El tancament de la fàbrica d'Agama, propietat de Damm, suposa una nova pèrdua econòmica per a sector primari de les Illes Balears. La part de la subvenció que la cervesera va rebre de Fons Europeus i del Ministeri d'Agricultura i Pesca tornarà als fons pressupostaris de la Unió Europea i el govern espanyol, respectivament. No s'invertirà en altres possibles explotacions del sector que podrien haver-la cobrat si Damm no els hagués sol·licitat per, posteriorment, tancar la fàbrica.

Les Illes Balears tindran cinc mesos més de marge per poder executar els projectes finançats amb 100 milions d'euros procedents dels fons europeus. La secretària d'Estat de Turisme, Rosario Sánchez, i el conseller del ram, Jaume Bauzá, han informat de l'ampliació dels convenis en una roda de premsa, en què han assenyalat que els temps de l'Administració, especialment dels ajuntaments, han dificultat l'execució de totes les inversions. És la tercera pròrroga aprovada des que la Comissió Europea va fixar la data inici i de finalització dels projectes en el desembre del 2023.

La companyia espacial Open Cosmos ha anunciat que fabricarà el primer satèl·lit de les Illes Balears que tindrà com a objectiu fonamental entendre l'impacte del canvi climàtic a l'Arxipèlag. Aquest projecte el durà a terme cofinançat amb fons europeus del Govern de les Illes Balears. A més, en la presentació han detallat, també, que Wireless DNA S.L., la Universitat de les Illes Balears i Garden Hotels, amb el suport de la Federació Empresarial Hotelera de Mallorca (FEHM), desenvoluparan un seguit d'aplicacions i casos d'ús per donar solució als reptes climàtics que afecten no només la ciutadania sinó també activitats econòmiques clau per a les Illes, com el turisme.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, encara no té el seu equip de comissaris format, però ja s'està plantejant una reforma en el pressupost de la Unió Europea que ha fet saltar les alarmes a les regions del bloc. Brussel·les es planteja reduir els 530 programes que té ara mateix fins als 27, només un per a cada estat membre. Aquesta modificació significa a la pràctica que encara se centralitzaria més l'entrega i distribució dels fons europeus, i es deixaria de lliurar algunes partides directament a les administracions regionals i locals. Per tant, en el cas de l'Estat, seria únicament el govern espanyol el que els podria rebre i, després, repartir-los com cregués convenient, també a Catalunya.

El consistori alaroner rebrà més d'un milió i mig d'euros del Govern procedents dels Fons Europeus Next Generation per realitzar diferents inversions. Aquesta és la xifra total que la Conselleria de Turisme, Cultura i Esports ha aprovat pel municipi amb la convocatòria per a la millora de la competitivitat i la capacitat d'adaptació del territori de les Illes Balears en l'àmbit turístic.

A Hatvan, un poble 60 quilòmetres a l'est de Budapest, una rampa que no porta enlloc és l'únic que queda d'un projecte finançat amb centenars de milers d'euros procedents de fons de la Unió Europea. Fa vuit anys, aquí es va inaugurar un circuit per a bicicletes i en tot el temps que va estar en funcionament només el van fer servir 55 persones. Si s'analitza només des del 2018, de fet, només hi ha passat un ciclista, segons el mitjà independent hongarès Atlatszo, que descriu el projecte com un exemple de llibre del mal ús dels fons de la UE a Hongria.

La Comissió Europea tindrà més temps per avaluar les fites vinculades al quart pagament dels fons europeus (10.021 milions d'euros). En concret, dos mesos a partir del 20 de març, quan acabava el termini. Així ho han anunciat el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, i el comissari europeu del ram, Paolo Gentiloni, en roda de premsa aquest dijous després d'una trobada per avaluar, precisament, el desplegament del Pla de Recuperació i dels fons europeus antipandèmia. El govern espanyol va demanar aquest quart desemborsament el 20 de desembre. Es tracta d'un pagament vinculat a 61 fites i objectius, entre les quals hi ha la reforma del subsidi de desocupació, que, precisament, va decaure al Congrés dels Diputats i, per tant, està pendent d'aprovar-se.

La pandèmia va canviar per sempre l’economia, però més a escala geopolítica que no pas en el dia a dia dels ciutadans. El teletreball s’ha consolidat, però no és majoritari i el turisme continua sent un motor de creixement. En canvi, la UE i els EUA han emprès canvis substancials per enfortir la seva capacitat productiva. 

El 56,7% dels fons Next Generation que s'han assignat a les Balears a través del Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR) està encara sense exectutar, segons es desprèn de les dades provisionals de l'Oficina d'Inversions Estratègiques (OIE) del Govern. Amb data de 31 de desembre, les Illes havien rebut 1.407,8 milions d'euros del MRR: 1.070,4 han estat assignats pel Govern; 204,5 són subvencions estatals a entitats i particulars; i 132,8 són d'adjudicacions a empreses illenques.

40.000 milions d'euros dels fons europeus en forma de préstec. Són els diners que a partir de l'estiu l'Institut de Crèdit Oficial (ICO) té previst posar a disposició d'empreses, autònoms i famílies per cobrir inversions en transició ecològica, digitalització i tecnologia, turisme o, fins i tot, habitatge social. Es tracta d'una part important del total de préstecs vinculats a l'addenda del Pla de Recuperació i Transformació espanyol (83.000 milions d'euros de préstecs i 10.000 milions de transferències), que l'Estat va demanar l'octubre passat a la Comissió Europea. Aquest dimarts s'ha fet un pas més per poder desbloquejar-los.

