Manacor fa una crida a totes les famílies que tenen alguna persona identificada arran de les exhumacions que s’han fet en tres fases successives iniciades el juliol de 2020 al cementeri de Son Coletes i que finalitzaren el mes d’abril passat, com també les famílies de les fosses de Son Carrió. La Institució Pública Antoni M. Alcover acollirà el pròxim dijous 25 de gener, a les 18 h, una trobada en què hi ha convocades les famílies de les víctimes identificades a Son Coletes, també aquelles que tenen familiars pendents de localitzar, a més de les que han vist frustrades les seves expectatives. 

L'anàlisi genètica de les restes localitzades a les fosses de Son Coletes durant la segona intervenció del cementeri de Manacor, que es va dur a terme entre novembre i desembre de 2021 dins del III Pla de Fosses del Govern, ha donat com a resultat dues noves identificacions: els germans Monserrat Parets. Segons ha informat la Conselleria de Memòria Democràtica aquest dijous, ambdós germans són naturals de Llucmajor i militants del Partit Socialista, i foren víctimes de la presa del castell de Bellver el 4 de gener de 1937 i que, fins fa poc, es pensava que havien estat assassinats i enterrats a Porreres.

El Govern ha tret a licitació el contracte d'obres per al farciment de les excavacions fetes a Son Coletes, dins el marc del tercer i quart Pla de Fosses, una vegada s'ha donat per conclòs el treball de camp al cementeri.

La restauració i consolidació d'objectes associats als cossos exhumats a les fosses, una de les iniciatives pioneres incloses per primera vegada en el Tercer Pla de Fosses (2021-2022), ha conclòs amb el tractament de quasi 200 peces recuperades en els plans anteriors, la majoria de les quals trobades a les fosses de Porreres i Manacor. Segons ha explicat l'Executiu, la selecció que s'ha mostrat aquest divendres a Son Coletes és només una part de tots aquests objectes, concretament 20 peces que, per les seves característiques o per les dels cossos als quals s'associa, es creu que varen pertànyer a milicians represaliats i enterrats al cementeri de Manacor. Entre les peces hi ha botons, sabates, insígnies, bales i filferros que servien per lligar les mans, que són elements que podrien acabar convertint-se en proves judicials.

La tercera fase d'excavacions i exhumacions del cementeri de Son Coletes (Manacor), on s'han trobat 131 víctimes de la repressió franquista, finalitza aquesta setmana, segons ha explicat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, aquest dilluns. A més, ha destacat que "a principi de legislatura ningú no s'imaginava que es pogués trobar aquesta quantitat de persones assassinades". La tercera i darrera fase ha permès localitzar set noves fosses i recuperar les restes de 45 víctimes d'execucions extrajudicials.

El Govern ha recuperat les restes de 19 víctimes més de la Guerra Civil i la repressió franquista en la tercera fase d'excavacions i exhumacions del cementeri de Son Coletes, a Manacor, que està duent a terme l'Executiu autonòmic dins del IV Pla de Fosses i Memòria Democràtica de les Balears.

La tercera fase d'excavacions a Son Coletes suma la troballa de sis noves víctimes de la repressió franquista. Així ho han anunciat els arqueòlegs que treballen a la zona aquest dijous, durant la visita de la consellera de Justícia, Drets i Memòria de la Generalitat de Catalunya, Gemma Ubasart, i del director general de Memòria Democràtica també de Catalunya, Alfons Aragoneses. Actualment s’està treballant en la zona est de l’antic recinte del cementeri, on de moment no s’han documentat fosses de la repressió.

Els experts continuen amb les tasques d'exhumació al cementeri de Son Coletes, a Manacor. El Govern considera que aquesta fase d'exacavació és molt ambiciosa, perquè es pretén investigar tota la superfície de l'antic cementeri de Manacor, on s'hi enterraren les persones assassinades durant la Guerra Civil. "Dels 1.300 m2 que té el cementeri antic, que està davall el cementeri actual, de moment se n'han excavat uns 500 m2. Després de l'aparició de les restes de les Roges del Molinar, del batle d'Algaida, Pere Llull i el regidor de l'ajuntament de Palma durant la II República, Jaume Bauzà Far; es calcula que són moltes altres les víctimes que s'hi poden trobar.

L'equip tècnic del Govern, Aranzadi i ATICS ha localitzat set fosses noves en el cementiri manacorí de Son Coletes, les quals s'ubiquen a continuació de les que es varen trobar en intervencions anteriors. De fet, ja s'han documentat concentracions d'ossos i algunes restes disperses. La tercera fase dels treballs a Manacor, que forma part del Quart Pla de Fosses de l'Executiu, va començar el 8 de febrer. Amb aquests treballs, també es pot haver arribat al que sembla ser el límit de l'antic cementiri de Son Coletes, tal com apunten les evidències que s'han documentat: l'empremta del possible mur de tancament del recinte, l'absència d'enterraments ordinaris i el forat d'un arbre que hauria estat a l'exterior del mur. A més, aquest límit coincideix sobre el pla amb la hipòtesi que es va formular gràcies a les fotografies aèries que es varen fer de la zona en 1945.

Continuar amb l'excavació de Son Coletes, a Manacor, i començar les exhumacions de la platja de sa Coma, a Sant Llorenç, són les accions més ambicioses que s'ha marcat la Conselleria de Memòria Democràtica per als propers mesos. Segons ha informat el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, aquest dimecres han començat les obres d'excavació als passadissos del cementeri de Manacor. "En aquests moments els operaris han començat a retirar les rajoles dels passadissos entre les criptes del cementeri. El nivell del cementeri antic està a tres metres més avall. Per tant, tardarem unes setmanes a arribar-hi i saber què ens hi trobarem. Segons els estudis dels entesos, però, és probable que apareguin més restes", ha explicat Jurado.

