L'Obra Cultural Balear considera que la sentència del TSJIB és una "oportunitat immillorable" perquè el Govern balear "rectifiqui" i faci que el català "sigui requisit per treballar a la sanitat". En concret, reclama a l'Executiu que "aprovi el decret que hauria d'haver aprovat el 2018, és a dir, un decret coherent amb la llei i que, per tant, faci que la llengua catalana sigui un requisit d'accés a la funció pública sanitària".

La delegada del govern, Maria Salom, ha defensat la impugnació del decret que regula el coneixement del català entre els professionals de la sanitat pública pel fet que "hi ha vacants de determinades especialitats mèdiques que no es poden cobrir".

La presidenta de Balears, Francina Armengol, ha negat avui que parlar català sigui un requisit per formar part de l'Orquestra Simfònica de Balears, i ha criticat els qui empren la llengua com un instrument de divisió entre els ciutadans.

El president del PP balear, Biel Company, assegura que l’exigència del català com a requisit en la sanitat implica “rebaixar la qualitat sanitària i anar contra un servei bàsic”. A més, defensa que les llengües pròpies de les comunitats bilingües “no es poden utilitzar políticament” ni tampoc “per generar confrontació i odi en la societat”.

Rosa Taberner, adjunta del Servei de Dermatologia de l’hospital Son Llàtzer, ho té clar. Quan li demanen pel decret de català que el Govern vol aprovar per regular l’ús d’aquesta llengua per part del personal sanitari no dubta ni un segon: “Per suposat que hi estic a favor”. Taberner és una de les facultatives de l’àmbit de la salut a les Illes que es pronuncien en defensa de la voluntat de l’executiu de Francina Armengol d’exigir als professionals sanitaris un nivell bàsic de català i de donar als que no el tinguin un termini de dos anys per obtenir-lo.

La infermera d’Atenció Primària Yolanda Bonnín aplaudeix el decret del català “perquè és un dret dels usuaris poder ser atesos en la seva llengua”. A més, assegura que el nivell B2 que s’exigia inicialment “no és tan elevat si tenim en compte que per accedir a qualsevol carrera et demanen un nivell similar d’anglès”. Des del seu lloc de feina al Centre de Salut de Sant Agustí, Bonnín diu que, “com a professionals que donam un servei ens hem d’adaptar nosaltres als pacients”. “En situacions delicades com ara la el final de la vida o la transmissió d’una mala notícia, nosaltres hem de poder comunicar la informació sensible en la llengua del pacient”, assenyala.

El portaveu i diputat de Ciutadans (Cs) Balears, Xavier Pericay, s'ha reunir aquest divendres, juntament amb el coordinador del Comitè Insular d'Eivissa, Jose Luis Rodríguez Poblador, amb representants de la Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) durant la seva estada a la illa d'Eivissa per traslladar-los la voluntat de Ciutadans (Cs)d'eliminar el requisit del català en la sanitat pública. “El català no pot ser un requisit en l'administració pública, ja sigui en salut com en serveis centrals, sinó que ha de ser un mèrit”, va manifestar Pericay.

El líder del PSOE, Pedro Sánchez, ha manifestat aquest dimarts que les crítiques a l'esborrany del drecret de la implantació del català a la sanitat balear “són una maniobra del conservadorisme de la dreta balear per amagar l'aposta de la sanitat pública que està fent l'equip de Francina Armengol".

La consellera de Salut, Patricia Gómez, ha assegurat que el nivell d'exigència del català als professionals de la sanitat pública –el B1 (elemental) i l'A1 (bàsic)– és “totalment assequible”, per la qual cosa ha demanat al PP que deixi de fer “demagògia amb la llengua, la cultura i els sentiments”.

La Plataforma per la Llengua ha creat una pàgina web per pressionar la presidenta del Govern, Francina Armengol i evitar que rebaixi les condicions del decret del català a la sanitat de les Illes Balears.

El portaveu del PSIB-PSOE al Parlament, Andreu Alcover, ha criticat que "Company i Bauzá proposen ara defensar la sanitat pública" i ha assegurat que "la foto de tots dos junts és impagable".

El 65% de la Mesa Sectorial de Sanitat ha votat a favor del nou decret de capacitació lingüística de català. El català serà finalment un requisit però es rebaixa el nivell a acreditar fins el B1 i es farà amb una moratòria de dos anys després de treure la plaça fixa en oposicions per tal d'accedir a la carrera professional.

El Govern ha presentat aquest dematí un nou esborrany del conegut com a decret de català a la sanitat, que servirà per convocar oposicions per a més de 4.000 professionals d'aquest sector i per regular-ne l'exigència del coneixement de la llengua pròpia.

El Col·legi de Metges de les Illes Balears es manté fidel al seu rebuig del català com a requisit. Així Ho ha dit avui el seu president, Antoni Bennàssar, en declaracions a l'ARA Balears. Consideren que aquesta mesura suposarà problemes per ocupar places sanitàries històricament deficients, com ara les de medicina general, radiologia, traumatologia i pediatria, entre d'altres.