<![CDATA[Ara Balears - llei]]> 10 <![CDATA[Convoquen una concentració a Selva per rebutjar la nova llei que impedirà accessos a la Serra]]>

L’associació Dret de Pas ha convocat una concentració a Selva aquest dissabte 28 de març a les 12.00 h per reivindicar un accés lliure i respectuós a la serra de Tramuntana, davant les mesures incloses en la nova llei de protecció del paisatge que afecten especialment la bicicleta tot terreny (BTT), l’excursionisme i l’escalada.

]]> <![CDATA[Simplificació administrativa i activitats complementàries a la serra de Tramuntana: així serà la nova llei]]>

La futura llei de la serra de Tramuntana –està en fase d'exposició pública– apostarà per la simplificació administrativa "per evitar que la protecció es converteixi en un obstacle per a la gestió del territori" i permetrà "el desenvolupament d'activitats complementàries compatibles amb la conservació" del territori. Així ho ha anunciat l'equip de govern de la institució insular en la presentació de l'esborrany de la norma aquest dimecres. El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha explicat que el text "fuig de les prohibicions i es fonamenta en la col·laboració, la simplificació administrativa i el desenvolupament econòmic sostenible".

]]> <![CDATA[Alerten de l'allau d'agressions lingüístiques a les Illes: "S'han produït cinc discriminacions en dos mesos"]]>

Plataforma per la Llengua ha denunciat fins a cinc casos que s'hagin conegut de discriminació lingüística a les Illes Balears entre el desembre del 2025 i el febrer d’enguany que per haver parlat en català en establiments comercials i serveis d’atenció al públic. L’entitat reclama al Govern una llei específica que garanteixi el dret dels consumidors a ser atesos en la llengua pròpia i que prevegi sancions davant vulneracions.

]]> <![CDATA[El GOB denuncia davant la Comissió Europea les lleis d'obtenció de sòl i de simplificació administrativa]]>

El GOB ha denunciat davant la Comissió Europea les lleis d'obtenció de sòl i de simplificació administrativa aprovades pel Govern de Marga Prohens per “vulnerar el dret ambiental europeu i la directiva marc de l'aigua”. Segons l’entitat, aquestes normes representen “una ruptura frontal amb el dret ambiental europeu i posen en risc els recursos naturals bàsics de les Illes, en especial l’aigua, un bé ja sobreexplotat i fonamental en un context de crisi climàtica”. La denúncia es va registrar formalment a principis d’aquesta setmana i va dirigida contra l’Executiu i també contra el govern espanyol. 

]]> <![CDATA[Socorristes es manifesten a Palma i Eivissa en contra de la nova regulació: "Està més pensada per al turista que per al resident"]]>

Desenes de socorristes s'han manifestat simultàniament a Palma i a Eivissa per protestar en contra de la modificació del Decret 2/2005 que regula la seva actuació a les platges. Segons els professionals, la modificació plantejada estableix un model no preventiu de socorrisme, que preveu la col·locació de torres a 800 metres de la vorera. També critiquen que suposa temporades cada vegada més curtes i més pensades per als turistes que per als residents.

]]> <![CDATA[La Plataforma 'Renovables sí, però així no!' exigeix la retirada immediata de la planificació territorial del Consell de Mallorca]]>

La Plataforma 'Renovables sí, però així no!' exigeix la retirada immediata de la proposta de planificació territorial de parcs fotovoltaics que el Consell de Mallorca ha inclòs en la modificació del Pla Territorial que es va aprovar inicialment i es troba en un procés d'exposició pública. La Plataforma qualifica la iniciativa de la institució insular d'"ineficaç" i de "poc rigorosa" i l'acusa d'incomplir la Llei de canvi climàtic. Per això, reclamen al Consell que retiri la proposta i iniciï un nou procés de planificació que garanteixi "un abast real de la normativa que ha d'acompanyar el procés de transició energètica".

