Alyssa Blackburn, científica de dades de la Universitat Rice i de l’Escola de Medicina Baylor de Houston, ha dedicat uns quants anys a fer tasques detectivesques en el món digital amb el seu ajudant de laboratori de confiança, el Hail Mary, un ordinador negre lluent amb acabats taronges. La investigadora ha passat aquest temps recopilant i analitzant fuites d’informació de la cadena de blocs del bitcoin, el registre públic immutable on figuren totes les transaccions d’ençà de la creació de la criptomoneda el gener del 2009.

L’agricultura i el sistema d’alimentació mundial es troben en una cruïlla crucial. La irrupció en els últims anys de grans corporacions com Amazon o Alibaba, que no tenen res a veure amb l’alimentació però que estan “assumint el control de la tecnologia alimentària i les dades agrícoles”, amenacen de deixar sense feina milions de petits agricultors i provocar, a més, un deteriorament mediambiental que podria posar en perill la seguretat alimentària de milions de persones. Aquesta és l’alerta que ha fet el Panel Internacional d’Experts en Sistemes Alimentaris Sostenibles (IPES-Food), una organització que busca solucions per fer sistemes alimentaris sostenibles arreu del món i que ha publicat el seu informe A long food movement: Transforming food systems for 2045.

Les màquines, tot i que pugui costar de creure, estan sotmeses a principis morals i ètics. I, com més sofisticades siguin, cosa que implica més graus de llibertat i més autonomia, més elevat és el component ètic. És el cas de robots i també de la intel·ligència artificial. En bona mesura, que es respectin aquests principis depèn de la seva programació, és a dir, dels algoritmes que es creen perquè les màquines facin la funció per a la qual estan dissenyades. Dit d’una altra manera, de la intervenció humana en la seva concepció. L’estudi d’aquestes normes i principis ètics, que va molt més enllà del que Isaac Asimov definia el 1950 com que de cap de les maneres un robot podia fer mal a un humà, rep el nom de roboètica. Una disciplina que creix cada dia que passa i que té en la programació de l’algoritme el seu punt central.

El terme algoritme es fa servir molt més ara que quan el matemàtic persa del segle IX del qual deriva, Muhammad ibn Musa al-Khwarizmi, dissenyava mètodes per resoldre equacions de primer i segon grau. Les raons són clares: ara hi ha més dades i més capacitat de càlcul. Però d’algoritmes, que no són més que un conjunt d’instruccions que tenen per objectiu executar una tasca, n’hi ha hagut sempre. La recepta d’un pastís de xocolata o d’una paella valenciana són algoritmes. La manera d’encendre foc amb dos bastons és un algoritme. La tècnica de caça que fan servir alguns grups d’orques, quan expulsen aire mentre giren sota les seves preses per atrapar-les en un cilindre de bombolles, és un algoritme, en aquest cas generat i transmès d’una manera prelingüística. També ho són les danses nupcials de l’au del paradís o les cançons de bressol.

Les tecnologies de la informació i de les comunicacions (TIC) estan modelant la nostra societat de manera substancial. Dins de les TIC hi ha dues tecnologies destacades pel seu impacte social i les implicacions ètiques que tenen: la intel·ligència artificial (IA) i la ciberseguretat. La IA es proposa nous horitzons i per això planteja nous dilemes ètics. Per la seva banda, la ciberseguretat pretén que el món virtual sigui almenys tan segur com el món físic.

Quan hi ha alerta d’huracà, pugen les vendes de llanternes a les botigues de la cadena de supermercats Walmart. Però també es venen més Pop-tarts, un tipus de galetes farcides. Quan els analistes de l’empresa ho van descobrir el 2004, cada cop que els meteoròlegs anunciaven tempesta, els encarregats situaven Pop-tarts a la part frontal de les botigues. Les vendes de Pop-tarts van esclatar.

