<![CDATA[Ara Balears - naturalesa]]> 10 <![CDATA[Restauració de la natura, començam?]]> Ja fa quasi dos anys que la Unió Europea va aprovar el Reglament de Restauració de la Natura després de mesos de bloquejos per part d'alguns països contraris a aquesta nova normativa. Finalment, el 17 juny de l’any 2024 es va aprovar definitivament al límit. Hongria va canviar el seu vot a l’últim moment i es va aconseguir només gràcies al vot positiu de la ministra d’Àustria, que fins i tot va votar en contra de la posició oficial del seu propi govern. Aquest pas ha estat decisiu per fer un salt endavant en les polítiques mediambientals dels països membres de la UE. Davant una situació en què les polítiques de conservació de la natura ja no basten per aturar la degradació ambiental dels nostres ecosistemes, aquesta normativa té com a objectiu restaurar almenys el 20% de les zones terrestres i marines de la UE d’aquí a 2030 i tots els ecosistemes que ho necessiten abans de 2050. I ho fa amb un rang normatiu més fort que les directives europees, com les d’aigua, hàbitats i aus. Això significa que el reglament no només marca objectius com les directives, sinó que tots els països n’han d’aplicar obligatòriament tot el contingut.

]]> <![CDATA[La degradació del mirador de na Burguesa: d'espai natural a cementiri de fems]]>

El mirador de na Burguesa, un dels pocs espais naturals que té Palma, amb vistes espectaculars damunt la badia, és un cementiri de tota mena de fems. L'ARA Balears ha tingut accés a un vídeo de diumenge passat a les 9.30 h –el pàrquing ja era ple de cotxes d'excursionistes– en el qual es recull la situació de brutícia. Llaunes buides pertot arreu, botelles de plàstic, tassons, torcaboques, mocadors i, fins i tot, senyals de trànsit dipositats a la zona boscosa, omplien el lloc. Aquest espai és dels pocs en què els palmesans poden fugir de l'entramat urbà, juntament amb el bosc de Bellver. També hi ha una pintada a un dels edificis de la zona de l'aparcament.

]]> <![CDATA[El Govern prohibeix als agents de Medi Ambient presentar les denúncies al registre]]>

Els agents de Medi ambient ja no poden presentar les denúncies al Registre General de la comunitat, com han fet des de fa dècades. Així ho ha ordenat el secretari general de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural, de la qual actualment depèn aquest cost, Miguel Obrador, mitjançant una instrucció datada el juny.

]]> <![CDATA[Quan els peixos s'asfixien i les plantes ploren]]> Tot el que sabem del panorama regional, nacional i internacional, ja sigui en l'àmbit polític, econòmic, cultural, ecològic, etc., convida a una profunda reflexió pel que fa a com se'ns bombardeja amb algunes determinades notícies i no amb unes altres, què és el que ens conten i amb què ens distreuen, quins assumptes es posen sobre el tapet i quins altres es deixen de costat amagats i ocults per gruixudes cortines de fums, que al cap i a la fi també manquen d'importància. Em deman com el menjar indigest de Prohens afectaria el rumb de l'univers? A aquestes altures què aporten o què resten els escàndols de corrupció, ja habituals, a la vida diària les persones anònimes? Per què les persones assedegades d'informació han d’empassar-se les mateixes noves velles notícies que no cessen de produir-se en bucle viciós? Amb què afectarien les velles noves corrupcions el rumb de la vida de moltes persones? En el fons, no són més que els habituals abusos de poder que ja coneixem però que només canvien els noms de les persones que els cometen i sembla amb això que ningú n'aprèn!

]]> <![CDATA[“Tindrem anys de feina per recuperar-nos de Juliette”]]>

Ni Govern, ni pagesos, ni tècnics s’han aturat encara a fer una valoració quantitativa dels danys provocats per la borrasca Juliette –estan fent front a les conseqüències immediates de l’emergència meteorològica–, però tots coincideixen que poden passar anys fins que la serra de Tramuntana es recuperi del pas d’aquest temporal. “Ha estat un episodi molt singular, per la intensitat i duració del fred, la nevada, les fortes ratxes de vent i la pluja continuada. Donar dades encara no és possible, però el que sí que podem confirmar és que la borrasca Juliette ha tombat més arbres que el cap de fibló de Banyalbufar”, explica l’enginyer de monts Luís Berbiela, que ha estat el cap del Servei de Gestió Forestal de les Balears durant 20 anys.

