El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimarts la declaració d'emergència migratòria a les Balears, en resposta a l'increment de persones migrants arribades a les costes de les Illes al llarg del 2025 i la necessitat de reforçar l'atenció humanitària cap a aquestes persones. Aquesta declaració incorpora una inversió de 6,75 milions d'euros, segons ha informat el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, i estarà vigent fins al 31 de desembre del 2025.

El darrer consell de ministres de l’any ha arribat carregat, un cop més, de qüestions econòmiques. Tot i que amb la normalització dels preus ja han quedat enrere els grans “escuts socials” (van desaparèixer la rebaixa de l'IVA dels aliments, que ja s'havia recuperat progressivament, i la de l'IVA de la factura del llum), és cert que algunes de les mesures que l’executiu espanyol mantindrà es van impulsar durant la pandèmia de la covid-19 i la darrera crisi energètica i de preus. Altres, en canvi, formen part de normes estructurals, com el paquet fiscal aprovat recentment. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, n'ha explicat alguns pocs detalls en una roda de premsa des de la Moncloa aquest dilluns migdia, en què també ha fet balanç del darrer any. De moment, aquests són els elements clau.

Quan falta poc perquè faci un mes del fatídic 29 d'octubre, la normalitat està lluny d'imperar a les zones afectades per la DANA. Per això el consell de ministres d'aquest dijous ha aprovat un tercer paquet d'ajudes per als damnificats pel temporal al País Valencià que mobilitzarà 2.274 milions d'euros. Sumats als dos decrets anteriors –el primer amb 10.600 milions i el segon amb 3.765–, la xifra per impulsar la recuperació s'eleva a 16.648 milions d'euros. El govern espanyol no descarta continuar-la ampliant i, alhora, prepara el terreny per estar més preparats per afrontar una nova catàstrofe. Per això, el ministeri de Treball ha afegit al tercer decret un nou permís perquè en el futur els treballadors d'arreu de l'Estat no s'exposin a cap perill en cas d'emergència pel temps.

El Consell de Ministres ha nomenat Joan Groizard Payeras (Palma, 1989), fins ara director general de l'Institut de Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), nou secretari d'Estat d'Energia.

El Consell de Ministres ha aprovat el reglament del Règim fiscal especial de les Balears, un dels elements claus del Règim Especial per a Illes Balears (REIB) aprovat l'any 2019. El delegat del Govern espanyol, Alfonso Rodríguez Badal, ha assegurat aquest dimarts que la seva aprovació és "una nova fita en la compensació de la insularitat". D'aquesta manera, el Consell de Ministres dona llum verda als incentius tributaris aprovats als Presupostos Generals de l'Estat de 2023 i que reconeixen "la singularitat del territori balear, amb l'objectiu d'atreure ocupació i inversions a l'Arxipèlag".

El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts la modificació del reglament sobre la comercialització d'equips radioelèctrics, de manera que tots els nous carregadors d'aparells electrònics hauran de ser USB tipus C o, altrament dit, el carregador universal. Així doncs, el govern espanyol acata les ordres de Brussel·les i, a partir del 28 de desembre del 2024, tots els carregadors de telèfons mòbils, tauletes, càmeres, auriculars, altaveus o videoconsoles portàtils, entre d'altres, hauran de ser de tipus C.

La despesa en defensa és una font de discrepàncies en el si del govern espanyol. Mentre que el PSOE està compromès amb augmentar-la, Sumar no comparteix la política d'ampliar les partides destinades al pressupost militar. Així ho va expressar la formació de Yolanda Díaz en el si del consell de ministres, que aquest dimarts va aprovar per la via d'urgència i sense fer-ne publicitat una inversió de 1.129 milions d'euros per incrementar la "reserva estratègica disponible" de l'Estat i reforçar les seves "capacitats de diversos sistemes d'armament, material, munició i equipament militar" davant el context internacional "incert i inestable".

Un nació es construeix a partir de mites fundacionals i un estat amb institucions. En el cas català equival a parlar de Guifré el Pilós i la llegenda de les quatre barres però també del 19 de desembre del 1359, data de creació de la Generalitat. En el cas espanyol els mites són més boirosos (de Viriat a Pelai d'Astúries) però la institucionalització és molt més recent. Ara just fa 200 anys, per exemple, de la creació de dues autèntiques estructures d'estat: el consell de ministres i la policia.

Primer va ser la crisi sanitària del covid-19 i després l'esclat de la guerra a Ucraïna. L'impacte econòmic d'aquests dos esdeveniments ha estat tan pronunciat que el govern espanyol fa temps que prorroga l'anomenat escut social o decret anticrisi, un paquet de mesures econòmiques i socials per protegir famílies i empreses que s'ha anat adaptant en funció del context. Aquest dimecres ha tornat a tocar. Després d'una dura negociació entre els dos socis de la coalició, el PSOE i Sumar, el consell de ministres ha aprovat una nova pròrroga de gran part de les mesures que estaven en vigor, mentre que d'altres les ha modulat i algunes les ha retirat. Totes es publicaran demà dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), on es recollirà la lletra petita.