Noves identificacions a Son Coletes. L'anàlisi genètica de les restes localitzades a la fossa del cementeri de Manacor ha permès identificar tres víctimes més: Emilio García-Peñuela Orgaz, Antonio González Rodríguez i Andreu Blanch Bauçà. Fins ara, es creia que tots tres havien estat assassinats i enterrats a Porreres.

"Una victòria de la democràcia contra el feixisme". Així ha qualificat la presidenta de Memòria de Mallorca, Maria Antònia Oliver, la troballa de les restes d'Aurora Picornell a la fossa del cementeri manacorí de Son Coletes. Ha estat el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, qui ha anunciat aquest dijous la identificació de la sindicalista i militant del Partit Comunista, que va ser assassinada pels franquistes el 5 de gener de 1937. Des que s'ha conegut la notícia, les reaccions d'entitats, representants de la societat civil i institucions no han aturat. Oliver ha remarcat l'agraïment de la família d'Aurora Picornell i ha destacat que també s'ha trobat la seva ploma estilogràfica, "la seva arma davant del feixisme". La presidenta de Memòria de Mallorca ha fet un aplaudiment a la "gran feina" que s'ha fet per identificar les víctimes de la repressió a Mallorca, encara que ha lamentat que "no hi hagi una investigació judicial a les excavacions".

"Aurora torna a casa". Així ha anunciat el vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, que les restes d'Aurora Picornell han estat identificades a la fossa de Son Coletes. La sindicalista i militant del Partit Comunista, el nom de la qual simbolitza la repressió franquista a Mallorca, va ser assassinada a 24 anys el 5 de gener de 1937 al cementiri manacorí, contràriament a la hipòtesi que ubicava la seva mort a Porreres. "Hem trobat les restes de cinc dones i hem tingut la sort d'identificar les d'Aurora. Avui és un dia històric per a les Balears", ha afegit un emocionat Yllanes, que ha comparegut aquest dimecres en roda de premsa juntament amb el secretari autonòmic de Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i la representant de Sociedad de Ciencias Aranzadi, l'arqueòloga forense Almudena García-Rubio, coordinadora dels treballs d'exhumació a Manacor.

L' Ajuntament de Manacor invertirà 166.000 euros en les obres de reforma i impermeabilització del cementeri municipal de Son Coletes. Les tasques varen començar fa un mes i mig i tenen un termini d'execució de sis mesos, tot i que el Consistori preveu que acabin abans, segons informa en una nota.

La Vicepresidència del Govern, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, fa una crida perquè els familiars de víctimes de la repressió franquista que puguin estar enterrats al cementeri de Son Coletes, a Manacor, participin en una nova recollida de mostres d’ADN per anar ampliant la recollida de mostres que es va iniciar l’any 2016 arran les primeres exhumacions a Porreres.

No hi ha certeses i res es pot confirmar ni desmentir. Ara bé, les restes de quatre dones -una d'elles menor de 22 anys- trobades en les exhumacions del cementeri de Son Coletes són plenes d'interrogants: Són les milicianes? Són les Roges del Molinar? L'equip d'antropòlogues d'Aranzadi i ATICS parla amb peus de plom: fa falta, encara, que es facin les anàlisis antropològiques de les restes i les d'ADN. Després -d'aquí uns mesos que es faran llargs- arribaran les respostes. Del que no hi ha dubte és que es tracta de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. El vicepresident del Govern Juan Pedro Yllanes ha manifestat la "satisfacció" d'aquesta fase d'intervenció, i ha destacat la troballa de quatre dones: "No sabem si són les dones que van venir amb el desembarcament de Bayo i tampoc tenim clar si poden ser les Roges del Molinar, o altres dones assassinades i enterrades aquí", ha pronunciat Yllanes.

No hi ha certeses i res es pot confirmar ni desmentir. Ara bé, les restes de quatre dones -una d'elles menor de 22 anys- trobades en les exhumacions del cementeri de Son Coletes són plenes d'interrogants: Són les milicianes? Són les Roges del Molinar? L'equip d'antropòlogues d'Aranzadi i ATICS parla amb peus de plom: fa falta, encara, que es facin les anàlisis antropològiques de les restes i les d'ADN. Després -d'aquí a uns mesos que es faran llargs- arribaran les respostes. Del que no hi ha dubte és que es tracta de víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista. El vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, ha manifestat la "satisfacció" d'aquesta fase d'intervenció i ha destacat la troballa de quatre dones: "No sabem si són les dones que varen venir amb el desembarcament de Bayo i tampoc tenim clar si poden ser les Roges del Molinar, o altres dones assassinades i enterrades aquí", ha declarat Yllanes.

Una cullera, una imatge del Sant Crist de Manacor i una clau per tornar a casa són alguns dels objectes que s'han trobat a les fosses de Son Coletes i que ajudaran a identificar els 15 assassinats durant la Guerra Civil que han aparegut en aquesta fase de les excavacions al cementeri de Son Coletes de Manacor. L'equip tècnic treballarà una setmana més sobre el terreny, però donarà per acabades les tasques aquesta setmana i fa una crida per recollir mostres d'ADN i identificar les víctimes.

La segona fase d'excavacions al cementeri de Son Coletes continua donant resultats. Memòria Democràtica ha informat que s'han descobert sis fosses més, tres de les quals són noves, mentre que les altres tres són una continuïtat de les descobertes l'any passat. Durant aquesta fase s'han recuperat un total de 21 restes articulades i s'espera que es puguin identificar 16 restes més a dues de les concentracions de restes d'una altra de les foses.