Segons els socialistes, “s’ha posat al descobert el descontentament social per unes modificacions que no incorporen gran part de les al·legacions plantejades, i les queixes per l’absència d’explicacions de l’equip de govern municipal”. A més, afegeixen que “la memòria del planejament exposa clarament que part de les modificacions incloses en el pla general han estat imposades pel batle, Jaume Ferriol”.

El president del Consell de Mallorca, Llorenç Galmés, ha assegurat aquest dimecres que "Mallorca no necessita anar a les fires a cercar més turistes". En aquest sentit, ha anunciat que la institució insular al 2025 només assistirà a 11 fires turístiques, una xifra que suposa la reducció del 68% respecte del 2019, quan el Consell de Mallorca va participar a 34.

La VIII edició del Foro El Económico va omplir de gom a gom el Palau de Congressos de Palma amb un debat sobre reptes geopolítics de les Illes Balears. Amb la participació de ponents de tots els àmbits de l'Arxipèlag, des del món de l'esport fins a la presidenta del Govern i amb intervencions d'acadèmics, artistes, representants del sector turístic o empresaris, els convidats van mostrar quina és la seva visió de la situació actual que es viu a les Balears i quines podrien ser les pròximes passes per garantir un futur millor per a l'Arxipèlag.

Internet té la capacitat de diluir fronteres, de crear un espai mental compartit que sembla anul·lar la corporalitat. Aquesta capacitat de transcendir la matèria té alguns avantatges clars: Twitter ha fet quasi tangible, i d’alguna manera ha enfortit, la comunitat dels Països Catalans. Però la cultura de la confrontació que regna a la xarxa també posa a prova la nostra cohesió com a grup (en perill d’extinció).

Nikki Haley, exgovernadora de Carolina del Sud i aspirant a la presidència dels Estats Units, es ven com la candidata d'aquells que voldrien les polítiques de Donald Trump, però estan cansats del seu esperpent, les distraccions i els comptes pendents amb la justícia de l'expresident. Haley, que està pujant com l'espuma a les enquestes i està a punt de desbancar el governador de Florida, Ron DeSantis, en la segona posició, s'ha convertit aquest dimecres a la nit, en el quart debat republicà de primàries, en la diana preferida dels seus contrincants.

El debat dels vuit candidats catalans a TV3 i Catalunya Ràdio va servir sobretot per constatar (ja ho sabíem) que els partits independentistes catalans han decidit agafar el camí de la irrellevància, degut sobretot a l'obsessiva, patològica disputa que mantenen entre ells. Les eleccions de diumenge són frontistes, i les forces catalanes hi han arribat com a elements despenjats no tan sols de la pugna que s'hi lliura, sinó també de la realitat, pura i simple. Sentir els seus representants barallar-se encara sobre com s'ha de fer la independència de Catalunya, i qui se n'ha allunyat més i per què, provoca cansament i un punt de vergonya aliena. Com a molt, ERC pot aspirar a seguir donant suport a un eventual nou govern presidit per Pedro Sánchez, però amb una capacitat d'influència tant o més limitada que l'actual. Junts i la CUP ni això, per pròpia decisió. I aquest fan de l'ampliació de l'aeroport, en Muntañola, a banda de tenir unes perspectives magres, a penes es pot proposar com una pàl·lida versió d'en Duran i Lleida. Les picades d'ullet, per cert, a no “criminalitzar” el feixisme nostrat com el de l'alcaldessa de Ripoll i les opinions que el sustenten fan ensenyar a certa dreta catalana una fastigosa poteta supremacista.

Que un polític que pretén ser president d’un govern democràtic es negui a participar en un debat electoral a la televisió pública del seu país és un escàndol. El rebuig del candidat del PP hauria de ser entès, per tant, com un missatge polític. Assistir als debats de la televisió pública és un deure dels polítics i, sobretot, és respectar un dret dels ciutadans a veure’ls, conèixer-los i escoltar-los. Per tant, el debat de candidats a RTVE va quedar estrany i, sobretot, coix.

Els espanyols van poder veure ahir un debat estrany a la televisió pública, ja que hi faltava el candidat favorit a les eleccions del 23-J: Alberto Núñez Feijóo. Vist el debat, es fa difícil saber quin és exactament el guany de Feijóo. En canvi, els altres tres candidats van tenir una oportunitat d’or per exposar els seus arguments en prime time. Això sí, cadascú va jugar un paper diferent. El candidat a la reelecció, Pedro Sánchez, va defensar sense manies el seu ticket amb Yolanda Díaz, a la qual va tractar amb guant blanc i a la qual es va referir diverses vegades com a “Yolanda”. En canvi, Díaz intentava no ser víctima de l’abraçada de l’ós i marcava distàncies amb el PSOE i, sobretot, va ser molt més contundent amb el cap de cartell de Vox, al qual sempre relacionava amb Feijóo. Santiago Abascal, finalment, va poder repetir el seus arguments ja coneguts i ho va aprofitar per llançar algun dard al candidat absent. “El PP coincideix molt més amb vostès que amb nosaltres”, va dir parlant de política econòmica.

