L’Ajuntament de Palma destinarà 2,2 milions d’euros a la preservació i recuperació del medi natural del Carnatge i el seu literal. La partida prové parcialment del fons de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS).

Un 58% de les espècies de peixos comercials de la Mediterrània (com ara la sardina, el lluç i el moll, entre d'altres) estan sobrepescades, segons assegura el biòleg marí i consultor en pesqueries Àlex Bartolí. Això significa que "si continuam en aquestes condicions, moltes espècies de la Mediterrània podrien desaparèixer dels nostres mercats", insisteix. Aquest fet podria tenir conseqüències a escala mediambiental i econòmica tant per als pescadors com per als peixaters.

L’1 de gener de 2025 va ser la data que la Llei de transició energètica i canvi climàtic del Pacte va fixar perquè entràs en vigor la prohibició de circulació de vehicles dièsel (nous) a les Balears, una mesura que el Govern de Prohens no pensa tirar endavant després d'aprovar la Llei de simplificació administrativa. Aquesta no és l’única passa enrere pel que fa a la normativa ambiental de l’anterior legislatura. Les Illes deixaran de ser punteres en la reducció d’emissions i la lluita contra el canvi climàtic –deu anys després, l’1 de gener de 2035, havia d’entrar en vigor la prohibició de cotxes nous de benzina, i el 2050 haurien d’haver desaparegut completament els vehicles que fan servir combustibles fòssils.

El mirador de na Burguesa, un dels pocs espais naturals que té Palma, amb vistes espectaculars damunt la badia, és un cementiri de tota mena de fems. L'ARA Balears ha tingut accés a un vídeo de diumenge passat a les 9.30 h –el pàrquing ja era ple de cotxes d'excursionistes– en el qual es recull la situació de brutícia. Llaunes buides pertot arreu, botelles de plàstic, tassons, torcaboques, mocadors i, fins i tot, senyals de trànsit dipositats a la zona boscosa, omplien el lloc. Aquest espai és dels pocs en què els palmesans poden fugir de l'entramat urbà, juntament amb el bosc de Bellver. També hi ha una pintada a un dels edificis de la zona de l'aparcament.

Desarticulada una trama per defraudar uns 155.000 euros amb el trasllat i abocament dels enderrocs generats en obres. La Policia Nacional ha detingut deu persones, totes relacionades amb empreses de la construcció i de transport de residus. Se'ls imputa delictes d'estafa i falsedat documental. La investigació va començar arran d'una denúncia interposada davant del jutjat d'instrucció de guàrdia a Palma per una coneguda empresa promotora de Mallorca.

La Fiscalia de Tarragona investiga els abocaments de pèl·lets que des de fa anys inunden algunes platges d'aquesta província i que també han afectat platges de les Balears. En concret, s'han detectat grans quantitats d'aquests microplàstics a Menorca, però també a diverses platges de Mallorca. Les organitzacions no governamentals que han impulsat aquesta investigació a Tarragona han alertat, a més, que l'any 2019 es va recollir una gran quantitat d'aquests microplàstics –6.000 unitats– a la platja de Cavalleria de Menorca. El GOB, per la seva banda, també ha avisat que la presència de pèl·lets és especialment greu a Menorca, però que també se n'han trobat a Mallorca, al nord, a les badies d'Alcúdia i Pollença i a la badia de Palma.

Els darrers temporals que han sacsejat la costa menorquina han fet desaparèixer una de les platges més turístiques de l’illa, Sant Tomàs i Binigaus (es Migjorn). De la mateixa manera, Cala Galdana (Ferreries) també ha patit les conseqüències meteorològiques. Davant les intencions dels ajuntaments per restituir les platges afectades, experts i entitats aposten per deixar actuar la naturalesa i apunten a l’erosió dels sistemes dunars com el principal problema.

El cap de llista de Sumar MÉS, Vicenç Vidal, ha proposat aquest divendres afrontar un "debat seriós sobre la capacitat de càrrega de les Illes i replantejar i redefinir el model turístic de manera immediata davant la situació de saturació i col·lapse que patim". Una situació, recorda, que no només perjudica els residents, sinó també l'experiència dels visitants, motiu pel qual, considera, "cal trobar l'equilibri perquè un territori sigui un bon lloc per viure i per visitar, que combini qualitat paisatgística, mediambiental i social i que beneficiï tothom".

El Grup d'Ornitologia Balear (GOB) ha assenyalat "l'incompliment urbanístic" en la demolició i la nova construcció de l'hotel Formentor, a Pollença. El desembre del 2020 ja va alertar que les parcel·les amb qualificació hotelera del sòl urbà de Formentor no tenien la condició de solar d'acord amb les determinacions del planejament urbanístic vigent, el PGOU del 1990 i la Llei d'Urbanisme de les Illes Balears (LUIB).