]]> <![CDATA[El Govern demana declarar zona catastròfica els indrets afectats per Juliette]]>

El Govern ha iniciat els tràmits per declarar zona catastròfica tots aquells indrets que hagin patit les conseqüències de la borrasca Juliette. Així ho ha anunciat la presidenta del Govern, Francina Armengol, en la seva visita al coll de sa Batalla (Caimari), on els equips d'emergència treballen des de dilluns.

]]> <![CDATA[Les Balears han protegit 290.000 hectàrees terrestres i marines des de 2017]]>

El conseller de Medi Ambient i Territori, Miquel Mir, ha informat avui que des de 2017 a les Illes Balears s'han protegit "més de 290.000 hectàrees terrestres i marines". La dada l'ha facilitada durant la seva intervenció en el Seminari Internacional de la Comissió Intermediterrània sobre la Llei europea de restauració de la natura, al Parc Bit. En cas que s'aprovi, serà la primera normativa de la UE que posi sobre la taula la necessitat de restaurar els hàbitats naturals d'Europa.

]]> <![CDATA[El turisme científic, un nínxol discret però amb futur]]>

Encara que el turisme científic és un camp poc explorat a les Balears, hi ha països com el Japó, el Regne Unit i Suïssa que el porten per bandera. Abasta totes aquelles activitats que tenen la ciència com a fil conductor, aquelles que succeeixen a la naturalesa, en museus, en universitats i en centres de recerca. En el cas de l’Arxipèlag, és un sector que guanya adeptes, “però encara parlam de nínxols molt petits, tenint en compte que el turisme més rellevant aquí és el de sol i platja”, sosté el vicedegà de la Facultat de Turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Tolo Deyà. Un dels atractius més assentats és l’ornitologia, sobretot en zones humides com les albuferes. No obstant això, l’univers i els cossos celestes podrien fer-se un lloc en el sector de la mà de la Fundació Institut d’Astronomia i Aeronàutica de Mallorca (FIAAM).

]]> <![CDATA[Paisatge, aventura i biodiversitat: una Mostra de Fotografia de Muntanya que et transporta]]>

266 fotografies de 94 autors diferents. La convocatòria per participar en els III Premis de Fotografia de Muntanya 2022 ha tingut un increment de participació de fins a un 60 per cent. D'aquestes fotografies se n'han seleccionat un total de 30 finalistes. Són les que formen part de l'exposició que es podrà veure a la sala de la tercera planta del Centre Cultural la Misericòrdia a partir d'aquest dijous a les 19 hores. La inauguració de la mostra és oberta al públic, i abans es farà l'entrega dels premis de les 10 categories d'aquests guardons.

]]> <![CDATA[El Pla de Gestió Natura 2000 proposa prohibir la construcció d'habitatges aïllats a la costa oest d'Eivissa]]>

El Pla de Gestió de Xarxa Natura 2000 Costa Oest d'Eivissa, que ha sortit a exposició pública aquest dijous, proposa prohibir la construcció d'habitatges unifamiliars aïllats al voltant de Cala d'Hort, segons ha informat la Conselleria de Medi Ambient i Territori en una nota de premsa.

]]> <![CDATA['Ciència a sa Dragonera', un recull de tots els estudis que s'han fet al parc natural]]>

El Consell de Mallorca ha publicat Ciència a sa Dragonera, un recull de tots els estudis que s'han fet al parc natural. El seu objectiu és facilitar l'intercanvi d'informació sobre aus, rèptils, fauna cavernícola, invertebrats i ecologia de les comunitats.

]]> <![CDATA[Catàstrofes, etc.]]> L’erupció del volcà canari ha servit, aquests últims dies, per posar-nos davant un mirall per a les nostres pors, frustracions i estupideses. Més enllà dels que confonen les illes Canàries amb les Balears –tot i haver estat a les dues bandes–, la qual cosa, de cara a l’exterior, sembla que posa demencialment en perill l’arribada de turistes a ambdues bandes, hi ha tots aquells que han volgut veure un avís planetari, una resposta en forma de lava destructora al daltabaix ecològic que estaria patint el nostre pobre planeta. 

