Porreres ha tornat a demostrar el seu compromís amb la justícia i la recuperació de la memòria històrica amb l’acte de recordança de les víctimes que lluitaren per la II República, en un acte organitzat per la Comissió de Memòria del municipi i l’Ajuntament.

En entrar al CEIP La Soledat, un sentiment s’imposa: l’espai respira i abraça. Les aules són grans; els passadissos, amplis, i les finestres originals inunden l’edifici de llum. Aquest entorn contrasta amb la vida quotidiana de molts alumnes, que habiten pisos petits i abarrotats. Més de 95 anys després de la proclamació de la Segona República, el 14 d’abril de 1931, aquests centres continuen exemplificant una manera d’entendre l’educació basada en la llum, l’espai i el benestar dels infants. “Fer feina en aquest centre és completament diferent. Aquí, a la barriada de la Soledat, que ha estat estigmatitzada, els nins poden sentir-se còmodes, amb espai i llum per créixer”, explica Encarna Miró, directora del centre. Les seves paraules capturen l’herència viva de la Segona República, quan la construcció d’escoles a Mallorca va transformar l’educació amb una visió social i pedagògica avançada.

Fou el primer illenc designat ministre a un govern del PSOE. I l’únic, perquè, abans o després d’ell, ni amb la República, ni amb Zapatero, ni amb Sánchez, no n’hi ha hagut cap més. No resulta sorprenent, perquè, en 240 gabinets a l’estat espanyol des del 1765, amb tots els seus ministres corresponents, només 14 polítics de l’Arxipèlag han accedit a aquesta responsabilitat. Fa ara 40 anys, el 4 de juliol del 1985, Félix Pons fou designat pel llavors president Felipe González com a titular de la cartera d’Administració Territorial, una efemèride que aprofitam per recórrer la trajectòria de qui, sens dubte, ha estat una de les personalitats polítiques més destacades de les Balears.

La plaça de l'Olivar de Palma ha acollit un acte de commemoració del 94è aniversari de la proclamació de la República espanyola en el qual han participat desenes de persones. A la convocatòria, organitzada per la plataforma Memòria de Mallorca, hi ha participat la periodista i subdirectora de l'ARA Balears Maria Llull qui ha estat l'encarregada de llegir-ne el manifest.

Palma

La plaça de l'Olivar de Palma acollirà dilluns 14 d'abril a partir de les 19 hores la interpretació de les notícies que es varen emetre els dies previs de la proclamació de la República, per l'actriu Aina de Cos. També es durà a terme la lectura del manifest de la Plataforma per la Memòria Democràtica per la periodista Maria Llull.

]]>

Trump ha instal·lat al cim del poder, i de les relacions internacionals, el que podem batejar com a cunyadisme antidemocràtic, una protuberància antipolítica –dir-ne ideologia seria exagerat: tot això del capitalisme llibertari és una autèntica collonada– consistent a identificar tots els mals de la societat occidental en la suposada ineficàcia de l’estat de dret, amb els seus primmirats equilibris de poder, caricaturitzats amb uns alts funcionaris ganduls i corruptes que es dediquen a viure de la mamella pública. La solució, pròpia del que diria el clàssic cunyat suposadament informat a la sobretaula, és purgar tota aquesta casta elitista i governar sense miraments compassius, amb autoritat. És a dir, autoritàriament. Amb un líder que parli clar i actuï amb contundència. Que mani pensant en el poble, un nosaltres perfectament ultranacionalista i excloent davant dels altres, els aprofitats, els enemics (de fora i de dins).

]]> Si al meu darrer article parlava sobre les preocupants simpaties d’una part del jovent cap a opcions diguem-ne neofeixistes, i de flirtejos –si més no en l’àmbit d’opinió– amb formes de govern autoritàries, avui miraré de compensar la balança amb un trosset de la història familiar. Una història descoberta fa just uns mesos, l’estiu passat, de la manera més casual i inesperada. És més aviat una part de la història, la del meu padrí per part de pare, Cristóbal Abril Viñas.

]]>

Des de principi de 2000, Formentera té un placa en record dels prop de 1.500 republicans que, entre 1940 i 1942, passaren per la colònia penitenciària, situada prop del port de la Savina –hi moriren 58 reclusos. De 2011 és el Mur de la Memòria al cementeri de Palma i el d’Eivissa no s’habilità fins al 2016. Aviat Menorca també tindrà el seu propi memorial. Serà per iniciativa de l’Associació Memòries de Menorca. L’historiador maonès Miquel López Gual n’és el portaveu. “El març de 2024 animàrem el PSOE i el grup d’electors Ara Maó de l’Ajuntament de Maó a presentar una moció per construir un Mur de la Memòria. Hi votaren en contra el regidor no adscrit i excoordinador de Vox Francisco Cardona i el PP. Com que la moció tirà endavant, el Mur de la Memòria s’hauria d’inaugurar enguany”.

]]>

E l 2019 l’artista Lluís Vecina Rufiandis, de 29 anys, feu una troballa que li canviaria la percepció de l’Arcàdia feliç de la seva infància. El resultat l’ha plasmat en la seva darrera exposició titulada Feliços els fills dels temps intranscendents –es pot visitar fins al 19 de gener al museu d’Es Baluard. “Feia un any –assegura– que la meva padrina havia mort i un dia, rebostejant per ca seva, vaig topar amb una postal turística feta a partir d’una foto a la platja de Portocristo. Al centre, envoltat de banyistes prenent el sol, hi ha un nin de set anys dirigint-se a la càmera”.

