El Govern de les Illes Balears ha explicat aquest dilluns que el procés d'escolarització 2025-2026 de Palma tindrà un canvi molt significatiu. A partir del curs que ve a Ciutat hi haurà només dues zones d'escolarització, enfront de les tres del curs passat i les vuit del curs 2023-2024. Aquesta decisió ha aixecat polseguera i crítiques des del moment del seu anunci, tot i que el conseller d'Educació, Antoni Vera, ha assegurat que permetre que els pares triïn és "democratitzar l'educació".

La diputada del PSIB Amanda Fernández ha acusat la Conselleria d'Educació i Universitats de no convocar el fons escolar d'emergència social dotat amb 150.000 euros. Aquest fons, ha explicat la socialista, està destinat a pagar berenars, activitats extraescolars i complementàries de famílies vulnerables.

Fer net o treballar d'administratiu en una escola concertada és pitjor que fer-ho a un hotel, ja que els sous són d'uns 1.000 euros i els treballadors veuen com passen els anys i les seves condicions no milloren, asseguren des de l'STEI. És el personal "més maltractat, del qual ningú parla", afirma Ramon Monéjar, secretari d'ensenyament privat de l'STEI, qui també recorda que aquests treballadors representen un 20% de la plantilla dels centres educatius concertats, sostinguts amb fons públic.

El pare d'un alumna del centre Beata Francinaina Cirer d'Inca ha sol·licitat a la Conselleria d'Educació que la seva filla pugui tenir l'opció d'estudiar l'alternativa a l'assignatura de Religió, és a dir Valors Ètics, al col·legi concertat religiós. Segons el representant jurídic d'Escola Catòlica, la patronal de col·legis concertats, Marc González, es tracta d'uns pares divorciats que varen matricular la seva filla al centre, on ha anat els darrers quatre anys, i, una vegada separats, el pare va traslladar aquesta petició.

Inspecció Educativa visitarà aquest dimecres el centre concertat Llaüt per investigar la fotografia on una vintena d'alumnes fan la salutació feixista darrere de dues banderes d'Espanya. Aquest centre té finançament públic en contra de la voluntat del Govern. El col·legi vinculat a l'Opus ha recorregut als tribunals les reiterades negatives d'Educació a acceptar la petició de la concertació. La Justícia sempre li ha donat la raó.

La despesa del Govern en l'ensenyament concertat va aconseguir l'any 2017 arribar als 166 milions d'euros, un 4,7% més que l'any 2016. Aquest increment és el segon més alt de les regions espanyoles per darrere Galícia (6,1%).

Els sindicats STEI, FEUSO, i FSIE han manifestat el seu rebuig a una esmena als pressupostos de la CAIB per a 2019 aprovada el dijous passat, a proposta de Podemos i amb el suport del PP, perquè perjudica l'ensenyament concertat.

El Consell de Govern ha aprovat la primera fase de reducció horària per als docents de Secundària dels centres concertats, que passaran a fer 23 hores de classe setmanals i no 24 com feien fins ara. De tota manera, la mesura afecta només el curs que ve els professors majors de 50 anys.

La conselleria d'Educació i Universitat, la patronal, les cooperatives i els sindicats de l'ensenyament privat i concertat de les Illes Balears han signat aquest dimecres dos acords de millora de la situació sociolaboral dels docents. El primer acord fa referència a la reducció d'una hora de l'horari lectiu del professorat d'ESO, Batxillerat i FP. Gràcies al segon acord, Educació assumeix el finançament de les jubilacions parcials del professorat dels centres concertats.

El conseller d'Educació i Universitat, Martí March, acompanyat pels directors generals de la Conselleria, s'ha reunit avui dematí amb els directors dels centres educatius concertats de Primària i Secundària.