El cas Badaoui (Mohamed Said Badaoui) és un cas clar i evident del racisme institucional de l’estat espanyol. En aquest article no parlarem de l’excepcionalitat que genera la llei d’estrangeria ni de la retallada de drets bàsics a què sotmet la població migrada amb l'excusa o la justificació de les necessitats de gestió del fet migratori. 

El grup de tretze ciutadans retinguts en el Centre d'Internament d'Estrangers (CIE) de Sapadors de València que dijous de la setmana passada van iniciar una vaga de fam per denunciar el mal estat dels aliments que reben i la falta d'aigua que pateixen han finalitzat la protesta.

Un total de 111 migrants, dels més de 300 arribats els darrers dies a les Balears, han ingressat a centres d'internament d'estrangers (CIE) de la Península perquè els retornin a Algèria, segons ha informat Europa Press.

Per primera vegada en molt de temps, l'estat espanyol retornarà els migrants arribats a les Balears en pastera. De moment, la Delegació del govern espanyol a les Illes Balears ja preveu que 41 de les més de 300 persones arribades de manera irregular a les costes de l'Arxipèlag ingressin a CIE (Centres d'Internament per a Estrangers) de la Península per ser retornades a Algèria.

L’allau de 12 pasteres, amb prop de 200 persones a bord, que varen desembarcar a les costes de Mallorca i Eivissa el cap de setmana passat ha fet que es qüestioni si les Balears tenen els recursos suficients per fer front a aquestes situacions. A diferència d’altres indrets com ara Barcelona, València i les Canàries, les Balears no disposen de cap Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), on els migrants arribats en situació irregular esperen a ser deportats. Així, tots han de ser reubicats a la Península una vegada les autoritats els han obert l’expedient de devolució. Però per què ara, quan el 2021 –amb 929 migrants arribats en pastera– va pel camí de superar les xifres del 2020, les administracions tampoc es plantegen crear cap CIE?

El desembre del 2013 vam denunciar la mort per suïcidi d’un intern del CIE de Barcelona, A.M., després de 12 dies de reclusió a l'espera de ser expulsat a Armènia. La informació dels interns a qui vam entrevistar i la documentació mèdica avalaven que A.M. hauria estat colpejat pels agents i, per aquest motiu, conduït a una cel·la de càstig, en què va arribar a una situació límit que el va empènyer a penjar-se. Els agents policials no van evitar aquell suïcidi, tot i tenir el deure de fer-ho. Aquest no va ser el primer ni el darrer suïcidi en un CIE. El 2014, es va adoptar un protocol antisuïcidis. Tot i així, el 2019, el jutge de control del CIE de València va tornar a instar a aplicar canvis, acte seguit a un altre suïcidi d’un intern. 

L'estat espanyol ha admès la responsabilitat per la mort en un CIE de Samba Martine, una immigrant congolesa detinguda al centre d'internament madrileny d'Aluche, que va morir de VIH com a conseqüència de les "deficiències burocràtiques" que la van privar de rebre una atenció mèdica adequada, i per això compensarà la família.

El govern espanyol ha anunciat que reobre els centres d'internament d'estrangers (CIE) que es van tancar durant l'estat d'alarma, "quan la capacitat de retorn va anar tendint a zero", i quan la justícia va obligar a buidar-los pel risc de contagi. Ara l'executiu afirma que "està en disposició de tornar a reprendre aquesta política de retorn". Segons una nota que ha difós el ministeri de l'Interior, aquestes capacitats "s'emmarquen en la política migratòria" posada en marxa per l'executiu, que tenen com a eixos principals "la lluita" contra les màfies que trafiquen amb persones i la "cooperació amb els països d'origen i trànsit". La Policia Nacional també demana fer les "gestions oportunes" amb els consolats dels països d'origen per portar a terme les expulsions.

Aina Calvo (Palma, 1969) no troba a faltar ser batlessa de Palma, tot i que assegura que va enyorar la seva ciutat durant l’etapa a Madrid. Això sí, agraeix l’experiència en gestió municipal ara que és la delegada del govern espanyol a les Balears. Es pensava que en aquest càrrec faria més aviat feina institucional i de representació, però la varen designar el febrer i ben aviat es va trobar fent "molta trinxera", com diu ella mateixa: coordinant la gestió de l’estat d’alarma pel coronavirus, i els 16.500 policies nacionals i guàrdies civils que hi ha destinats a les Illes, que han atès 180.000 consultes ciutadanes. Fins aquest dimarts, des que havia assumit el càrrec, no havia concedit cap entrevista.