]]> <![CDATA[Diversitats]]> La lectura del llibret recent Els colors de la neu, dels lingüistes Pere Comellas i Carme Junyent, m’ha coincidit en el temps amb un parell de capítols de l’extraordinària sèrie documental Our planet, del britànic David Attenborough. Hi he trobat més punts de semblança dels que d’entrada diríeu que tenen, i miraré d’explicar-ho.

]]> <![CDATA[I si els humans fóssim el problema?]]> Les persones, a diferència dels llops o les serps, tenim consciència de ser el que som, la qual cosa ens aporta la capacitat de reflexionar sobre nosaltres i la realitat que ens envolta a la vegada que ens permet prendre decisions pràctiques a partir del que sabem. Això ens fa sentir especials, però no necessàriament distints de les altres espècies, i és per això que, des de fa mil·lennis, molta gent es veu com una part més de la natura.

]]> <![CDATA[I si els humans fóssim el problema?]]> Les persones, a diferència dels llops o les serps, tenim consciència de ser el que som, la qual cosa ens aporta la capacitat de reflexionar sobre nosaltres i la realitat que ens envolta a la vegada que ens permet prendre decisions pràctiques a partir del que sabem. Això ens fa sentir especials, però no necessàriament distints de les altres espècies, i és per això que, des de fa mil·lennis, molta gent es veu com una part més de la natura.

]]> <![CDATA[Tornaran els obscurs creueristes...]]> Els fons de la Unió Europea per a la recuperació econòmica van orientats a tres grans objectius, a saber: la transició ecològica, la digitalització i la reindustrialització. És a dir, es tractaria d'aprofitar la crisi del coronavirus per accelerar els deures que s'han de fer per dur endavant un nou model econòmic viable, i viable vol dir que no es carregui la naturalesa. Si ens carregam la naturalesa, no sortirem d'una crisi extremadament greu –aquesta pandèmia, per exemple– que ja entrarem dins una altra. Tots els processos productius s'han de digitalitzar per satisfer les demandes d'una població –la de la Unió Europea– de 446 milions de persones, i de passada corregir les greus desigualtats que s'hi produeixen: molts pobres cada vegada més pobres, i uns pocs rics cada vegada més rics. Aquesta digitalització ha d'anar unida a més paraulotes com la descarbonització, és a dir, la davallada d'emissions de CO2 a l'atmosfera, per evitar continuar contribuint a un canvi climàtic que ja ens ha començat a mostrar calamitats de tota casta, inclosa la pandèmia. L'altra paraulota, reindustrialització, vol dir (a partir dels pressupòsits acabats d'esmentar) tornar a produir, tornar a fer coses que es puguin vendre i exportar, i no dependre només o majoritàriament del sector dels serveis, verbigràcia del turisme. Aquests són els objectius que es fixa la UE, i posa a disposició, per acomplir-los, una quantitat mai vista: 750.000 milions d'euros en els propers tres anys, a repartir entre els 27 estats membres, dels quals a l'estat espanyol n'hi pertoquen 140.000. Per fer-se una idea del que això representa, l'economista Miquel Puig subratlla una dada: entre el 1986 i el 2011, Espanya va rebre dels fons de cohesió europeus l'equivalent al 15,68% del seu PIB. Ara es rebrà, en només tres anys, el 10% d'aquest PIB. És una quantitat fabulosa, que s'ha de saber aprofitar. Puig sap de què parla, perquè actualment és el coordinador de la Comissió Catalunya - Next Generation UE, el grup d'experts que assessora la Generalitat sobre com fer servir els fons europeus per reorientar l'economia catalana, i dins el qual hi ha altres economistes eminents, com Andreu Mas-Colell o Guillem López Casasnovas. També remarca, Puig, que els doblers s'assignaran a projectes, i hauran de ser projectes que vagin en la línia abans esmentada: transició ecològica, digitalització, reindustrialització. El temor és que hi hagi els doblers però no hi hagi prou bons projectes per gastar-los.