“Bendita cada onda, cada cable. Bendita radiación de las antenas ”. Per la lletra, la cançó Telefonía de l’últim àlbum de Jorge Drexler ja seria l’himne oficial perfecte per a la Unió Internacional de Telecomunicacions o per a la Fundació Mobile World Capital Barcelona (FMWCB), però que el cantautor d’origen uruguaià la interpretés precisament dissabte passat cap al final de la seva actuació al festival Cruïlla tenia més sentit que mai. A la zona del recinte dedicada a les activitats complementàries, emmarcada pels diversos escenaris musicals, un estand de la iniciativa 5G Barcelona de la FMWCB oferia als assistents la possibilitat de situar-se virtualment en el lloc d’alguns dels artistes durant les seves actuacions davant el públic, gràcies a les prestacions de la cinquena generació de telecomunicacions mòbils.

La notable integració de la tecnologia en el sector turístic i l'aposta pel Big Data són "una solució a la despoblació rural", segons ha explicat a l'agència Efe la responsable d'Innovació i Transformació Digital de l'Organització Mundial del Turisme (OMT), Natalia Bayona. És una eina que permet segmentar els perfils dels viatgers i les zones més despoblades per redistribuir la concentració turística més enllà de les grans ciutats, i així, segons Bayona, "democratitzar" el sector, encreuant les dades per acostar l'ocupació a les zones rurals. Aquest és, precisament, un dels reptes de l'OMT.

Definitivament, Barcelona entrarà a formar part de l’elit mundial de la supercomputació. Serà de la mà del MareNostrum 5, el nou giny tecnològic que entrarà en servei l’1 de gener del 2021 a la seu del Barcelona SuperComputing Center (BSC). La Comissió Europea va donar ahir el vistiplau a la construcció i posada en marxa de la nova generació de superordinadors amb què Europa vol competir amb els Estats Units, la Xina i el Japó, els grans gegants de la supercomputació. Entre Barcelona, Bolonya i Kajaani (a Finlàndia) es repartiran tres equipaments que seran els més potents del continent.

La utilització de les tècniques del que s’anomena Big Data és aplicada ja per les empreses turístiques de les Illes Balears per tal de configurar els seus preus quasi en temps real segons les tendències que es detecten en el mercat. Tot i que encara no és freqüent entre la majoria de companyies turístiques de l’Arxipèlag l’ús d’aquestes tècniques en totes les seves possibilitats, sí que ja s’empren en el que es denomina revenue management, és a dir, en la gestió d’ingressos.

Les dones protagonitzaran la 14a edició de The Influencers al CCCB, un festival d'art no convencional que tindrà lloc del 25 al 27 d'octubre i que explora "els fenòmens més creatius i menys usuals de la societat digital a través de projectes que es mouen entre l'art, la tecnologia i les noves cultures populars digitals", segons expliquen els seus organitzadors. Artistes no professionals, 'hacktivistes' i escriptores hi faran conferències, tallers i projeccions.

L'auditori del Parc Bit acollirà avui capvespre, a les 18 h, una conferència de la periodista i 'Ted speaker' Marta Peirano amb el títol "Ètica i Big Data. De l'oportunitat de negoci als drets de la ciutadania".

Col·locar els dolços i les xocolatines just davant la cinta registradora del supermercat quan l'últim que falta és obrir el moneder per pagar la compra és un vell truc de màrqueting per temptar el consumidor i fer-lo sucumbir a l'impuls de compra. Després de dècades d'experiència, petits i grans distribuïdors han anat perfeccionant un reguitzell d'estratègies que busquen induir els clients a gastar. Però amb internet i totes les seves possibilitats, súpers i hípers no han trobat només les eines per incentivar la despesa sinó que ja són capaços de preveure i modificar el comportament dels seus clients, fins al punt que sis de cada deu persones que entren en un supermercat amb la intenció de comprar un o dos productes acaben sortint per la porta amb una mitjana de sis coses al cistell, és a dir que compren més del doble del que volien d'entrada.

A aquestes altures de segle ja sabem que l’anàlisi de milions de dades agregades ens permet calcular, per exemple, quantes persones al món sortiran aquest any del llindar de la pobresa, o quants graus augmentarà la temperatura del planeta si no reduïm les emissions contaminants. ¿Però pot ajudar el big data a saber on esclatarà la pròxima crisi política o a predir si aviat es desencadenarà un nou conflicte bèl·lic?