A sis anys, travessava Palma tot sol per anar a escola, en una ciutat on els infants es movien amb una llibertat impensable avui. Caminava des de Pere Garau fins a l'escola de Sant Francesc. Als anys seixanta, les famílies concedien molta més llibertat als fills i aquesta autonomia prematura acabava forjant un fort sentit d’independència.

El PP i Vox s'han posat d'acord a l'hora d'intervenir en els continguts educatius i extracurriculars que reben els alumnes de les Balears i han aprovat reclamar al Govern que implanti un sistema de control dels continguts per part dels pares, és a dir, el pin parental. El partit d'extrema dreta ha presentat la Proposició No de Llei (PNL) al Parlament, en què també ha demanat la revisió dels llibres de text i dels currículums educatius. El PP, per la seva banda, ha fet dues esmenes al text de Vox, en què també ha proposat a l'Executiu que aprovi mecanismes d'intervenció dels pares en els continguts extracurriculars. Ambdues formacions han confirmat, amb matisos, el seu suport al pin parental, una mesura que ha generat polèmica i malestar a les autonomies on s'ha aplicat.

El conseller d'Educació i Universitats, Antoni Vera, ha assegurat que "cap autonomia té potestat per controlar els continguts dels llibres de text". D'aquesta manera ha respost a la diputada de Vox, Manuela Cañadas, que li ha preguntat si pensa revisar els continguts dels manuals "per evitar contingut ideològic i manipulacions de la història". Vera, per la seva part, s'ha excusat que les comunitats despleguen "els continguts i les competències bàsiques a través dels currículums que fixen les lleis i decrets estatals". I ha afegit: "Qui estableix els continguts són les editorials, que ho fan d'acord amb el Decret de currículums, i tenen llibertat editorial i de càtedra". "Ja fa anys que no necessiten l'autorització d'Educació". Ara bé, el conseller no ha rebatut la tesi de Vox, segons la qual, a les escoles de les Balears, s'adoctrina.

La ciutat de Múrcia ha aprovat que l'himne d'Espanya soni a les escoles, que hi hagi una fotografia del rei Felip VI en cada aula i es col·loqui una bandera espanyola a l'entrada o en un lloc visible. Encara que la moció que va presentar Vox pretenia que l'himne sonés cada matí i a totes les escoles públiques, el PP i Cs han demanat una modificació del redactat per canviar aquest punt i establir que l'himne "es pugui escoltar en aquells actes solemnes que la comunitat educativa consideri, amb l'objectiu de donar-li la rellevància que es mereix". Amb aquest acord, el PP i Cs han donat suport al text del partit d'ultradreta.

Una de les armes de la guerra –incruenta– que l’estat espanyol utilitza en el seu combat contra el sobiranisme català és la de confondre l’adversari capgirant-ne els arguments per emmascarar la seva veritable naturalesa i intencions. Així cal considerar el fet que qualifiquin de “nacionalistes excloents i identitaris” els qui precisament posen en entredit el seu nacionalisme homogeneïtzador i assimilador. O que acusin d’“unilaterals” les pretensions dels qui sempre han rebut un no a les demandes de resoldre el conflicte per vies estrictament democràtiques. O que recorrin a l’argument que no hi ha prou majoria independentista just els qui neguen la possibilitat de recomptar-la en un referèndum. I, encara, que imposin la “neutralitat” de símbols a l’espai institucional que sempre han ocupat les seves banderes.

La Conselleria d'Educació afirma que és "il·legal" la gravació feta pública per esRadio i Libertad Digital, segons aquests mitjans, a una classe de Valors Ètics de l'IES Emili Darder. "A l’interior dels centres educatius no està permès fer enregistraments de cap tipus sense autorització prèvia", asseguren. D'altra banda, han remarcat la gravació s'ha fet "en contra de la normativa del centre i de l’autoritat del professor". Vox ha aprofitat la difusió d'aquest àudio per insistir que hi ha adoctrinament a les aules i per demanar d'urgència la compareixença al Parlament del conseller Martí March.

L'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, està al centre de la polèmica –almenys a les xarxes socials– després de la seva aparició al programa 'Vuelta al cole' de Telemadrid, en què un grup de nens entrevisten algunes personalitats. En aquest capítol també entrevistaven Carmen Lomana.

