L’atenció continuada a dones víctimes de violència de gènere pot marcar un abans i un després en la seva salut emocional. Així ho evidencia un estudi de l’associació Endavant, que conclou que aquest acompanyament redueix la depressió i estabilitza l’ansietat un any després d’haver iniciat els programes de l’Institut Mallorquí d’Afers Socials (IMAS).

Fa anys que l'Associació Memòria de Mallorca fa feina per enderrocar el monument franquista de la Feixina que honora els "caiguts" en el creuer Baleares. L'entitat ja ha esgotat totes les vies judicials de la lluita i l'octubre del 2022 el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor de la protecció del monòlit i va condemnar l'entitat a pagar 3.223,71 euros per compensar els costos del procés. L'Associació ha de pagar l'import aviat i no té els doblers necessaris per fer-ho. Per això, demana ajuda i obre una campanya solidària per reclamar aportacions voluntàries i reunir els doblers que ha de pagar.

Els tècnics de l'Ajuntament de Sant Llorenç des Cardassar han apuntalat l'edifici que es va veure més afectat per l'incendi declarat aquest dissabte passat en el pàrquing subterrani de l'immoble, al carrer del Ficus de la Coma, on el foc es va iniciar en un vehicle híbrid.

Les anàlisis de les restes localitzades a les fosses de Son Coletes, a Manacor, i de Sant Francesc Xavier, a Formentera, en el marc dels plans de fosses, han permès la identificació de sis noves víctimes. Es tracta del germà de l'activista comunista, també assassinada, Aurora Picornell, Gabriel Picornell, Serafí Vives Servera, Bartomeu Fornés Bordoy –tots ells a Manacor– i Antonio Sánchez Capilla, Francisco Delgado Machío i Manuel Gordillo Vega, a Formentera. Fins avui, a les Balears s'han identificat 67 víctimes de la repressió franquista.

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha comparegut aquest dijous des de la Casa Blanca després que la nit de dimecres un avió amb 64 persones a bord xoqués amb un helicòpter militar amb tres tripulants a sobre del riu Potomac, a Washington DC. "Les tasques s'han convertit en una missió de recuperació. Tristament, no hi ha supervivents", ha assegurat el republicà, que ha afirmat que "no sabem que ha causat la col·lisió". Sense especificar quines, el president ha assegurat que "tenim algunes bones idees i trobarem com aquest desastre ha passat".

En política, sembla que hi ha moments que no hi ha límits a la indecència. El PP fa temps que està verbalment desbocat. La figura de Feijóo va a pinyó fix: ni idees, ni propostes, la desqualificació permanent de l'adversari i els acudits generalment sense gràcia per desacreditar-lo. Però no em podia creure que anirien tan lluny com aquesta darrera setmana. Miguel Tellado, empleat del partit per a les tasques de verbalisme salvatge, ha portat al límit el desvergonyiment –amb la manifesta complicitat dels seus caps– en utilitzar els retrats de víctimes del terrorisme d’ETA contra el govern. Un exercici inaudit de frivolitat, d'insensibilitat i de misèria moral que ha provocat la justa indignació dels familiars i amics i de bona part de la ciutadania. Tot s'hi val en la seva lluita pel poder fins i tot utilitzar els morts. I el més greu és que no s’ha sentit entre ells ni una veu que demanés perdó o sentis vergonya. I tot per encobrir una decisió seva que ara ens volen vendre com un error involuntari: haver votat a favor de  la llei que estableix la possibilitat que els anys de presó complerts en presons estrangeres computessin amb els que s’han complert aquí.

La Guia de recursos d’atenció a la violència masclista a Palma ha incorporat el doble de recursos que la darrera edició i ara sobrepassa els cinquanta. Així ho ha declarat Margalida Simonet, tècnica d’Igualtat, acompanyada de Lourdes Roca, regidora de Serveis Socials de l'Ajuntament de Palma. Roca ha explicat que l'augment és degut que "s’han inclòs totes les violències masclistes”. A més, es tracta d'un "document de fàcil lectura que pot consultar tota la ciutadania”.

El silenci és el gran protagonista de les primeres hores del dia en què veïns i turistes que passen per la zona s'aturen davant el restaurant esfondrat de l'Arenal. La façana del Medusa Beach Club –plena de mitjans de comunicació locals, de l'Estat i alguns també d'internacionals– és custodiada per la Policia Nacional i els enderrocs són el testimoni de la tragèdia viscuda aquest dijous a vespre. Després de confirmar-se la mort de quatre persones, el local s'ha convertit en una atracció per als turistes que es congregaven massivament per veure què havia passat, mentre els veïns lamentaven el succés i posaven el punt de mira en la legalitat i la responsabilitat del propietari del local en l'esfondrament.

Aquest dilluns, 11 de març del 2024, farà 20 anys que van explotar deu bombes en quatre trens de Rodalies a Madrid. L'atemptat, perpetrat per un grup jihadista en plena hora punta d'un dijous laborable, va provocar la mort de 192 persones i en va deixar més de 2.000 ferides. Eulogio Paz (Ciudad Real, 1952) va perdre el seu fill Daniel, que en aquell moment tenia 20 anys i era en un dels combois camí de la universitat. Fa vuit anys que Paz va agafar el relleu de la seva exdona Pilar Manjón al capdavant de l'Associació 11-M, que lluita pel benestar de les víctimes, però també per construir un relat dels fets que confronta les teories conspiratives que han envoltat l'11-M.

