, l'Auditòrium de Palma es convertirà en un festa: s'hi celebrarà la primera edició del Glosa Fest, una trobada internacional d’improvisadors de la poesia cantada per reivindicar l'art de l'oralitat. Hi participaran personalitats de renom internacional, com és el cas de la considerada millor improvisadora del món, Tomasita Quiala, i de Luís Pas, Papillo, com a representants dels Repentistas de Cuba.

El Consell de Menorca ha declarat la glosa Bé d’Interès Cultural Immaterial, amb l’objectiu de salvaguardar aquesta tradició, que es reivindica amb unes arrels pròpies i trets diferenciats de la que es fa a les altres illes. Les primeres referències històriques de l’existència de la glosa cantada a Menorca es remunten al segle XVIII, i el primer nom a aparèixer és el de Josep Vivó i Parpal, considerat el primer glosador que queda documentat en el treball Folklore Menorquí de Francesc Camps i Mercadal. La seva filla, Paula Vivó Miret, també va ser glosadora i, per tant, seria la primera dona de la qual es té coneixement en aquesta pràctica. De tota manera, alguns estudis mantenen la teoria que una causa del Tribunal de la Inquisició de 1683, contra un presumpte glosador que hauria participat en un joc d’entreteniment, podria tractar-se d’un acte de glosat.

Tots els partits polítics amb representació en el ple del Consell de Menorca han aprovat favorablement aquest dilluns declarar la glosa Bé d'Interès Cultural Immaterial. Així s'ha decidit amb l'objectiu de salvaguardar una de les tradicions més arrelades a la cultura menorquina, que ha assolit en els últims anys un ressorgiment amb el talent de joves glosadors.

El concurs de gloses que l'ARA Balears va posar en marxa fa unes setmanes ja té guanyador. Després d'un procés de selecció entre totes les gloses que ens han arribat tant a través de les xarxes socials com al correu electrònic, el jurat (format per la redacció del diari) ha seleccionat una glosa com la millor i el seu autor serà premiat amb una subscripció gratuïta a l'edició digital de l'ARA Balears durant tot el 2023.

La poblera Caterina Canyelles Serra s’hi va posar molt jove, a cantar. Amb 13 anys ja es feia sentir. Improvisar, però, va venir més tard, quan es traslladà a Barcelona per estudiar a la Universitat Politècnica de Catalunya. Observa amb entusiasme iniciatives que sorgeixen a Mallorca i que apleguen feminisme i el món de la glosa.

El Consell de Menorca ha iniciat el procés per declarar la glosa menorquina Bé d'Interès Cultural Immaterial. La institució considera que la llarga tradició de la glosa per explicar històries en vers forma part del patrimoni musical i cultural de l'illa. A més, han assegurat que la glosa menorquina, tant la improvisada com la cantada, és un element del patrimoni cultural immaterial que es troba actualment en un gran moment. També han recordat que la pràctica de la glosa es remunta, segons estudis recents, al segle XVII.

La terrassa d'Es Claustre de Maó fou anit l'escenari d'una celebració de les festes de Gràcia de Maó ben particular. Malgrat la reducció d'actes en el programa elaborat per l'Ajuntament, la tradició de glosar després del que hagués estat el pregó s'ha mantingut.

Les Fires i Festes de Primavera de Manacor entren a la recta final amb tot un seguit d’actes que tenen un ampli seguiment popular. Un dels millors exemples fou la plaça de les Verdures, divendres al vespre, durant la ja tradicional Nit de Tapes i Gloses, que va omplir de versos i de bon menjar aquest entranyable racó del centre de Manacor.