Vuit entitats vinculades a la mobilitat, el tren, el ciclisme i la defensa del territori han qüestionat el projecte del segon cinturó de Palma, presentat aquesta setmana pel Consell de Mallorca amb una inversió prevista de 350 milions d’euros. El GOB, l’Associació d’Usuaris del Tren, Vianants Mallorca, Terraferida, Amics de la Terra, Plataforma Anti-Autopista, Plataforma Maria poble petit i Sineu en Bici i a Peu consideren que l’actuació no respon a les necessitats de mobilitat de bona part de l’illa.

Plaça del Fossar de Sineu, novembre del 2003. Milers de persones contemplen la representació satírica de les noces entre Maria Antònia Munar i Jaume Matas, símbol de l’aliança política que impulsa una transformació sense precedents de la xarxa viària de Mallorca. El Pla de carreteres del Consell de Munar projecta una illa convertida en un gran Scalextric i encén una de les etapes més intenses de mobilització social de la història recent. Sineu esdevé l’epicentre del rebuig a l’autovia Inca-Manacor, una infraestructura que amenaça de mutilar la comarca del Pla. Al mateix temps, una altra consigna es comença a sentir: ‘No al segon cinturó’.

La presentació de fa uns dies del nou tram del segon cinturó de Palma va recordar, com explica l’ARABalears, aquells temps inesborrables a la nostra memòria de “les carreteres a la mallorquina” de Maria Antònia Munar. Obres presentades amb bons canapès, envelats i, sobretot, molta barra. Perquè pretenien fer creure als ciutadans que posar més asfalt era resoldre la mobilitat.

Els partits de l'oposició al Consell de Mallorca, el PSIB-PSOE i MÉS per Mallorca, critiquen durament el projecte del tram I del segon cinturó fet públic aquest dimecres. El Consell de Mallorca va anunciar l'any 2024 un primer projecte del Tram I del segon cinturó de Palma valorat en 110 milions d'euros. El president de la institució insular, Llorenç Galmés, va comparèixer aquest dimecres acompanyat de la presidenta del Govern i del batle de Palma per presentar el projecte definitiu, que ha pressupostat en 350 milions d'euros.

Una nova carretera –el primer tram del segon cinturó– és la recepta del Consell de Mallorca per pal·liar el col·lapse circulatori que pateixen els accessos a Palma. Es tracta d'una actuació “d'un gran consens social”, segons la institució insular, amb un cost previst de 350 milions d'euros que ha de continuar el desdoblament de la Ma-30 entre la carretera de Manacor i l’autopista de Llucmajor. El projecte ha guanyat en ambició, pressupost i termini d'execució respecte del que presentà el mateix Galmés l'any 2024.

Un home ha mort i un altre ha resultat ferit greu en un accident de trànsit entre dos cotxes ocorregut el matí d'aquest dimarts en el segon cinturó de Palma.

El Consell de Mallorca ha modificat el projecte del primer tram del segon cinturó de Palma amb l'objectiu de "facilitar la construcció" del futur tren que anirà de Palma a Llucmajor, segons ha informat el director general d'Infraestructures i d'Inspecció Tècnica de Vehicles, Rafel Gelabert. La institució insular farà un pas subterrani de 15 metres d'amplària que anirà per davall del túnel soterrat que permetrà accedir a Son Ferriol des de l'autopista cap a l'aeroport.

El Consell de Mallorca ha anunciat que destinarà 1,1 milions d'euros a la redacció del projecte de construcció del primer tram del segon cinturó de Palma. Així ho va detallar aquest dimarts i ha informat, també, que les obres podrien començar a finals del 2026 o principis del 2027. D'altra banda, van explicar també que la Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Gesix-Ayesa ha resultat l’adjudicatària per redactar el projecte definitiu d’aquesta obra que té un pressupost de 110 milions d’euros.