Les Balears, Ceuta, el País Valencià i les Canàries són les comunitats on hi ha més agressions sexuals en grup, en proporció al nombre d'habitants, segons el darrer informe de l'organització Save the Children. El treball, presentat sota el nom de Silenciadas, conclou que la meitat de les denúncies que es varen presentar a Espanya per agressió sexual en 2022 tenien com a víctima un menor d'edat i, d'aquestes, vuit de cada deu eren nines o adolescents.

Consuelo Ordóñez (Caracas, 1959) explica que amb prou feines coneixia res de l'activitat política del seu germà Gregorio, regidor del PP a l'Ajuntament de Sant Sebastià, perquè no li interessava gens, però que a partir del seu assassinat per part d'ETA el 1995 es va anar implicant en la lluita pel reconeixement de les víctimes de l'organització terrorista. L'any 2004 es va traslladar a València, on ara viu, després de patir atacs com ara llançaments de còctels Molotov a casa seva que l'obligaven a anar amb escorta. Avui dia valora la desaparició d'ETA, però continua la seva croada en defensa de les víctimes fins i tot enfrontant-se a importants dirigents del partit del seu germà com ara Isabel Díaz Ayuso.

Víctimes dobles, el documental de dimarts al vespre a TV3, tenia una arrencada potentíssima. Sobre unes pel·lícules familiars antigues on es veien un nen i una nena jugant, la veu d’una dona recordava amb emoció com eren aquelles criatures. “El Jordi tenia nou anys. Era un nano molt alegre i molt guapo i li encantava el futbol. [...] La meva filla Sílvia tenia catorze anys. Era encantadora, feia ballet i era molt amiga de les seves amigues”. El Jordi i la Sílvia van morir a l’atemptat d’Hipercor. També hi va morir la germana de la dona que ens parla, la tieta dels nens, que els acompanyava. I a poc a poc anem descobrint la vida del matrimoni després de la tragèdia i l’esforç per tirar endavant malgrat un dolor que, després de trenta-sis anys, encara és palpable i profund.

El maig del 2013 a la Lorena la van fer fora a la força de l'habitació on vivia amb la seva filla petita després de pagar uns quants mesos de lloguer per avançat. La llogatera, sense previ avís, va tirar les seves coses al carrer i ella es va quedar plorant amb la seva nena al replà sense saber què fer. Aquesta història i altres situacions d’abusos, estafes, vulneració de drets laborals, discriminacions... succeeixen cada dia a Catalunya, on viuen unes 100.000 persones migrants en situació irregular.

L'1 de juny del 2009, un avió d'Air France que havia sortit de Rio de Janeiro i tenia com a destinació París es va estavellar en plena nit al mar Atlàntic. Els 216 passatgers a bord i 12 membres de la tripulació van morir en el pitjor accident aeri d'una companyia francesa. Gairebé 14 anys després de l'accident del vol AF447, la justícia francesa ha absolt aquest dilluns la companyia i el fabricant de l'avió, Airbus, del delicte "d'homicidi involuntari". La sentència retreu negligències a Air France i Airbus, però conclou que no s'ha pogut demostrar que siguin la causa directa de l'accident. La fiscalia ja va defensar durant el procés que era "impossible de demostrar" que els possibles errors dels pilots i del fabricant europeu haguessin provocat el sinistre.

Els representants de les principals associacions que lluiten a Catalunya contra els abusos sexuals dins de l'Església catòlica no col·laboraran amb les investigacions del Congrés de Diputats, a través del Defensor del Poble, i de la mateixa Conferència Episcopal, a través del despatx Cremadas. Per aquest motiu, han creat la Plataforma Tolerància 0 i han presentat un informe tecnicojurídic fet per Miguel Hurtado, un dels activistes principals en aquest àmbit i víctima d'abusos sexuals al monestir de Montserrat, per dur a terme una investigació sobre els abusos sexuals a escala catalana, inspirat en la feina feta en països com Austràlia o el Regne Unit. A Espanya "no hi ha voluntat política", ha lamentat Hurtado, que, en canvi, creu que sí que existeix una majoria parlamentària a Catalunya per engegar aquest projecte, ja que tant la CUP com JxCat, ERC i els comuns avalen aquest model.

De Merçona Puig Antich a Pili Zabala passant per Rosa Lluch, Guillem Agulló o Pilar Manjón. El periodista Àlex Romaguera dona veu a Víctimes en so de pau (Pagès Editors) a una quinzena de persones que han vist perdre un familiar per la violència política a l'Estat ja sigui per accions dels GAL, d'ETA, del jihadisme o de l'extrema dreta. A totes les uneix el seu compromís amb buscar la reconciliació per evitar més morts.

El Pla d’actuació de fosses de la Guerra Civil 2021-2022 durà a terme a Formentera una de les actuacions més destacades al cementeri nou de Sant Francesc Xavier. Aquesta, segons la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, és una de les més importants, ja que pretén identificar fins a 58 víctimes del camp de concentració de la Savina que varen morir entre el 1941 i el 1942. La majoria d’aquestes víctimes eren d’origen extremeny i, per això, les Balears i Extremadura han començat a treballar conjuntament.