Després de dies d'especulacions, Pedro Sánchez ha anunciat finalment quina serà la composició del nou executiu espanyol. Manté 22 ministeris (12 els ocuparan dones), amb alguns canvis en el repartiment de competències, però mantenint el nucli dur de l'anterior legislatura, tot i renovar la fesomia de pràcticament la meitat dels titulars. Finalment hi haurà 13 ministres de l'anterior legislatura, després de la ronda de trucades que el president ha anat fent des que la majoria plurinacional el va investir dijous passat. L'executiu de coalició amb Sumar haurà de confrontar l'oposició enfurismada de PP i Vox així com aprofundir en el programa de reformes iniciat fa quatre anys.

El govern estatal destinarà uns 5,5 milions d'euros a les Balears per garantir l'adaptació de les Illes al risc d'inundació i per fomentar la digitalització del seu cicle de l'aigua, segons ha acordat aquest dimarts el Consell de Ministres a proposta del Ministeri per a la Transició Ecològica i de Repte Demogràfic.

El consell de ministres ha aprovat en reunió extraordinària aquest divendres posar un topall al preu del gas que s'utilitza per generar electricitat. Una mesura que, segons ha detallat la vicepresidenta tercera i ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, aconseguirà rebaixar de mitjana un 38% el preu de l'electricitat en el mercat majorista, i de la qual es beneficiaran tots els usuaris domèstics i empresarials, independentment de si estan en el mercat regulat o no, tot i que els primers ho notaran immediatament i els segons de forma progressiva. La mesura permetrà, segons Ribera, que d'un preu de mitjana actual del megawatt hora (MWh) de 210 euros al mercat majorista es baixi fins als 130 euros de mitjana.

Les Illes Balears rebran un total de 2.060.780 euros per part de l'Estat amb motiu del programa per al desenvolupament rural. De fet, en el còmput global, el govern estatal repartirà fins a 158.210.005 euros entre totes les comunitats autònomes per aquest mateix motiu.

El consell de ministres ha donat llum verda aquest dimarts al decret que implementa l’ensenyament per competències al batxillerat i que permetrà l’obtenció del títol amb un suspens si així ho autoritzen els equips docents. Aquesta normativa actualitza la llei orgànica de modificació de la Loe (Lomloe), també coneguda com a llei Celaá, i els canvis s'implementaran a partir del curs vinent (2022-2023) a primer de batxillerat i el curs següent (2023-2024) a segon. Els principals canvis són els següents:

Sentir a parlar de concursos de creditors no és bon senyal. Quan es posen de moda vol dir que alguna cosa no funciona a l'economia i, en particular, a les empreses. De fet, la crisi del covid-19 ha disparat aquestes situacions. Perquè les companyies estan obligades a presentar un concurs de creditors quan estan en una situació d'insolvència, és a dir, quan no poden fer front als pagaments perquè són superiors als diners disponibles.

El consell de ministres ha autoritzat aquest dimarts l'opa del fons de pensions australià IFM sobre la gasista Naturgy –antiga Gas Natural–, tot i que la llum verda està subjecta a diverses condicions, segons ha informat la portaveu de l'executiu, María Jesús Montero.

Tres anys després d'arribar a la Moncloa, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha culminat finalment la tramitació del projecte de llei de memòria democràtica, que pretén respondre a les llacunes de la llei de memòria històrica del 2007 de José Luis Rodríguez Zapatero, buidada de pressupost durant els governs del PP. El consell de ministres ha aprovat aquest dimarts el text, que ara s'enviarà al Congrés per començar una llarga tramitació parlamentària en què els socialistes hauran de cedir per incloure-hi esmenes. La Moncloa en cap cas té majoria en aquests moments per tirar-la endavant: ERC, així com la majoria d'associacions memorialistes, ja ha avisat que considera el projecte de llei del tot insuficient perquè no inclou la reparació econòmica completa de les víctimes. El nou ministre de Presidència, Félix Bolaños, s'ha obert a fer canvis a la llei, però ja ha advertit que "cap força democràtica hauria de tenir cap problema en homenatjar les víctimes d'una dictadura".

Durant la presa de possessió del càrrec ja va marcar el camí, però aquest dimarts, durant l'estrena com a nova portaveu del govern de Pedro Sánchez, Isabel Rodríguez ha confirmat que té intenció d'entada de tirar pilotes fora en les qüestions sobre el conflicte polític amb Catalunya. L'objectiu de la Moncloa en aquesta nova etapa és, després dels indults, rebaixar el debat sobre el Procés i sobretot desviar la carpeta catalana cap a temes més sectorials. La també flamant ministra de Política Territorial ha apuntat en aquest sentit durant la roda de premsa posterior al consell de ministres: "Catalunya es mereix que li parlem en altres termes, com d'un territori líder en la indústria automobilística", ha dit mirant la ministra d'Indústria, Reyes Maroto, després que anunciés l'aprovació dels PERTE per a l'automoció.

El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha protagonitzat aquest dissabte una remodelació del seu executiu que, tot i que esperada, ha sorprès per la celeritat amb què s'ha dut a terme i per l'abast dels canvis, que afecten bona part del que fins ara era el seu nucli dur a la Moncloa. Aquestes són les altes i baixes d'una crisi de govern que no ha afectat els ministres d'Unides Podem i amb què Sánchez ha buscat rejovenir i feminitzar encara més el seu executiu.