La construcció del primer tram del segon cinturó de Palma començarà d'aquí a dos anys i tindrà un cost de 110 milions d'euros, segons les previsions del Consell de Mallorca. El president de la institució insular, Llorenç Galmés, i el conseller insular de Territori, Mobilitat i Infraestructures, Fernando Rubio, han presentat aquest dilluns el projecte, que inclourà un túnel soterrat, amb dos carrils per a cada sentit de circulació, que tindrà 845 metres de llargària i permetrà accedir a Son Ferriol des de l'autopista cap a l'aeroport, amb accés a la zona industrial i comercial, sense haver de passar pel Coll d'en Rabassa. Galmés i Rubio també han destacat que aquesta infraestructura inclourà un vial cívic amb carrils bici i un aparcament dissuasiu de 450 places, amb el compromís per part de l'Ajuntament de Palma d'implantar noves línies llançadores de bus per arribar al centre de Ciutat en transport públic.

El grup del PP en el Consell de Mallorca defensarà aquest dijous una moció en la qual demana que es dugui a terme el tram I del segon cinturó de Palma i ho farà malgrat que és precisament el PP, juntament amb Vox, qui governa a la institució insular i té les competències de mobilitat, amb Fernando Rubio com a conseller insular de Mobilitat i Territori. El tram I va del Coll d'en Rabassa fins als dipòsits de CLH. De fet, el PP ha presentat aquesta iniciativa quan el projecte ja està redactat i se sap que tindrà un pressupost de 100 milions d'euros. A més, cal recordar que la contractació del projecte va passar pel Consell Executiu a finals de desembre, segons informa Europa Press.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha descartat de manera rotunda que estigui damunt la taula l'execució del projecte del cinquè tram del segon cinturó de Palma. “Massa feina tenim amb el primer tram, un projecte del qual l'anterior equip no havia fet res, per començar a fer feina amb un tram tan complicat”. El president ha afirmat que se centraran els esforços d'aquesta legislatura en la construcció del primer tram del segon cinturó. “En cap moment hem parlat del cinquè tram, ni està als acords de governabilitat ni al programa electoral. Els veïnts de Son Sardina poden estar tranquils”.

Fer arribar la via connectora des de l’altura de l’autovia de Manacor fins al Coll d’en Rabassa és una de les prioritats que s’han marcat el PP i Vox durant el mandat que ara comença. Així figura en el document ‘Acords de Govern per a Mallorca’, que les dues formacions signaren i que permet que Llorenç Galmés en sigui el president, alhora que els populars i els d’extrema dreta es repartesquin les àrees de govern.

Eliminar el segon cinturó, i limitar el preu del lloguer i l'arribada de creuers a Ciutat són qüestions clau perquè MÉS per Palma arribi a un acord de govern a l'Ajuntament amb el PSOE i Podem. Els ecosobiranistes han volgut deixar clar el seu posicionament, com ha explicat el batle en funcions, Antoni Noguera, a les xarxes socials.

"Les autopistes que s'han fet són les que ja havia fet Maria Antònia Munar, igual que el segon cinturó de Son Ferriol", ha subratllat el president del GOB, Amadeu Corbera, durant el balanç de la legislatura que els ecologistes han fet aquest dimarts. La legislatura no ha implementat "les polítiques d'esquerres a l'altura de la crisi ecològica que vivim", ha lamentat la portaveu, Margalida Ramis, per valorar les polítiques autonòmiques dels darrers quatre anys. Unes polítiques que han advocat pel "continuisme" i no tant per un "canvi de model".

Una comissió informativa del Consell de Mallorca ha votat aquest dijous dematí a favor del projecte inicial del primer tram del segon cinturó que ha de permetre l'accés a Palma des de l'autopista. Tots els partits hi han votat a favor excepte el representant de Podem, Jesús Jurado, que s'ha abstingut.

Ciutadans ha oferit una roda de premsa avui dematí per explicar que encara no hi ha cap acord sobre la regulació de les terrasses a la via pública, ja que la nova ordenança, segons la regidora Patrícia Conrado de Villalonga, obligarà els bars, cafeteries i restaurants "a demanar permís a les comunitats de veïns per ampliar una terrassa i a guardar sempre dins l'establiment les cadires i taules, i pràcticament farà impossible que una vorera de menys de 3,5 metres d'ample pugui allotjar una terrassa". De tot això, segons Conrado, el que més ens preocupa és el percentatge d'eliminació de terrasses, perquè significa "eliminació de llocs de feina" i "sembla que l'equip de govern no es preocupa pels efectes econòmics".