]]> <![CDATA[Per què hi ha poques papereres al Japó?]]>

Passejant pels carrers del Japó es pot observar que en general hi ha poques papereres per llençar la brossa. És un fet que estranya als turistes per la pulcritud de la majoria dels carrers. Entre els estrangers ressona sovint una pregunta: on es llença la brossa? El periodista de SoraNews24 Seiji Nakazawa va llegir les queixes dels turistes per la falta de papereres als carrers en fòrums d’internet. I va contestar: “No només molesta als turistes, també als mateixos japonesos”. La pregunta que ens hem de fer, doncs, és una altra: per què hi ha tan poques papereres al Japó?

]]> <![CDATA[Les galletes d’oli no seran producte local; la sobrassada forana, sí]]>

El producte local de les Balears ha quedat blindat des del desembre i, per primera vegada, una norma amb rang de llei, l’agrària, estableix que només allò que es produeix a les Illes o amb matèria primera de les Illes podrà tenir un distintiu que s’ha batiat com a “Illes Balears - Producte local”. D’aquesta manera, tots els aliments del sector primari (agricultura, ramaderia i pesca) de les Illes han esdevingut oficialment producte local, i també els elaborats que compleixin una condició fonamental:que el seu ingredient principal sigui de les Illes.

]]> <![CDATA[Corrioles]]> Una de les coses que més certament contribueixen a l’ascens de les opcions autocràtiques –de dretes i d’esquerres– és la sensació generalitzada que ‘no hi ha un pam de net’, que el sistema legal no funciona, que tot és corrupció o que la classe política s’ha independitzat de la classe treballadora i que només usa el seu poder i privilegi en benefici propi. En general, sembla que les coses han millorat respecte als anys del franquisme, quan se sabia que qualsevol cosa que es pogués obtenir de les administracions (fos de la justícia, o fos una plaça com a funcionari) depenia de favors, corrupteles, contactes polítics o la simple capacitat d’untar les corrioles. Ara se suposa que tenim una justícia imparcial i lleis de transparència i, de tant en tant, fins i tot veiem algun polític entrar a la presó per haver-se deixat subornar o haver fet tripijocs a favor dels amics de casa. Però la sensació és que hi ha molt de camí per córrer, que hi ha moltes dimensions de la relació que tenim amb l’Administració que es podrien millorar.

]]> <![CDATA[Els veterinaris adverteixen que la manca de medicaments a les farmàcies podria causar la mort d'animals]]>

La Confederació Empresarial Veterinària Espanyola (CEVE) ha advertit aquest dimarts que la manca de medicament a les farmàcies podria provocar la mort d'animals. Segons han explicat, tot el mercat farmacèutic destinat a l'animal de companyia significa un 1% del mercat farmacèutic, i la venda de l'antibiòtic per a aquestes espècies representa un 0,08%. Els veterinaris vinculen aquest fet amb la falta d'estoc de medicaments. De fet, han fet referència a la cussa que va morir aquest dilluns a Galícia, després que l'antibiòtic per tractar la sepsis que patia arribàs dies després de la mort.

]]> <![CDATA[Baralla política per la llei de la serra de Tramuntana]]>

El Consell de Mallorca redactarà de bell nou una llei que pretén protegir i dinamitzar la serra de Tramuntana, sense tenir en compte el projecte de llei que l'anterior equip de govern de la institució insular va redactar i que es va aprovar en el ple que es va dur a terme el 29 de març de 2023. La portaveu popular al Consell, Núria Riera, ha assegurat que la norma redactada en l'anterior legislatura no es tindrà en compte perquè "no serveix perquè no va tenir consens". "Es comença de zero amb una consulta prèvia que es va obviar", ha dit.

]]> <![CDATA[El desglaç]]> Els foguerons de Sant Antoni i Sant Sebastià ajudarien una mica a passar el fred de Nova York d’aquests dies. Amb fotografies de neu des de Texas fins a Florida, el panorama fa recordar la pel·lícula El Dia de Demà –de Roland Emmerich, i amb un jovenet Jake Gyllenhaal com a coprotagonista–, on un col·lapse climàtic congela literalment el món. Tot i que aquell escenari apocalíptic semblava exagerat, la realitat no és gaire més optimista. Això sí, la nostra distopia no arriba en forma de gel (només) sinó de desglaç.

