A Catalunya hi ha disset canyets o punts d’alimentació suplementària (PAS) per a aus rapinyaires o necròfagues. Són espais autoritzats i regulats on, complint un seguit de requisits, es poden deixar subproductes carnis no destinats al consum humà que provenen d’escorxadors, com ara potes de xais, d’ovelles o de cabres. Hi ha d’haver una traçabilitat de cadascuna d’aquestes aportacions, que s’han de registrar, i se'n fa un control estricte. Gràcies a aquests canyets, algunes aus necròfagues, com el voltor comú, s’han pogut recuperar, i d’altres, que encara estan en situació de vulnerabilitat o directament en perill d’extinció, com el trencalòs, l’aufrany, el voltor negre o el milà reial, porten camí de recuperar-se.

Quan pensam en plàstics en el medi ambient, ens ve al cap la presència a la mar. No obstant això, aquest material s’estén a les copes dels arbres. A les Illes, és “habitual” trobar-hi trossos als nius de milana, confirma el responsable de l’àrea de conservació de GOB Mallorca, Toni Muñoz. “A Menorca fa més de 30 anys que estudiam aquesta espècie i sempre n’hem vist”, constata el membre de la Societat Ornitològica de Menorca (SOM), Josep Capó. Tot i això, a causa de l’activitat turística i el trànsit marítim, entre d’altres, de cada vegada hi ha més fems i plàstics escampats per la natura i s’han observat restes plàstiques a nius d’espècies com la primavera o el pardal, on “no era tan habitual trobar-ne”, afegeix.

El GOB ha alertat aquest dimecres d'un descens de fins a un 22% a Mallorca i d'un 13% a Formentera de la presència d'aus aquàtiques que hivernen a zones humides d'aquestes illes en la darrera dècada. Així ho reflecteix el cens d'aus aquàtiques i limícoles que es fa cada any a mitjan gener en el marc de l'International Waterbird Census, coordinat per Wetlands International, i que indica, d'altra banda, que en el cas d'Eivissa se n'observa un lleuger ascens d'un 5%. A Menorca, tot i l'augment després de dos anys de descensos, tenint en compte els darrers deu anys s'observa una caiguda d'un 4%.

La Conselleria d'Agricultura, Pesca i Medi Natural ha habilitat dues noves illetes de cria i descans d'ocells aquàtics al Parc Natural de l'Albufera de Mallorca. Les illetes tenen una forma circular i una superfície, entre ambdues, de poc més de 200 metres quadrats i s'espera que, durant la primavera de l'any que ve, siguin ocupades per diferents espècies d'ocells aquàtics perquè nidifiquin, segons ha informat aquest diumenge la Conselleria en una nota de premsa. Fins aleshores, també es podran fer servir com a zona de descans. De fet, ja s'hi han vist grups d'avisadors (Himantopus himantopus), de cama-roges (Tringa totanus) i de camaverdes (Tringa nebularia), entre altres espècies més escasses.

El GOB ha carregat aquest dimecres contra l'organització del Rock'n'Rostoll perquè, segons l'entitat, es fa dins una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). El festival, que té lloc des de fa prop de 30 anys a la finca de Son Perot, a Maria de la Salut, va incorporar una nova ZEPA l'any 2018 després que el Govern ampliàs la xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus, un fet que el grup d'ornitologia ha criticat, ja que considera que es tracta d'un espai "ambientalment inadequat" per celebrar una festa nocturna i multitudinària com el Rock'n'Rostoll. De fet, el GOB ja va avisar d'aquest fet en l'edició anterior i instà públicament a la seva reubicació. "Malauradament, tant l'Ajuntament com l'organització n'han fet cas omís".

Un projecte creat per la Fundació Vida Silvestre Mediterrània (FVSM) ofereix l'oportunitat de seguir en directe, a través d'una webcam, l'evolució d'una parella de voltors negres en ple període de reproducció. En aquests moments, es pot observar el naixement d'un poll després de 55 dies de posta. Aquesta iniciativa permet analitzar el comportament més íntim d'aquests exemplars, com mai s'havia mostrat fins ara a la serra de Tramuntana, sense provocar cap molèstia al seu entorn natural.

La pluja i el fred ha fet que els ocells de l'Albufera de Mallorca s'hagin arrecerat entre la vegetació de les voreres dels canals, que d'ençà de dilluns van plens d'aigua i arrosseguen canyet i branques. Aquesta imatge contrasta amb la de just fa uns dies, quan les temperatures eren primaverals i alguns ocells començaven a festejar. "Les ànneres són els ocells més primerencs, i ja se'n començaven a veure algunes colles a festejar. El fred i l'aigua, però, els ha llevat la festegera de cop", explica Maties Rebassa, director d'aquest parc natural.

Un total de 23.913 aus aquàtiques de 72 espècies diferents estan passant l'hivern a les zones humides de les Balears. Així ho ha explicat el GOB en una nota de premsa, en què ha assenyalat que aquesta xifra romp una tendència positiva que s'havia registrat els darrers anys, si bé el total és similar: baixa a Mallorca, però augmenta a la resta de l'illes.

