És un dels edificis singulars de Palma i pràcticament tothom sap què hi ha actualment a l’interior: la presidència del Govern autonòmic; la Moncloa de les Illes, per dir-ho així. Ara bé, què era el Consolat de Mar, que donà nom a l’immoble? Va ser el tribunal que es va fer càrrec de jutjar els assumptes relacionats amb el comerç marítim al llarg de gairebé set segles i que va sobreviure fins i tot als decrets de Nova Planta, que s’endugueren per davant tota la resta d’institucions pròpies de les Illes. El recordam quan fa 700 anys de la seva fundació, l’1 de febrer del 1326.

Unes 50 persones s'han concentrat aquest divendres, enfront del Consolat de Mar, convocats pel Comitè d'Empresa d'IB3, per reclamar avanços en el procés d'internalització dels serveis informatius de la radiotelevisió pública de les Balears.

La capella ardent de l'expresident del Govern Francesc Antich, qui va morir aquest dijous a 66 anys, ha obert aquest divendres a les 16.30 hores al Consolat de Mar. Des de minuts abans de l'inici de l'acte de comiat al primer president progressista de les Illes Balears, desenes de persones esperaven a les portes per dir un darrer adeu a Antich envoltades d'un gran silenci.

Carla Gutiérrez Fuster, del col·legi Sant Gaietà de Palma, ha obtingut la millor nota d'accés a la universitat a les Balears, amb un 9,8 de la PBAU i un 9,92 sobre 10 de nota d'accés. Juntament amb els altres dotze amb millors qualificacions de les Illes, va ser rebuda divendres per la presidenta del Govern, Marga Prohens, i el rector de la UIB, Jaume Carot. Carla ja fa temps que sap que el seu somni és estudiar medicina a la Universitat de València: "De la part de biologia, sempre m'ha agradat el que té a veure amb el cos humà. Per això la feina de metge m'atreu molt", confessa. Ara, mira el seu passat amb orgull i recorda tots els dies que ha passat aprenent la lliçó. "Per estudiar no em faig esquemes, sinó que assimil el temari de dilluns a divendres i el cap de setmana el dedic a repassar-ho tot", ha explicat. Igualment, Gutiérrez té clar que també s'han de permetre moments de relax: "Jo em concentr i puc estudiar moltes hores seguides, tot i que també vaig amb les amigues o a córrer per distreure'm".

Tot i que per a molta gent és un gran desconegut, el Consolat de Mar és una institució nascuda al segle XIII i és considerada l'aportació més important de Catalunya al món. A partir del 1272, amb la creació del Llibre del Consolat de Mar, va establir un paradigma per al dret marítim i es va convertir en un referent internacional per al comerç, la navegació i la resolució alternativa de conflictes entre mercaders i navegants.

El batle de Manacor, Miquel Oliver, ha afirmat que el Govern no descarta fer el tren de Llevant i ha agraït el compromís de la presidenta de l'Executiu, Marga Prohens, per estudiar el projecte. Aquest ha estat un dels temes que han tractat ambdós polítics aquest dimarts durant una reunió en el Consolat de Mar, segons ha informat Europa Press. A més, han parlat d'altres qüestions que afecten la capital de Llevant, com les infraestructures sanitàries i educatives i les inversions a la xarxa de l'aigua.

"Us desig el millor i intentaré tornar-nos a veure d'aquí a quatre anys". Així ha conclòs la presidenta del Govern en funcions, Francina Armengol, l'agraïment als treballadors del Consolat de Mar –la seu de la presidència– que l'han acompanyada aquests vuit anys. Armengol deixa així la porta oberta a tornar a ser candidata el 2027, després que l'esquerra hagi perdut la majoria parlamentària a les autonòmiques, i la mateixa dirigent socialista sigui la cap de llista del PSOE a les generals per les Balears.

Fins a l'arribada del Codi de Comerç de Napoleó el 1808, el Llibre del Consolat de Mar, que el 1272 va recopilar els usos i costums de la mar, va ser l'únic codi de comerç aplicat arreu del món. "És un llibre escrit exclusivament en català, la llengua mai va ser un obstacle, que amb el temps es va traduir a una infinitat de llengües, i es va fer servir arreu de la Mediterrània, des d'Istanbul fins a Alexandria, passant per Atenes", detalla Jordi Domingo, advocat i cònsol major del Consolat de Mar. Entre el 1258 i el 1282, la Corona catalanoaragonesa va crear el Consolat de Mar, que celebra, fins a finals del 2023, els seus 750 anys amb una gran exposició interactiva, simpòsiums, una pel·lícula i un videojoc. Al segle XIII, l'activitat marítima del comerç català era intensíssima. Hi havia mercaders i mariners catalans en països diversos i llunyans com el Magreb, Egipte, Palestina, l'Imperi Bizantí i els estats europeus. Malgrat que eren gent intrèpida i capaç de trobar solucions a tots els problemes, aviat van veure la necessitat de tenir suport en els conflictes que podien sorgir.

Prop de 150 persones s'han concentrat aquest dissabte davant el Consolat de Mar per reivindicar l'equiparació del complement de residència dels empleats públics de les Balears amb el de les Canàries. La Plataforma per la Igualtat dels Serveis Públics (Unisep) ha convocat aquesta manifestació.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha allargat la mà al Partit Popular per defensar els interessos de les Balears a Madrid, segons ha explicat la líder dels populars, Marga Prohens, després de reunir-se amb ella aquest dijous al Consolat de Mar. La conservadora ha reclamat a la presidenta establir un consens "de veres" i "sense fotos", però a la roda de premsa no ha aclarit si acceptarà l'oferta d'Armengol. També ha aprofitat per reclamar que el PSOE voti a favor de les iniciatives sobre les Illes que el seu partit presentarà ben aviat al Congrés. Armengol s'ha reunit amb totes les formacions del Parlament per comentar l'inici del curs polític quatre dies abans del debat de política general.