A més de la Mancomunitat Pla de Mallorca, que ha presentat quatre projectes per valor de més d’un milió d’euros, quasi la majoria de municipis del Pla han sol·licitat, de manera individual, diferents propostes als fons europeus Next Generation. En total, els 14 pobles del Pla han demanat més de 25 milions d’euros en una línia d’ajudes convocades per a la millora d’espais públics amb l’objectiu de promoure el turisme. A continuació, detallam algunes de les propostes que n'hem pogut obtenir.

El Govern va alertar que, dels 1.014 milions d’euros procedents dels fons europeus que la Moncloa ha dipositat a les Balears, almenys 344 estaven en risc de perdre’s per la dificultat de complir amb els terminis. Però aquesta xifra és només una pista d’un potencial desaprofitament de recursos molt difícil de calcular. No només pel que fa als fons adjudicats que finalment no s’acaben executant, també respecte de totes les convocatòries que els ajuntaments i les conselleries escullen no atendre, perquè, o bé no s’ajusten a les necessitats específiques del territori, o bé no hi ha mans ni equip suficients per tirar endavant amb els projectes. El complicat procediment imposat per Brussel·les es fa costerut per a l’administració balear. Damunt això hi ha, a més, les tensions entre el govern espanyol i les autonomies liderades pel PP, que després de la investidura de Pedro Sánchez fan front comú.

L'Ajuntament de Palma ja no farà l'eix cívic de Cotlliure, que havia de donar continuïtat al del carrer de Blanquerna. Així ho ha comunicat el regidor de Mobilitat de Cort, Toni Deudero, aquest dimecres en una roda de premsa. Concretament, l'edil ha informat que la seva àrea renuncia al programa Mitma 2 de fons europeus, de 13 milions d'euros, per qüestions de terminis. L'eix cívic del carrer de Cotlliure era un dels projectes que s'havien de pagar amb aquesta partida i Deudero ja ha avançat que el Consistori no preveu sufragar-lo amb doblers de les arques públiques.

No només es tracta d'un pla ambiciós pel que fa al volum de diners —en el cas espanyol fins a 163.000 milions d'euros entre transferències directes i préstecs—, sinó també pel seu calendari: execució total dels fons l'agost del 2026, és a dir, en menys de tres anys. Per això, des de fa uns mesos el govern espanyol, però també altres estats membres, va posar damunt la taula la necessitat de tenir més marge per executar els fons europeus vinculats al Pla de Recuperació i Resiliència i alhora complir amb el seu reglament.

Espanya no tindrà, per ara, un sistema de pagament alternatiu als peatges de les autovies. Aquest dilluns, la Comissió Europea ha confirmat la modificació del punt del pla de recuperació espanyol que incloïa "la possible articulació d'un mecanisme de pagament per l'ús de les carreteres estatals" i que s'havia d'implementar a partir de l'any 2024. Finalment, aquest element desapareixerà del pla i serà substituït per mesures que incentivin l'ús del transport sostenible i, en particular, el transport de mercaderies per ferrocarril.

El Consell de Menorca ha anunciat una inversió de 4,7 milions d'euros amb l'objectiu de millorar els serveis de les urbanitzacions turístiques de l'illa. Els doblers s'executaran en els pròxims tres anys i inclouen accions en medi ambient, eficiència energètica i competitivitat.

Des que es van crear els fons Next Generation, una de les preguntes que tots ens fem és: ¿serviran realment per transformar la nostra economia?

Els països bàltics van deixar de tenir la mateixa amplada de ferrocarril que el bloc occidental d'Europa poc després de la Segona Guerra Mundial i van passar a les mides que marcava l'antiga Unió Soviètica. I, més de tres dècades després de la caiguda del Mur de Berlín, la situació encara no ha canviat: Estònia, Letònia i Lituània continuen més ben connectades per via fèrria amb Rússia que no pas amb la Unió Europea. Això explica que majoritàriament el trànsit ferroviari de mercaderies que arriben als Bàltics procedeixi de l'est d'Europa, sobretot del veí rus.

La presidenta del Consell de Mallorca en funcions, Catalina Cladera, ha comparegut aquest divendres en roda de premsa per donar compte de les darreres dades de gestió en relació amb projectes que han tingut o tindran finançament europeu. Actualment, i des de la posada en marxa de l’Oficina de Fons Europeus del Consell de Mallorca a l’octubre de 2021, la institució insular ha aconseguit finançament europeu per a 122 projectes a Mallorca, entre els projectes impulsats per la institució insular (60 projectes) i projectes municipals que ha coordinat i gestionat l’Oficina del Consell (62 projectes).

El conseller de Turisme, Treball i Model Econòmic en funcions, Iago Negueruela, ha fet balanç aquest dijous de la recaptació de l'Impost de Turisme Sostenible (ITS), més conegut com a ecotaxa, a més dels fons europeus destinats a aquesta àrea. Des que es tornà a implantar el 2016, l'ITS ha atorgat al Govern una recaptació de 560 milions d'euros, i aquest 2023 s'ampliarà, segons les previsions, a 692 milions. Així i tot, "si es mantenen els nivells de turistes que tenim, els ingressos seran superiors".