Els serveis jurídics del Govern, representants en l'Advocacia de les Balears, han recomanat que l'Executiu recorri la sentència del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) que anul·la el decret que regulava l'exigència del català al personal de la sanitat pública. Segons ha explicat la portaveu de l'Executiu, Pilar Costa, volen "preservar" les oposicions i les places ja adjudicades.

El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) ha anul·lat el decret llei del Govern balear que regulava l'exigència del català al personal de la sanitat pública. L'alt tribunal ha dictaminat que aquest decret és contrari al dret, ja que incompleix la Llei de l'Estatut bàsic de l'empleat públic, que configura la carrera professional i la mobilitat.

El govern d'Espanya ha retirat el recurs contenciós administratiu contra el decret del català a la sanitat, segons ha anunciat aquest dijous mitjançant un comunicat. El Govern de les Illes Balears va aprovar el passat 23 de març el decret que regula el coneixement de català necessari per treballar al sistema de salut pública de les Illes Balears. El document havia estat negociat entre el PSIB i MÉS en el si del Govern i amb els sindicats a la mesa sectorial de salut.

Després que la Delegació del Govern hagi decidit presentar un recurs davant el Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears contra el decret del Govern que regula el coneixement del català a la sanitat, la presidenta Francina Armengol no ha dubtat a parlar.

La diputada de Ciutadans Olga Ballester ha acusat avui la presidenta del Govern, Francina Armengol, de generar una "situació de caos i discriminació" a la sanitat balear en promoure una "política identitària" que limita els drets dels professionals de la salut que no tenen títol de català.

La política lingüística del Govern i el decret del català a la sanitat són els culpables, segons un tuit de la plataforma Mos Movem, de l'agressió que varen partir dos joves a Palma per ser gais i parlar català. Mos Movem ha culpat Armengol de sembrar "l'homofòbia i la xenofòbia" amb les polítiques que s'estan duent a terme des del Govern.

Ahir diumenge, entre 1.000 i 2.000 persones es varen manifestar pels carrers de Palma contra el decret aprovat pel Govern que estableix que el personal sanitari ha d'acreditar cert nivell de coneixement de català per consolidar el seu lloc a la funció pública. Entre aquestes persones hi vàrem veure l'actual president del Partit Popular, Biel Company, els dos diputats de Ciutadans, Xavier Pericay i Olga Ballester, i l'expresident de les Illes Balears, José Ramón Bauzá.

L'Assemblea Sobiranista de Mallorca assenyala en un comunicat que "el cap de brot del grup ultraespanyolista" Mos Movem ha dit públicament que "han nascut per frenar l'independentisme" a Balears. Segons l'Assemblea, amb aquesta declaració s'han "llevat la careta".

A la manifestació d'aquest diumenge contra el decret del català hi ha hagut una important presència de representants del Partit Popular com ara el president del PP, Biel Company, amb l'eurodiputada Rosa Estaràs i també Toni Fuster, Llorenç Galmés, Núria Riera, Margalida Duran o Pere Rotger.

Un miler de persones s’han manifestat en el centre de Palma amb el crit “ens movem, no ens aturarem”. Entre el públic hi ha hagut nombrosos metges, un col·lectiu que des del primer moment ha criticat el decret perquè considera que els “idiomes no salven vides”, com resava la pancarta principal.

La Mesa Sectorial del Servei de Salut es reunirà aquest divendres a les 12 h. Aquest òrgan reuneix els representants sindicals i el Govern del Pacte i serà l'encarregat de donar previsiblement la llum verda al decret de català a la sanitat, tot i que algunes forces sindicals encara no hi han resolt el seu posicionament. El sindicat mèdic Simebal es continua oposant al redactat dels partits d'esquerres, tot i que el nou esborrany de decret aconseguirà més suport dels treballadors que l'anterior.

La ministra de Sanitat, Dolors Montserrat, ha afirmat aquest dijous que és “dantesc” que el Govern de les Illes Balears vulgui exigir el coneixement del català als professionals de l'IB-Salut. Per això, ha animat l'Executiu autonòmic a “retirar” aquesta exigència.

El projecte de decret pel qual es regularà el nivell de llengua catalana que s'exigirà als treballadors de l'IB-Salut ha estat presentat aquest dimecres als sindicats després de l'acord entre el PSIB i MÉS per Mallorca. Una de les novetats del text és, com ja avançava l'ARA Balears, la inclusió d'una disposició que obliga avaluar l'impacte del text sobre la normalització lingüística cinc anys després que es comenci a aplicar.

El Pacte ja ha tancat el nou esborrany de decret del català a la sanitat. L'ha presentat aquest matí a la mesa tècnica als sindicats i l'ha defensat en una roda de premsa en què també ha fet balanç dels més de dos anys i mig de legislatura.

El Govern convocarà oposicions per treballar a la sanitat de les Illes Balears amb més de 4.000 places a disposició dels professionals que hi vulguin accedir. Tal com han negociat el PSIB i MÉS, el decret que regularà la convocatòria establirà que els nous funcionaris hauran d'acreditar un nivell B1 de llengua catalana per consolidar la feina a la funció pública.

El Col·legi de Metges de Balears no anirà finalment a la manifestació de dia 18 contra el decret del català, segons que ha anunciat avui horabaixa.

"Valentia". Això és el que demana el sindicat STEI-Intersindical al Govern de les Illes Balears. Per a l'STEI, "si existeix el dret a usar aquesta llengua, el Parlament i la societat en general han de garantir que es pugui fer efectiu". És el que ha dit el sindicat sobre el decret del català a la sanitat i la necessitat de conèixer la llengua pròpia per treballar als serveis públics de les Illes.

La posició del Govern és un “jocs de disbarats que consisteix a dir una cosa un dia i la contrària l'endemà”, ha dit el diputat de Ciutadans, Xavier Pericay, a la presidenta Francina Armengol. Pericay ha preguntat a la presidenta sobre el decret que ha d'exigir el català com un requisit per fer feina a la sanitat pública de les Illes Balears. "Ningú no ha donat suport a aquest decret", ha defensat el diputat.

Jorge Tera, secretari general del Sindicat d'Infermeria SATSE, ha mostrat satisfacció davant la decisió del Govern de rebaixar el nivell de català del B2 al B1 per a metges i infermers. Segons Tera, el més important és que el decret no exclogui cap professional per una qüestió de llengua i que es puguin presentar a les oposicions i després acreditar els seus coneixements.

El ple del Parlament de les Illes Balears ha reiniciat la seva activitat després de l'aturada nadalenca. Els principals temes d'actualitat, com ara la zonificació turística presentada pels consells, el decret del català a la sanitat o el decret de guarderies, han centrat les preguntes de l'oposició a la cambra.