L'oci pels turistes que visiten les Illes Balears continua creixent i ha arribat un nou format d'entreteniment que suma encara més massificació i luxe, i tot sense cap mena d'autorització i completament il·legal. Es tracta de la instal·lació d'un chill out amb gandules, un càtering privat, tota mena de begudes, música i una aparatosa carpa que ocupa molt espai dins la platja.

El gener del 1882, el diari The Times publicava una notícia relativa a un experiment que feia un parell de mesos que s'estava duent a terme al viaducte de Holborn, a poc més de 2 quilòmetres a l'oest de Trafalgar Square. S'hi llegia: "Després d'algunes proves durant les últimes setmanes per garantir-ne el bon funcionament, ara es pot veure a Londres una demostració del sistema d'il·luminació dels edificis i carrers que [Thomas A.] Edison ha desenvolupat. Des de Newgate fins a Westwards, a través del viaducte de Holborn fins a Hatton Garden […] ara, i durant els dos mesos vinents, carrers i edificis continuaran il·luminats per làmpades incandescents".

El primer trimestre del 2024, les emissions de gasos d'efecte hivernacle de l'economia de la Unió Europea es van estimar en 894 milions de tones equivalents de diòxid de carboni (CO₂), fet que suposa una disminució del 4,% en comparació amb el mateix trimestre del 2023, quan van ser 931 milions de tones equivalents de CO₂, segons dades publicades per l'Eurostat, l'oficina comunitària d'estadística.

La central de carbó d’As Pontes, a la Corunya (Galícia), propietat d’Endesa, ja tenia un final escrit: tancar definitivament. Ara, però, la guerra a Ucraïna i el temor que Putin talli del tot l’aixeta del gas poden fer canviar temporalment el guió d’aquest desenllaç.

La invasió russa d’Ucraïna i l'atroç guerra que ha desencadenat té com a conseqüència, entre d'altres, un fort encariment del gas natural i el temor a un problema d’escassetat a la Unió Europea que es podria donar especialment aquest hivern. Això ha disparat comprensibles alarmes i ha creat la sensació que cal actuar de forma urgent.

Ha costat dies sencers de reunions tècniques i polítiques i molts estira-i-arronses, però finalment els vint-i-set països de la Unió Europea han posat el segell d'aprovació al cinquè paquet de sancions contra Rússia per la guerra d'Ucraïna. Les imatges de la massacre de Butxa han servit com a detonant perquè Occident s'atreveixi a elevar un nivell més les seves mesures repressives contra el Kremlin. Però a Europa la gran qüestió pendent és l'energia, i si aquest cinquè paquet s'ha encallat és precisament perquè per primera vegada s'ataca aquest sector. Com deia el cap de la diplomàcia europea, Josep Borrell, aquesta setmana, mentre la UE s'esforça per ajudar Ucraïna amb 1.000 milions d'euros per comprar armes, des que va començar la guerra s'han pagat 35.000 milions al Kremlin en factures de carbó, petroli i, sobretot, gas. Per ara, la UE només s'atreveix a tallar les compres de carbó. El termini d'implementació d'aquest paquet, però, serà de quatre mesos. És a dir, no serà fins a l'agost quan es comencin a fer efectives les sancions. Es calcula que l'impacte serà de 4.000 milions d'euros a l'any per a l'economia russa, per tant, el cop és relativament lleu si es compara amb els ingressos per gas i petroli, que representen uns 800 milions al dia per a Moscou i que, de moment, es mantenen fora de les sancions.

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha proposat aquest dimarts un embargament de la importació de carbó procedent de Rússia com a part de la cinquena ronda de sancions europees per l'atac a Ucraïna. Però les sancions, de moment, no afectaran el petroli ni el gas rus per les diferències que tenen sobre aquest punt els Vint-i-set.

És la jornada dedicada a l'energia a la COP26, i en les primeres hores del cinquè dia i en les últimes del quart s'han succeït tota mena d'anuncis optimistes tendents a fer creure que el món posarà fi a l'ús del carbó ben aviat, com a primer pas per acabar amb els hidrocarburs posteriorment. Així, vint-i-cinc països i institucions financeres, inclosos els Estats Units, el Regne Unit o el Canadà, han anunciat aquest dijous que han acordat posar fi al finançament públic directe dels projectes internacionals relacionats amb els combustibles fòssils a partir del 2023.

La concentració de fenòmens naturals viscuda arreu del món aquests darrers temps ha contribuït a refermar la certesa del repte del canvi climàtic i la necessitat de fer-hi front per intentar evitar les seves conseqüències, perjudicials per al planeta i per a l’espècie humana. Una part molt important d’aquestes accions s’han batejat com a transformació energètica, amb un component de polítiques públiques i un altre de canvis de comportament privats. 

