Prop de dos mesos sencers –56 dies– és el temps que les Balears varen passar al llarg de 2023 amb un nigul de pols africana damunt. Les dades del Ministeri per a la Transició Ecológica –elaborades per la Direcció General d'Economia Circular, Transició Energètica i Canvi Climàtic del Govern– retraten un any molt intens pel que fa aquests episodis, que augmenten, amb l'afectació que provoquen als ciutadans. Segons els experts, aquestes entrades d'aire amb gran quantitat de pols en suspensió "afecten la visibilitat i produeixen un empitjorament de la qualitat de l'aire, amb un increment dels nivells de partícules als quals està exposada la població".

La missió és clara: deixar enrere les crisis diplomàtiques amb el règim marroquí. Aquest és l'objectiu de fons que s'ha marcat el govern espanyol de cara a la pròxima reunió d'alt nivell (RAN) dels dies 1 i 2 de febrer amb el Marroc. "No ens ho podem permetre. Ni Espanya, ni el Marroc ni la Unió Europea", sostenen fonts governamentals en referència a les últimes tensions viscudes entre els dos països.

Algèria ha convertit aquest dimarts el 60 aniversari de la seva independència de França, el 5 de juliol del 1962, en una demostració de força militar. Unitats de l'exèrcit de terra, amb els carros de combat T90 i els sistemes de míssils S-300 de fabricació russa, un centenar d'avions i les forces navals (inclosos els dos submarins soviètics classe Kilo), han participat en la desfilada més gran de la història del país, sota la supervisió del president de la república, Abdelmadjid Tebboune.

La trobada entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el rei del Marroc, Mohamed VI, com a punt culminant del gir històric d'Espanya sobre el Sàhara ja ha tingut les seves primeres conseqüències. 48 hores després de la visita de Sánchez a Rabat, el Front Polisario ha comunicat que suspèn els contactes diplomàtics amb el govern espanyol. "El Front Polisario decideix suspendre els seus contactes amb l'actual govern d'Espanya per desmarcar-se i que no es pugui utilitzar la qüestió saharaui en el marc dels tractes miserables amb l'ocupant [el Marroc]", ha explicat el moviment saharaui a través del seu perfil de Twitter i en un comunicat firmat des de Ver Lehlu (Sàhara Occidental) aquest dissabte a la matinada.

"Som un Govern que sempre ha estat compromès amb els drets humans", ha dit el portaveu del Govern, Iago Negueruela, quan se li ha demanat sobre el posicionament de l'Executiu balear envers les paraules de Pedro Sánchez. El president, dies enrere va avalar la fórmula marroquina per la qual el Sàhara sigui una província marroquina i no tingui un procés d'autodeterminació.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha expressat aquest dissabte tot el suport al poble sahrauí. "El poble sahrauí es mereix viure en pau i llibertat", ha manifestat Armengol en el compte de Twitter. Amb tot, la cap de l'Executiu balear ha afegit que "ara, més que mai, és important respectar i defensar un dels valors més universals: els drets humans".

El Tribunal General de la Unió Europea (TGUE) ha tornat a donar la raó als saharauis i ha tombat l'acord pesquer entre la UE i el Marroc, perquè Rabat no pot negociar sense el seu consentiment. El Front Polisario, que reivindica la independència de l'excolònia espanyola, havia impugnat l'acord al·legant que el Marroc no té dret a negociar sobre l'explotació dels recursos pesquers, agrícoles o miners saharauis. La decisió afecta directament Espanya, perquè 93 dels 128 vaixells europeus que pesquen en aigües saharauis en virtut de l'acord són espanyols. La sentència d'aquest dimecres acredita que ni Brussel·les ni Rabat poden negociar acords internacionals sobre les aigües del Sàhara Occidental sense consultar-l'hi com a representant legítim del poble saharaui.

El govern francès ha anunciat la mort del líder jihadista, Adnan Abou Walid al-Sahraoui, fundador de l'Estat Islàmic del Gran Sàhara (EIGS). Així ho comunicava a través de Twitter el president de França, Emmanuel Macron, dijous a la matinada. "Es tracta d'un nou gran èxit en el combat contra els grups terroristes al Sahel".

“El Marroc pren nota, i amb totes les conseqüències”. Així responia el ministeri d’Afers Exteriors marroquí a l’hospitalització a Logronyo del líder del Front Polisario Brahim Ghali. Una setmana després, més de 8.000 persones (una tercera part menors) creuaven irregularment la frontera ceutina. No és nou. A finals de febrer de 2020, el primer ministre turc Recep Tayyip Erdogan advertia que la UE “pagaria el preu” de no augmentar la seva ajuda financera i no donar suport a les operacions militars turques al nord de Síria. Dies després, davant l’anunci d’una política de fronteres obertes, 13.000 persones (entre elles moltes famílies) intentaven creuar la frontera greco-turca a la zona del riu Evros.

Considerat com l'enemic número u, el Marroc va dir que l'acollida de Brahim Ghali en un centre sanitari espanyol tindria conseqüències i, efectivament, dies després de l'avís la passivitat policial permetia l'entrada de més de 8.000 persones a territori de Ceuta. Però, ¿qui és aquest home que ha originat una crisi diplomàtica que ha posat en alerta l'executiu de Pedro Sánchez i la Unió Europea?