]]> <![CDATA[La primera llei de cartografia de les Balears inicia el seu camí]]>

Actualment, a les Balears no hi ha cap normativa que marqui uns criteris per a totes les administracions a l'hora d'elaborar documentació cartogràfica. De fet, les Illes no tenen un sistema cartogràfic propi ni cap organització que coordini aquesta matèria. Per exemple, cada ajuntament decideix pel seu compte com elabora el seu Pla General d'Ordenació Urbana. Això suposa dificultats per intercanviar i posar en comú serveis i dades geogràfiques de les diferents administracions, duplica esforços i genera ineficàcia en la gestió dels recursos públics. Per posar fi a això, el Govern s'ha proposat establir un sistema cartogràfic únic a través d'una llei que estableixi un marc integrador en aquesta matèria. "L'objectiu és desplegar tot un seguit d'instruments com el pla cartogràfic, un sistema d'indicadors, en definitiva, unes normes i estàndards cartogràfics homogenis que simplifiquin la feina i en millorin el resultat", explica la directora general de Territori i Paisatge, Laura Colom.

]]> <![CDATA[El PP i el taxi, a favor de la llei del PSIB per mantenir els 30 minuts de reserva d'Uber]]>

Bona rebuda de la llei del PSIB per regular el sector del taxi i dels VTC (Vehicles de Transport amb Conductor), amb la qual es preveu mantenir la contractació amb 30 minuts d'antelació mínima d'empreses com Uber. Tant el Partit Popular com la patronal del taxi han anunciat que donaran suport a la proposta dels socialistes, que pretén regular aquesta activitat, tal com han assegurat en rodes de premsa –separades– aquest dilluns.

]]> <![CDATA[El PP i Vox demanen un informe jurídic sobre l'articulat de la Llei de la Biosfera]]>

La Comissió d'Ordenació Territorial del Parlament ha aprovat avui instar el Govern autonòmic que encarregui un informe jurídic sobre l'articulat de la Llei Menorca Reserva de la Biosfera. Aquesta mesura forma part de la proposició no de llei presentada pel diputat Francisco José Cardona, de Vox, i ha comptat amb el vot a favor dels diputats del Partit Popular i el vot en contra de tots els grups de l'oposició.

]]> <![CDATA[Per una gestió pública de la família]]> Què és una família? Segurament trobaríem tantes definicions com persones hi ha. Per a alguns és un vincle de consanguinitat, per a d’altres una unió certificada. Pot ser tenir fills i filles, o conviure amb altres dependents. O amb aquells amb qui simplement comparteixes un espai de convivència. Però, sigui el que sigui, el que està clar és que comptem amb un marc jurídic i de protecció social –i econòmica– estatal que ha obviat l’existència de les famílies i les seves necessitats. Les cures, la conciliació entre la vida personal i la professional, i la corresponsabilitat de les tasques domèstiques queden en mans d’aquells que conviuen. La política gestiona el que és públic, i les famílies es gestionen a la intimitat de les llars. 

]]> <![CDATA[‘Avui per demà’, primera llei ciutadana que veurà la llum en democràcia]]>

Tot i que no ha despertat tantes adhesions com anteriors iniciatives legislatives populars (ILP) impulsades pel GOB, la coneguda amb el nom ‘Avui per demà’ serà previsiblement la primera a aprovar-se a les Balears. Això serà en el ple de dia 28 d’aquest mes, el darrer de la legislatura. La principal novetat de la norma és la creació d’una comissió d’experts, nomenada pel Parlament, per avaluar l’impacte de lleis, plans i programes en el benestar de les persones que encara han de néixer o s’han de traslladar a viure a les Illes en un futur.

]]> <![CDATA[Les confusions en la reforma dels delictes sexuals]]>

La llei orgànica 10/2022 de garantia de la llibertat sexual és una bona llei en la qual es regulen qüestions com ara la prevenció, la sensibilització i l'assistència integral a les víctimes. Però, malauradament, tot això ha quedat amagat sota la denominació llei del només sí és sí, amb la qual es resumeix la reforma del Codi Penal introduïda en una de les disposicions finals de la llei.