15.803 exemplars de més d’una seixantena d'espècies diferents passen l’hivern a les zones humides dels diversos espais naturals protegits de l'Arxipèlag. El Govern de les Illes Balears ha publicat aquest dissabte les dades recollides durant el recompte que es realitza anualment el mes de gener i en el qual participen, a banda del personal dels espais naturals, ornitòlegs i voluntaris col·laboradors.

Després de deu anys, la Conselleria de Medi Ambient i Territori ha duit a terme un recompte complet del falcó marí a les Balears. Segons han explicat en una nota de premsa, la població es manté de manera estable i els canvis observats responen més a les fluctuacions habituals de l'espècie.

El Servei de Gestió Forestal de la Conselleria de Medi Ambient ha publicat una nova entrega de la col·lecció de la Guia dels Boscos de les Illes Balears, aquesta vegada especialitzada en els ocells. El Govern ha assenyalat que el document recull informació bàsica sobre els ocells que habiten els boscos de les Illes i està destinat a ser una eina per a la població escolar, però també per al públic interessat en general.

El Servei de Protecció d'Espècies, juntament amb l'associació Iniciativa per a la Recerca de Biodiversitat de les Illes Balears (IRBI) i l'Acord per a la Conservació dels Albatros i Petrells (ACAP), ha iniciat una campanya per tal de minvar la mortalitat de virots grossos. Medi Ambient ha assenyalat que els polls poden caure desorientats a nuclis urbans.

La Comissió de Medi Ambient de les Illes Balears (CMAIB), organisme depenent de la Conselleria de Medi Ambient i Territori, ha autoritzat el projecte d’instal·lació de molins antigelades a una finca del pla de Vilafranca on hi ha una plantació de 47 hectàrees d’ametllers. Es tracta d'uns molins que tenen com a finalitat moure l’aire puntualment per evitar que les gelades afectin els arbres i la seva producció. La mesura, segons el GOB, fa "cas omís a l'informe desfavorable del servei de protecció d'espècies de la mateixa Conselleria" i, a més, "és contradictòria amb l’estratègia espanyola de conservació de les aus agroestepàries".

El grup ecologista GOB ha demanat aquest divendres al Ministeri de Defensa que aturi "urgentment" les pràctiques aèries d'extinció d'incendis que s'estan realitzant actualment a Mallorca perquè perjudiquen els ocells que habiten a l'illa.

Encara que el turisme científic és un camp poc explorat a les Balears, hi ha països com el Japó, el Regne Unit i Suïssa que el porten per bandera. Abasta totes aquelles activitats que tenen la ciència com a fil conductor, aquelles que succeeixen a la naturalesa, en museus, en universitats i en centres de recerca. En el cas de l’Arxipèlag, és un sector que guanya adeptes, “però encara parlam de nínxols molt petits, tenint en compte que el turisme més rellevant aquí és el de sol i platja”, sosté el vicedegà de la Facultat de Turisme de la Universitat de les Illes Balears (UIB), Tolo Deyà. Un dels atractius més assentats és l’ornitologia, sobretot en zones humides com les albuferes. No obstant això, l’univers i els cossos celestes podrien fer-se un lloc en el sector de la mà de la Fundació Institut d’Astronomia i Aeronàutica de Mallorca (FIAAM).

El Consell de Mallorca ha publicat Ciència a sa Dragonera, un recull de tots els estudis que s'han fet al parc natural. El seu objectiu és facilitar l'intercanvi d'informació sobre aus, rèptils, fauna cavernícola, invertebrats i ecologia de les comunitats.

L'Ajuntament de Ciutadella ha instal·lat un total de 18 caixes niu amb l'objectiu d'afavorir la presència d'aus beneficioses mediambientalment per a l'entorn urbà. Es tracta d'un projecte anomenat BGreenMenorca finançat (1.400 euros) pel Consell Insular amb fons procedents de l'Impost del Turisme Sostenible (ITS). Mitjançant aquesta iniciativa, el Consistori pretén millorar la biodiversitat urbana de Ciutadella afavorint la presència d'aus beneficioses com les ratapinyades.

La Regidoria de Medi Ambient del Castell repartirà caixes niu amb l'objectiu de protegir i afavorir la presència d'aus insectívores al poble. La regidora Marisa Álvarez ha recordat que "les aus insectívores ajuden a reduir la presència d'insectes de manera natural, com la processionària que aviat començarà a sortir, i hem de poder conviure amb aquestes aus i recuperar el contacte amb la natura".

Un estudi pioner a les Illes Balears ha permès identificar al Parc Natural de la Dragonera 6.671 exemplars de 70 espècies diferents d'aus migratòries durant els períodes de migració primaveral i de tardor. D'aquestes espècies, n'hi ha 13 que no s'havien trobat mai fins ara a l'illa. Es tracta d'una investigació innovadora perquè és la primera que es fa a l'Arxipèlag utilitzant la metodologia de gravació de migració nocturna (NOCMIG, per les seves sigles en anglès), a través d'una estació d'estudi.

Una quinzena d'exemplars de falzies que estaven ateses pels tècnics del COFIB per diferents causes han estat alliberades aquest dijous. Segons ha explicat la Conselleria de Medi Ambient i Territori, aquest alliberament s'ha fet per commemorar la declaració d'aquesta espècie com a au de l'any, una iniciativa que va començar amb l’objectiu de preservar la població actual de l'espècie a la ciutat i augmentar-la per preservar la biodiversitat urbana per al futur.