]]> <![CDATA[La naturalesa ja no existeix]]> L’any 1802 Alexander von Humboldt, naturalista i viatger alemany, home de curiositat i energia inesgotables, va escalar el Chimborazo, no gaire lluny de Quito. El Chimborazo és un volcà de 6.263 metres d’altura, i llavors es creia que era la muntanya més alta del món. Humboldt hi cercava dades botàniques, zoològiques, geològiques, el que fos, però sobretot el movien l’esperit aventurer i el fervor pel món. Humboldt i els seus dos acompanyants no varen fer el cim, però quan es trobaven a prop dels 6.000 metres d’altura l’alemany va veure amb claredat que la naturalesa és una gran xarxa en què res no es pot entendre de manera separada de la resta. Amb els anys, Humboldt va esdevenir el científic més famós del seu temps, i la seva obra més ambiciosa es titula Cosmos, una vella paraula grega que va rescatar per descriure el seu univers en què tot es lliga a tot. La magnífica biografia de Humboldt escrita per Andrea Wulf es titula La invenció de la naturalesa perquè s’hi explica d’on prové una de les maneres possibles d’entendre el món.

]]> <![CDATA[Passejos marítims en temps de pandèmia]]> El món sencer està en alerta sanitària pel coronavirus i en alerta econòmica per les conseqüències d’aquesta crisi en totes les activitats humanes imaginables. Tot el món...? No, a l’aldea mallorquina de Capdepera continuen endavant amb el seu objectiu estratègic: a saber, la reconstrucció dels passejos marítims de Cala Rajada i Cala Gat, destrossats el passat mes de gener pel pas de la borrasca Glòria. Al començament el govern d’Espanya no en volia sentir ni a parlar, de pagar per reconstruir passejos marítims, però el batle de Capdepera, Rafel Fernández, va protagonitzar una heroica rebel·lió contra el malvat Pedro Sánchez (el batle de Capdepera també és socialista, però té clares les seves prioritats) i va aconseguir el permís per a unes obres que la Demarcació de Costes va declarar d’emergència, motiu pel qual no s’han suspès ni tan sols durant l’estat d’alarma. Això sí: la plantilla s’ha hagut de reduir a la meitat, perquè els obrers puguin mantenir la distància mínima de seguretat. No només a Capdepera, tanmateix, mantenen la preocupació pels efectes de la borrasca Glòria: a Felanitx, també demanen permís a Costes per “regenerar” les seves platges amb arena procedent de graveres. En ambdós casos, tant a Capdepera com a Felanitx, els fa frissar el mateix motiu: que arribin els turistes i es trobin que no hi ha passejos marítims, ni terrasses per prendre un gelat o un refresc, o que no hi ha arena per estendre la tovallola.

]]> <![CDATA[Massa retòrica]]> Per molt que ens hi obstinem, l'univers no ens està enviant cap senyal perquè no som el melic del cosmos, som igual que totes les altres criatures que viuen en aquest planeta, éssers fràgils que neixen i moren després d'un llarg o breu recorregut. Som simples mortals i de tant en tant rebem sacsejades, llavors prometem bondats i rectificacions a canvi d'una altra oportunitat. L'esglai existencial és la teràpia de xoc per a la supèrbia que caracteritza la nostra espècie, ens creiem els amos del món. No som l'excepció de la humanitat, ens toca viure el que van viure altres generacions, guerres en alguns llocs del món, fams o abundància en altres i ara una pandèmia; la nostra pandèmia; la superarem i sobreviurà la nostra espècie. Mentrestant ens queda evident que la naturalesa és capaç de regenerar-se en poc temps i, per tant, està donant una classe magistral als empresaris-profetes de l'apocalipsi.

]]> <![CDATA[Mitja Terra per als altres]]> La paraula Txernòbil evoca l’apocalipsi contemporània, recreada per sèries de televisió de factura impecable i gran èxit comercial. Però Txernòbil és també el centre d’una àrea d’exclusió d’uns 3.700 quilòmetres quadrats (és a dir, com Mallorca) per on avui circula la gran fauna del nord d’Europa. Si la visitàssiu, hi podríeu veure exemplars d’ant (el cèrvid més gran del món), d’ossos bruns, de bisons europeus (el mamífer més gran d’Europa, en perill d’extinció), de llops, de linxs i de més de dues-centes espècies d’ocells. A la zona inaccessible per als humans de Fukushima hi passa si fa no fa el mateix: les càmeres enregistren el pas de senglars, faisans, macacos, guineus i altres bèsties. La lliçó és clara: quan els sàpiens ens retiram, la vida floreix. No retorna al seu estat original, perquè el que s’ha extingit està extingit per a sempre i perquè les espècies que hem mogut de lloc també se n’aprofiten, però creix i prospera.

]]>