]]>

El Cos de Carabiners es fundà el 1829, quinze anys abans que la Guàrdia Civil. Fou en temps de Ferran VII per iniciativa del mariscal José Ramón Odil Pampillo. La idea era tenir un cos eficient per combatre el contraban i el frau a les costes, fronteres i duanes. Les arques públiques no podien continuar patint una pràctica il·legal que havia proliferat arran de la guerra del Francès (1808-1814).

]]>

Les Balears votarien 'república' si es convocàs una consulta vinculant, segons ha donat a conèixer el portal Electomania en el seu darrer ElectoPanel. Els resultats d'aquesta enquesta reflecteixen que el 51,6% dels votants s'inclinen per la república i el 46,7%, per la monarquia. La resta, un 1,7%, no ho sap o no contesta. Per fer aquesta enquesta, la web disposat d'una mostra específica de 5.213 respostes completes.

]]>

L'Ajuntament d'Algaida ha informat aquest dilluns que Pere Llull Fullana, exbatle republicà del municipi assassinat el 1936 pels franquistes, serà nomenat fill il·lustre d'Algaida. Aquest reconeixement arriba poc més d'un any després que se'n localitzassin les restes mortals a la fossa de Son Coletes i més de 80 anys després de la seva mort.

]]>

Sobre la Guerra Civil encara continua havent-hi sorpreses. La darrera l’acaba de destapar el periodista mallorquí i doctor en Història Manuel Aguilera Povedano. Ho ha fet al llibre El Oro de Mussolini. Cómo la República planeó vender parte de España al fascismo (Arzalia Ediciones). Després de quinze anys consultant arxius d’Espanya, els Estats Units, Itàlia i el Regne Unit, Aguilera ha pogut confirmar el secret més ben guardat de la Segona República: l’intent de compra de la no-intervenció a la guerra d’Alemanya i Itàlia a canvi de cedir-los les Balears. Les passes d’aquesta gran descoberta són narrades en forma d’una novel·la, de ritme trepidant.

]]> Fa unes setmanes es publicava una enquesta que celebrava que els partidaris de la república a Espanya superaven els de la monarquia. Més enllà dels resultats, el que realment em cridà l’atenció fou el fet que enquestadors i enquestats veiessin amb normalitat que la gent triï la forma de l’estat en el qual viu. 

]]>

Si hi hagués un referèndum a Espanya sobre la forma d'estat, el 39,4% dels espanyols optaria per la república davant del 31% que ho faria per la monarquia, segons una enquesta de l'institut 40dB impulsada per la Plataforma de Mitjans Independents que publiquen mitjans com Público. Un 5,6% votaria en blanc, un 10,3% no votaria i un 13,7% no ho sap. És la segona entrega del sondeig que es va fer per primera vegada l'any passat. El Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) fa sis anys que va eliminar la pregunta que demanava una valoració sobre la monarquia.

]]>

L'Ajuntament de Palma vol commemorar cada any, amb "solemnitat", "dignitat" i profunditat", el 14 d'abril, dia de la República. Enguany és el 90è aniversari, i el Pacte de PSIB, MÉS i Podem a Cort ha aprovat una moció en una comissió prèvia al ple per recordar els avanços en llibertat, justícia i progrés "que va significar la democràcia republicana per al nostre país". La iniciativa ha estat reubutjada per Vox i el PP, mentre que Ciutadans se n'ha abstingut.

]]>

El Govern balear ha entregat aquest dimecres el certificat de reconeixement com a víctima del franquisme als familiars de l'exbatle d'Inca Pere Pau Capó Cantallops, en aplicació de la Llei 2/2008, de 13 d’abril, de memòria democràtica de les Illes Balears, segons han explicat en un comunicat.

]]> Les monarquies més consolidades són probablement la britànica i la danesa. Hi ha raons objectives que sustenten aquesta estabilitat: tenen mil anys d’història.

]]> EN ELS ÚLTIMS deu anys han passat coses molt importants que afecten la relació Catalunya-Espanya, la monarquia i la qualitat de la democràcia espanyola. Però hi ha una mena de consigna de l’establishment -espanyol i en part català- que demana fer com si no hagués passat res. Girar full. Tancar aquesta dècada dins d’un parèntesi, com si no hagués existit. La visita a Martorell del rei i de Pedro Sánchez pertany a aquest corrent. En la relació d’Espanya amb la seva pròpia història hi és molt present, aquesta idea. Esborrar un temps i tornar amb un “como decíamos ayer ”. És una història de restauracions i retorns. Per a la dreta, la República va ser un parèntesi. Per a les esquerres, ho va ser el franquisme. Es tanca i ja està. Però els parèntesis són ficticis. El que ha passat a dintre deixa una petjada. La memòria de la República, l’impacte del franquisme en la societat, no s’esborren d’un dia per l’altre. El que ha passat aquests deu anys ha canviat les coses d’una manera profunda. No es pot esborrar dins d’un parèntesi. I menys quan, en el moment de voler-lo tancar, et trobes amb tantes persones a la presó, a l’exili o a punt de ser jutjades. (Perquè, del que hi ha dins del parèntesi, alguns només donen per esborrat allò que els interessa.)

]]> Molts manacorins descobriren la figura del seu darrer batle republicà el 2004 amb la publicació del llibre El batle Antoni Amer ‘Garanya’ (1882-1936). La història robada (Edicions Documenta Balear). El seu autor, l’historiador Antoni Tugores, de 72 anys, reconeix que era un deute pendent que tenia amb el seu poble: “Durant la postguerra ens varen ocultar la figura del nostre batle. De nin, senties a dir: ‘Aquesta escola o aquella obra es va fer en temps de la República’. I jo demanava: ‘Què va ser la República?’ I sempre obtenia una callada per resposta”.

]]>