Queda poc més d'una setmana perquè comenci oficialment la campanya electoral per al 23-J i l'embolic sobre els debats electorals es comença a aclarir tímidament. El PP ha acceptat aquesta tarda un cara a cara entre Pedro Sánchez i Alberto Núñez Feijóo a Atresmedia i ha rebutjat el que havia plantejat RTVE. Els populars ja es van negar a acceptar la proposta que van llançar els socialistes fa uns dies de celebrar sis cara a cara fins al dia de les eleccions. A canvi, van proposar un debat amb Sánchez si Yolanda Díaz "delegava" la representació del govern espanyol en el líder del PSOE, tot i que també es mostraven disposats a celebrar un debat a tres. Finalment, el PP accepta un cara a cara amb Sánchez –encara que Díaz no s'hagi pronunciat sobre si delega o no la seva representació– que serà el 10 de juliol i estarà organitzat per Atresmedia.

La Junta Electoral Provincial de les Balears ha tombat la decisió del director d'IB3, Andreu Manresa. El responsable de l'ens públic proposava que la candidata del PSIB, Francina Armengol, obrís i tancàs el debat d'aquest diumenge perquè representa la llista més votada, a pesar que tots els partits havien arribat a un acord perquè l'ordre de les intervencions i la ubicació del debat de candidats autonòmics es decidís per sorteig.

El PP balear reclamarà la compareixença del director general d'IB3, Andreu Manresa, davant de la Diputació Permanent del Parlament, perquè doni explicacions sobre la "negativa a complir amb el resultat del sorteig del debat electoral. "Ens sembla un fet d'extrema gravetat que, en aquestes altures, a dues setmanes de les eleccions, l'encara presidenta del Govern, Francina Armengol, comandi a Manresa i que aquest obeeixi", ha criticat el portaveu de campanya dels populars, Sebastià Sagreras.

¿És possible ser una societat cohesionada sense haver de renunciar a una oberta i coratjosa confrontació d’idees, conviccions i projectes? La pregunta ve a tomb perquè tant en termes generals com molt en particular en el terreny polític, les anàlisis habituals es mouen de manera poc consistent entre la denúncia d’una suposada polarització i fragmentació social, i l’aplaudiment càndid d’un presumpte clima pacificat aconseguit gràcies a la retirada o la derrota de l’adversari polític o ideològic. En què quedem, doncs?

La recent compravenda de Twitter fa bullir la closca de la gent. Molts dels usuaris d’aquesta xarxa social prediquen que, després de les asseveracions del seu nou propietari, el conegut Elon Musk, abandonaran el seu compte per sempre. Mai més s’hi connectaran. Argumenten que no volen pagar per adquirir avantatges exclusius –com, per exemple, la possibilitat de retocar a posteriori els missatges que ja han estat exposats públicament– o perquè no defensen la ideologia que a crits sembla que s’hi imposa. No suporten que aquells que, com Donald Trump, mostren pensaments denigrants puguin teclejar mentides. Encara detesten més que el restabliment de missatges ferotges i nocius es faci en nom de la llibertat, com si una societat hagués de fonamentar-se en la capacitat de tothom per expressar el que vulgui sense cap mena de límit ni escolta atenta de les necessitats de l’altre. 

L'Aplec Jove tanca aquest diumenge, 31 de juliol, la campanya de micromecenatge per finançar l'edició 2022. Entendre Mallorca per a transformar-la és el títol de la jornada formativa que han organitzat i que es farà dia 3 de setembre a Manacor.

La majoria d'iniciatives públiques o privades d'abast col·lectiu solen tenir una finalitat concreta i verbalitzable. Hom pot estar d'acord o en desacord a fer un túnel que, segons alguns, estalviarà als conductors uns quilòmetres perillosos, mentre que segons uns altres només incrementarà la pressió sobre el medi ambient. Sempre que no surti de mare en termes argumentals, una discussió d'aquest tipus sembla si més no raonable, sigui quin sigui el desenllaç final: tots sabem que estem parlant de fer o de deixar de fer un túnel, no de ballar un foxtrot. De vegades, però, una acció política amb una repercussió social potencialment molt gran pot donar lloc a debats encesos encara que l'objectiu de la iniciativa no estigui gens clar. Tots donen per fet, com passava amb el cas del túnel, que la finalitat és concreta i definida, però a l'hora de la veritat potser pensen en coses diferents. Imaginem, continuant amb l'exemple, que uns han entès que aquesta obra pública servia per donar feina, uns altres per boicotejar el poble per on abans passava la carretera, i els de més enllà per preservar un paisatge. El debat està llavors condemnat al fracàs. Crec que això és el que està passant ara mateix amb les polèmiques sobre l'ensenyament secundari, on enguany s'han produït importants episodis de tensió. 

El cicle Diàlegs per a un abisme de l'Espai el Tub convoca quatre veus de la dramatúrgia contemporània a debatre. Són les de Llàtzer Garcia (autor resident de la Sala Beckett 2021-22), Toni-Lluís Reyes (autor resident del Centre de Creació de Dramatúrgia Espai el Tub 2021-22) i Aina Tur Seguí (autora, responsable de Programació de la Sala Beckett i membre del Consejo Asesor del Centro Dramático Nacional). La conversa la moderarà Rafel Gallego (periodista i dramaturg).

Dimarts vespre, teatre Principal de Palma. El Consell de Mallorca havia organitzat un debat sobre prostitució, una activitat per donar continuïtat a l'obra de teatre que es va poder veure el cap de setmana passat a l'espai escènic de Ciutat. La peça, Prostitución, dirigida per Andrés Lima i protagonitzada per Carmen Machi, Natalie Poza i Carolina Yuste, submergia el públic en les entranyes de la prostitució a partir de les veus de diferents treballadores sexuals que l'equip de la funció havia entrevistat. L'obra també generava més preguntes que no aportava respostes respecte de què s'ha de fer amb la prostitució.