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha assegurat aquest dimecres al Consolat de Mar que les Illes Balears "estan per damunt de la mitjana espanyola" en inversions estatals als pressupostos de 2021. Montero s'ha desplaçat a Palma per signar amb la presidenta del Govern, Francina Armengol, el conveni que permetrà que les empreses i els autònoms afectats per la pandèmia rebin 855 milions d'euros d'ajudes estatals. La ministra ha fet referència a l'incompliment del factor d'insularitat en els pressupostos estatals d'enguany i ha matisat que cal considerar altres variables més enllà de les inversions directes del govern espanyol a les Illes. "Si no només tenim en compte la inversió directa, els pressupostos de 2021 col·loquen les Balears per damunt de la mitjana espanyola", ha dit. En canvi, si es consideren les xifres d'inversió directa, les Illes són les terceres per la coa i estan per sota de la mitjana, situació que s'havia de corregir amb la dotació econòmica del factor d'insularitat i que la consellera d'Hisenda, Rosario Sánchez, va denunciar quan es varen conèixer els pressupostos de l'Estat. Malgrat això, Montero ha assegurat que el govern espanyol reunirà "d'aquí a poc temps" la Comissió mixta d'Economia i Hisenda "per determinar el factor d'insularitat".

La tercera manifestació contra el tancament de bars i restaurants a Mallorca, que havia convocat la plataforma Resistencia balear aquest dissabte a Palma, ha estat la de menor assistència i ha deixat palès que el moviment de protesta, cada vegada més vinculat a sectors de l'extrema dreta, es desinfla amb el pas del temps. Ara bé, si alguna cosa ha marcat aquesta protesta ha estat l'incompliment de les normes sanitàries: no s'ha respectat la distància de seguretat i alguns assistents anaven sense mascareta.

La Delegació del govern espanyol a les Balears havia denegat el permís perquè es fes la concentració de restauradors contra les restriccions pel covid-19 convocada per a aquest dimarts dematí davant el Consolat de Mar, a Palma, però la protesta s'ha fet igualment. Sense autorització i amb un to molt crispat –la Policia Nacional ha acabat carregant contra els últims manifestants–, més de mig centenar de persones s'han concentrat cridant contra el Govern i la presidenta Francina Armengol i reclamant llibertat i feina. Al grup s'hi ha anat afegint manifestants fins que han arribat a haver-hi 4.000 participants, segons fonts de la Delegació, i la s'ha acabat transformant en una manifestació pel centre de Ciutat.

El Consolat de Mar va acollir divendres la primera reunió de la Mesa estatal de Diàleg Social, que mai s’havia fet fora de Madrid. Amb aquesta trobada, que la ministra de Treball, Yolanda Díaz, va qualificar d’“històrica”, el govern de Pedro Sánchez va escenificar el seu suport al sector turístic, el qual representa el 12% del PIB espanyol i està patint de valent el cop econòmic de la pandèmia de covid-19, sobretot a les Balears.

Membres del Govern, de l'executiu espanyol i dels consells insulars han fet aquest dimecres a les 12 h un minut de silenci en memòria de les víctimes del coronavirus al Consolat de Mar. Hi han assistit, entre d'altres, la presidenta de l'Executiu autonòmic, Francina Armengol; la delegada del govern espanyol a les Illes, Aina Calvo; la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, i el batle de Palma, José Hila. També hi han estat presents membres dels cossos policials.

La presidenta del Govern de les Illes Balears, Francina Armengol, ha demanat a Pedro Sánchez una "fórmula tècnica" perquè el bloqueig polític no afecti els pressupostos de les comunitats autònomes. Armengol ha demanat que es trobi alguna solució perquè "el bloqueig no pot continuar afectant la vida de les comunitats i dels ciutadans de les Balears". A més, ha qualificat de "situació indesitjable" el fet que el govern espanyol degui 4.700 milions a les autonomies que havien d'arribar durant el 2019. En el cas de les Balears, el deute és de 180 milions. Armengol i Sánchez s'han reunit aquest dimecres durant una hora en el Consolat de Mar.

La Plataforma contra els megacreuers ha presentat aquest dilluns al Consolat de Mar la seva petició de limitar l'arribada d'aquests bucs a un al dia, amb un màxim de 4.000 persones. Més de 10.000 persones ja han signat la sol·licitud i ara l'entitat demana reunir-se amb l'Ajuntament de Palma, el Consell de Mallorca i l'Autoritat Portuària de Balears, als quals també s'ha fet entrega del document.

“Pot algú imaginar una societat a escala autènticament humana que demana el sacrifici del descans, el son i la tranquil·litat de centenars de veïns perquè altres milers ocupin sorollosament carrers i places per pur plaer i interès privat durant la nit?”, es demanava l’expresident del Congrés dels Diputats i advocat Fèlix Pons. Amb aquestes paraules ho va plasmar en les al·legacions que presentà davant el Tribunal Suprem quan defensava els veïns de la Llotja que s’enfrontaren amb l’Ajuntament pels horaris de tancament dels locals d’oci de la zona, el febrer del 1997. És un interrogant que divendres va tornar a formular el secretari de Palma XXI, Jaume Garau, quan presentava els resultats del darrer estudi de camp de l’entitat, i que situa el barri que envolta la seu presidencial del Govern, la Llotja, com el més gentrificat de Palma.

El retrat de José Ramón Bauzá ocupa des d'aquest dilluns el seu lloc a la capella del Consolat de Mar juntament amb els de la resta d'expresidents, llevat del de Jaume Matas, que el Govern del mateix Bauzá retirà la passada legislatura.