Cocituber, un conegut influencer culinari espanyol que acumula quasi mig milió de seguidors a Instagram i més d'un milió si se sumen totes les xarxes socials, ha visitat el Bar Bosch de Palma per valorar la cuina tradicional de les Balears i ho ha fet amb una frase tan dura com contundent: "El frit mallorquí és una puta merda", en el vídeo que ha publicat matisa que ho diu "amb tot el respecte del món".

No fa pas gaires dies una persona melancòlica dels personatges trash televisius d'antuvi s'esglaiava mentre es preguntava que com podia ser que haguessin desaparegut els friquis dels programes de televisió, tant de riure que feien. S'estranyava que en uns temps tan cruels i insuportables com els nostres no hi haguessin tot de personatges tamarescos passejant-se pels platós afegint una mica de surrealisme medicinal a la programació televisiva, que ja fa massa temps que només explica catàstrofes cada cop més grosses. La resposta és senzilla: els friquis ja no estan a la televisió perquè estan a les xarxes. Allà hi abunden les persones sense cervell però amb molta audiència, una mescla explosiva que dona resultats tan hilarants com els que aportaven fa anys les missespanyes, els granshermanos, les mazagatos, les tamares o els juanelgolosinas, que mataven per fer-se un lloc en qualsevol programa o revista.

Té més de tres milions de seguidors a YouTube i mig milió a Instagram. Ja fa una dècada que va començar a pujar vídeos còmics després de fer una col·laboració sobre futbol amb un dels seus amics de l’ànima a Girona, el també youtuber Robert PG. Si teniu més de 35 anys i us l’heu trobat pel carrer segurament no el reconeixereu. Però si es planta al pati d’un institut no es podrà escapar de les fotos que li demanaran –ho puc ben certificar–. És Koko Dembélé Coulibaly, més conegut a xarxes com a Koko DC i, tot i que va néixer a Amer el 1994 –“el poble de Puigdemont”, com detalla ell amb un ampli somriure–, es considera un gironí de cap a peus. Des dels quatre anys va créixer al barri de Can Gibert del Pla amb els seus vuit germans de dues mares diferents i un pare que anava i tornava de Mali. Va estudiar a Maristes Girona, el van fitxar per jugar a futbol a Germans Sàbat, li encanta córrer per la Devesa i si hi ha un lloc on el trobareu de festa és a la zona de la plaça Independència.

Que a les xarxes tot és molt més bonic que a la vida real, a hores d'ara ja no en teníem cap dubte. El que potser no havíem previst és que allò que veiem a les xarxes pugui ser tan absolutament diferent del que passa de debò, tal com ha evidenciat el cas que afecta la influencer Marta Hermoso. La seva detenció, que va tenir lloc el 2024 i s'ha conegut ara, ha posat de manifest el cisma existent entre la imatge que algunes persones projecten a internet i la vida real d'aquestes mateixes persones. Un cisma profund però invisible que a hores d'ara encara s'ha de qualificar de presumpte, ja que està pendent de judici. El que ella explica com una simple cita d'amistat ha acabat derivant en la seva desaparició de les xarxes socials, on exhibia la seva vida de luxe, i en un plet judicial que afecta un mínim de quatre acusats.

Burpees, de Miquel Mas Fiol, és un tema calent i candent, que en principi podria ser la història de la relació entre un influencer i un dels seus acòlits, però l’autor va molt més enllà. Per exemple amb aquest rerefons que són les antagòniques famílies dels protagonistes, la de l’encegat i boix seguidor, que vol sortir de la pobresa i convertir-se en un home ric a partir de res, com el seu ídol, mentre que, per contra, el seu model ve de casa bona, o alguna cosa semblant, però en qualsevol cas no ha hagut de patir mancances pel que fa als doblers. Tampoc no és tot. Mas Fiol no fa tan sols un retrat generacional que potser em quedaria una mica molt llunyà i, per tant, difícil d’entendre, sinó que dins aquesta miscel·lània sociològica que planteja es barregen moltes lectures i cap d’elles ens duu cap a cap mena d’optimisme, ans al contrari. L’estructura podria ser un thriller, on la germana i el fan cerquen l'influencer, que ha desaparegut sense donar explicacions, fins i tot insinuant un suïcidi amb l’anunci de la seva retirada de les pantalles que l’han fet famós, o alguna cosa semblant. D’aquest eix van penjant diferents situacions, farcides d’altres tantes noves dades que conformen un mosaic, com dirien els antics, de rabiosa actualitat. 