Al documental Manufactured landscapes (2006) hi ha una escena en què el fotògraf Edward Burtynsky intenta que l’autoritzin a fotografiar les negres muntanyes de carbó xinès. “Vist a través del seu objectiu, de la seva mirada, es veurà bonic”, assegura l’assistent de Burtynsky a un amfitrió escèptic. Es fa difícil d’imaginar que aquest combustible tan habitual pogués arribar a escassejar a la Xina. La carestia de carbó, que representa quasi dues terceres parts de la generació elèctrica del país asiàtic, ha provocat en part els pitjors talls d’electricitat dels últims deu anys. 

La darrera sitja de les Balears que produeix carbó es manté activa a Menorca, tot i la jubilació anticipada del darrer carboner a les Balears Vicent Pons a 62 anys. Les causes que expliquen com s’ha arribat a aquesta situació les trobam en la duresa de l’ofici. Segons reconeix Pons, “és un treball brut i que durant molts anys no ha tingut gaire sortida, especialment quan es va deixar de cuinar amb carbó i va arribar el butà”.

Implantar un sistema energètic completament descarbonitzat a les Illes Balears l'any 2040, és a dir, deu anys abans de la data fixada per la Unió Europea, generaria fins a 45.000 llocs de feina de manera directa i indirecta, segons ha informat l'agència Efe a partir de l'estudi Els territoris no peninsulars 100% descarbonitzats el 2040, elaborat per Monitor Deloitte, que es presenta aquest dilluns a Madrid.

L’emergència climàtica, els acords de la Cimera del Clima de París i la descarbonització de l’economia obren noves oportunitats de negoci a moltes empreses, però alhora generen una important factura per a alguns sectors econòmics. És el cas de les grans companyies energètiques espanyoles que, per fer front al nou paradigma de l’economia verda, han hagut de fer importants dotacions de milers de milions d’euros, amb un impacte directe en els seus comptes de resultats.

Les dues unitats més contaminants de la central elèctrica del Murterar han deixat de funcionar definitivament aquest dilluns, com es va anunciar a final del 2018. El tancament parcial implica una reducció total del 10% de les emissions contaminants de les Balears i un 27% de les que produeix el sector elèctric illenc, segons dades de la Conselleria de Transició Energètica i Sectors Productius. El conseller i vicepresident del Govern, Juan Pedro Yllanes, explica que el subministrament elèctric està "absolutament garantit" perquè es reforça el funcionament de les centrals de Cas Tresorer i Son Reus, on es fan servir cicles combinats de gas natural i vapor d'aigua i que són molt menys contaminats que les del Murterar, que funcionaven amb carbó.

L’informe d’àmbit europeu Last Gasp, realitzat per la plataforma Europe Beyond Coal, ha inclòs el Murterar a la llista negra de centrals contaminants del continent. Segons els càlculs estadístics de la plataforma per al 2016, la central d’Alcúdia provocà 40 morts prematures en un any, a més de 29 casos de bronquitis crònica en adults i 33 ingressos hospitalaris. Les conseqüències en la salut tenen una traducció econòmica ben clara: la contaminació del Murterar provocaria que es perdessin 14.981 jornades de feina en un any i generaria un cost sanitari mitjà de 64.963.301 euros.

La meitat de la central elèctrica del Murterar tancarà l’any 2020. L’altra meitat deixarà de tenir activitat cinc anys més tard, el 2025. Aquest és l’anunci que va fer aquesta setmana el conseller de Territori, Energia i Mobilitat, Marc Pons, després d’una reunió a Madrid amb el secretari d’Estat d’Energia, José Domínguez Abascal. D’aquesta manera començarà el cicle progressiu que preveu la nova llei del canvi climàtic i transició energètica que prepara el Govern i que ha d’acabar amb el tancament dels altres dos grups generadors de la planta situada a Alcúdia. En aquesta mateixa trobada s’ha acordat una reducció de les emissions i de la producció energètica contaminant de les Illes Balears que el secretari d’Estat d’Energia acabarà de concretar a Mallorca en les properes setmanes.

Alemanya i França s'han compromès a reduir l'ús de carbó els pròxims anys. Aquesta és una de les principals mesures que han acordat tots dos països a la Cimera del Clima que se celebra aquesta setmana a la ciutat alemanya de Bonn.

El govern de Mariano Rajoy no aposta per la transició energètica cap a les energies renovables. Així de clar ha quedat en la reunió que aquest dilluns dematí han mantingut el conseller de Territori, Energia i Mobilitat del Govern de les Illes, Marc Pons, amb el secretari d'Estat d'Energia, Daniel Navia, en la qual ha informat de la negativa del Ministeri a tancar la central del Murterar, a Alcúdia, i la substitució del fuel per gas natural a la central de Maó.

Espanya és uns dels estats de la Unió Europea (UE) amb més dependència energètica de l'exterior, especialment en el que fa referència als combustibles fòssils, que són els que tenen més pes en el consum energètic espanyol.

La reforma elèctrica del govern del PP ha contribuït notablement a la reducció del dèficit de tarifa del sistema elèctric espanyol, però també ha comportant una pèrdua de pes de les energies renovables en la generació elèctrica a favor d'altres tecnologies més contaminants, especialment el carbó, que ha augmentat el seu pes un 25%.