El rector de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Jaume Carot, i el delegat de Redeia (Red Elèctrica) a les Illes Balears, Eduardo Maynau, han signat aquest dilluns un conveni pel qual la companyia col·laborarà en activitats de divulgació i educació científica, mediambiental i d'innovació. Durant els darrers mesos d'enguany i el primer trimestre del 2023, l'empresa Redeia participarà en la cimera de vicerectors de recerca, innovació i transferència del Grup 9 d'Universitats, que es durà a terme a Palma els dies 5 i 6 d'octubre.

L'organització ecologista GOB ha acusat el Govern d'incomplir els Acords de Bellver per "desviar els fons" de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS) a finalitats diferents de les que estaven establertes en la llei. Per aquest motiu, demana que es posin en marxa els espais de presa de decisions previstos en la legislació.

El turisme de creuers no està recuperant les xifres prepandèmia. Segons la Plataforma contra els Megacreuers, a partir d'un informe de la patronal de creuers CLIA, el volum de creueristes que arriben al port de Palma els primers sis mesos de l'any ha caigut en picat respecte del 2019: s'ha registrat una davallada del 50%. Així, de mitjana han passat diàriament per Ciutat devers 4.700 passatgers, gairebé la meitat del límit que el Govern de les Illes Balears va acordar amb la patronal (que era de tres embarcacions i 8.500 creueristes).

“No entenc la vida sense compromís”, confessa de manera espontània Miquel Àngel Benito. A l’empresari que va ser elegit per recollir, de la presidenta del Govern, el premi Ramon Llull 2021 a la reconversió industrial, és pioner de la cosmètica natural des que fundà Tot Herba, a més de Flor d’Ametller. El trobam com a impulsor i al capdavant d’Eticentre, associació que promou criteris ètics en els negocis. És dels voluntaris més antics d’Amadip i el seu tresorer. Va ser un dels primers que es varen comprometre amb Som Energia. I lluita, com a vocal de PIMEM, per la bona salut de la petita i mitjana empresa.  

Menorca té una dotzena d'aiguamolls amb una gran biodiversitat que permeten mantenir un equilibri mediambiental davant les amenaces humanes o les inclemències meteorològiques. Ho explica el membre de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), naturista i ecologista Xavi Méndez, en el marc del Dia mundial dels aiguamolls. Aquests espais són extensions de terra, de diferents dimensions, que tenen la particularitat d'estar negades gran part de l'any. Les últimes tres dècades s'han reduït al voltant d'un 50% a tot el món.

L'incendi d'Andratx de l'any 2013 és el més gran que han patit de les Illes Balears d'ençà que hi ha registres, amb una superfície afectada de 2.406 hectàrees. Immediatament després d'extingir el foc, el Govern, la UIB i l'Inagea (Institut d'Investigacions Agroambientals i de l'Economia de l'Aigua) varen col·laborar estretament per fer el seguiment i monitoratge ambiental de la restauració i regeneració natural de la zona. Els resultats d'aquesta actuació es plasmen en el llibre 'Gestió ambiental postincendi forestal', presentat aquest dilluns, editat per Joan Estrany i Jorge Gago, del Grup de Recerca en Hidrologia i Ecogeomorfologia en Ambients Mediterranis (Medhycon), de la UIB.

La presència de la vespa asiàtica ('Vespa velutina') empitjora la salut de les abelles. Així ho afirma un estudi pioner elaborat per Mar Leza, Daniel Pons, Cayetano Herrera, Jorge Sastre i Pilar Roca, del Laboratori de Zoologia i del Grup Multidisciplinari d'Oncologia Translacional de la Universitat de les Illes Balears (UIB). Malgtrat que la vespa asiàtica és una de les causes de la disminució de colònies d'abelles a tot Europa, i malgrat la seva ràpida proliferació, hi ha pocs estudis sobre l'impacte que genera aquesta espècie depredadora a les abelles.

El Servei de Neteja de Platges del Consell de Menorca va retirar l’any passat 683 tones de residus a platges, cales i zones de bany de l’illa, segons ha informat la institució en un comunicat.

L'organització ecologista Greenpeace ha assegurat que Palma ha avançat en la implantació d'un sistema de dipòsit, devolució i retorn, encara que adverteix que "aquestes accions encara són insuficients, ja que no hi ha mesures efectives per reduir els plàstics d'un sol ús".

Aliança Mar Blava i European Climate Foundation celebraran entre setembre i octubre a la sala d'actes del Parlament cinc jornades de debat sobre el projecte de la llei de canvi climàtic i transició energètica del Govern.

Una anàlisi de l'evolució històrica de la línia de costa entre 1956 i 2015 mostra una erosió continuada de la platja del Trenc.