CCOO assenyala que la fotografia dels alumnes "saludant" mostrant una ideologia racista, segregadora i totalitària demostra el mal que pot fer una educació que no persegueixi la cohesió social, la inclusió i que fomenti l'adoctrinament. El sindicat apunta que per això "cal augmentar les garanties i la vigilància perquè les concertacions segueixin criteris que persegueixin l'interès general i respectin la diversitat, la inclusió i la gratuïtat de l'educació.

Quan la Fiscalia va denunciar, l'abril del 2018, un grup de nou professors de l'Institut Palau de Sant Andreu de la Barca per haver, suposadament, "humiliat" els fills de guàrdies civils l'endemà de l'1-O, sabia el que estava fent. Des d'aquell moment, tot el professorat que exerceix a Catalunya sap que està sota sospita, sotmès a una vergonyosa pressió judicial. El clima de llibertat que regnava a les aules, basat en la professionalitat dels docents, s'ha esvaït, almenys quan s'han de tractar qüestions relacionades amb l'actualitat política. Així ho reconeix en declaracions a l'ARA el delegat sindical de la CGT i portaveu dels afectats Josep Lluís Alcázar.

El professor que va demanar el novembre passat la retirada d'un llibre de text de català de batxillerat per falta de rigor i "manipulació nacionalista" ha reclamat aquest dissabte a la Conselleria d'Educació i al Ministeri que demostrin que el manual denunciat s'ajusta al currículum i al rigor històric.

L'STEI Intersindical dona suport als instituts que, durant aquests darrers dies, han estat denunciats per Vox i Ciutadans pel fet d'haver organitzat actes amb motiu de l'aniversari de l'1 d'octubre. El sindicat condemna "els intents de certs partits polítics i d'alguns mitjans de comunicació d'evitar el debat a les aules d'aquelles realitats socials que es donen fora de l'escola i que, com és natural, plantegen qüestions en els nostres alumnes".

Globus de colors i 'reggaeton'. La concentració per rebutjar "el sectarisme i l'adoctrinament" a les escoles catalanes que ha aplegat unes 300 persones aquest diumenge al migdia a Sant Andreu de la Barca hauria semblat una festa de final de curs si no hagués sigut pels tricornis i les banderes; espanyoles, de Tabàrnia i algunes senyeres.

El cas amb més ressò fins ara del suposat adoctrinament a les aules és, des de fa uns dies, el de l’Institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. No només apareix en els llistats fets públics ahir pel ministeri d’Educació, sinó que aquest cas ha arribat als jutjats, perquè la fiscalia ha denunciat nou docents per un presumpte delicte d’odi per haver “humiliat” fills de guàrdies civils a classe l’endemà del referèndum. Tot i l’enorme interès dels mitjans en el cas, poques persones s’han atrevit fins ara a contradir la versió de la fiscalia. Només el professor de l’institut i delegat sindical de la CGT Josep Lluís del Alcàzar fa de portaveu dels docents. En aquest silenci tens, qui ha trencat una llança a favor de l’institut és el Sergi. I ho ha fet com a exalumne del centre i també com a fill de guàrdia civil.

Projectar imatges de l’1-O a classe, concentrar-se a favor del referèndum i en contra la violència policial o informar sobre vagues “de caràcter polític” a l’escola. Són només alguns dels exemples que el ministeri d’Educació ha inclòs en tres requeriments enviats al departament d’Ensenyament perquè els considera sospitosos d'adoctrinament. En els tres informes, fets públics ahir, el ministeri demana a la Generalitat que “restauri els drets conculcats i depuri responsabilitats”, però el departament no ha obert cap expedient per aquests fets.

El PP valencià ha creat la campanya 'No a l'adoctrinament a les aules' per recollir a la seva web les denúncies d'alumnes, pares i professors sobre casos d'adoctrinament, "defensar la llibertat als centres educatius valencians i evitar que es converteixin en subseus polítiques al servei dels interessos del govern". Així ho ha donat a conèixer aquest dijous en roda de premsa el vicesecretari de comunicació dels populars valencians, Jaume Bronchud, que ha dit que amb la iniciativa els populars volen prioritzar la llibertat i posar l'educació al servei de la qualitat "perquè no es pot traslladar la política a l'educació".