La proliferació d'un univers abundant d'influencers i prescriptors diversos que defensen idees d'extrema dreta coincideix amb la penetració de la dreta radical entre els homes joves. Per entendre el fenomen cal veure com és el votant d'extrema dreta i el perfil d'agitadors. Un dels llocs on més proliferen és X, promocionats pel seu propietari, Elon Musk, que ha rebut la crítica de diversos presidents europeus per les seves ingerències. Quines tecles toca la dreta radical per connectar amb la joventut?

Ivanka Trump, la filla gran de Donald Trump, porta una vida intentant ser l'estrella principal de tots els esdeveniments que tenen a veure amb la seva família. Segurament ben assessorada per la seva mare, la difunta Ivana Trump, primera esposa de l'actual president dels EUA, que va fer de la seva popularitat una bona font d'ingressos després del seu divorci del magnat. Però malgrat els seus intents, que es noten en la seva cuidadíssima presència a tot arreu on hi hagi una càmera gravant i en totes les joies i vestits caríssims que es posa sempre que ha de fer alguna aparició pública, la pobra Ivanka sempre ha tingut rivals que li han fet ombra. I el que és pitjor: en la majoria dels casos aquests rivals provenen de la mateixa família Trump, que és tan extensa que sempre li crea contrincants.

Ja fa molt de temps que els anomenats boomers hem constatat que les noves tecnologies, a les quals anem arribant tard i malament, ens van separant sense remei de les noves generacions. El mòbil, les xarxes socials, la intel·ligència artificial i tota la pesca han canviat els costums, la manera de relacionar-se, en definitiva, la manera de viure.

La indústria cultural expandeix els valors i estils de vida capitalistes. Els espectadors reben a les llars una immensa oferta de productes culturals a través de les plataformes d’entreteniment. El ritme de producció de continguts és frenètic, perquè la demanda és compulsiva. Les plataformes competeixen per mantenir l’atenció i la fidelitat. En els altars domèstics, les llums dels monitors estan enceses tothora i els sons dels anuncis fan companyia i creen un ambient familiar. Els espectadors consumeixen sèries maratonianament i xous i concursos televisius d’irrealitat, que normalitzen la conspiració, l’assetjament, la traïció, i altres conductes immorals, però agradables i útils per fer oblidar les preocupacions, l’estrès laboral i l’angoixa existencial. Aquestes estones mortes són interrompudes per anar a la feina o de compres a les grans superfícies, els nous temples del consum, llocs d’atracció i pelegrinatge de milers d’addictes al crèdit, àvids de gastar els diners que no tenen, atrets per la lluminària i les promeses d’oci i diversió i les eficaces estratègies de màrqueting. La munió de fidels compradors celebren amb devoció la fusió de la seva identitat amb els productes adquirits, i de passada socialitzen una mica.

Laura Escanes i Espinosa (Barcelona, 1996) és d’aquelles persones que n’has sentit tant a parlar que tens ganes de parlar-hi tu, cara a cara. Model, influencer, presentadora de televisió, va estar casada amb Risto Mejide, de qui es va separar el 2022 i amb qui té una filla de cinc anys que es diu Roma. Escanes acaba d’estrenar ara la segona temporada de La travessa, un reality d’aventures, a la plataforma 3Cat. Les crítiques que rep, l’impacte de les xarxes en la salut mental, la pressió estètica o les parelles amb molta diferència d’edat són alguns dels temes que apareixen en la conversa.

Pel que fa al sector vinícola –i entenguem per sector els subjectes, però també tots els objectes, directes, indirectes i circumstancials–, hem tingut un estiu mogut. Parlem, quan parlem de vi, del terrer, però hauríem també de parlar del terrari.

Els nins de les Balears tenen clar, per ara, què volen ser quan siguin grans. Segons el darrer estudi d'Adecco, les professions més desitjades pels infants de l'Arxipèlag són molt similars a les de l'any passat. Concretament, els nins volen ser futbolistes, youtubers o policies i les nines, professores o veterinàries.

"Soc una persona molt inquieta, boja de l'esport, sempre en moviment, i la natura és el que m'aporta pau, em fa aturar, reflexionar, i em fa notori que de la cura que dono en pot sortir alguna cosa bonica". Així expressa Júlia Subirà, de 31 anys, el seu amor per les plantes. De fet, a les xarxes és més coneguda pel seu Instagram, @laregaderadejulia, un compte on dona consells sobre com cuidar les plantes i quines són més adients per a cada època, i respon dubtes dels seus seguidors sobre aquest tema. Al seu Instagram té més de 20.000 seguidors i fa algunes col·laboracions amb empreses del ram.