Una persona que sol·licita asil no pot ser tancada en un Centre d'Internament d'Estrangers (CIE). Així ho ha decretat aquest dijous el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), arran d'un cas del desembre del 2019 en què un ciutadà de Mali va ser interceptat per Salvament Marítim en una pastera a prop de Gran Canària. Les autoritats espanyoles en van dictar el tancament en un centre d'internament però aquesta persona va sol·licitar protecció internacional i el jutge va decidir que, com que no hi havia prou espai al centre d'acollida humanitària, havia d'anar a un CIE. Aquest ciutadà malià va interposar un recurs i aquest dijous el TJUE ha recordat a les autoritats espanyoles que la falta d'espai en centres d'acollida humanitària no justifica l'internament d'un sol·licitant d'asil en un CIE.

Persones privades de llibertat pel sol fet de no tenir papers, ciutadans que fa anys que viuen a l’Estat amb la família però que són considerats de segona perquè viuen en situació irregular i nouvinguts que acaben passant mesos als centres d’estada temporal d’immigrants (CETI) per falta d’un sistema d’acolliment que pugui assistir-los. Segons l’entitat de defensa dels drets humans Irídia i Tanquem els CIE, unes 600.000 persones estan en situació irregular a Espanya. Són ciutadans invisibles pel sistema que pateixen constants vulneracions de drets. Forçat per la pressió de diverses institucions internacionals i de diverses resolucions judicials, el ministeri de l’Interior ha buidat els vuit CIE que hi ha a l’Estat –el primer va ser el de Barcelona– per evitar el risc de contagi per coronavirus. Tot i el clam de les entitats en defensa dels drets humans, la previsió és que les instal·lacions es tornin a obrir quan s’aixequi l’estat d’alarma. Els CETI continuen funcionant. El de Melilla compta amb 770 places, però ja fa mesos que l’ocupació és de més del doble i a hores d’ara s’hi acumulen 1.500 persones.

La pressió judicial i de diverses entitats internacionals va obligar el ministeri de l’Interior a començar a buidar els centres d’internament d’estrangers (CIE) de l’Estat quan es va decretar l’estat d’alarma, davant del risc que implicava l’amuntegament d’interns i la impossibilitat d’expulsar-los amb les fronteres tancades. El 19 de març eren alliberats els últims migrants del centre de la Zona Franca, l’expedient dels quals va quedar paralitzat, i el govern espanyol va assegurar que buscaria resoldre la seva situació més immediata. La Fundació Migra Studium, que feia el seguiment de diversos casos, assegura que no sempre va ser així. Més de la meitat dels alliberats no tenien prou xarxa comunitària, i alguns es van quedar al carrer en ple confinament. L’ARA ha reconstruït els passos de tres homes del Marroc en aquesta situació. Sense papers i abocats a la clandestinitat, aspiren a regularitzar la seva situació davant l’amenaça de ser detinguts i expulsats un cop s’acabi el confinament.

En pocs dies els Centres d'Internament per a Estrangers (CIE) de tot Espanya s'han anat buidant a causa de la crisi del coronavirus. El tancament de les fronteres i l'emergència sanitària impossibilita les deportacions. Els primers a tancar van ser els CIE de Barcelona i Tarifa. A més, en unes resolucions judicials inèdites, tres dels jutges que s'encarreguen del control d'aquestes instal·lacions van ordenar dilluns tancar els CIE de Las Palmas de Gran Canària –on s'havien detectat dos contagis–, Tenerife i Múrcia, accelerant tot el procés. Les dures resolucions judicials alerten que la possibilitat de contagi de la setantena de persones que hi havia fins ara al recinte canari es veia "agreujada" per les condicions d'"amuntegament" i la "inexistència" de controls adequats.

La Delegació del govern ha informat que set dels migrants que varen ser detinguts a Menorca i deu dels arrestats a Mallorca aquest dimarts han quedat en llibertat aquest dimecres per manca de places als Centres d'Internament d'Estrangers (CIE). Per a aquest dijous està previst que un avió dugui d'Eivissa als

El ministre de l'Interior en funcions, Fernando Grande-Marlaska, compareixerà després de l'estiu a la comissió d'interior del Congrés de Diputats per informar de la mort de Marouane Abouobaida, el jove marroquí de 23 anys que, segons la comissió judicial, es va suïcidar el 15 de juliol a la cel·la d’aïllament del centre d'internament per a estrangers de Sapadors de València.

La plataforma CIEs No de València ha denunciat que Marouane Abouobaida, el jove marroquí de 23 anys que, segons la comissió judicial, es va suïcidar el 15 de juliol passat a la cel·la d’aïllament del centre d'internament d'estrangers de Sapadors de València, va fer un escrit per al director del centre, Carlos Llorca, on, acompanyat d'un informe mèdic, informava que una agressió que havia patit li havia causat importants ferides, com un ull esquerre "pel qual no podia veure" i importants "maldecaps". Des de l'entitat han denunciat que, tot i la informació que Abouobaida va traslladar a la direcció, i que evidenciava "les precàries condicions físiques i psicològiques en les quals es trobava", la resposta del centre va ser tancar-lo en una cel·la d’aïllament "sense vigilància i sense prestar-li l’atenció que ell mateix reclamava".