]]> <![CDATA[La cultura de la sospita a la universitat]]> Reflexiono sobre la notícia que quatre doctorandes han denunciat un catedràtic de la UPF per “assetjament constant”. El Sindicat d’Estudiants reclama més consciència sobre aquesta mena d’abusos. És evident que els problemes d’abús de poder han estat, durant molts anys, presents en el dia a dia de les institucions universitàries. Amb la finalitat d’abordar-ho, el govern de Madrid va aprovar el mes de febrer de 2022 una llei de convivència universitària. L’objectiu fonamental d’aquesta llei de convivència és substituir el Reglament de Disciplina Acadèmica del règim franquista. En lloc d’un reglament disciplinari (la paraula disciplina prové del llatí discere, que significa aprendre) es proposa un model que inclogui la totalitat de les relacions de reciprocitat entre estudiantat, professorat i personal d’administració i serveis. En altres paraules, es tracta de “recrear”, sota l’empara legal, un ambient de confiança i de respecte. Ara bé, en una societat caracteritzada pel que Alfred Schütz denominà “la fi del món donat per garantit”, ¿és possible regular legalment la convivència? ¿No seria la convivència el resultat, justament, d’uns valors compartits més ençà de les lleis? Aquest és un tema difícil que cal plantejar pensant en les universitats com un òrgan viu de teixit social. De manera quotidiana, a classe, a les reunions acadèmiques, a les tutories de doctorat, hi ha moltíssims aspectes relacionals que es van coent lentament. Per altra banda, en un món on el principi d’autoritat (reconeguda) està en crisi, ha proliferat una sensibilitat molt aguda enfront qualsevol qui ocupi una posició de poder. Què diu l’altre de mi? Què vol de mi? Vivim en un món on dir segons quines coses pot ofendre de seguida qui les rep. La presència de l’altre és percebuda amb una intensitat fora mida. Cada vegada més qui ocupa una certa posició de poder (per exemple el professorat, que avalua) ha d’anar amb molt de compte: ha de mostrar respecte, però sobretot pensar què diu, com i a qui. És com si els altres haguessin passat per una situació traumàtica que convertís les paraules dites en míssils a curta distància i s'ho prenguessin tot a la valenta. En definitiva, aquests moments de coexistència tenen una pell molt fina que s’ha de valorar amb cura. En canvi, semblaria que la llei vingués a compensar una autoritat reconeguda absent per imposar una autoritat d’obligat compliment. Les universitats (article 6 del títol I) han de crear una comissió de convivència, integrada de manera paritària per representants de l’estudiantat, del personal docent i investigador, i del personal d’administració i serveis. Aquesta comissió actuarà com a mecanisme mediador per resoldre els possibles conflictes que puguin sorgir, d’una manera alternativa a les sancions. Què denunciar, com, a qui, en quin moment? Quan la llei embogeix i pretén resoldre tots els problemes de la vida social correm el risc que s’instal·li una cultura de la sospita, on, com diria Sartre, “l’infern són els altres.”

]]> <![CDATA[El PSOE engega la reforma de la llei passant per sobre d'Igualtat]]>

El xoc al govern espanyol per la llei del només sí és sí s'intensifica amb la decisió del PSOE de presentar en solitari una reforma que incrementa les penes quan hi ha violència o intimidació en les agressions sexuals. El soci majoritari de l'executiu ha complert la seva amenaça i aboca el ministeri d'Igualtat a una cruïlla en què ha de decidir si deixa que els socialistes aprovin els canvis de la mà del PP o cedeix a un nou esquema del Codi Penal que, segons la seva lectura, treu del centre el concepte de consentiment. La proposta del PSOE suposa una esmena contundent a la llei estrella d'Irene Montero, que els últims dies ha manifestat que no dimitirà encara que es faci evident que per intentar evitar més rebaixes de penes ha calgut reformar la norma. "Es reobre un debat que crèiem superat i que provoca revictimització", ha lamentat la seva número 2, Ángela Rodríguez Pam, en roda de premsa, en la qual ha denunciat que Igualtat no sabia que el PSOE presentaria la iniciativa aquest dilluns.

]]>