L’influencer, winelover, pornlover i foodlover truca a l’enòleg i li diu que voldria tastar la seva nova anyada, però “un dia abans que la roda de premsa”. L’enòleg empassa saliva. “Tastar la nova anyada” vol dir rebre l’influencer, winelover, pornlover i foodlover al celler, abans que als altres, obrir-li totes les ampolles (les caríssimes, sobretot), fer-li un paquetet per emportar i tot a canvi d’unes fotos tortes d’Instagram, que ell penjarà, com si els altres, el ramat, no existissin. L’influencer, winelover, pornlover i foodlover té un caràcter dominat per la presbícia i la impaciència. Això fa que quan ha de fotografiar unes gambes, primer les remeni amb la forquilla i, després, sense ulleres, les retrati. El resultat és un holocaust de gambes, les unes damunt de les altres, borroses. “Però vull que em donis l’exclussiva –adverteix–. Si quan quedes amb mi hi ha algú altre jo no vinc”.

S'ha Acabat la Festa d'Alvise Pérez ha aconseguit el 4,59% dels vots (2,81% a Catalunya), és a dir, més de 800.000 vots, que es tradueixen en tres escons, pràcticament igualant Sumar (4,65%). Aquest resultat ha frenat l'ascens de Vox sobretot a la Comunitat de Madrid, on el partit d'Abascal amb prou feines ha pujat unes dècimes respecte a les últimes eleccions europees (del 9,89% al 10,72%), mentre que Alvise Pérez ha tret el 5,06% dels vots. Sumant els dos partits ultres tenim un 14,2%, uns números semblants als d'Alternativa per a Alemanya (16,1%), fet que mostra la consolidació d'un espai ultra que només fa uns mesos semblava que havia de ser engolit pel PP.

A Júlia Mérida (Inca, 1995) l’avala el recent Premi Sonor al millor pòdcast conversacional pel seu Pati de Butaques, el programa que presenta i dirigeix des de 2021 i que li va permetre crear al seu voltant una comunitat de seguidors fidels que l’han convertida en una figura de referència quan parles de xarxes socials a les Illes. Amb Laura Grau (Blanes, 1995), a qui podem escoltar habitualment a Catalunya Ràdio, comparteixen generació i una habilitat innata per fluir entre els terrenys superficials (el safareig, el comentari de temes mundans) i els més polítics (una clara mirada feminista) sense sonar frívoles.

Cèlia Espanya (Amposta, 1998) és una de les cares noves i un dels accents més potents de les xarxes en català, un èxit impulsat en part per la plataforma de contingut jove del 3Cat, el canal Som Eva, on va entrar el 2022 via càsting. En dos anys d'activitat, Espanya ja es guanya la vida com a influenciadora en català i corrobora que les marques hi estan invertint de valent. Graduada en comunicació audiovisual a la UPF, té 33.000 seguidors a Instagram i 22.000 a TikTok i acaba de guanyar el Premi Martí Gasull a la Innovació que atorga Plataforma per la Llengua. "Als mitjans no sol sortir el nostre dialecte i que em diguin que no el canviï, per a mi, suposa avançar molt i me’n sento molt orgullosa", afirma.

El govern espanyol ha posat fil a l'agulla a la regulació de l'activitat dels influencers. El consell de ministres va aprovar dimarts un decret llei que estableix els deures i la normativa que hauran de complir els influenciadors a les xarxes socials. Entre altres coses, estaran obligats a identificar les publicitats que facin a través dels seus perfils i etiquetar els seus continguts per edats.

Vivim en una època en què les plataformes i les xarxes socials ocupen molt de lloc a la nostra vida, i el català no hi és prou present. De fet, un dels cinc reptes que ha d'afrontar el Pacte Nacional per la Llengua, que es planteja objectius força ambiciosos fins al 2030, és el tecnològic. "El català no està prou al capdavant, i és important de cara a l'ús de la llengua. Les criatures estan exposades al castellà a les xarxes socials, però no prou al català", assegura el secretari de Política Lingüística, el sociolingüista Francesc Xavier Vila. L'objectiu és que el català sigui una llengua d'ús normal a internet, i per això durant el mes de maig el departament de Cultura impulsarà una línia de beques per a la creació de sèries de vídeos en català o occità a les xarxes socials.

El 2013 li varen diagnosticar leucèmia. Nou anys després, Marta Roig (Campos, 2005) va patir una recaiguda. “Les meves amigues varen venir a fer-me una sorpresa a l’hospital. Vaig veure ma mare que gravava i vaig pensar: això no pot quedar a la galeria del mòbil”, explica. Les seves ganes de viure, la constància, l’alegria, la valentia i la força de voluntat la varen fer trobar alternatives per sentir-se “útil”, si més no mentre restava en un llit sense poder moure’s. Arran d’això, ella utilitza les xarxes socials per donar visibilitat al càncer infantil i, així, ajudar tots els que lluiten diàriament contra aquesta malaltia.