Després de gairebé dos dies de deixar passar 8.000 persones a Ceuta, les autoritats marroquines han tornat a actuar i a impedir el pas de més persones que esperaven a les localitats limítrofs el seu torn per passar la frontera. De moment, s'han restablert els controls policials a Fnideq i Beliones, mentre que el reforç de soldats, policies i guàrdies civils enviats a la ciutat autònoma es mantindran sine die, a l'espera que es calmi la tensió entre els dos països. Han estat gairebé dues intenses jornades a la frontera en què han entrat 8.000 persones –homes sols però també famílies senceres– irregularment davant la passivitat dels guàrdies marroquins. La prova de la gravetat de la crisi sense precedents és que Pedro Sánchez ha cancel·lat la seva agenda i s'ha traslladat fins a la ciutat autònoma per donar un missatge de "fermesa" que el seu govern reaccionarà a "qualsevol desafiament, qualsevol eventualitat i sota qualsevol circumstància", ha proclamat en una compareixença institucional des de la Moncloa poc abans d'haver parlat amb el rei Felip i el president del PP, Pablo Casado.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha fet referència aquest dilluns a la situació del Sàhara arran de l'actuació de l'exèrcit marroquí a la zona de Guerguerat –frontera amb Mauritània– des del 6 de novembre. Armengol ha reclamat "una solució política justa" per al Sàhara a les xarxes socials. "Els sahrauís fa 45 anys que pateixen la injustícia i fa quasi tres dècades (des del 1991) que confien en la legalitat internacional. El seu resultat és descoratjador i ara s'agreuja amb la interrupció de l'alto el foc", ha comentat.

Nafi Brahim és un jove sahrauí que va arribar a Mallorca fa 20 anys i que ara se'n torna al seu país a combatre contra l'exèrcit del Marroc, que aquest divendres va entrar al sud del Sàhara Occidental per trencar el bloqueig del Polisario a la frontera mauritana. En un vídeo publicat pel Partit Comunista a les Illes Balears, Brahim explica entre plors que ha decidit unir-se a l'exèrcit sahrauí i fa una crida perquè altres joves com ell que visquin a Espanya també ho facin.

El Marroc els ha tancat la porta. Les autoritats marroquines han impedit aquest divendres que una delegació catalana formada per vuit diputats i membres institucionals i civils pogués entrar al país nord-africà. La delegació integra l'Intergrup per la Pau i la Llibertat al Sàhara del Parlament, que viatjava amb l'objectiu de fer reunions i trobades amb col·lectius saharauis que denuncien la vulneració constant dels drets humans.

Després d'haver passat sis nits a la comissaria de la Policia Nacional de l'aeroport del Prat, l'Aixa (que és un nom fictici per protegir la seva identitat) va poder sortir a l'aire lliure. Era l'hora de dinar, "però no tenia ni gana, ni fred, estava contentíssima i només volia veure el sol", segons ha explicat la seva advocada, Natàlia Castellano. L'Oficina d'Asil de l'estat espanyol tenia sobre la taula un cas molt sensible: l'Aixa va arribar a Barcelona diumenge de la setmana passada fugint del seu pare, que l'havia apallissat per haver-se negat a casar-se amb qui ell volia. En un primer moment li van negar la petició d'asil i la van retenir a la comissaria. La seva advocada va tornar a reclamar que no la deportessin i, paral·lelament, va portar el cas al Tribunal Europeu per demanar que impedissin la seva expulsió fins que no s'haguessin esgotat totes les opcions. L'Oficina d'Asil i el Tribunal Europeu tenien dos dies hàbils per pronunciar-se. Un rebuig hauria implicat la deportació immediata de la noia, que té 18 anys. La seva advocada, que aquest matí ha presentat més arguments en una revisió del cas davant l'Oficina d'Asil, ja tenia la mirada posada en dilluns i dimarts de la setmana vinent quan ha rebut una trucada inesperada del secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat, Oriol Amorós: "M'ha explicat que havien estat fent gestions i que no la deportarien. Al cap d'una estona m'han trucat des de l'Estat i m'ho han confirmat".

Les autoritats marroquines han expulsat aquest diumenge del territori del Sàhara Occidental els exdiputats balears Josep Maria Costa i Miquel Jerez, i la consellera del Cabildo de Gran Canària Inés Miranda, els quals pretenien assistir d’observadors al judici que aquest dilluns es reprendrà en un tribunal d’El Aaiun contra la periodista sahrauí Nezha Khalidi.

El Parlament balear ha aprovat aquest dimarts una declaració institucional en favor de Claude Mangin-Asfari, esposa de Naama Asfari, saharauí pres al Marroc condemnat a una pena de 30 anys de presó.

El ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo, ha dit aquest dijous que l'expresident espanyol José Luis Rodríguez Zapatero l'ha informat per carta que aquesta setmana participarà en el Fòrum Crans Montana, organitzat pel Marroc, que se celebrarà a la ciutat de Dajla, al sud del Sàhara Occidental.